SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

EL MOSSÈN I L’INVENT DE LA FANGA

Imatge: dues pales, una granera i LA FANGA.

Temps era temps que a la Vall Fosca…. en un dels seus llogarrets, hi havia una capellà que, mancat de majordoma, anà a la vila per si en trobava una. I sí… en va trobar una de jovenassa, amb tot ben posat, tot al seu lloc i feinera, i xamosa i joliua…..

El capellanet li proposa i ja teniu a la garrida minyona fent de majordoma del capellà….

I noi! el capellà era un bon capellà , però davant d’aquell bé de Déu de minyona, perdia els estreps…. i vinga, noieta, fes-me un potxó! deixa’m que acosti el ruc a la col…. i vinga importunar-la…

I la noieta no sabia com se’l podia treure de sobre, fins que un dia , li semblà que havia trobat la manera:

Crida al Mossèn i li diu que el dia que sàpigues cavar tot l’hort, sense que trepitgis la terra que has cavat… et deixaré fer els potxons que vulguis i si et portes bé, el buscallot de ben segur que se t’encendrà.

El Mossèn, xiroi com unes pasques, va veure obert el cel… però en anar a buscar una eina al graner, es va trobar que totes les eines cavaven cap endavant , el xapo, el càvec… en fi, tu anaves cavant i havies de tirar cap endavant , no cap endarrere….. I es veu perdut! la mosseta li ha jugat una mala passada….. Ho faci com ho faci…. trepitjarà el tros cavat….

Però ell vinga a rumiar fins, que un dia, amb la forquilla a la mà , enforca el tall de carn i li ve la gran pensada… aquell dia s’inventa la fanga… Un estri que cavant cavant vas tirant cap enrere i no trepitges allò que has cavat….

I sí….. comença a fangar, i va tirant enrere, i la xiqueta, que se les pensava totes, es posa al costat on comença el capellà a fangar…. el capellà fangant a tota màquina i la noieta , anar-se traient la roba per aixecar…… la moral al capellà….

I sí, el capellà arriba al capdavall del camp en el moment que la garrida criatura ha quedat nua com un ocellet bonic……

Ho ha aconseguit!!!!

Vosaltres ho creieu ?.

Doncs escolteu la contalla i ja veureu com acaba el pobre capellanet…..

Apali, cliqueu i escolteu…..

INDIANS ARENYENCS: UNA CONFERÈNCIA

Imatge: Fotografia feta el 1957 per F. Estorch i que es guarda a l’Arxiu d’Arenys. Detall del cos mortuori de l’indià arenyenc Josep Xifré.

Si avui us abelleix i teniu una horeta per vagar i només escoltar, us proposo, si voleu, escoltar la conferència que vaig fer el dia 13 d’aquest mes de maig de 2017 a la Sala Josep Mª Arnau a Arenys de Mar i que em va ser encarregada pel regidor Jordi Muñiz de l’Ajuntament d’Arenys, a qui agraeixo el convit. I que em va plaure poder fer davant d’una nodrida i respectuosa concurrència…..

Apali! si voleu, poseu-vos amb la tranquil.litat absoluta de poder estar atent , no a la meva veu, sinó a una part de la nostra història !

Si voleu escoltar, cliqueu aquí.

 

 

DONAR CARBASSA

DONAR CARBASSA.

És una expressió que tots reconeixem com un trencament de l’amor que, un dia, volíem iniciar amb una  noieta o un noiet, i aquest no estava per gaires galindaines i ens engegava a dida!.

Això era donar carbassa…..

Però , de veres de veres, l’expressió surt del fet que , quan un vistaire volia saber si podia empaitar una mossa…. i sobretot, si els pares de la mossa i la mossa mateixa hi estarien d’acord, anaven a la casa d’ella i allí l’espiaven, miraven si convenia i si convenia, li posaven un plat a taula amb les millors menges….. I si no plaïa a la mestressa i a la noieta, li posaven un plat de carbassa bullida….

El vistaire ja estava avisat que no havia de seguir per aquest comí, i s’esquitllava com podia i no s’hi tornava a acostar.

Si voleu escoltar la contalla , cliqueu aquí. !

ELS INDIANS ARENYENCS, L’ESCLAVATGE I ALTRES HISTÒRIES…..

Caricatura de Josep Xifré (feta per Parera) Disculpeu, no he posat la imatge “oficial” d’en Xifré, car els que en saben diuen que no és ell……… I aquí una caricatura de la que, encara, ningú ha dit que no sigui ell!!!

Dissabte
13
maig
2017
18:30
a càrrec de Ramon Verdaguer, advocat
Lloc: Sala Josep Maria Arnau del C.C.Calisay
Ho organitza: Ajuntament d’Arenys de Mar
Preu: Gratuït
Tipus d’acte: Conferència

Més informació...

Com veieu, dissabte parlaré sobre els indians arenyencs (alguns) l’esclavatge i “tutti quanti”

I aquí teniu un tast dels poders que la mare d’en Xifré va fer al seu fill per anar a Amèrica.

la pobre senyora, havent fet els poders, el seu fill s’embarcà cap a l’aventura, però abans d’arribar a Amèrica la seva mare va morir……

Trista vida:

Essent menor d’edat….La mare li ha de donar poders per a anar d’Arenys i cap a Amèrica…

I diu la mare als poders:

“… Considerando yo que con el favor de Dios, será este viaje del mayor útil y provecho de nuestra casa, mediante lo cual y la fortuna que espero en Dios hará el dicho mi hijo, podremos los dos juntos con mi familia pasar con mayor comodidad esta vida transitoria”
Apali! si us abelleix, fins dissabte!!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

BRUIXES, A VILANOVA I LA GELTRÚ

Imatge: moment de la conferència a l’aula universitària de Vilanova i la Geltrú.

Em van convidar a fer una conferència sobre la bruixeria a Catalunya (una aproximació) i el dia 7 d’abril vaig gaudir i xalar de valent podent explicar-me davant un auditori molt atent, afable i que van seguir d’allò més bé la xerrada.

Perquè en feu un tast, copio un petit passatge de Mn Antoni Pladevall:

“Sembla evident que en molts indrets hi havia dones grans i
sobretot vídues que vivien molt pobrement i es reunien per
passar-se remeis i conjurs contra malalties o per
«solucionar» a la seva manera problemes i preocupacions
de la gent d’aquella època. També és molt probable que,
per donar-se importància, envoltessin les reunions d’un
cert secretisme; algunes potser es servien de pràctiques poc
ortodoxes. Per aquesta raó eren temudes però a la vegada
consultades per persones angoixades a causa de mals físics
o psíquics, cosa que els devia proporcionar un mitjà de
viure. A més, el fet de ser temudes i sol·licitades els
donava un cert prestigi o categoria en la societat d’aquella
època. Sempre hi havia una bruixa que destacava, que en
alguns casos surt esmentada amb l’expressió l’abadessa,
amb què s’imita el llenguatge religiós o dels convents
Antoni Pladevall .
Cacera de Bruixes a Catalunya al llibre:
Per bruixa i metzinera (exposició al Museu d’Història de Catalunya Gener-
Maig 2007)”

I si voleu llegir un article on resumeixo a conferencia , cliqueu aquí.

I si la voleu seguir en àudio podeu clicar aquí.

I aquí hi trobareu uns apunt de la conferència que han fet a la seva web.

Publicat dins de General | Deixa un comentari