SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

AQUESTA ES L’ENTRADA 200 DEL MEU BLOC

Foto: Pujant al Gorg negre de Gualba, primera foto publicada.

I us enllaço al primer post publicat.

Mireu com passa el temps.
Aquest post (es diu així?) és l’entrada 200 del meu bloc a can Vilaweb.
Jo molt  cofoi de poder-hi participar i agraït a Vilaweb que em va acollir i a tots els que m’aneu seguint.
Aquestes dues centes entrades que varen començar al mes de Setembre de 2008 han merescut l’atenció de quasi 80.000  visites, comptant les entrades al bloc i les entrades a cada post.
Els més vistos han estat:

 Moltes i moltes gràcies a tothom!!

L’ESCLOPER DE MERANGES O TRACTES SON TRACTES

Foto: Esclops.

I avui una de Meranges. De com un escloper, ofici que passa de pares a fills, ens serveix per exposar la bondat d’un pacte. I la necessitat que cal complir-lo.
I , si per un cas, algú es vol desfer d’un pacte unilateralment li passa el que li va passar al pobre Armenter de Puigcerdà.
I qué li va passar?. Doncs que de cop es va trobar amb una vintena d’esclops del peu dret. Difícils de vendre, oi?
I per què?.
Doncs, si ho voleu saber, caldrà que escolteu la rondalla que us adjunto.
Apali.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

MIREU QUE SI LA VUVUCELA LA VÀREM INVENTAR ELS D’ARENYS!!!

Foto: Estris estridents (i ja em perdonareu el títol) nominats vuvuceles.

Mireu que és cas: L’Amades, quan descriu la nit de Reis a Arenys de Mar, no diu res de la nit de Naps: (aquí teniu un esbòs que vaig redactar ja fa uns anys)  la nit en que els de Marina de Torrelles, o de Sinera o de Mareny o de Rialda, (en paraules de Pla, Espriu, Ferran de Pol o Fèlix Cucurull  en el seu imaginari), els jovincells pengen naps als balcons de les damiseles i les mossetes pengen cols als balcons dels macips. Doncs no, l’Amades no en parla res d’aixó. Al contrari, descriu la nit de Reis arenyenca així:

“…. de molt antic, la mainada (d’Arenys de Mar) tocava corns de nit i unes trompetes de vidre molt llargues i primes que produïen un so molt agut i intens, per cridar l’atenció dels reis. Arenys fou una vila típica de vidriers i es feien trompetes per a la mainada que treballava al forn del vidre, la qual, en plegar de la feina,  s’escampava pels carrers de la població fent sonar aquestes trompetes típiques, formant una banda molt pintoresca i especial.”

Ai las!. Veiam si els de Sinera, també vàrem inventar aquest artilugi infernal !!!!!

EL CAP DE MORT (UNA LLEGENDA DE MONTSERRAT)

Foto: Cap de mort (a Montserrat)

I avui, si us plau, podeu escoltar la llegenda de la muntanya montserratina del cap de mort. Si aneu a Montserrat, de ben segur que us ha corprés tot l’embalum de la muntanya i les seves formes capcioses. Però,  sabíeu que cada muntanya te el seu nom i moltes, la seva llegenda?.

Doncs avui, si us ve de gust, podeu escoltar la llegenda de la muntanya del cap de Mort,  o el que és el mateix, la història del pobre sastre geperut de Viladrau que va ser segrestat per la bruixa més bruixa de totes les bruixes,  que cercava la forma de vèncer el dimoni… I no se li va ocòrrer res més que segrestar el pobre geperudet, que amagat al darrera d’un matagall, goitava aquell esplet de bruixes amb els davallants enlaire… i si no us ho creieu… escolteu-la.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

DE LA MÀ DE LES NOSTRES LLETRES, UNA PASSEJADA PER SINERA

 

Foto: Albada a Sinera.

Si voleu i la meteorologia ens ho 
permet, a Sinera, prop del mar, el dissabte dia  7 d’agost a les 7 de la tarda, a la
biblioplatja,
descobrirem,  de la mà dels nostrats homes de lletres,
carrers que no són carrers., banderetes que ens fan independents. L’orgull de
pertinença  a la petita pàtria encerclada de turons. De la mà de Salvador
Espriu, Lluís Ferran de Pol, Fèlix Cucurull, passejarem per l’ordre de verds
xiprers immòbils, però no descuidarem de comentar altres lletraferits que ens
han fet grans: Josep Pla, Ramon J. Sènder, el Pare Hilari, Mn. Palomer, Mn Martí
Amagat…. I veurem una tomba, expressió sublim de l’amor i en la que només hi
ha  una rosa. Veurem com es desa el sol a l’armari de la mare Muntala.
Coneixereu  el bressol d’en Longinos (sí, el que va matar Nostre
Senyor…). Trepitjareu la petita pàtria de l’Azaña, president de República i
lletraferit. I veureu, no ho dubteu, un indret màgic….. Tot això i molt més
ho trobareu passejant amb nosaltres pel Mareny, per Rialda i per Sinera….

Si voleu,  us
enllaço el telèfon de la biblioteca d’Arenys de Mar 93 7923253. Es gratuit, però
volen saber la gent que serem.

Apali, us enllaço fotos
del  Cementiri de Sinera.

LA TERRA DE LES MIQUES O EL PAIS DEL TOT (I MÉS!!)

FOTO: Tots varem ser ú!

I avui em permeteu que prengui una rondalla de l’Amades, però que la giri una mica i en faci una rondalla de temps ben actualitzats.
Oi que dissabte tots ens varem sentir més lliures?.
Doncs apali, veureu que a la contalla només hi ha una terra de “miques”. I perquè no anem, tots junts  a un país del TOT?.
Doncs això: si voleu,  escolteu la rondalla de l’Amades que avui ens ve ben pintada i si voleu, en farem un futur més lliure.
Per unes quantes hores ens varem sentir lliures……
I per uns quants anys ens volem sentir ben lliures !!!!

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

SANT FÈLIX I SANTA AMANCIA, SANTS DE SINERA

Foto: Goigs de Santa Amancia d’Arenys de Mar.

I si tots els sants tenen capvuitada, totes les festes majors tenen el segon dia de festa. I a Arenys, el segon dia és Sant Cristòfol ( que no te res a veure amb Arenys de Mar) i Sant Fèlix que sí. Aquest si que te a veure. De la mà del nostre Bisbe Pascual, hem tingut el seu cos incorrupte per durant molts i molts anys. Només la maltempsada del 36 ens va fer perdre les relíquies. Però si bé qualque arenyenc haurà sentit parlar de Sant Fèlix, no crec que hagin sentit parlar de Santa Amancia, una santa, de la qual també varem tenir les relíquies, per durant molts i molts anys a l’oratori de casa del Bisbe Pascual, avui “Can Manel el recader”. Casa propietat del meu gran amic Manel Torrents, on han fet una bona rehabilitació pels segles dels segles.
Apali, si voleu, podeu escoltar la història d’aquests sants arenyencs….. .

SANT ZENON, SANT AGRICOLA, SANT VIDAL…. MARTIRITZATS A AIGUES SALVIES, A ROMA

Foto: Detall de Sant Zenon al retaule de l’Església de Santa Maria a Arenys de Mar.

Apali.  Els que em seguiu, ja sabeu que els d’Arenys de Sinera, estem de festa grossa. Estem de festa major de Sant Zenon.
Però, quí era Sant Zenon?. D’on venia Sant Zenon?. Un nom no gens català…. més aviat castellanitzant…
I servidor de vostès, ja fa temps que li vaig al darrera…. Vaig descobrir que ens venia de Roma, però de la mà de gent de Guadalajara. de Fuentelsaz, de Luzaga, potser d’Ojacastro a la Rioja, o potser de Salas de Bureba…… …. i què voleu?. Em va plaure seguir-li les petjades… Si voleu, podeu clicar aquí que us enllaço un article, certament llarg, que vaig escriure, quan Vida Parroquial ja estava finint. Apali, si voleu, podeu clicar aqui que us enllaço l’article:  aquí teniu a Sant Zenon.
I si us abelleix escoltar una conferència en castellà que vaig fer a Luzaga, podeu clicar aquí….
En Fi: Honor i glòria a Sant Zenon, el sant màrtir que presideix el nostre retaule impressionant: El millor, sense cap mena de dubte, del barroc català.

TOTS A LES COMPLETES A CANTAR L’HIMNE A SANT ZENON!

Foto: focs d’artifici, símbol de la festa i joia dels arenyencs, en llaor del nostre Sant Patró Sant Zenon.

Apali!:

Demà, vigília de Sant Zenon, tots els arenyencs, com un home sol, anirem com corrua de llumenetes a prostrar-nos davant les relíquies del nostre  Sant Patró. I els creguts, dins l’església resarem les completes amb fervor renovellat davant el Sant,  que portarà el verol tendre als dits. Els descreguts, esperaran defora l’església i quan sentin els primers compassos de l’himne nostrat, obriran la gran portalada,  que xerricarà de joia i entraran cap dins el temple,  on, tots amb un sol clam,  entonarem, refilarem i cridarem :
Honor i Gloria a Sant Zenon, patró d’Arenys la gaia Vila!!!
Si voleu saber més coses, us enllaço el post de l’any passat.
I si voleu gaudir d’una bona versió de l’Himne, amb les veus del cor l’Aixa, ho podeu escoltar:

L’ABRAÇADA I LA FORCA AL MONTSENY

Foto: el llac de Santa Fe.

Hem anat a l’encalç de la serenor tranquila  de la vall de Santa Fe, llaçada pel camí dels traginers fins enfilar-nos per Passavets, a l’abraçada que, eternament, te enllaçats un avet i un faig. Des de sempre la pregunta eterna: Es una abraçada d’amor etern, o és l’assassinat que  no deixa passar ni l’aire, ni el temps,  ni la llibertat per les seves poderoses urpes?. És el faig que agombola l’avet, o l’avet que s’escapoleix de l’abraçada encisadora. Gran pregunta la de pensar, si pel veritable amor, hi ha de córrer la llibertat que ens guia,  o hem d’estar eternament enllaçats i ancorats al temps i a l’espai.
i llavors, lentament, cap al pla del Convent i la font de Maçaners que, de la boixa negrosa, ens sadolla l’aigua que dringa enmig de la roureda que s’ens està esmorteïnt.
I ara un pas ara l’altre, fins la forca que ens ensenya com un faig pot engolir una part de la nostra història montsenyenca que, dia rera dia,  s’empassa goludament l’estri de les nostres muntanyes.
i per acabar, el llac que ens espera tranquil, com tranquiles son les seves aigues que emmirallen l’infinit.
Us enllaço les fotos d’avui i també les d’una sortida de l’any 2006 on podreu contemplar un esplet de marcòlics.

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

ACTE INAUGURAL DEL CORRELLENGUA 2010

Foto. Detall d’un capvespre al cementiri de Sinera.

Xino xano, amb la meva filla, hem fet cap al cementiri de Sinera per assistir a l’acte inaugural del Correllengua 2010 als Països Catalans. Un goig anar amb la meva filla, amb nom de ressonàncies espriuenques, cap al cementiri de Sinera, pujant per l’ordre de verds xiprers immòbils.
I al cimall, un acte senzill i entranyable.
Mentre i tant anava el recital d’en Didac Rocher, he vist el sol, a ponent, que es reflectia brillant al damunt dels nínxols inerts i he pres la foto que encapçala aquest post.
i he pensat: qué voleu! aquests ximples del més enllà es pensen que ens podran enterrar?. De cap manera!, sempre,  de tots els sempres, el sol pujarà potent, ni que sigui eixint de les cendres de Sinera!
Apali: endavant i sense por.!