SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

MN. MARTI AMAGAT: UN ARENYENC QUE LA MAR CAPTIVÀ… (en el record!!!)

MN MARTI AMAGAT QUE VA ESTIMAR MOLT ! I ARA…. L’ENYOREM ..

Hom, en arribar aquests dies, notem  que quelcom ens sotragueja l’ànima i ens fa recordar els estimats…. els estimats i els que ens han deixat pòsit. Dels que ara els voldríem propers per a poder explicar-los-hi les nostres batzegades, els nostres espais de goig i les penes que anem traginant pel mal fat que ens cau al damunt. 

Martí : Som molts els que t’estimem ….

I m’agrada reproduir el sermó-laic que em van deixar fer el dia del teu homenatge al Teatre Principal . 

(Em permets Martí una facècia ?) Sempre em deies que els capellans predicàveu i confessàveu …… i tot seguit, veient que jo feia una cara murri, concloïes….. sí , sí: no riguis tu …. veuràs com els advocats acabareu  confessant i predicant i….. Just a la fusta!!  La vas endevinar ….

Qui ho vulgui pot llegir el sermó que reprodueixo a la web Relats i que aqui enllaço la frase inicial 

Malament! Molt malament ….
Ja ho veus, estimat Martí, només començar i ja et trinxem i t’esmicolem una de les frases del teu extens repertori que millor ens retratava als Arenyencs de Mar i que tots t’haviem sentit dir més vegades:
Quan Nostrosenyor vingui a la terra (a Arenys de Mar) no ens trobarà units, però ens trobarà reunits….

PODEU LLEGIR , CLICANT L’ENLLAÇ RELATS EN CATALÀ.

O podeu  escoltar  cliclant l’enllaç i trobareu des del minut 27,57 al minut 47,41 

Gràcies per tot Martí!

 

US PRESENTEM LA NOIA DE CAN MORA DE SANT VICENÇ DE MONTALT

US PRESENTEM LA NOIA DE CAN MORA DE SANT VICENÇ, REINA DE BELGICA 

O sigui… la reina Fabiola de Bèlgica…, abans: Fabiola Fernanda María de las Victorias Antonia Adelaida de Mora y Aragón.

Hem de retornar a fa un temps…. un temps reculat. Als anys 60…

El rei dels belgues, Balduí, ja feia uns anys que era rei (des del mes de Juliol de  1951) i encara no li havien trobat xicota…. I l’home, seriós, creient, ben endreçat de cap i d’obres (aquesta era la biografia que ens arribava)… es va anar a enamorar de la Noia de Can Mora de Sant Vicenç de Montalt.

Home…. Sí… la Fabiola ja tenia uns noms altisonants  i va néixer a Madrid…

Això era el que es va dir. Però els estudiosos, els arxivers i la maquinaria dels dos Estats (Bèlgica i l’estat espanyol) es van posar a cercar qui era aquella donzelleta, amb cara de monja i amb uns títols que no acabaven de quadrar …. I apali: calia saber qui era i si no s’escatia de pressa, s’havia de crear una nissaga amb pedigrí. Qui havia de ser la futura Reina dels belgues no podia ser una qualsevol…

Per banda de mare… encara hi trobaven alguna cosa prou llustrosa “de Aragón…”… però per banda de pare… no tenien cap estri on  anar a “pescar”…

Per sort, Sant Vicenç de Montalt tenia alguns dels seus protocols notarials a l’Arxiu de la nostra Vila d’Arenys de Mar…

I un dia, a l’arxiu d’Arenys es rep una trucada des dels arxius centrals de l’estat peninsular per tal que aclareixin qui era aquella noieta… o millor dit, de quina estirp li venia la nissaga? …

Ai! quina feinada!!!!

I tots a la recerca dels avantpassats de la futura reina dels belgues…

No es troba res… o millor dit, si que es troben coses d’en Pere Mora i Rossell i del seu fill Vicenç Mora i Boet, rebesavi i besavi de la noieta en qüestió… Però de títols nobiliaris “de rancio abolengo”  no se’n cantava ni gall ni gallina!.

I dels arxius d’aquí només sortien dades minses: Que si un avantpassat era “bracero”, que si n’hi havia un altre “jornalero” i un de més enllà  “aparcero” …. o sigui, res de lluïment per aportar a la nissaga de qui havia d’esdevenir reina…

I ai las!  s’acostava el dia de les noces  i no es trobava el pedigrí que s’exigia per a una futura reina …I el temor, el neguit i l’apocalipsi rondaven arreu… (s’acostava el dia 15 de desembre de 1960, data del casament.)

Fins que, des de l’Arxiu arenyenc,  es troba  una escriptura vella on hi ha un nom d’un avantpassat de la Fabiola, “Don  (posem-hi el rebesavi Pedro Mora y Bellsolell, o el besavi  Vicente Mora Boet),   ..  procede a la compra de un trozo de tierra destinada al cultivo de uvas…. “

Voilà, ja ho tenim!: TERRATENIENTE, que segons la Real Academia  espanyola és:

—Persona que posee tierrasespecialmente la que es dueña de grandes  extensiones agrícolas.

I a partir d’aquí es va poder nodrir una nissaga prou agençada… Nogensmenys un seu avantpassat  va ser TERRATENIENTE !!!

Ja n’hi havia prou per a bastir una nissaga de reina…”Cosas veredes…”

“Addenda. Redactat aquest apunt que publico, em vaig adreçar a l’Arxiu Històric Fidel Fita, cercant l’empara del bon amic i arxiver Hug Palou i Miquel. Ell em fa uns comentaris insuperables i acaba amb un afegitó de categoria i diu:

… Ramon… perdona la digressió. Efectivament, els del Cuerpo de la Nobleza, en la documentació que van consultar, la que fos i a on fos, no trobaven més que Mora’s que eren pagesos, bracers, jornalers…, fins que un va comprar una peça de terra! Un dels personatges del Cuerpo de la Nobleza va exclamar: ja ho tenim!:  HACENDADO!!”

… Ah!!  I tot el que hem dit és de veres, de veres…

Article publicat a l’Agenda d’Arenys de mar el mes de desembre de 2020.