SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

LA REINA DE LES ENCANTÀRIES

El gorg negre de Gualba d’on pervenen totes les encantàries.

Us fa que avui us n’expliqui una d’encantàries. Altrament , goges, nimfes, nàiades… o sigui totes les bruixes bones…..

Temps era temps que un traginer fou encarregat de fer un viatge pel qual havia de matinar molt. Tant havia de matinar que va sortir de casa a les hores petites, talment quan en el campanar de Sant Segimon encara no havien fet les dues batallades de l’hora matinera.

Enganxa el matxo i trisco-trisco se’n va rostos avall…. i en arribar al prat del faig gros

sent unes músiques de flabiols i tamborins i, ell que queda amagat darrera el carro i veu un esplet de donzelles de les més boniques que no havia vist mai.

I quan ja semblava que amainava la música un esclat de llum surt del gorg i amb ella apareix la bellesa més llustrosa que havia vist el pobre traginer…. i sense pensar-s’ho massa va cap a ell i el convida a ballar…. i ja teniu el traginer transportat a un altre mon. el mon de la bellesa, de la joia , de la infinita virtut de l’amor.

En acabar-se el ball, l’encantària s’adreça al traginer i li fa:

-Ai las que no tornarem a ballar mai més. Però sàpigues que has ballat amb la Reina de les Encantàries.!

I des d’aquell dia el traginer es va fer una capseta que nomenà la capseta dels somnis i dels records i al llarg de la seva vida la va anar omplint per gaudir dels moments més plaents que havia viscut…. i , el més important va ser la nit dansant amb la Reina de les encantàries. !

I si tots ens fabriquéssim una capseta de somnis i records…….

Si la voleu escoltar cliqueu aquí.

SANT JORDI, COM CADA ANY COMPLINT EL RITUAL D’EXPLICAR CONTES A L’ESCOLA INSTITUCIÓ MONTSERRAT DE SANTS….

Tomba de la rosa d’Arenys de Mar.

I com cada 23 d’abril, festa de Sant Jordi, a bona hora vaig a l‘escola Institució Montserrat a explicar contes a la mainada. Ho faig des de 2009 , aquí trobareu l’apunt de la primera vegada. I em plau molt i molt…. i ja els primers anys els vaig explicar la història de la  Tomba de la Rosa i la seva grandesa com a símbol de l’amor i la  trencadissa que alguns van fer, no respectant els desitjos dels amants….. I des d’aquell dia…. que vaig prometre que  la rosa que em regalen cada any , anirà , ni que sigui per un sol dia, a fer companyia a la tomba de la Emília i en Rafael. Per un dia hi ha una flor natural a la tomba…. els altres dies, la voluntat dolguda dels amants fa que només hi hagi flors de plàstic….

I enguany ho he tornat a fer, i he tingut la sort de trobar al cementiri una colla de vailets i vailetes d’Arenys de Munt i el seu professor m’ha demanat si els volia explicar la història de la tomba… I amb molt de goig, l’he repetida.

Algú podria restaurar el greuge que Arenys va cometre amb els enamorats?. Es podria fer un front comú per tal que a la tomba de la rosa…. cada dia de cada dia de l’any hi hagués una rosa o alguna flor natural.?.

I si voleu escoltar els contes explicats , cliqueu aquí.