SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

LA CASA PARTIDA, UNA PASSEJADA PEL MONTSENY

Q0FTQVBBUlRJREE=_251875_6830_1

Imatge: La casa partida, al Montseny. 

En Josep Maria Cano, m’ha convidat a fer unes col.laboracions al seu programa Via Verda a la Radio la Xarxa..  
Hem convingut que, periòdicament aniré fent algunes col.laboracions en les que farem passejades pels nostres indrets més característics,però, endemés de suggerir els camins de muntanya als caminants assedegats de pau …. també ho aniré espigolant amb petites contalles, llegendes o rondalles dels indrets que visitem, avui teniu una passejada pel pla del Montseny, on veurem la casa partida, l’abraçada, la font de Passavets…… 

Si voleu, ho podeu escoltar…. 

I si us abelleix us enllaço unes fotos del Morou, i unes altres de Passavets.... 

Apali!! 

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

EL POU DEL DIMONI

Imatge: Amb el pou del dimoni als peus.

Avui una contalla clàssica del Montseny.
Ja fa un temps, que, arrel d’una sortida al Montseny, ja la vaig mig explicar, però oralment no l’he explicada fins avui.
A Radio Arenys, com cada dimecres, explico contalles i rondalles d’arreu…. I de vegades, del  Montseny…
Doncs això……. n’he explicat una de les més caractéristiques…. El senyor de Can Besa volia un pou… Ell sabia que tenir un pou de neu  els permetria passar l’estiu, amb el gel que podien obtenir del pou de neu que poguéssin fer…
Però és clar, no es pot fer un pou si no es tenen molts possibles… molts calerons….
I és així, que en aquestes cabòries, passa un vianant, amb una certa ferum de sofre… o sigui el dimoni. I fan un pacte… si acaba el pou de neu abans de que canti el gall, el senyor de Can Besa li ha de lliurar l’ànima… Però si l’acaba després, el pou queda pel senyor , sense cap bescanvi. Fet… Signat i rubricat…
I quan arriba a casa el pobret Besa, li ho explica a la dona… Aquesta li fa veure quin desori ha signat…
– Apa, que li diu, … ves al llit que ja ho arreglaré jo….
I dit i fet, la mestressa, després de cavil.lar molt, troba la forma que el gall canti abans de l’albada…
Si voleu, podeu escoltar-la clicant aquí o al dessota…..  
 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

CEMENTIRI DE SINERA

Imatge: Amb en Miquel Vila, Mercè Sàbat i Dídac Rocher, al Cementiri de Sinera….

I diumenge passat, em va fer molt de goig poder fer de corifeu d’una passejada, penso, prou interessant…
L’àngel de la guarda, (la Mercè Cussò, la nostra estimada bibliotecaria) m’havia proposat ja fa un temps que, essent com som a l’any Espriu, potser podríem fer, per iniciar el grup de lectura, un tomb pel llibre Cementiri de Sinera….
I em va fer molt de goig… No es tractava d’explicar “coses” d’Espriu… sinó que caldria entrar al cor del llibre i mirar de treure’n l’entrellat.
Amb versos de Cançons d’Ariadna i amb tot el llibre de Cementiri de Sinera, varem anar desgranant el llibre, i amb les veus excelses de la Mercè Sàbat i en Miquel Vila, i amb la sorpresa final d’en Dídac Rocher, que, als peus de la Pietat del Cementiri , ens va cantar el seu assaig de càntic al temple…
Apali, si voleu veure fotografies de la passejada cliqueu aquí, o potser ho podeu fer aquí, i si encara us abelleix poder escoltar la introducció de la passejada, podeu clicar aquí o al dessota….

EL CASTELL DE SANT VICENÇ

Imatge: Castell-església de Sant Vicenç d’Enclar a Andorra.

Temps era temps, que a a Sant Vicenç d’Enclar, s’hi van presentar persones forasteres, … prengueren el castell i amb el temps,  van veure que, a més a més de senyorejar el castell i els seus entorns, podien fer la servir la seva força per tal de dominar els seus serfs…
I endemés podien, si s’ho proposaven, imposar un delme, una primícia, o qualsevulla altre impost, i el pobres vilatans, estarien d’alló més atuïdets i a la vegada tindrien diners per a seguir-los domenyant. Però ai las! que els més vells de la vila van posar-se a pensar i van veure que, amb les seves armes, les dels forasters, podien vèncer. ..
Només havien de ser més fatxendes que ells, …
Havien de muntar una estratègia que, els forasters del castell veiessin, ( o potser intuïssin), que els vilatans eren més i més ferotges que la seva fatxenderia (la dels forasters del castell)…
I tant que ho van aconseguir!!!
Només va caldre que els fessin veure que  un poble unit, pot més que qualque fatxenderia dels forasters….
Apali, si ho voleu, podeu clicar aquí o al dessota per escoltar la contalla.  
 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS…

Imatge: Fotografia de Josep Riera de la frase que molts arenyencs van fer possible a la Via catalana. 

Notes:

1a.- Els meus fills, dies abans de la via catalana, m’omplien de raonaments explicant qué difícil que era fer les lletres del “cartell” que la via Catalana havia programat per Arenys.
Jo, cara mig mofeta, minyó escolta a les hores jovincelles, responia que a nosaltres, en els bons temps ens costava molt poc fer un cartell. No necessitàvem ni tantes hores, ni tantes mandàngues.

2.-  Pensava que la Via Catalana era plausible, però no folklòrica, si jo feia, de professió advocat, hi volia anar vestit amb trajo i corbata.

3.-  Decidit de no anar amb americana i corbata, vaig voler anar amb samarreta groga del Baix Montseny. 

4.- A la Via, vaig veure unes amigues que portaven, feta amb porexpan, la imatge d’un seu amic, ara a l’estranger, que no es va voler perdre la via. Rm va agradar.

Realitats del dia 11 de setembre:

1.- Quan vaig veure el “cartell” que van fer els arenyencs (Ens mantindrem…….)  em vaig emocionar i potser, escadusserament em va caure mitja llagrimeta. MAGNÍFIC!!!

2.- Quan em raonen que val la pena anar grocs,  i que, des de l’aire, vestits foscos no ens veurien, no tinc cap dubte que ho han organitzat molt bé.  

3.- El mateix dia vaig raonar el meu homenatge al Baix Montseny.

4.- La imatge feta amb porexpan volent fer present un amic llunyà a la marxa, alguns descerebrats ho van convertir que molts participants a la Via eren “ninots…

 I dues reflexions.

a.- A les 17 14 quan hi ha el clam de dir ARA!. Agafat de la mà de la meva dona a la dreta i a l’esquerra la de la meva filla, què voleu! em vaig emocionar i qualque llàgrima s’em va escapar del llagrimal!!.

b.- Si voleu, deixeu dir als de fora, que el que varem fer potser era folklorisme….
Potser sí……

Però algú els ha de dir que el que compta és que, la societat civil, endreçada, acurada, volenterosa i magnífica va fer una organització d’ESTAT…. no de voluntaristes.  Un orgull molt d’home (que diria Raimon) de saber que pertanyem a UN ESTAT, que si està per fer, ja te les persones (i un poble) per a fer-lo!!!
I aquí deixeu que us digui:
Aixó és molt important!!!
MOLT!!!  

LA VIA AUGUSTA – VIA A LA INDEPENDÈNCIA -EXPRESSAMENT DEDICAT AL MEU AMIC CELONÍ MARTÍ MONCLÚS

Imatge: Via Catalana 

A Vilaweb (sempre tant i tant valuosos) publiquen una noticia del recorregut de la Via Catalana d’avui  
I diuen : 

” L’ANC ha explicat per què s’ha triat aquest recorregut: ‘És la columna vertebral dels Països Catalans, seguint l’antiga Via Augusta. Així la gent del País Valencià i Catalunya Nord, tot i ser dia laborable, podran continuar el recorregut pel seu territori. Les Illes Balears podran realitzar actes en paral·lel de manera simultània’, explica l’entitat.”

I m’ha semblat que aquí podem fer un apunt a la nostra història, per altra banda, desgraciadament poc coneguda. 
Avui la Via Catalana, pròpiament,  no passa, en tot el recorregut per la Via Augusta. 
(Aquí us enllaço un bon mapa de la Via Augusta seguit d’un molt bon article )
Si us fixeu bé en el mapa veureu que en arribar la Via Augusta  a Caldes de Malavella es bifurca: El tram principal passa del numero 4 , (Caldes de Malavella i va cap a (19) Seterras, segurament Hostalric  i el tram B gira cap a Blanes i passa per Arenys de Mar (ep que encara no hi érem eh!, però el nom si que el tenim i el teníem:  la Via Augusta al seu pas per Arenys pren el nom del camí del Morbo…. 

 I Malgrat no es te documentat que passés per Sant Celoni si que està documentat Seterra,  que  alguns historiadors situen a Hostalric, i Semproniana que potser sigui Granollers 
I us preguntareu perquè faig aquesta giragonsa…. 

Molt fàcil:
Després de Caldes de Malavella, seguint  cap a Sant Celoni, la Via Augusta havia de passar per Sils (recordeu l’Estany de Sils) i gràcies al meu bon amic  mestre Josep M Panareda vaig saber que, pels romans,  aquest pas per Sils els era infernal,
Tant que en deien l’entrada a l’Infern… Quan  l’estany i aiguamolls  perdien aigua i quedaven mig assecats, sorgien els insectes ferotges que,  amb les seves picades verinoses,  delmaven els vianants que passaven per aquest tram de Via Augusta.

I savis que eren, van creure que podien fer un pas alternatiu (veureu que a la Via Augusta quasi no hi ha cap més pas alternatiu) i en aquest cas l’obriren pel sector de Marina i s’estalviaven el pas per Sils, o sigui, s’estalviaven l’entrada a l’Infern….
I com que,  segons el meu estimat mestre Dr Font Rius, a la història no i ha res gratuït,  i sempre una baula enllaça amb una altra, temps a venir, quan a segle XVI-XVII, el pagés de Tordera, En Pere Porter, i per mor d’un debitori no pagat, el seu fill també cognomenat Pere va ser condemnat a pena de presó pel deute. El pagés va demanar uns dies per a poder trobar els diners, malgrat deia i cridava que el seu pare havia pagat el deute. 
La gent d’armes li donen tres dies per a que pugui trobar els diners, i en Pere Porter adreçant-se des de Tordera cap a Girona, passa pels aiguamolls de Sils, i un cavaller negre i amb ferum de sofre (el dimoni) l’empeny cap a les calderes de l’Infern….
Aquí us enllaço la contalla, resumida, però si us abelleix, podeu adquirir el llibre de Josep Ma Pons i Guri , on trobareu una mina.
D’aquesta llegenda ens han quedat dues frases importants que usem molt sense saber d’on venen :
.- Advocats i procuradors a l’infern de dos en dos.
.– I les Calderes d’En Pere Botero dels pastorets (venen de les calderes de Pere Porter).
I ja teniu la història farcida i amanida… 
Els romans van saber que no podien passar per l’entrada de l’infern i van fer la giragonsa marinera de la Via Augusta.
I els de la ANC  (en aquesta tan bona feina que han fet en programar la Via) han tingut cura de no entrar a l’Infern, (si bé cal dir de seguida que avui es un goig,  una joia veure l’estany de Sils que us els recomano  vivament) Però l’imaginari ens faria la mala passada de que haviem fet una via que entrava directament a l’Infern…..
I com que cal defugir de qualsevol equívoc…. Voilà: ja teniu que la Via Catalana, ni avui, (ni mai) entrarà a l’Infern !!!  
I per aquest motiu, perquè la història ha furtat als santcelonins i a tots el del Baix Montseny a tenir la Via Catalana per davant de casa seva, jo avui, a la Via, al pas per Marina, o sigui, al pas per Arenys, lluiré amb molt de goig una samarreta groga del Baix Montseny que vaig demanar expressament al meu bon amic santceloní Martí Monclús, a qui dedico avui aquest post! 
Apali, a gaudir de la diada!!  

VALÈNCIA DE LES COSES XICOTETES…

València és molt gran i és molt petita…. 

Arreu on vagis, l ‘aire, el cel, el sol, el mar et diuen que estàs a casa teva….
Les pedres tenen aquella lluïssor que ens fa sentir tot  l’entorn de la casa del pare…
Però ai las! . Fa dos anys que hi varem ser, i ara hi hem tornat….
Canvi radical…
No volen, no saben, o no poden…. (No ho se escatir), però sentir el dring de la llengua, és escadusser i a voltes arraulit dessota la por …
Tot amb tot, les petites coses et parlen, com si fos que  sempre  has vagarejat pels carrers…. Sembla que el nostre Rei en Jaume ens estigués parlant adesiara i ben fort……
Crida: som nosaltres, no ho oblidem….
I la LLotja, alterosa es dreça com un símbol jurídic  d’un mon econòmic esplèndid….
I el pardalet de Sant Joan del mercat, signe del drama de foragitar els infants de la llar perquè sàpiguen trobar un lloc al mon.
I els petits carrers i les coses evanescents….
i la tristor dels ulls de la xicota de Benlliure…
I La plaça de bous, signe dels mtings de la república….
I les dues L L de l’escut de València (veieu la imatge del post)  lligam indefugible amb Lleida, on els sets esposos, van ajudar al rei en Jaume a recomposar i repoblar València…..
I entrar a la casa de la cultura, on hi havia una exposició (esplèndida) de la caiguda dels estudiants l’any 1971…. i per a vergonya d’ells i de nosaltres, haver d’escoltar en Raimon traduït al castellà…. A València!!
I tant mateix hem estat com a casa tots aquest pocs dies….
Hem sentit la llum, les pedres i la història nostra…
I ………
Podeu veure els retrats de les coses xicotetes….
I de les coses petites….. 

 

LES FIGURETES DE PESSEBRE (UN ESPRIU BEN ENTENEDOR)

Imatge: El pessebre a la llar……..

I  seguint el caire que en Miquel Vila ha donat a l’any Espriu, en el que, a alguns arenyencs, ens convida a llegir alguns textos d’Espriu a Radio Arenys…

I a nosaltres que ens abelleix molt, oimés si, com en aquest cas, ens convida a llegir uns  escrits entranyables, entenedors i corpresos davant l’enyorança que ens aporten les festes nadalenques de la infantesa.

Us convido a escoltar el petit fragment.

SET-CENTES DONZELLES …. DEL NOSTRE REI EN JAUME…..

Imatge: Un matrimoni dels set que van ajudar a repoblar València.Avui, una del Rei en Jaume….
Quan el Rei en Jaume va conquerir València, endemés d’aconseguir el rat penat al cimbell de l’escut, va comprovar que  València calia repoblar-la amb elements cristians….
I només tenia set matrimonis que l’havien acompanyat en la campanya de reconquesta….
Però no tenia donzelles per a poder casar-les amb els guerrers que van ajudar-lo a conquerir la ciutat de València…
I envia els set matrimonis a cercar les set-centes donzelles….
I els matrimonis les troben a Lleida i així fou, com el Rei en Jaume, amb estratègia ben calculada va aconseguir repoblar València….

Si en voleu saber més cliqueu aquí….

I si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí o al dessota…..

SET-CENTES DONZELLES .... DEL NOSTRE REI EN JAUME.....

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari