SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

LA MENTA I EL GAIG -CONTALLA EN RECORD DE MN MARTÍ AMAGAT-

Foto: Els Sants Innocents de Rubens.

I avui permeteu-me que hagi escollit una contalla d’esperit cristià.
De com el rei Herodes va voler degollar tots els nounats per acabar amb la vida de Jesús.
Sant Josep i la Mare de Déu fugen de les urpes del Rei assassí. I així caminant, caminant, arriben a devora d’un camp on hi ha un pagés que sembra sègol, o blat. La Mare de Déu li diu que vagi a casa seva a buscar la dalla, que ja podrà segar el blat…
El pobre pagés li respon…. Ai manyaga, que no saps que el blat ha de germinar i crèixer….
Tot amb tot, el pagès és obedient, va a cercar la dalla i quan arriba,  el blat ja ha crescut d’alló més. Sega la mesura d’una garbera i així, la Sagrada família s’amaga…. quan arriben els esbirros del Rei pregunten al pagés si ha vist passar uns adults amb un infant.
Ell,  que no menteix: 
– els vaig veure quan sembrava…..

I els pobres soldats marxen, amb la cua entre cames.
El pagés remuga:
– Ai manyacs, que en sou d’innocents….

En Martí, quan volia exposar els seus assenyats consells sempre començava:
Ai manyac!
En record del gran amic… avui , la contalla va per ell.
Si la voleu escoltar, cliqueu aquí.

PRESIDENT PER UN DIA

FOTO: Un president i els seus vocals. (Foto d’en Xavi Salbanyà… gràcies!)

Diumenge,  a complir els deures cívics. Em toca presidir una mesa electoral. Després de 13 anys fent de vocal no judicial a la Junta electoral d’Arenys de Mar, ja és la segona vegada que em sortegen per fer de President. Moltes gràcies… la democràcia ens va costar massa per ara queixar-se!!
De primer em nomenen segon suplent de President. Dijous a darreres hores del vespre em comuniquen que seré president primer. Res a dir, sinó fos……, que un cop assabentat  de com ha anat tot,  constato que,  potser en algunes coses,  estem al segle XXI, però us puc assegurar que en organització d’eleccions,  estem a l’època de Serrallonga …. o molt pitjor.

Unes píndoles:

a.- Em fan saber que enguany, al sorteig per a les meses,  s’hi inclouen els majors de 65 anys fins 70 anys… res a dir… però ah! només pel fet de tenir més de 65 anys, si presentes excusa, te l’han d’estimar. Home, no cal ser gaire intel.ligent que hi haurà molta gent que farà l’al.legació, objectiva, de tenir més edat que la que pertoca… Voleu dir que cal aquesta bestiesa………
b.- Els joves no seran mai presidents de taula. Sempre en serem els granadets: Vegeu-ho… fa ja uns anys que van refer el cens… des de llavors, ni tocar-lo… i és clar, si teniu uns fills que ara tenen dos títols universitaris, que acaben el doctorat, que fan una segona carrera…. doncs res… al padró encara hi consten com a titulars d’estudis primaris. (?). I no em digueu que no es va comunicar a l’administració que ja havien fet estudis superiors… es va comunicar…. dir…. i va ser arxivat immediatament i apali, a mirar cap un altra costat. Només havíeu de passar per les taules i totes……… totes, presidides per persones en edats ja respectables……
 Ah! però si un pobre passerell/a ha canviat d’empadronament en aquests darreres anys, aquests si que hi son…. per “burrus”,  per empadronar-se de nou: a aquests si quel demanen  els estudis actuals…. però els altres, els que no han canviat de lloc de residència, sempre tindran estudis primaris (com a molt eh!!) … doncs apali!! a les cavernes dels estudis primaris… i mai seran presidents (potser quan tindran l’edat de reina d’Anglaterra, llavors, potser si …….)
c.- Un cop a la taula us n’adoneu que us  fan males passades a tots i  tothom…els pobres vocals a estudiar corrents uns llibrets amb instruccions més obscures que les d’una  rentadora… que ja és dir…. Una informació somera per posar-te a treballar…. en fi, no ens enfadem i anem per feina… Tot a punt… i a omplir formularis, qüestionaris. certificats, actas …. en fi, que  et fan signar falsedats. “A Arenys de Mar, essent les 8 del matí” …. Home, si quan omples el formulari son dos quarts de nou……. En fi… tant li fa…..
Però no et descuidis, durant el dia ves omplint formularis, però no hi posis els vots… és clar, si encara no els sabem…. Tot a punt, però no pots preparar les incidències que vindran… és obvi que no som endevins… I apali a preparar el que es pot i el que no … a esperar….. I quan ja vas veient que s’acaba, i veus que hi ha incidències, no les facis gaire llargues, perquè les hauràs d’escriure tres o quatre vegades (aixó si no t’equivoques… ) No ho pots fer en una sola, la calca només en fa quatre copies, però és clar , en necessites (3)  : una per cada sobre per a la Junta…. Una per cada partit que te la demana (7), (1)  per l’administració…. (1)  per a penjar-la a la porta del l col.legi…. I si cada llibret te quatre copies i en necessites pel cap baix 12, ja et pots passar el dia fent caligrafia… I és clar, si a una li has posat “hem tingut una incidència” i a l’altra hi poses “hi ha hagut una incidència” això és una falsedat en document públic,  car les actas deixen de ser iguals… sort que els pobres presidents no saben res de dret penal, perque sino , vinga a patir:

Artículo 390 del Codigo Penal

1. Será castigado con las penas de prisión
de tres a seis años, multa de seis a veinticuatro meses e inhabilitación
especial por tiempo de dos a seis años, la autoridad o funcionario
público que, en el ejercicio de sus funciones, cometa falsedad.

(cal aclarir que el dia de les elecccions el president i els vocals estan equiparats a funcionarios públicos) 

En fi… no us hi amoïneu que amb una canya i amb ganes, d’aquí a doscents anys farem unes eleccions com Déu mana…. mentre i tant podem gaudir d’una bona companyia: els vocals Juan i Gabriel  esforçats i agradables. a qui des d’aquí agraeixo el seu esforç i bona companyia. Els interventors Roman i Nicolàs eficients i compromesos… els apoderats respectuosos. i molt bons companys. …  i el president, què voleu…. :
Xiroi i content d’haver participat en un acte democràtic altra volta….. encara que quan arribes a casa sembla que hagis anat a fer de president al tercer món!!!
En fi… això ja ho arreglaran els carrabiners……… o potser no!!!!!

ESTIMAT MARTÍ (HOMENATGE A MARTÍ AMAGAT MATAMALA – L’AMIC)

Estimat Martí:

 Aquest matí hi érem quasi tots a l’església de Santa Maria de Turers, a Banyoles.  Bé, tots no hi èrem, alguns els hem anat perdent pel camí. Però tots el que hi érem estàvem a tu. I tu, amb nosaltres. Segur. I molts, com tu, erem d’Arenys….
Però potser el que molts dels que estàvem reunits no sabien, és el viarany ignot que vas haver de seguir abans d’ahir, quan vas emprendre el viatge,  aquest llarg viatge, el destí del qual,  de tan lluny que va, el tenim a tocar de casa. I fet i fet, vas anar de núvol en núvol fins a trucar la porta del Pare. I és clar,  allí et vas trobar amb el porter Major, Sant Iu, sí  aquest patró dels procuradors i d’algún misser desvagat I ell, que et coneixia molt bé,  et volia engalipar, fent-te firmar una lligamanega ben galdosa… et volia fer acceptar la mar de condicions abans de donar-te el tiket per a poder traspassar la porta….  I tu, murri, el vas enfarfegar amb la teva bonhomia i saber fer, amb el teu cor dolç i esbatanat i amb les teves paraules seductores, i davant d’aquest devessall de sabiduria i de bondat de cor……. el pobre Iu no va tenir més remei que deixar-te entrar.
I mira que és cas: algú pot pensar que vas anar directe  a la dreta del Pare, però cà, abans tenies massa feina: havies de saludar els desheretats de la terra, els que pateixen, la pobretalla que no te qui l’escolti, els nets de cor i els d’esperit lliure, i és clar, amb tantes romagueres (talment com si anèssis a tocar ratlla per la Riera de Sinera) vas trigar a anar a veure el Pare: Aquest,  bonhomiós, que et coneix molt bé, va dibuixar un somriure sorneguer i us vareu entendre d’alló més. Però,  mira que ja ets!!! tu frisaves per anar a saludar al teu patró: I qui voleu que sigui: si no en pot ser d’altre de Sant Martí. Quin parell!! Fets l’un per l’altre i l’altre per l’un !! tan calcats i tan ben girats,  que s’amotllen d’alló més bé. Talment que el pegot hagués fet una sabata per son peu. Ah! i quan us vareu trobar, quina  manera de garlar,  Déu meu!!: Igualets tots dos: de joves,  cavallers de mitja capa i espasa, goitant allà on podíeu agombolar un pobre de solemnitat, que,  sense pensar-vos-ho gaire, li lliuràveu la mitja capa perquè s’aixoplugués,  no sols de les maltempsades, sino dels maldestres mancats de cor que hi ha pertot arreu. I abrigat i tot,  amb la mitja capa, vareu notar que el pidolaire  tenia fred: Vosaltres que sí,  que li etziveu  l’estiuet de Sant Martí, no fóra cas que es morís de fred… I així,  xalant de valent. I mireu que sou iguals!!: I com sap tothom,  Sant Martí és el Sant, potser l’únic,  que la iconografia cristiana el grafia de dues formes: el Sant Martí cavaller jove, el del cavall, l’espasa i la mitja capa. I després, ja granadet, de Sant Martí assegut al seu setial de Bisbe. I tu saps que Sant Martí adult no volia de cap manera que el fessin bisbe de Tours, ell havia d’estar amb els seus, amb els pobres, amb els deheretats…. però ai las! que els seus feligresos se l’estimaven massa i l’anaren a cercar al lluny del lluny, li embenaren els ulls i un cop dins la catedral, majestuosa,  en silenci, i on es trobaven tots els seus feligresos silents,  li varen desembenar els ulls,  tots els seus feligresos  el cobriren  amb alegroies, petons,   crits i salms i finalment l’aplaudiren.
Amb tu, avui, hem procurat fer el mateix: quan un teu company del fòrum Alsina ha dit unes paraules molt sentides, molt profundes, amb molta estima, tots els que omplíem l’església, potser de forma irreverent,  hem engegat a aplaudir. T’aplaudiem a tu, el nostre bisbe espiritual: Ja ho veus Martí. No has pas marxat. Ets aquí amb nosaltres. Et volem i t’estimem, ets el nostre “bisbe”.
Ah! que no m’en descuidés, aquests dies per això que ara anomenen internet, algú,   quan ha sabut que ens has deixat, algú  que,  de ben segur t’estima molt, però que no et coneix massa bé,  deia: Martí descansa en Pau. I cà! que deus cridar tu:  en  Pau segur que estàs. Tu eres i ets la Pau. Només mirar-te ja es veu… però,  de descansar res, que queda molta feina. I tu, des del casal del Pare, vetlla per tots nosaltres, goita’ns per si ens desviem de recte camí, si perdem el nord, si no vetllem pels altres, si no estimem com ens has ensenyat i en definitiva, com diu el poeta vetlla perquè mai oblidem que …
El desvalgut/i el qui sofreix/per sempre són/els teus únics senyors./Excepte Déu,/que t’ha posat/dessota els peus/de tots.

Fins molt aviat Martí. Mira que t’estimem. I és que  t’has fet estimar tant!!!
Records de l’A. i del teu fillol, En X….. i és clar… de la X. i també meus.
Molts petons !!!

MENTRE EL MÓN SERÀ MÓN

Foto: En primer lloc Esterri d’Àneu i al fons el poble de Son.

Avui una d’en Pep Coll, del seu recull de contalles “Mentre el món serà món”, I com que volem donar el millor del llibre, què millor que explicar la contalla que dóna peu al títol del llibre.
Mentre el món serà món, és una sentència de jutge: Sí,  és cert …… és una sentència de jutge, però també és una sentència enraonada d’alló que al jutge se li posa al davant.
Després d’exposar quina és la manera de tenir propietats al Pirineu, que, per altra banda, va donar peu a la desgràcia de Tor… aquí s’explicita com, el dret, millor dit, la justícia pot desllorigar una cas del tot enrevessat. Tot amb tot,  el principi del principi, és  el que hi ha en el principi: Justícia:  Aquells que ho fan bé i actúen de cor,  son premiats i  els qui ho fan mal son condemnats…
Apali: Si voleu, cliqueu aquí i escoltareu la contalla….

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

MARENY, VILAMAR, SINERA, RIALDA….. LES DIFERENTS MANERES DE DIR ARENYS

Foto: Cementiri del Mareny, que alguns diuen que s’assembla molt al de Sinera.

Avui, amb una bona colla de gent, hem recorregut els indrets de Miralls térbols, la novela de Lluís Ferran de Pol. He intentat transmetre tres nocions:

a.- Arenys és un mite per ell mateix, per història, per autors literaris i pel propi espai. En definitiva : Una república federal independent.

b.- Hem intentat escatir els espais de la novela. El port, el cementiri, Can Pasqual, el café dels Menestrals….

c.- El fil conductor de l’obra: No és altre que el joc de miralls. Entesos els miralls com els entenien els clàssics: “El retrat de Dorian Gray”,  el mite de Narcís i el mirall que retorna la faç del drac… aquest mirall que ens retorna el propi jo, però aquest jo que no vull veure, aquest jo que no em plau veure. Jo vull veure un jo a través del mirall, però és un jo que no existeix. Com diu Gide : “Rien n’est plus fatigant que de réaliser sa dissemblance”. No hi ha res mes esgotador que adonar-se de la dissemblança…. La dissemblança que ens retorna el mirall, si volem veure a través d’altres ulls, si volem viure la vida a través d’altres sensibilitats…. el mirall és obstinat i ens retorna a la dissemblança… I el que hi ha a Miralls tèrbols, és el retrobament del jo distorsionant. Tots tenim aquest jo. L’Enric, protagonista de la novel.la,  s’emmiralla amb el seu pare, el seu antagonísta, el propi drama del Fill pródig….

En fi, una passejada pels encontorns del Mareny amb final al cementiri del Mareny que molts diuen que te semblances i dissemblances amb el cementiri de Sinera… Quí sap!

En definitiva, una lectura pràctica sobre el propi terreny del Mareny.

I potser no hi ha altre vila ni indret en tot el nostre país que pugui gaudir, per descriure un sol espai, dels noms que nosaltres tenim. D’Arenys en podem dir: Mareny (Ferran de Pol) Vilamar (nom non nat també de Ferran de Pol. Sinera  (d’Espriu), Rialda ( Fèlix Cucurull). I Arenys (Miquel i Vergés) i altres que si el temps i altres elements ho permeten podrem anar afegint.

Però pel damunt de tot, Arenys és un mite: ja ho deia el mateix Ferran de Pol en l’escrit que féu a  la mort de Mn Palomer:

De tots els pobles que jo conec, Arenys de Mar m’ha semblat sempre, de molt, el més preocupat d’ell mateix quant a comunitat, a petit conjunt, a menuda pàtria. Que el lector no cregui, ni per un moment, que al.ludeixo a la bajanada de la Pàtria petita, o xica, com alguns anomenen entitats respectables. I bé, aquesta mena d’aspiració a un sentit local, aquesta tendència a la polis (no hi ha altre remei que escriure la parauleta, però amb un inici de somris, és clar) fa d’Arenys un poble especialment sensible a una possible mitologia. Una mitologia tan menuda i a petita escala com vulgueu, peerò necessària i gairebé fatal, donada l’aspiració que el poble d’Arenys sent per a constituir-se en petita pàtria.

Que aquesta petita pàtria encerclada de turons us sigui plaent…

 

SERRALLONGA A L’AULA UNIVERSITÀRIA DE GENT GRAN DE CERDANYOLA

Foto: Can Domènech de Cerdanyola.

Avui, per primera vegada, la gent de l’aula universitària de gent gran de Cerdanyola m’han convidat a explicar Serrallonga.
Cada vegada que refaig la xerrada davant d’una nova aula,  tinc la impressió que aquesta gent que em ve escoltar, està molt freturosa d’aprendre de la nostra història, del nostre passat.
Penso que la societat civil ha d’emmirallar-se en aquestes aules universitàries: Son una de les millors activitats que,  des de l’ambit de societat civil,  es fan avui a Catalunya.
Una abraçada a aquesta bona gent de Cerdanyola que, fet i fet, han tingut la paciència d’aguantar-me en la feina d’entrellucar una part de la nostra història: El barroc català.

Apali, si  voleu escoltar la conferència , només heu de clicar aquí.

EL SARRONET

Foto: La dona del sarronet del Ceip d’Almenar.

Avui us enllaço una rondalla recollida per Valeri Serra Boldú. Cal anar repassant els llibres dels nostres compiladors. L’Amades va fer una gran feina, però d’altres també han fet feina i de la bona.
Avui una de com un galifardeu mal educat i tanoca que porta a sa mare de corcoll. El vailet vol ser servit, Ai las! que vol menjar cireres ben fresquetes. La mare que li fa: Si vols cireres fresquetes, tu mateix: al cirerer. I  ell cuita corrents cap al capçal del cirerer i vinga menjar cireres. En menja tantes que,  pobre, no pot baixar.
Si voleu saber com baixa, vosaltres mateixos. Cliqueu aquí i ho trobareu.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

INDIANS

Imatge: cartell de la Fira.

Mireu, els que estem vora el mar, de sempre, l’hem viscut a voltes com el nostre amic i a voltes el nostre enemic. Els d’Arenys, per allò de tenir una Real Escola de Pilots, varem tenir més facilitats que d’altres per anar cap a Amèrica a fer les amèriques… els uns en van tornar amb el ronyò cobert, els altres ni van tornar i uns pocs varen tornar però no varen abocar cap caleró a la gaia vila.
Però els que en tornaren, ens deixaren el seu llegat: En Xifrè,  l’Hospital…, l’Antoni Torrent, l’asil… i……
I avui, ens han convidat a n’En Zenon de Pol, una eminència en la cosa dels nostres avantpassats a Cuba, en Joan Pons que en sap un niu i a un servidor , que no en se gaire però m’apassiona tot el nostre passat i hem fet una mena de taula rodona al llevant de taula, quan el sol encara era alt, una colla de gent s’ha aplegat a la plaça de l’Església de la Vila d’Arenys de Mar, per escoltar històries, facècies i passatges del nostre passat remot.
Si voleu, podeu escoltar el que he explicat….

PASSEJADA PEL MARENY D’EN FERRAN DE POL -MIRALLS TÈRBOLS-

Foto: Lluís Ferran de Pol.

El dia 15 de Maig, a les 10 del matí, pels qui ho vulgueu, ens trobarem al pati del Calisay d’Arenys de Mar, per fer una passejada pels paratges de Miralls tèrbols, la novel.la de Lluís Ferran de Pol, ubicada al Mareny (la manera de dir Arenys de Mar, per en Ferran de Pol).
Amb motiu del centenari del naixement de Lluís Ferran de Pol, la Mercè Cussó, la bona amiga i bibliotecària d’Arenys,  en el seu constant dinamisme,  em va convidar per conduir una passejada pels llocs de la novel.la. Ës clar que veurem més coses, mirarem d’escatir perquè Arenys és més que una vila: és tot un imaginari.
El Mareny de Ferran de Pol, La Sinera de Salvador Espriu, la Rialda de Fèlix Cucurull…. En definitiva tot un símbol poliedric explicat pels nostres autors.
Passejarem pel Mareny de Ferran de Pol, per places i carrers, pel carrer on va néixer, per cal Bisbe Pascual i ens enfilarem al Cementiri de Mareny, que diuen que s’assembla al cementiri de Sinera, però que és un xic diferent…
En fi, si ho voleu, podrem passejar junts veient els llocs marenyencs de Ferran de Pol. A les 10 del matí  al Calisay.
Però abans, haureu de trucar a la Biblioteca perquè, tot i que la passejada  és gratuïta, volen saber els que serem.
Apali, fins el dia 15 de maig…..

LES SOMERES DEL MAS D’EN TRILLA A OLIOLA

Foto: Oliola entre l’Urgell i la Noguera.

I avui, us enllaço una contalla d’en Valeri Serra Boldú. De quan els vista ires anaven de vistes al Mas d’En Trilla, on hi havia 3 xicotes garrides, ja granadetes, i casadores. I com que eren gent de possibles, no es treien del damunt els vistaires que, si bé simulaven anar per elles, el que volien eren els doblers que de ben segur tenien estalviats amb una propietat tan gran.
I veieu com ho pela aquest vistaire maldestre i com l’arrissen com un ruc.
Apali, si ho voleu escoltar, cliqueu al dessota . Avui ha estat diferent. He explicat la contalla en directe i a l’estudi de Radio Arenys hi havia la gent de l’Aula Universitària de Gent Gran d’Arenys de Mar, que acompanyaven a la Pilar Royo que, en breu,  treurà un bonic llibre sobre la Història d’Arenys de Mar dels anys 1920 a 1960.

Si la voleu escoltar, cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL DRAC I L’ESPASA AL CEIP LA TORDERA

Foto: Gravat acolorit de Maria Vigas.

Quin goig, aquesta setmana he pogut anar a l’escola CEIP la Tordera. Una escola mancomunada (quina paraula més bonica!) de Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera. La bona amiga Eva, em convida a explicar la llegenda a l’escola. És clar que el “culpable” de la feta va ser en Raul Casado, bon regidor de l’Ajuntament de Sant Celoni, que te una filla que va a l’escola i que van fer mans i mànigues (ell i la filla) perquè anés a explicar-los la contalla.
I dit i fet. I us puc ben assegurar que explicar contalles a gent gran és molt agraït. Però quan tens al davant cares netes, joioses, enjogassades de mainada petita, que  volen beure el veire de la vida a glops, és un dels millors plaers que ens podem trobar.
Consell als avis i avies: No us perdeu, per res del món, el plaer d’explicar contalles als més menuts. Veureu com xalareu de valent , i de passada,  acomplireu el deure de la pròpia vida. Qui lliga els nens i nenes amb la vida han de ser els pares, però qui ha de lligar els néts  amb la història,  només ho podeu fer els avis!!
Apali, si voleu escoltar la contalla (que ja està penjada en altres indrets d’aquest bloc)  però que ara us torno a enllaçar perquè el directe amb mainada és diferent…. o a mi m’ho sembla.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari