SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

SANT ANTONI…… DELS PALETES

SANT ANTONI ….. dels paletes….

 Sant Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 – morí el dia 13 de Juny de 1231 a Pàdua) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del segle xiii, venerat com a sant per l’Església Catòlica. Se l’anomena de Pàdua perquè és el lloc on va morir, però a Portugal se’l coneix com a Sant Antoni de Lisboa, el lloc on va néixer. És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que hom li atribueix.

Ep! també és el patró dels paletes.!!! Important…

Un gran arquitecte, em va fer confiança i em comentà que el fet de ser patró dels paletes, va ser això i més coses… Ell va inventar un cíngol (el cinturó de corda que porten els frares), i aquest cíngol només te, com a molt, tres nusos.

El cíngol  del Sant de Pàdua (encara que va néixer a Lisboa)  en tenia 13 nusos  i amb 13 nusos va canviar tota l’estructura de la construcció. (Penseu que a la seva època, va trobar-se amb el barroc.) Línies rectes austeres, i semicircumferències en els absis…

Per fer-ho entenedor, us puc explicar una anècdota que em passà a mi. De jovincell feia  caixes d’embalatge. Si eren petites, amb un escaire un xic gran, ja fèiem per poder fer bé les caixes. (que no quedessin guerxes)

Més endavant vàrem fer caixes per màquines tèxtils… grosses. No hi havia manera de trobar un escaire prou gran que ens permetés poder construir els embalatges.

Fins que un dia, vingué a la serradora un home ja jubilat, em mira i em diu:

— Vailet ¡ que no t’han ensenyat el 3,4,5 ?.

I jo cara d’ignorant (el que era) mai havia escoltat això.

Ell m’ho va ensenyar .

Pur teorema de Pitàgores.

El costat d’alçada comptem 3, la base comptem 4 i la hipotenusa contem 5. O sigui els quadrats d’aquests números era:

B 3×3=9 ;  C 4×4=16 , i la hipotenusa A 5X5=25.  

O sigui 9+16=25 . O sigui l’angle recte per excel·lència !!

Clavat:! Sortia exacte, per tant, els angles rectes els tenien  assegurats. Amb quest teorema es podia construir tot d’una forma relativament senzilla.  ai las! que el sant de Pàdua, o de Lisboa, podia desenvolupar tot l’art romànic, només amb el cíngol de 13 nusos , si hi ha 13 nusos , podem agafar i posar-lo al terra en 13 nusos hi ha 12 espais, o sigui 3,4 i 5.

Ah! I no només això per construir ben tirades les línies del romànic, que també es podia fer l’absis. Agafar un punt del diàmetre i tirar del cordill  i fer  un absis ben cofoi.

Fixeu-vos… aquest savi portava a sobre tot el material per a la construcció … a  la cintura.

Apali ¡

Els paletes haurien de retre pleitesía i anar en comitiva a l’Església de Santa Maria d’Arenys i al nostre convent dels frares on hi guardem, a cadascuna d’elles, el Sant que ens ha ensenyat a construir.

Ah! I els arenyencs hem de mirar molt bé el carrer de la Torre del Prohom.  El més recte d’Arenys, .. fou dissenyat per “destradors”, els professionals que aixecaren el nostre temple …. de ben segur .. amb el 3,4,5 !!

Moltes felicitats a tots els Antoni  en el dia del vostre patronímic !!! (faig salat d’un dia)

Amb molta estima!

Ramon

Addenda: aquest escrit el penjo a les xarxes, però ha anat destinat primer  a un Antoni que respecto, admiro i estimo….

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’ESCABELLAT, UNA MORT PER UN BADALL

Imatge: Reproducció del quadre del pintor Joan Baixas i Carreter, 1891. La platja del Portinyol mirant a llevant, presidida per la ermita de Mont Calvari. El quadre es troba al saló de plens de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.

Avui, una història real (sembla), com la vida mateixa… Una de les històries arenyenques  que recollí el nostrat Mn. Palomer.

 A l’Hipòlit Doy, un pescador maridat amb la Antònia Sofia, algú li burxa l’orella tot dient-li que la seva dona, l’Antònia Sofia, potser s’ho fa amb un altra  galifardeu del veïnat…

Un dia, l’Hipòlit, amb la mosca a l’orella,  cansat de sentir aquestes falòrnies, va retornar de pescar  a una hora matinera. En arribar al carrer (avui de les Escolàpies, abans Cantalagrella) els troba junts garlant  al mig del carrer, i de bursada se n’adona que el galifardeu fa una ganyota com si fos de complicitat  i la Antònia Sofia, sense saber massa perquè, li retorna la ganyota. Ai las! podeu comprovar que l’Hipòlit ja tenia un motiu de la traïdoria de l’esposa (i tot per una ganyota!, entesa per ell, com una amoreta cap al foraster…) I el nostrat Hipòlit va tenir la certesa total i absoluta que entre aquells dos vailets hi havia alguna cosa més que una coneixença.  I el pobre Hipòlit, engelosit, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, espera el primer aplec i mata la pobra Antonia Sofia.

I  vist el desficaci que havia comès, se’n va a Roma a demanar perdó al Sant Pare. I el Sant Pare li diu que, en penitència, ha de comprar una imatge del  Sant Crist al port de Roma, ha de noliejar una xalupa i, amb el Sant Crist comprat, s’ha de fer a la mar i allà on pari, hi basteixi una ermita.  El bon Hipòlit se’n va al port de Roma, i mentre espera que li preparin  el Sant Crist, va a fer un mos a la taverna. Només prendre seient, es troba que el personatge assegut al seu davant  fa un badall potent, i ell, òbviament per allò que els badalls s’encomanen, li retorna. És en aquell instant  que se n’ adona que havia occit  a la seva dona per un badall… I ja tenim el pobre Hipòlit que amb el petit vaixell  es llença a la mar Mediterrània i on voleu que vagi a espetegar?… Doncs a la Vila d’Arenys. Nogensmenys que ens ve a raure a  la Caldeta (avui Mont Calvari) i és allí on va construir l’ermita i una caseta per a l’ermità.. o sigui per a ell mateix.

I des d’aquell dia, tothom ha conegut el Sant Crist del Mont Calvari com a “l’escabellat” (duia una perruca postissa amb cabells negríssims i d’aquí li ve el nom.) Encara que, si avui el voleu veure, heu d’entrar a l’Església de Santa Maria d’Arenys de Mar  pel portal de la Minerva i a mà esquerra el trobareu, però ben clenxinat (li han llevat la perruca).

Apali! Una contalla més… I com que l’Hipòlit Doy venia d’Itàlia, podem dir: “se non è vero, è ben trovato”

Escrit publicat a la revista l’Agenda d’Arenys el mes de juny de 2020

AQUEST ANY 71

I la  vida malda per renéixer sempre.

Horafoscant del dia 4 de Juny de 2020.

Ja m’ha passat altres anys. Quedo impactat de la gent que, perdent uns minuts del seu temps, tenen la bonhomia de felicitar-me. Ja ho he fet altres anys… no m’agrada només retornar una expressió de compromís i acabar amb un moltes gràcies… o content de rebre una felicitació, o molt bé. … Jo crec que haig de dir alguna cosa que pugui aportar un xic de valor al regraciament.
I així, ja l’any passat vaig fer servir un poema de Isidor Marí, cantant eivissenc i que, mireu quina casualitat, quan teníem els dos uns dinou anys, vàrem fer un recital de cançó al Johnny’s, a migdia.
I ara a 71 anys, em serveix per usar del seu tremp literari, de l’edat quasi idèntica, i a l’ensems d’haver-nos trobat cantant a Sinera…
I és per això que, a tothom que hagi expressat la seva paciència felicitant-me i els que no ho hagin fet, però que també en podran gaudir de llegir aquest poema que us acompanyo……
Infinit agraïment a tothom !!
Ah! i a la meva dona la Xon, els fills Ariadna, Xavier , Cristina i a la neta Júlia ! i família propera, que sempre els tenim a prop i que, de ben segur, no se agrair tot el que m’aporten !!

Gràcies, amigues i amics
que m’heu desitjat molts d’anys.
Tal com diuen els refranys,
són afortunats i rics
els que troben bons companys.
Quan ens tornam veiantics
i ja fregam els setanta,
és la força que ens aguanta,
veure que hi ha qui ens estima.
No hi ha vers amb millor rima
ni cançó que millor canta.
Que sigueu sempre feliços
com m’ho desitjau a mi,
i si s’esborra el camí
trobeu sempre passadissos
que us duguin a un bon destí.

Signat: Isidor Marí.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari