SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

EL GALIFARDEU QUE ANAVA A VENDRE

galderic serinyà b

Sant Galdric, patró des pagesos catalans

I avui  podeu escoltar una contalla d’un pobre pare, vidu, pagès per més senyes, només té un vailet…. I el pobre és molt curt de gambals, i poca cosa. però és clar, també ha de fer per manera que el pobre noiet ha de fer de manera de guanyar-se la vida per ell mateix.

I l’espavila….

O s’espavila sol, que pel cas és el mateix….

i li dóna uns bous perquè els vagi a vendre, i que, de cap manera, es fiï de qui parla massa….. I el noi, el creu , i arriba a casa amb un bon feix de calers  a la butxaca.

I després li dóna dues gerres de mel, amb el mateix encàrrec….

I sí! el noi sap vendre les gerres a bon preu…. i un pobre jutge de pau, amb la nàpia ben masegada ha de fer front al pagament totes dues gerres de mel…..

I si ho voleu escoltar…. cliqueu aquí,

O al dessota…..

Publicat dins de General | Deixa un comentari

EL VIDEU DE LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D’EN JOAN PORTALS I PRESAS

Ja fa uns dies vaig penjar la presentació del llibre de l’arenyenc Joan Portals Martí que va fer sobre el seu avi Joan Portals i Presas……  Allà vaig penjar l’audiu, i ara , traficant per internet i gràcies als bons oficis del meu amic Maiol Sanaüja, m’ho ha fet saber.

Si voleu l’apunt que vaig fer al meu bloc cliqueu aquí.

I si voleu veure el video, cliqueu aquí… Del minut 19,45 al minut 36,10.

o també aqui…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LA SIRENA I EL PASTOR

EL PASTOR I LA SIRENA WEB

Imatge: la sirena i el pastor amb grafia de conte català.

I avui, si voleu, podreu escoltar una contalla del nostre imaginari , que de ben segur tots reconeixereu… Però serà al final, perquè al principi comença en una contalla de la platja de Pals, quan , una nit d’hivern, quan la lluna fa més goig, les estrelles fan pampallugues perquè els enamorats embadaleixin….. les sirenes estan al dessota de les illes formigues o del palau entaforat sota les Illes Medes….

I les sirenes surten aquesta nit , i es desprenen del seu mantell blau , i només amb els tuls que els queden, comencen una dansa espectacular….

Però cap pescador s’hi pot acostar. Saben que si s’acosten, les sirenes desapareixeran i l’espectacle s’haurà acabat….

Però ai las! que s’esdevé un any que és la reina de les sirenes que vol sortir…. Ella sola….. I comença una dansa bellíssima a la sorra de la platja, mentre la lluna juga a empaitar-la i cercar-li els seus racons més bells.

I ai! aquell dia, de l’Empordà havia baixat un pastoret que no en sabia res que no es podia acostar a la platja, que en sentir canturies s’acosta a la platja i allà gaudeix de l’espectacle de la sirene….

Es veuen de lluny, es miren, es mengen…..

I qué voleu?.

Maragall va sentir la contalla i va fer la sardana:

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena;
ell canta al dematí que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.

Ella canta: Pastor me fas neguit.
Canta el pastor: Me fas neguit sirena.
Si sabessis el mar com és bonic!
Si veiessis la llum de la carena!
Si hi baixessis series mon marit.
Si hi pugessis ma joia fóra plena.

La sirena se’n feu un xic ençà
i un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla
i de l’amor plantaren la cabanya…
Fou l’Empordà.

Joan Maragall , l’Empordà.

Si  la voleu escoltar, cliqueu aquí, o

al dessota!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

I SI EL DRET CIVIL CATALÀ ENS AJUDÉS…….

diapobd229899de825c32384238a7dad892b6

I si el dret civil català ens servís per il.luminar aquest atzucac que ens han ficat els corifeus?.

Unes llambregades:

El dret civil català, lluny dels demés drets peninsulars, s’ha fonamentat des de les primigènies “Ordinacions d’en Sanctacília”  i altres ordinacions, com les de Sant Celoni,….en el dret consuetudinari…. primer son els fets…. i sobre els fets, reflexionem, decidim, jutgem, i a partir d’aquestes premisses és va constituint el dret…..

No és primer el dret. El que és primer, es la necessitat de justícia de les persones i les seves accions…. El dret ha de regular els problemes…. el dret no ha de servir per oprimir  la vida… la vida avança…. i si canvia, el dret canvia….

Oi, que avui sembla tot el contrari?.

De primer el dret, la llei, la camisa de força….. i després si ens va bé…. doncs apali, ja l’usarem o el canviarem….

I el dret civil català va anar fent camí… I les herències no ens les enllustraven des de qualsevulla lloc ignot….

Perquè?.

Doncs fàcil: el problema l’havien de resoldre qui més en sabien….

I qui en sabia més…. Doncs no en dubteu, els pagesos que es trobaven a cada moment amb els problemes que els sorgien de gestionar el patrimoni…. I si no ho feien bé, doncs això…. tot a can pistraus.

I va ser així que els pagesos (els vells, els savis, els que es trobaven amb problemes ) anaven a veure els Notaris, (homes amb amor a la terra, amb coneixements i amb ganes de resoldre conflictes )  podien trobar les formules jurídiques  que permetessin anar pujant la masia, el poble, el feu i el país). I així es van inventar la masia…. eix fonamental per a poder tenir un país just (si ho voleu amb el gran sacrifici de les dones). Si us abelleix podeu escoltar una conferencia que vaig fer sobre hereus, pubilles, cabalers i fadristerns…

Però a la masia s’hi quedava l’hereu,…. sí, sí…. però l’hereu havia de fer front a tot el que agombolava la masia: el bestiar de peu rodó, el bestiar petit, les vinyes, els boscos, , l’oncle conco, l’avia muda….. en fi tot i tots … I tot ho havia de recollir a l’herencia….

Dues excepcions:

.- Si algun cabaler  es volia emancipar, demanava la legitima (una legitima curta) a l’hereu i aquest li havia de lliurar i , amb aquesta legítima curta s’havia d’espavilar… I tant que s’espavilava…… O qui us penseu que ens ha muntat els comerços i les industries de les ciutats i els seus encontorns…

 I a la masia s’havien d’arrecerar els fadristerns i les pubilletes….. I d’aqui en sortien els capellans (Mn Cinto, el rector de Vallfogona, ……. i quan marxaven es cuidaven de nodrir-nos la llengua…. )

I de les pubilletes n’eixien les monges…. I qui us penseu que ens guarien els malalts….

I així, si voleu amb molta molta injustícia s’anava bastint el país…..

I tothom tenia el seu lloc , el seu dret…. i en definitiva …. la subsistència..

Només una cosa estava prohibida, : Barallar-se , malparlar-se, esbatussar-se….

S’havia d’anar avançant en sintonia.

Si hi havia (si hi ha ) exabruptes, crits, insults i males cares…… de la mateixa manera que les herències era el coixí que permetia que al seu damunt s’anés congriant el mas, les terres, el treball, el futur, amb els crits, tot anava pel pedregar i la masia…… enrunada……

I sí…. quan es passa a l’exabrupte, al crit, a l’insult es trenca tot aquest castell tan ben girat…..

Si la discussió és d’un propietari amb un llogater, no passa res… no hi amor per entremig, per tant, l’exabrupte no passa d’aixó: un desfogament de l’esperit.

Però, ai las! Si si l’insult és amb els de casa, costa Déu i ajut tornar a lligar això, millor dit, els segles dels segles es recordaran de mal averany propiciat per un mal moment de discussió estèril…

No us sembla que ara estem dins un atzucac que, qui ha de gestionar l’herencia , la masia, el clos, el futur, estan tan enfarfegats que no saben trobar el to , el seny (i la mica de rauxa) que cal, per saber que l’exabrupte s’ha de dirigir a qui ens vol anorrear, qui ens vol foragitar de l’erm, qui ens vol espoliar ,però mai dels mais, contra aquells que , junts, podem enarborar la senyera de la victòria!!

Doncs això…..

Pareu de bescantar-vos…

Escolteu la Masia …. el bestiar petit, el gros, els oncles, les tietes, els concos, els nebodets i nebodetes, els consegres, les sogres…. i fins i tot els estris de treball….. que aquests, quan tocava, ja van cridar i fort…. O no us recordeu de l’11 de setembre i del 9 de Novembre…

Esteu a un pas de fer que la masia s’enruni en ensulsiada plena!!, i llavors no ens servirà per a res….

O potser sí, per pagar l’impost de successions a qui els haurem de lliurar el país que amb tant d’esforç hem fet i ells, només ells, en trauran el profit que de ben segur  ja esperen, veient-vos enfarfegats en una lluita que no condueix enlloc….. (com deuen xalar!!!!!!)

I no en tingueu cap dubte……… els pagesos hi som tots…….. i vosaltres, corifeus, feu de notaris maldestres que no sabeu escoltar el pagès que us ve a demanar ajuda jurídica!!!!

APALI!! Segadors, esmoleu bé l’eina…….

Amén.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

EL CÀSTIG DE LES ABELLES

abella

Imatge: Abelles a la feina…

Avui una contalla molt antiga … tan antiga , que a voltes surt barrejada en altres contalles més amplies….

Però a mi sempre m’ha abellit molt poder explicar com les abelles veuen que els humans son maldestres i, segons elles, males persones….

I pensen que per arranjar-ho, potser, Nostramo faria que, si els dóna un poder més arrilat que el que tenen , podrien espantar als humans….

I sí… pugen al cel, es presenten davant de Nostramo i li demanen que els faci un fibló que piqui de veritat, que faci mal de veritat. …. i si s’escau…. que matí!

I nostre Senyor que els diu que ja tenen concedida la gràcia…. I sí….

A partir d’aquell moment les abelles, amb la seva picada, fan mal, molt de mal….. però, ai las que un cop feta la picada ….. es moren….

I Nostramo els diu: Justícia sí, però venjança…..

De cap manera….

Apali: si o voleu , escolteu la contalla clicant aquí, o també al dessota.

Contalla…

Publicat dins de General | Deixa un comentari