Mireu, avui no explico cap contalla d'altri. Avui explico un fet que em va passar personalment . De com, servidor de vostès, va tenir la certesa de pujar cap a Collsacreu carregat de bruixes al cotxe. M'expliquen un fet d'uns amics, que tenen una casa a Collsacreu, prop del pla de les Bruixes. Una nit es van trobar que tots els rellotges de la casa varen quedar aturats a 2/4 de tres de la matinada. Això em fa pensar que, és clar, com que la casa està prop del Pla de les Bruixes, doncs això: cosa de bruixes... I quan pujo, al cap d'uns dies, cap a Collsacreu, a dins del cotxe, esglaiat, comrovo que a cada giravolt escolto un esgarip de bruixes, Un crit esfereïdor que, a cada revolt, va creixent... Voleu saber com acaba? doncs cliqueu aquí, o al dessota i escolteu!
I perquè tenim tan poques estones per deixar que la poesia ens prengui del tot ? Vivim massa enderiats pretenent buscar i pretenent trobar... Només cal que la poesia ens prengui a nosaltres i ens deixi trobar....... Un poema de la rosa als llavis de Salvat Papasseit:
I el vent deixava dintre la rosella granets de blat com espurnes de sol -només per dir com és la boca d'Ella:
I ja falten poques hores per a que pugem dalt l'escenari, per segon cap de setmana per a gaudir en la representació de Miralls tèrbols. Apali, qui no hagi pogut venir el primer cap de setmana, que vingui demà (avui sembla que les entrades estan exhaurides) i si no trobeu entrada per demà, encara podreu venir la setmana vinent (el dissabte dia 11 a les 9 del vespre o el diumenge 12 a les 7 de la tarda). Però si que us recomanem que vingueu. És una gran obra. En Jordi Pons-Ribot ha fet un muntatge esplèndid, traient tot el suc de la novel.la i que, com a obra de teatre, te un ritme que acaba enganxant l'espectador. Vinga, que és una oportunitat única per veure el drama que es va congriar a la construcció del port. I així també podreu veure alguns trets de la nostra ànima que, com a vila, hem anat confegint al llarg dels temps.
I si voleu passejar pels racons marenyencs i muntrenyencs de Miralls tèrbols, el diumenge dia 19 al Calisay d'Arenys de Mar ens trobarem per anar de primer a Can Ferran a Arenys de Munt i després passejarem pels llocs dels Miralls tèrbols. On , com a Secretari Dotres us aniré intentant descobrir els racons més recondits de la novel.la (Si voleu venir, heu de trucar a la biblioteca d'Arenys de Mar, Tel. 93 792 32 53.
Foto: Vinyes... un camp propici per a ser llaurat i cultivat i si convé ceps arrencats....
Avui una contalla moralista.
De com un pare, a punt de morir, reuneix els fills en el lit de mort tot dient-los-hi que a la vinya del mas, únic tros que tenia en propietat hi ha enterrat un tresor. I aquest tresor serà per aquell que el trobi. Bé, el que el trobi se'n quedarà la meitat i l'altra meitat serà a repartir pels altres dos. Tots es posen a cavar la vinya, la llauren, fan servir totes les eines... I cap el troba. Fins que un vellet, passa pel voral, els veu treballar d'aquella manera i els pregunta perque ho fan. Li ho expliquen i ell els respon que no el trobaran el tresor, com ells l'entenen, sino que el tresor el tenen davant dels ulls!!. Apali, si voleu, podeu escoltar-la i saber-ne tot l'entrellat.
Foto: Salutació final de l'estrena (foto d'en Xavier Salbanyà)
Ep!! Ahir a la nit, amb el teatre plé de gom a gom, varem pujar aquesta petita joia que ha confegit en Jordi Pons-Ribot sobre la novel.la Miralls tèrbols d'En Ferran de Pol.
Un goig haver pogut participar en aquest succés del Mareny. Em permeteu fer un comentari molt personal?:
Qui us parla feia de Dotres, secretari del Mareny, un nyeu-nyeu enamorat del Mareny i la seva història, a qui els autors han donat la possibilitat de poetitzar sobre la vida marenyenca..... Si me l'haguéssin fet a mida, no l'haurien fet tan bé. Un goig fer de Secretari. Ah! I un bon secretari no pot existir si no te un gran Alcalde i a l'escenari he pogut compartir quasi totes les escenes amb el meu gran alcalde Massana, gran actor i gran persona (En Toni Badia) i que ell sap que li professo una profunda admiració com actor!!. En fi, i amb l'Alcalde Massana, la bona companyia de tothom, tots i cadascun dels actors, tècnics, creadors i director.
Quin neguit.... Les cartes ja estan donades.. Ara, a patir... a veure com quedarà, com quallarà.... En fi: Ita diis placuit.... Els déus ho han volgut així i així serà. D'una cosa si que n'estem tots segurs: En Jordi Pons-Ribot ha muntat una gran obra. Una obra immensa, una obra colossal ... i amb aixó no es vol dir que surti bé. Però el treball fet per en Jordi és molt i molt lloable. Penso , i ho dic sense cap por d'errar-me que avui és un gran dia pel teatre. Una obra del Mareny, pel Mareny,però que transcendeix els estrictes límits "d'aquest poble ofegat entre muntanyes i que no te gaires perspectives..." Ah! Us convidem a venir, però espavileu-vos a buscar entrades.... ja n'hi ha moltes de venudes. I ara: In boca dei lupo!!!
Foto: Assemblea d'ases (o millor de rucs catalans: Ep! que son els rucs els catalans, no que els catalans siguin els rucs eh!! que sempre hi ha malpensats!!).
Avui una contalla de l'Amades, com moltes, un bon xic faceciosa... O de com els ases, des de temps immemorials, o des del dia que varen voler fer una assemblea davant la poca cura que tothom els tractava, a crits, a colps, a bergassades a granerades, o sigui els tractàvem com a ases complerts.. i ells es revolten, volen posar unes certes bases de com haurien de ser tractats. De l'assemble n'arriba un acord, i l'acord s'ha de traslladar al Rei.... Però mireu quina en va passar, que l'acord no va arribar al pobre rei, degut a la poca cura dels propis ases. Quan el missatger arriba a l'assemblea a donar compte als ases de com li havia anat, la resposta va ser tant i tant complexa que els ases, tots a la una van obrir la boca d'astorament i de la seva gola va sortir un crit esfereïdor.... IIIIIIIAAAAAAAAA! I des d'aquell dia, els crits dels ases, reprodueixen el crit d'astorament davant la fatal notícia que les va donar el missatger. Apali, si voleu podeu clicar aquí o al dessota.
I qui no ha dit mai?: Advocats i procuradors a l'infern de dos en dos.... I quan l'hem dit, sabem que la frase fa referència a les males arts que aquests dos gremis, presumptament, fan servir en les seves escaramusses judicials i/o també a les seves lligamanegues que farceixen les seves trafiques... Però, dit això, ja no sabem d'on pot venir la frase en qüestió. Em sembla que, sense cap mena de dubte, la frase surt del Viatge a l'Infern d'En Pere Porter... Un viatge dut a terme per un pobre pagerol de Tordera enxampat per les males arts del Notari Gelmar Bonsoms, quí, enredant-lo, no va cancel.lar un debitori que havia contret el pobre Porter. I si no es paga el debitori es condemna a presó al pobre Pere Porter. Aquest, demana que li deixin uns dies per a poder retornar-lo i va cercar a un amic seu de Sils que el pugui ajudar, tot prestant-li els diners del debitori. En ser a Sils es troba un cavaller muntat en un bonic corcer i li diu que ell l'ajudarà a trobar els diners... el cavaller no era altra que el dimoni i tots dos, pels aiguamolls de Sils, baixen a les Calderes d'en Pere Botero i allà troben tota la gent de dret que havia fet malifetes, condemnats a les penes eternes del xibalbà. Excuso dir que tots els que habitaven l'infern eren advocats, procuradors, notaris i altra gent de dret.. Si voleu saber la llegenda complerta, cliqueu aquí.I si voleu veure uns quants manuscrits cliqueu aquí I és així que, d'aquesta llegenda, en surten algunes frases i concrecions que cal dir:
a.- La frase d'advocats i procuradors a l'infern de dos en dos pervé del fet que en Pere Porter a l'avern pot comprovar, sense cap mena de dubte, que la mala gent del dret s'està cremant a les calderes infernals, per les seves múltiples malifetes. b.- I és així que en Pàmies, al fer els seus Pastorets, va fer que en Jonàs i en Mataties baixessin a les calderes d'en Pere Botero (a l'època, Pere Porter). i c) La més certa històricament: l'entrada a l'infern era als aiguamolls de Sils. Això ja ho sabien els romans quan van fer la via Augusta... Tots sabeu que la via Augusta passa per Girona i va directa cap a Sant Celoni passant per Sils. Però els romans es van adonar que en passar per Sils, quan els aiguamolls estaven força secs, sorgien totes les males bèsties, mosques, mosquits, borinots i altres galindàines, que, rabioses que estaven per manca d'aigua, picaven cosa de no dir a les cohorts romanes i a tot aquell que se li posés bé...... i d'aquí, veiem que allò era l'entrada a l'Infern i varen construir una variant de la Via Augusta que, abans d'arribar a Sils, es desvia per la costa i passa, també, per Arenys de Mar, que aquí en diem el camí del Morbo... Apali! I si sou un mísser i us amoïna que us diguin sempre la cançoneta: "advocats i procuradors a l'infern de dos en dos", vosaltres els etzibeu: Procuradors i advocats al cel a grapats... I qui no es conforma és perquè no vol!
Foto: Pere Dotres, secretari del Mareny, lletraferit, a estones perdudes estudia llatí i amb l'Alcalde Massana volen encaterinar al poderós Noi Crostes... Tots ells, rares espècies d'un món que s'extingeix.............
Marenyencs i marenyenques, amics, coneguts i saludats..... perdonin si em presento, sóc en Pere Dotres. A vostès el meu nom no els deu dir res, però sóc el secretari del Mareny... No s'enfarfeguin, no em poden conèixer, les meves cendres reposen al clos del cementiri del Mareny, al segon dels esgraons. No he arribat a dalt del cimbell on hi ha els homes grans, els excelsos. De ben segur que allí hi deuen haver l'Alcalde Massana i el noi Crostes, en Jaurés... Si, i ara, mireu quins fats divins m'han vingut a destorbar, quan de primer el lletraferit Ferran de Pol em va despertar del son dels justos i ja em va treure a una novel.la... Quin cas! : treure'm a una novel.la, quan jo maldava per passar desapercebut pels segles dels segles... a mí la única cosa que m'abellia era poder predicar la história del Mareny: -Que si el veler Virgen del Mar va celebrar cent anys de vida, que si enllustrava als passavolants que venien a la vila de les setciències i els etzibava una ressenya oral de la rierada: -"Sentin la forta bravada de la terra mullada... més que aigua, sembla una torrentada de llotim espés que vertiginosament davalla pel fort desnivell... veuen, el corrent s'infla, puja, es cargola en dos o tres bots que s'encabriten en una rabiosa muntanya d'espuma bruta...." Aquí jo era feliç, recordant el nostre passat, descrivint el nostre present, mostrant la rierada en tot el seu esplendor... el demés ja els ho regalo... I ara, aquest xicot de can Pons em torna a treure de l'armari i m'enfila dalt de l'escenari perquè reciti paraules i fets que ja tenia sabuts i oblidats.... Ai! si jo expliqués qui era el noi Crostes, i el vailet del metge Coll, i les cuites de l'alcalde Massana que vol ser diputat, i la pobra Carminya la dida gallega a punt de ser munyida.... I la història dels Crostes que van arruinar la meva nissaga... I el pobre València que va ser qui va construir, de veres, de veres, el port de refugi... I també els podria explicar qui va llogar uns pistolers perque fessin feina bruta..I si em passés pel magí explicar els pistrincs del Senyor Pascual, o els fogots de l'Angelina, la seva Senyora........ Però oi que em comprenen que ara no els vingui a destorbar amb històries del Capità Aranya??..... Però que carall! Si ho volen saber doncs només han de fer que passar per caixa, pagar l'entrada i venir al teatre Principal del carrer de l'Església del Mareny i podran veure un tros de la història del Mareny i el Muntreny els dies 28, 29 de gener i 4 i 5 de febrer d'aquest any del Senyor de 2012... Ah! i pensin que "quod natura non dat, salmantica non praestat".... I si amb l'obra no han acabat d'entendre el Mareny, tindré el gust i el goig, el dia 19 de Febrer d'aconduir-los en una passejada tranquila pels encontorns del Mareny i del Muntreny!. Ita diis placuit.!! O sigui, que els Déus ho deuen haver volgut així. I si encara en volen saber una mica, entrellunquin els escrits que ja hi ha penjats en aquesta màquina infernal!!! Als seus peus, senyores i senyors!! La funció és a punt de començar!!
Imatge: Molts xinxons o durillos, altrament dit doblers. O més proper: calers!!!
I avui una del Montseny! Una contalla dels encantats.... una família que viu al Gorg Negre i que te una dida, prova inequívoca que han tingut un nin i han de llogar una manyaga que alleti el seu fillet. Quan el fillet no necessita la dida, li fan un bon present: li omplen el davantal amb alguna cosa de molt profit: Amb una condició: que no sigui palatreca i no miri el que li han posat fins que hagi travessat tres vegades aigua... però , ai las! que la trapaceria humana no te límits , i abans d'hora mira el que li han posat al davant... i oh! descobreix que li han posat segó... Mala negada!! , mal profit li faci el segó que li han posat... O potser no era segó? Apali! si voleu cliqueu aquí o al dessota i podreu escoltar la contalla.
Fa molts anys, per mor d'un fet dolorós a la família, vaig escriure un conte. Un conte prou dramàtic i pel que vaig prendre els estris literaris de la llegenda de Vilardell.
Començava així:
I veus l'espasa al mig del menjador. Freda, sola, l'instrument dels jocs amb en Dani. Aquesta eina de joc que et retrobava amb el fill, amb el noi, amb la mateixa reminiscència que et planyia el no retrobament amb el pare. Amb el fill no serà així. Hi has jugat fins deixar-te part de l'anima per tal que en la llibertat, propiciï el retrobament amb la nissaga. La nissaga interrompuda, la nissaga que no t'han sabut transmetre. I amb l'espasa, la gran sotragada. Saps que el pobre infant està, amb la Bel, lluny, a la clínica, on aquesta nit l'operaran del cop provocat per la sacsejada que un altre vailet l'ha empès contra el barrots de la reixa de ferro forjat del tancament del pati de col·legi. Et retruny la veu del metge: - Segurament no serà res. L'operarem i rectificarem el tabic nasal i el crani també el rectificarem. Crec que no quedaran seqüeles. El llenguatge mèdic. Aquest llenguatge distant, sense implicació emocional. I et sents preguntar:
Foto: Escena molt tendra de l'Enric i la Carminya a l'assaig de Miralls tèrbols: Avui, amb paraules manllevades. En Jordi Pons Ribot, el nostre gran director, ha fet aquest escrit per acompanyar el programa de mà que repartirem en fer l'obra de Miralls tèrbols.... Li he demanat permís per a penjar-lo al meu bloc i, bonhomiós que és, m'ho ha permès.
Aquí el teniu:
"Ferran de Pol, a Miralls Tèrbols, ens proposa una recreació de la paràbola del Fill Pròdig. A l'encapçalament de la novel·la, i d'una manera prou evident, hi trobem els versicles 22-24 de l'Evangeli segons sant Lluc. Ferran, però, ens presenta un personatge amb aspectes ben diferents al de la narració evangèlica: l'Enric, el protagonista, i per tant també al de la versió teatral, no sent ni té cap sentiment de culpa. Penso, doncs, que s'acostaria més al mite de Caín que no pas al del Fill Pròdig de l'Evangeli.
L'Enric, com un nou Caín, és l'home en lluita amb ell mateix, és l'home que no es complau amb les aparences, és l'home que restarà condemnat a buscar eternament un sentit a la seva existència. Caín, i en aquest cas l’Enric, ben al contrari d'Abel (personificat pel seu germà Antoni), és l'home que ens qüestiona, que ens inquieta… és aquell individu que no ens deixarà que ens acomodem fàcilment a una vida plàcida i tranquil·la. Caín, i tal vegada l'Enric, serà desterrat al país de Nod a la recerca, si és que això és possible, d'algun fragment de la veritat... o potser de la felicitat.
Salvador Espriu mitifica Arenys, a traves de Sinera; Ferran de Pol, ben al contrari, amb el seu Mareny el desmitifica. Miralls Tèrbols és també una gran obra coral, m'atreviria dir que és la història de la vida d’un poble. Ferran ens acosta a un Arenys personal, obscur, tèrbol… com un mirall en què es reflecteix el nostre interior, les nostres passions més obscures; tots aquells aspectes ocults de nosaltres mateixos que sovint no volem acceptar, i que tenim amagats en algun racó de la nostra ànima. A Miralls Tèrbols, amb la precisió d'un bon cirurgià, va fent la dissecció de les nostres vides i de la nostra existència.
Som conscients de la importància i la complexitat que planteja aquest muntatge. El nombre de personatges i escenes, per altra banda imprescindibles, no facilita gens la seva l'adaptació teatral. Esperem, però, que hàgim sigut capaços de plasmar i saber portar a l'escenari la grandesa d'aquest magnífic text de Lluís Ferran de Pol. J.P.R.
