SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

Arxiu de la categoria: MONTSENY

L’ESTELA DE LA CALMA, FA UNS ANYS… EN EL RECORD SEMPRE …

Foto: L’Agapit Borràs, arquitecte autor del Mirador on han exposat l’Estela al poble del Montseny.

Avui, tocava anar a l’encalç de l’Estela de la Calma, de seguir el seu camí ignot a la nostra muntanya del Senyal. La Calma ens espera amatent, lluïa uns núvols baixos que enamoraven. Per primera vegada en molts anys, la boira ens ha acompanyat a la recerca de l’Estela. De ben segur que els fats divins no volien que perdéssim l’oremus per la vista de la muntanya solellada. La tebior del gris ens ha acompanyat fins el peu de la barraca. Feia goig d’avançar, lentament, però fitant cada racó del camí. Un pastor ens sortia de la boira per saludar el caminant freturós de trobar la baluerna en forma de barraca. Adesiara les nostres figures es convertien en lleugeres ombres que avançaven amb ulls de cec. I les flors boscanes ens sortien a saludar tímidament. I per fi, la barraca d’En Ramon, que, acollidora ens ha fet passar al seu clos i hem pogut constatar la copia de l’Estela…. I que bé.

I de retorn, hem fet tat al mirador de l’Estela al Prat del Rector al poble del Montseny… I allí … miracle: ens ha vingut a l’encalç l’arquitecte de les noves estances de l’Estela: L’Agapit Borràs, que amb bonhomia, sabiduria i pedagogia ens ha explicat que el color vermell de les portes vol ser el signe perquè els estadants del Molar, quan surtin a l’Era puguin veure aquesta Estela, fins fa poc a casa seva. I ens ha il·lustrat de la forma del mirador… i ens ha fet estremir quan ens ha explicat que en el dinar de dissabte passat que era la celebració de la col·locació de la pedra, un bon home de muntanya es va emocionar, no quan parlava de persones, sinó que es va emocionar quan parlava de la pedra… I sí… A les persones les estimem i ens condolen els seus problemes, però quan és la història la  que ens ve a veure,  ens estremim quan veiem part del nostre passat, encara que sigui una pedra.
Apali! Si ho voleu aneu al poble del Montseny a llucar la Pedra que ens lliga amb la Història: L’estela de la calma .

Ah! I us acompanyo les fotos de la sortida, però també, per fer-vos una idea de la diferència de la barraca,  us acompanyo fotos d’anys reculats!.

 

PRESENTACIÓ DE LA 29 MONOGRAFIA DEL MONTSENY

Imatge: Un moment de la presentació amb Mestre Josep Mª Panareda. (Retrat de Manel Torrents). El gran amic Martí Monclús em va demanar, ja fa un temps, si em plauria presentar la 29 monografia del Montseny.
No cal ni dir que em va plaure molt i molt.
Oimés, si escolteu l’àudio que acompanyo,  entendreu la meva relació amb les Monografies, quan, un dia, al mateix poble del Montseny on es presentava la Monografia, la meva esposa em va regalar, de bursada,  les primeres 13 monografies….
Un gest d’amor i el naixement d’una relació amb la muntanya del Senyal que ha perdurat en el temps i m’ha permés enamorar-me, cada cop més, del Montseny.
I allí, puntualment, amb la sala plena de gom a gom, varem anar desgranant els articles que composen aquest volum de les mongrafies.
Un prec: Si teniu oportunitat, compreu-ne un exemplar i paraula que gaudireu i xalareu d’alló més.
(Hi trobareu el passatge del rector que es lleva la sotana i comença un ball de bastons amb un veí, o hi trobareu la descripció d’un paratge màgic : El sot de les cordes. O escatireu els campaments militars que varen ocupar la muntanya pels volts dels anys 40. O trobareu un dels protagonistes de la guerra dels matiners……. i molts més articles… )

Si voleu escoltar la presentació, cliqueu aquí o al dessota.

 

PRESENTACIÓ DE LA  29 MONOGRAFIA DEL MONTSENY

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

LA CREACIÓ DES DE LES GOITADORES!!

imatge: La vinya de Can Gensana…. 

I si avui us abelleix, anirem a visitar vinyes…. Què dius? Vinyes al Montseny?, doncs si, anirem a Can Gensana on hi ha unes vinyes esponeroses, talment com si us haguéssiu traslladat a Sant Sadurní, però no! Esteu al Montseny!!!! 
I després anirem a les Goitadores per tal que el Món el tinguem als nostres peus…. i Veureu com neix el dia…. I veureu com neix la Creació. !!
Des del Montseny, anirem descobrint com es va creal nostre mon…
Abelles incloses….. vespes  també… i fins i tot, el bacallà!!
Apali, si voleu entreu i escolteu….
I si ho voleu, podeu veure les fotografies….
Apali!
Cap dins !!!!

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

DES DEL BRULL A SINERA…. UNA PASSEJADA

Imatge: Sanatori del Brull. 

Avui, una passejada montsenyenca,  pels encontorns del Brull. Una visió de la casa de repós del Cotolengo del Pare Alegre…… una llambregada a Santa Maria mitjancera….. I de retorn, una visita al Brull, on, temps ha,  hi havia les despulles del poeta, íntim amic de Salvador Espriu, en Bartomeu Rosselló-Pòrcel…. 

Si us abelleix, entreu, escolteu i gaudiu, si us plau d’una passejada mig muntanyenca, mig literària….
I com a afegitó, us adjunto l’article que En Salvador Espriu va escriure per a Vida Parroquial, revista arenyenca, en el que d’una manera, potser un xic sorneguera, ens explica com varen ser portades les despulles del seu amic, des del Brull a Sinera….. 

I si voleu, escolteu la sortida,  en el programa Via verda de la Xarxa.  
 

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

EL CONVENT, LA PISTA D’EN GAROLERA

Imatge: la Pista d’en Garolera….. plujosa….

Avui us enllaço una de les sortides que fem pel Montseny, en el programa de Via Verda de l’emisora la Xarxa, on, en Josep Mª Cano, amb mà mestre va desgranant cada setmana aquest redós de l’esport no competitiu. Tan poc competitiu que ens ha donat entrada a nosaltres,  per tal de poder mostrar els encontorns del Montseny.

Una sortida plaent, llarga sí voleu, però molt recomanada per la familia que, algun dia, pot anar junta al Montseny , i allunyar-se  mica a mica, del brugit diari del nostre neguit arrapat al més pregon del nostre ésser.

Avui, la pista d’En Garolera… la  darrera pista de peatge del Montseny…..  El lloc que va enamorar a n’en  Xirinacs…..

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

PUJANT, DES DE GUALBA A SANTA FE

Imatge: Camí de pujada cap a Santa Fe. La tebior del sol emmiralla una sortida iniciàtica.

Apali, si ho voleu i us plau, cliqueu al dessota per fer una passejada prou agradívola: Des de Gualba a Santa Fe. 

Passarem a tocar les creus que comuneixen el gorg de les tempestes de trons, llamps i bruixes….
Passarem per devora el darrer polvorí republicà de la guerra del 36: (llegiu el RAC).
Sense cansar-nos passarem per la central de baix i la central de dalt…. nogensmenys la Riera de Gualba ha deixat de fer la seva funció d’escorrentia d’aigues avall, per passar a ser la fàbrica de corrent elèctrica….

Caminarem amb  la plaent calidesa de sentir el sol a les nostres espatlles…. I passarem , sense fer cap fressa, per la vora de la cova de la penitenta…..
Apali, cliqueu si us abelleix:  
 

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

AL TAGAMANENT AMB JORDI PUJOL

Imatge: Pujol al Tagamanent el dia 19 de setembre de 2004.

I com cada setmana, vaig fent una col.laboració a Via Verda, el programa de Josep Mª Cano a la Xarxa. Bon programa …. I em plau anar explicant sensacions de muntanya.
Fer una descripció, espigolada de replecs de vida, a les passejades per la muntanya…..
I aquí us enllaço una sortida que varem fer el setembre de 2004 al Tagamanent.
Vaig veure que s’organitzava una sortida d’homenatge a Jordi Pujol. El Jordi Pujol muntanyenc….
Es sortia a les 8 d’Aiguafreda…

Varem esser puntuals, pensant que sortint d’allí a bona hora, ja trobaríem a Jordi Pujol al cim…
Doncs no!
Va aparèixer mentre i tant al campanar tocaven les vuit…. I vinga, seguint-lo cap amunt, amunt….
Com camina!
I en vàrem aprendre molt…. Passarem per davant de Cal Agustí, on el president, quan era un marrec i de la ma del seu oncle, va copsar l’ensulsiada en que es trobava el país…. només veient Cal Agustí, llavors tan malmés ara ben agençat….  
 

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

ALBIRANT, JA FA ANYS, EL GORG NEGRE ….. A GUALBA

Imatge: El Gorg Negre i el seu embat.

I avui, permeteu-me un xic de nostàlgia: Adjunto dos textos que vaig fer, quasi seguits, de com va anar, que finalment, i després de molts intents poguéssim entrar al clos màgic del Gorg Negre de Gualba:  

23-3-2003

Avui m’he autocondemnat a anar sol a muntanya. No volia exposar els companys. Me n’he anat a trobar, jo solet, la dona d’aigua del Gorg Negre. Bé, aquesta era la intenció. Vergonyosa ella, s’ha amagat al darrera del revolt del gorg i ni he capit on podia ser. Prou he intentat baixar a redós de la Creu. Ho he intentat per entremig de les bardisses. He intentat fer rapel per les boscúries profundes. Des del Polvorí, des del serralet de la Creu, pel bosc pregon… Ni pensaments. No hi ha hagut manera humana de baixar al Gorg. Podreu gaudir de les fotos… de lluny. Podeu entrellucar el Gorg… Però la dona d’aigua, des del seu amagatall, em deu  haver fet un pam i pipa ben formós.

Quan me n’anava m’ha semblat sentir una riallada. M’he girat i només he sentit l’esgarip d’una bestiota negre que s’envolava pel damunt de la Creu… Un altre dia germà.. m’ha semblat que em deia.

I es que les dones d’aigua no son visibles pels mortals pecadors com ho és un servidor….

No obstant… hi tornaré!!!!

 

27-4-03

 

Una prometença cal complir-la. I avui ha estat el gran dia. Amb En Manel i En Toni hem fet cap al Gorg Negre. De bon matí, pel camí de Can Prat, on, en passar-hi ens ha semblat sentir el plor de l’amo,  enderiat per no trobar l’estimada goja que, un dia, pel seu mal cap, va perdre a l’estimball del Gorg Negre. Hem seguit la pista de can Prat fins al peu de la creu, resseguint el corriol d’aigua que ens parlava de les angoixes de la contrada. Hem passat pel suro gros. Val la pena que li feu una ullada per copsar la natura com se les enginya per fer créixer una alzina surera damunt una roca.

Hem arribat al peu de la creu. On em vaig haver d’aturar el darrer dia. Des d’allí hem iniciat la remuntada del riu. Grimpant com escaladors i ajudant a n’en Xaloc a guanyar els desnivells. Per fi, la resclosa davant nostre…, Quina joia! Quin esclat d’aigua, quina fúria l’embat del torrent! Encisador ! El lloc te l’encanteri de la dona d’aigua, de la goja, de l’esperit ferreny de l’aigua obrint-se pas per la torrentada!!!! Hem quedat impregnats d’una pau sens fi…. Fins i tot hem trobat l’anima del dimoni perduda dins l’aigua en forma de gripau… groc… !. Veieu les fotografies… Ens agradaria que us aportessin l’esclat d’emocions que el gorg ens ha reportat a nosaltres. 

Ah! i en Xaloc s’ha portat com un “jabato” pujant per allí on era materialment impossible de pujar un gos…. Bravo per ell!!

 
I si voleu, regalar la mirada amb imatges montsenyenques, cliqueu aquí… 

 

 

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

PASSEJADA PEL PLA DEL PLA, O EL QUE ÉS EL MATEIX: PEL PLA DE LA CALMA

Imatge: El pla de la Calma, esguardant les Agudes des del Café dels federals 

 I avui, els de la Xarxa, (en Josep Mª Cano) ha tingut a bé penjar la passejada que hem fet pel Pla de la Calma, fent marrada pel Café dels Federals,   pel Sui, i fins i tot hem fet tat al pou del dimoni.
Ull! anada i tornada . 
Per aquells que tinguin a bé fer una passejada  pel Pla del Pla, que en català, tenim això, redundàncies, el Pla del Pla, o sigui el Pla de la Calma, o el Puig d’en Pujol, o sigui , la muntanyeta de la muntanyeta. (encara que maldestres humans, un dia, el van massacrar) 
Apali, si voleu, podeu escoltar la passejada, I si us plau! gaudiu-la.
 

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

LA CASA PARTIDA, UNA PASSEJADA PEL MONTSENY

Q0FTQVBBUlRJREE=_251875_6830_1

Imatge: La casa partida, al Montseny. 

En Josep Maria Cano, m’ha convidat a fer unes col.laboracions al seu programa Via Verda a la Radio la Xarxa..  
Hem convingut que, periòdicament aniré fent algunes col.laboracions en les que farem passejades pels nostres indrets més característics,però, endemés de suggerir els camins de muntanya als caminants assedegats de pau …. també ho aniré espigolant amb petites contalles, llegendes o rondalles dels indrets que visitem, avui teniu una passejada pel pla del Montseny, on veurem la casa partida, l’abraçada, la font de Passavets…… 

Si voleu, ho podeu escoltar…. 

I si us abelleix us enllaço unes fotos del Morou, i unes altres de Passavets.... 

Apali!! 

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

FONT RUPITOSA, LES ROSSOLES D’EN PUJOL….. I EL CASTANYER DE LES NOU BRANQUES….

Imatge: Un detall immens en la seva senzillesa.

“Ab los bons amics (i amigues) que em trob en companyia…..”
 

Ja feia un temps, potser massa, que en estol no havíem sotjat la muntanya del senyal…
Plourà… ens diuen els malaveranys….
Nosaltres, ni cas….

A hora prudent i deprés de massa temps, massa, massa, hem tornat a fer tat a la muntanya del senyal….
I recordant temps passats, a bon pas, esguardant la verdor dels faigs, la grisor del cel, la joia del camí… l’esplet de les flors boscanes que ens vénen a l’encalç….. i retrobar les fonts, que, pausadament i obstinada ens venen a saludar…. 
Una lliçó ben apresa de la muntanya.
La bellesa continua intacta, inamovible, sempre per a sorprendre el caminant…… , a cada giragonsa… fins que passet a passet,  anem avançant cap a la plenitud de l’amistat….
Ah! i en bona companyia hem compartit una taula bonhomiosa que ens ha fet més amics….
I de retorn, un xic contristits, però sempre enjogassats,  sabent que, a qualsevulla hora, podrem tornar a la muntanya que, sempre, ens acollirà amatent i sempre altiva!!
Apali, si voleu veure les fotografies, cliqueu aquí!  

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

QUAN, EN DEIXONDIR-SE EL DIA, EL SOL PASSA LA RELLA…..

Imatge: Un detall floral, emmarcat per pedra de La Calma…..

La muntanya del Senyal, en aquestes darreries de juliol, està esplèndida….. I em plau adjuntar-vos un apunt antic en una altra casa…..

En deixondir-se el dia, quan el sol passa la rella a l’estol de  nuvolades esmorteïdes d’un matí que es vol resplendent, iniciem la davallada planera que, des de Collformic,  ara una giragonsa, ara l’altra, ens anirà duent cap als peus de la generosa Església de Sant Cristòfol de la Castanya, on , amorosament, els seus estadants ens deixen entrar a prostar-nos davant els sants que serenament ens acullen al clos, i nosaltres, enjogassats,  fem cap al cim del campanar, on, com infants acabats d’estrenar, donem batallades que faran que es desperti la vida, la de la muntanya i la nostra. Les batallades ressonen al més pregon del cor de la muntanya. I la vista ens mena a l’enllà d’enllà, i aquí a prop del camí , on els primers bolets ens saluden, i les flors boscanes, en un esclat de roig encès, ens va engarlandant el camí. I ara un pas, ara l’altra,  fem drecera cap a  l’Esglesiola de Sant Martí, on el sant ens espera ennegrit, dins la capella més antiga de la muntanya. Apali, a gaudir-lo!

Podeu veure les fotos clicant aquí.    

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

UNA PASSEJADA PER L?ESTRET DE GIBRALTAR? DEL MOLAR, SOTA LA CALMA

Imatge: El gegant adormit des del Molar de la Calma.

Als llavis una cançó del matí encalmat. I el dia era clar, i nosaltres amunt, a la recerca d’indrets nous, que encara n’hi ha, i molts, no els coneixem tots. Dies com avui ens adonem que no hem tastat ni un bocí del Montseny més pregon.

Enfilant-nos fins a tocar el Puig Drau, a la Calma, que tantes caminades ens ha suportat. Però avui per la banda del Molar, justet hem passat pel Collet dels Llops, de baixada ens ha quedat un xic allunyat l’Estret de Gibraltar (no us estranyeu, a muntanya els noms son sempre sonors), per dessota el serrat de les Bruixes, sense guipar-ne cap, i la roca barrinada, i el sot de la Tramuja i la riera de la Bascona i …. tots els indrets que en un matí resplendent ens anaven enllustrant l’ull assedegat de nous miratges i noves sensacions. I el Molar, aquesta baluerna a mitja muntanya, on la mestressa, en riallada plena, ens explicava que no tenien corrent, que vivien a les fosques (que sort d’unes bateries a la cuina) que no volen l’energia solar, que…. i semblava que estiguéssim al temps antic,  a l’ombra dels til·lers i les figueres,… I els temps s’ens allunyava, i nosaltres miràvem al lluny, sabent que, a les poques hores, premeríem el botó de la tele, que ens duria als temps massa moderns…. Apali , a gaudir-lo!

Podeu veure les fotos a  l’àlbum “El MOLAR DE LA CALMA”

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

I EL TURÓ DE PUIGSESOLLES VA FER DE PLATJA DELS NOSTRES SOMNIS….

Foto: I un dia, el Puigsesolles va ser la platja dels somnis….

I , amb enyorament, us enllaço una sortida de fa ja un temps….


“A bona horeta matinera, amb plaent companyia, serena, complaguda, amatents a fer una passejada per una part de la Vall montsenyenca. Ens saludava la llebre saltironejant al mig del camí, uns bolets de soca ens esperaven amb els seus colors groguencs totjust acabats d’estrenar, les papallones revoltaven convidant al camí, talment com una festa engrescadora que ens endinsava a la catedral de la natura, on els faigs feien de clau de volta, i l’empedrat ens saludava com un escenari obert, des d’on podiem entrellucar el Turó de l’Home mort, les Agudes amb els Castellets, el turó de Puigsesolles i fins i tot, amatent i consirós ens saludava el turó de Palatreques…

 I per agomboiar la sortida, com qui portés el pòndol de la muntanya , s’ens oferia tranquil el llac montsenyenc, des d’on,  ara un pas ara l’altre, hem retornat a l’origen sinerenc. Un matí pel gaudi de l’esperit i la conversa plaent amb la natura i amb els bons amics…

Apali, feu una llambregada al Turó del Morou….

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

DIGUE’S QUINES VIDUES EREN AMB TU……… UNA APROXIMACIÓ A LA BRUIXERIA AL MONTSENY

Imatge:  Un gotim de pluja redemptora al Montseny

La bruixeria, al nostre país ha tingut (i potser, escadusserament encara te) el seu pes específic…. fins i tot hem pogut constatar que, en temps reculats, sobretot del barroc, va tenir carta de naturalesa, i era perseguida. Però no ho era, curiosament, no en èpoques més reculades.
No em voldria estendre en la bruixeria en general. Ni la d’Europa, ni la de la resta de l’estat espanyol ni la del País basc, on, en tots aquests indrets es van donar processos sonats sobre bruixeria…. S’entenien per bruixes aquelles dones que havien tingut tracte amb el dimoni. I això les feia suspectes de bruixeria, i per tant, de poders malèfics contra Déu i la religió i a l’ensems contra la resta de la humanitat.
No és el motiu d’aquest escrit el fet d’analitzar la bruixeria de manera global .
Voldria només fer una llambregada a la nostra bruixeria, o sigui, la catalana, o sigui, la que tenim més propera i si molt fa al cas, de la bruixeria del Montseny…..

Si en voleu llegir més, cliqueu aquí……

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari