SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

ROSETÓ DEL BISBE CATALÀ….. A LLAVANERES!

Foto: Rosetó de l’església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, amb l’escut del Bisbe Català!!Llegint un escrit de Mn Josep Rigau, arxiprest d’Arenys de Mar (1871-1936), vaig fer aquesta troballa:

“Un dia d’esplai que va voler (el Bisbe Català) passar visitant el vell rector de Sant Andreu de Llavaneres, el seu amic particular, l’hi vaig acompanyar. Com era d’esperar aquest bon rector ens va preparar una generosa rebuda, content de veure’s distingit així pel seu prelat, que aquest el tractés amb tanta intimitat. El Dr Català el va reprendre amorosament per haver-se molestat tant i haver gastat excessivament, deia ell, per a obsequiar-lo. Després el rector ens va portar a veure l’església parroquial, que amb el seu zel havia aconseguit restaurar o aixecar nova, mentre explicava al senyor bisbe que volia posar vidrieres de colors als finestrals del temple. A una lleugera indicació del rector sobre el fet que esperava benefactors per a una obra tan important, i veient el senyor bisbe que el rector quedaria més que content si, com a record d’aquella visita, pagava una de les vidrieres laterals, li va contestar:
-Però, que no vol instal.lar el vitrall de la rosassa?.
-Sí, excel.lentíssim senyor, però aquest, com que és més gros i complicat resultarà molt car..
-Doncs bé…. aquest és el que jo pagaré i ocupi’s que el fabriquin de classe superior perquè vull que sigui fi i molt bo.
El senyor rector li va donar les gràcies i va dir al bisbe que posaria al mig del bell vitrall l’escut d’armes episcopal. Amb aquesta senzilla narració es pot comprendre com era generós el senyor bisbe Català i de quina manera tan fàcil dispensava les seves gràcies quan es tractava de l’ornament de temples. “

I havent llegit la narració de Mn Rigau, ja podeu comprendre que vaig quedar corprés…..
Servidor,  havia esta escolanet molts anys de la parroquia de Llavaneres, i atés que llavors les misses es feien d’esquena al poble, quan el rector predicava, que llavors sí, es dreçava al poble, els escolanets ens asseiem  als graons de l’altar mirant cap als bancs de l’església, al vitrall, la porta, etc…….
I podeu comprendre que havia mirat molt el vitrall…

I veure que era del bisbe Català, doncs no ho sabia.
I cap a Llavaneres aquest matí a bona hora i he pogut copsar fotografies del vitrall i…. voilà! el podeu veure a l’inici de l’escrit i aquí us enllaço l’escut del Bisbe perquè els compareu!
Apali! Si voleu podeu veure algunes altres fotografies.

ROSETÓ DEL BISBE CATALÀ..... A LLAVANERES!

EL LLADRE I EL DIMONI

Imatge : Dimonis dels pastorets……

Avui una de lladres i dimonis….
Millor dit, una d’un lladre i un dimoni….
Un pobre pagerol veu com la família se li esllangueix… no pot alimentar la niada… els fills se li esmicolen entre les mans i no veu altra solució que anar a robar el blat de la gent de possibles….
Pel camí veu com se li apropa un galifardeu que, si l’hagués ensumat bé, hauria notat  que feia ferum de sofre i, pel camal de la cama esquerra,   se li escapolia una cua bruta.. peluda… lletja… altrament era …… en banyeta….
I tots dos que fan cap a la casa gran dels pagesos de possibles… l’un per agombolar una bona ensacada de blat i l’altre ,…. l’altre per veure si engatussava la pobra pubilla…..

Com acaba?
Doncs només heu de clicar aquí o al dessota i ho podeu escoltar……

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LES NINES D’ARENYS

Imatge: Portada del llibre

Fixeu-vos: Remenant per internet he fet aquesta troballa de les Nines d’Arenys….

Caratsus!! I nosaltres que tenim una vila carregada de sants i santes, bisbes i canonges a dojo…. I ha de venir Mn Cinto i ensenyar-nos com en son de desvergonyides les “nines d’Arenys”

CANÇONS TRADICIONALS CATALANES RECOLLIDES PER JACINT VERDAGUER.  PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT  2002.

 

LES NINES D’ARENYS

Les nines d’Arenys         son molt boniquetes

se’n van a la font          descordonadetes,

ensenyant los pits,          blanques mamelletes.

Qui pogués dormir            una nit amb elles,

una nit tan sols               o mitja dotzena,

i si pogués ser         setmanes enteres!

N’han tingut un noi,                un noi com un temple,

encar’ no te un any               que tot ho emprenya.

Bon diumenge i bona entrada d’estiu…..
Estiguem contents i alegres….

…….malgrat tot!!

EL REI DELS COIXOS

Imatge: L’infern de Hans Memling.

Ondia!!!!
Si voleu, escolteu una contalla tota curiosa….
El dimoni, en banyeta, volia que tots els coixos anessin a l’infern i per això,  no s’estava de romanços i quan morien, tots cap a les calderes d’en Pere Botero!.
I allí, és clar, un coix, al caminar fa que tot trontolli … i les pobres ànimes de l’infern, a més a més d’aguantar el foc, les brases, les forques, les…. han d’aguantar el trontoll que representa el trepig d’un coix.
Fins que el rei dels coixos, pacta amb el diable i li fa:
– Si em canvieu la cama dolenta, i me’n poseu una de ferro, jo, i tots els altres coixos cap a l’infern…
I quan hi arriba el primer amb una cama de ferro, trinxa, trenca, esmicola totes les lloses de l’infern…
I en banyeta ha de trobar algú que li restauri les lloses…. I des d’aquell dia, els que estan amb més perill d’anar a l’infern son els terrissaires, els paletes,….
Apali, doncs a vigilar, que no acabem tots a l’infern…
Si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí, o al dessota.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

L’HIMNE A SANT ZENON, L’ANY 1984

Avui he trobat, cercant per internet, un petit documental de l’himne de Sant Zenon l’any 1984. Un altre bon documental d’en Pere Canals….
M’ha colpit: per dos motius, primer perquè m’ha transportat a un temps reculat, on hi he vist cares de gent estimada que ja no ens acompanya: En Fidel Soler l’alcalde de llavors…. i d’altres. Alguna cara d’algú, llavors jovincell, i ara ja un il.lustre vilatà…
I en segon lloc també m’ha colpit la pulcritut del cant al nostre Patró Sant Zenon…
De ben segur que el temps millora moltes coses, però el cant de l’himne, de ben segur que no:
Ara, una colla de trinxeraires, maleducats, poc curosos i molt  baladrers, es congreguen al temple, a l’hora de l’himne i el massacren, el malmeten, el destrossen i a sobre, quan l’himne fa referència “als nostres enemics confon”, ja fa uns anys que se’ls ha ocorregut dir “Arenys de Munt , Arenys de Munt” com si els nostres germans de dalt fossin els nostre enemics….. … I què voleu? en aquests temps que tenim uns enemics tan clars i tan declarats, hem de ficar-nos amb els nostres germans grans d’Arenys de Munt i els hem de titllar dels nostres enemics?.
En fí, que Sant Zenon hi faci més que nosaltres, però penso que aquesta patuleia de gent s’ho hauria de fer mirar!

TALLAR LES SOGUES

Foto: Imatge de l’església de Sidamon.

Apali! Avui una contalla de les terres de Ponent….
De com un pobre pagés de Sidamon, sense cap caleró a la butxaca,  ha de manllevar una mula per anar a moldre el blat al molí de Balaguer….
I quan ja torna cap a casa seva amb la farina, la pobre mula queda ben enfangada en  un fangueig indescriptible:
El pobre pagés ja veu que perd el blat, la mula i fins i tot la dignitat….
Fins que se li apareix la verge del Santuari de les Sogues….
I la Verge li salva la farina, la mula i tot….
Però per aconseguir-ho ha de tallar sogues, fins a conseguir  el coratge de tallar les sogues que el lliguen al passat….
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota…..

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA PRESENTACIÓ, EN TEXT, DE L’ACTE DE JORDI PUJOL

Foto: un moment de l’acte.

Us enllaço el text que va servir de guia per la presentació del llibre de Memories (volum 3er) de Jordi Pujol,  a la sala petita de l’Ateneu de Sant Celoni.

“Molt bona tarda,

Honorable President Jordi Pujol, celonines, celonins, amics, coneguts i saludats, vagi d’entrada aquest exordi per aclarir i modificar el concepte que fins avui he anat escampant respecte de l’orgull celoní.
Enguany fa vint-i-cinc anys que, servidor de vostès, per mor i gràcia dels celonins que m’han permès ajudar des de la casa Gran (penso que ajudar és la paraula, no voldria que fos destorbar, la paraula) i també saben que vinc d’Arenys de Mar. I quan vaig arribar a Sant Celoni, de seguida vaig percebre una petita diferència en la forma que tothom es comportava respecte de la vila

Si ho voleu, cliqueu aquí per llegir-lo tot….

JORDI PUJOL A SANT CELONI

Foto: Moment de la presentació.

Ahir, com estava previst, vaig tenir el goig de poder fer una introducció a l’acte de presentació del tercer volum de les memòries de Jordi Pujol a la Sala petita de l’ateneu de Sant Celoni. 
Com sempre, el president va estar brillant, proper, didàctic….. en definitiva va estar en el punt just per tal de deixar constància d’una part del títol de volum: un nou repte.

En el terreny personal em va abellir estar acompanyat per molts amics celonins i d’altres indrets propers. I  com a  la presentació del segon volum em varen acompanyar  la X. i els meus fills. 
Un goig de trobada. 
I tot gràcies als bons oficis dels amics de la lliberia Alguer7 en Martí, la Montse i en Joan. 

Podeu clicar aquí o al dessota si us abelleix escoltar la presentació de l’acte. Tot, com veureu, en clau celonina.

 

SANT ZENON, PATRÓ D’ARENYS LA GAIA VILA!!

Foto: Amb Sant Zenon de Luzaga.

Apali! Que algú, en veure la foto,  deu haver pensat que m’he equivocat i de ben segur que han pensat que hi posava Sant Francesc de Paula…. Però no….. aquest també és Sant Zenon, però el de Luzaga, on també el tenen de Patró …. i també podeu veure el Sant Zenon de Ojacastro clicant aquí… I és que Sant Zenon no només està a Arenys, sinó que és present en alguns altres indrets de la Península: Ojacastro, Salas de Bureba, Fuencaliente de Medinacelli, Viver i Serrateix, Cehegín…. I també l’Hornabec de Sant Zenon al Castell de Sant Ferran de Figueres….. 
I avui, em permetreu que us enllaci un altre apunt del meu bloc en que donava noticia de moltes coses de Sant Zenon i fins i tot, un descobriment del meu bon amic Julio Gonzalo, Historiador de Luzaga que ha descobert on havia nascut el nostrat Sant.

Apali! Si voleu, cliqueu aquí i trobareu un apunt on crec que hi ha de tot per saber del nostre Sant Patró Sant Zenon, encara que la modernitat, la poca cura i la frivolitat, aquest any en el programa de Festa Major hi apareix Sant Francesc de Paula, per altra banda un Sant també molt estimat , però que no és el nostre Sant Patró.
També podeu llegir un llarg article que es va convertir en un petit llibret que, traduit al castellà,  vaig donar a tots els que varen venir a la conferència de Luzaga.
Quines coses, eh!!
Bon Sant Zenon!!!!!

Vinga! Cliqueu aquí per veure l’apunt complert de Sant Zenon.

NIT DE BRUIXES LA NIT DE SANT JOAN AL MONTSENY

FOTO: Prat del faig gros.

Avui, una de goges al Montseny…
Sí, la nostra llengua és tant rica que per dir bruixes, hem d’entendre que son les dones dolentes, dolentíssimes….Però, de les fades, en tenim molts de noms: goges, aloges, dones d’aigua, encantades, païtides….
Ja ho veieu…
I si voleu, podeu escoltar aquesta rondalla del que els passa als hereus de Can Gat, La Sala i Can Bosc, totes les tres millors cases a la falda de Sant Segimon.
I és clar, als vailets els han explicat que a les nits de Sant Joan, al Prat del Faig Gros al Montseny es congrien totes les goges possibles…. Engenen unes cantúries i ballades d’alló més sensuals. Cobertes amb poca roba i a l’ensems transparent, ballen mentre  fan bugada al Torrent de Rentadors.
Els vailets , encaterinats  els prenen una peça de roba…
I a partir d’aquí ja us ho podeu imaginar…
Mal viatge als indiscrets que pertorben la vida de les Aloges…
Apali: Si voleu, cliqueu aquí o al dessota i escolteu la contalla.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

MARCÒLICS AL MONTSENY

Imatge: Un marcòlic ahir a la tarda.

Fa ja uns anys, en una sortida plaent pels volts del Convent, anàvem fent ara una passa ara l’altra, cap a la Roureda de Maçaners…. de cop, en un revolt, un jeep ens ve de front… soroll, ferralla, fum, neguit de trobar una andròmina tan poc adequada al lloc on ens trobàvem…. S’atura a la nostra vora, el conductor coneixia a n’en Martí…. es posen a parlar de forma amigable… la meva cara no devia ser de massa alegroies. El conductor que em mira i veu que no estic gaire complagut de trobar aquella andròmina amb en conseqüent soroll enmig de la “nostra” natura….
Era en Jordi. Em mira i em diu:
Mestre, poseu-me  penitència, tot condolgut…
-Home, mira, com que sembles coneixedor de la contrada, fes-nos de pigall i mostra’ns l’esplendor dels encontorns.
I  renoi , aquell dia ens va ensenyar  la font de maçaners, la roureda, els marcòlics (magnífics!!)  i va ser el dia del naixement d’una gran amistat.
En Jordi és una de les persones que més estimo i admiro. Les maltempsades de la vida l’han fet més proper, ell que ja de sempre era bonhomia….
I enguany també ha estat ell, en Jordi,  que em va “xivar” que ja hi començaven a haver-hi marcòlics al Montseny….
I ja em teniu, dissabte, en plena calor a la vall, i temps frescoral a la nostrada muntanya, ara un pas ara l’altre, guiat   per les consignes d’en Jordi, fins que, de molt lluny he entrellucat els marcòlics. Quin miracle!!
Els podeu contemplar…. esponerosos.
D’aquells instants que hom es fon amb la natura, deixes de ser un ens  pensant per ser un ens admirant…. Quin goig veure els marcòlics altius, ferrenys, que es drecen talment com si només tinguéssin la missió de propiciar un instant màgic… L’instant de fusió amb la natura…
Silenci, remor somorta de la font, petit ventijol que remena els capçals de la roureda. I qualque mosquit, que allà, precisament allà,  tampoc destorba massa.
Gràcies Jordi!! …

I si voleu, cliqueu per veure les fotografies.

I si voleu, podeu veure un apunt de ja fa un temps, també sobre el mateix indret.

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

ENCARNA ROCA I TRIAS

Foto: Encarna Roca.

Aquests dies de final de curs de la mainada, sento al meu voltant un estol de pares i mares que descriuen els exàmens dels seus fills segons la seva òptica particular….
I és clar, no pot ser d’altra manera, tothom explica la processó  des del lloc on la vida l’ha col.locat. Es així, ha estat així, i sembla que ha de continuar essent així …… O potser no?.

Alguns pares expliquen els esforços dels seus fills…. que, malgrat tot,  veuen tombades les seves espectatives i suspenen immericordiosament. D’altres fan costat a petit infantó (que ja és un/una ganàpia, eh!), en la seva creuada de pensar que tot el claustre de professors s’ha confabulat per tal que,  els fats divins,  facin que el pobre noiet o noieta suspengui. D’altres que l’esforç de la mainada és massa gran, que els tenen poc menys que anorreats…..
Alguns hi ha que esperonen sense planyer, eh!!
En fi……
A totes aquestes que llegeixo que la Sra Encarna Roca serà magistrada del Tribunal Constitucional. Visca i al.leluia!!!
A l’any 1979, ella  va guanyar la primera càtedra de dret civil català de la Universitat de Barcelona i a l’any 80 va començar a donar classes com a Catedràtica de l’assignatura. Era optativa….
Uns quants alumnes ens vam matricular a l’assignatura. En ser optativa, et podies presentar o no a l’èxamen.
Vaig tenir la sort (o desgràcia,  segons com es miri) que un problema de salut va fer que els darrers sis mesos del curs no pogués treballar les 40 hores setmanals i em vaig poder dedicar a temps ple,  a totes les assignatures… la de dret civil català també.
Em presento a l’exàmen…
Per cert (ens havia informat la Catedràtica Encarna Trias) poden venir amb tots els llibres.
Caratsus , que diem nosaltres: fàcil.
Sí, si….. Va ser un exàmen complert, un cas pràctic on hi havia totes les figures  jurídiques catalanes estudiades i explicades per la Catedràtica durant el curs.
No cal que digui que les classes de l’Encarna eren el bo i millor que he escoltat mai. Precisa, acurada, seriosa, amb molta vocació d’ensenyar… Però ni un brindis al sol, ni una faramalla baldera…..
Cal que digui que va ser l’exàmen més complexe de la meva carrera… No em dol dir que vaig plorar…. Però no us penseu que metafóricament, no… físicament. Plorar de veure que no hi arribaria, que no en sabria….
Em va aprovar.
Aquell any, quan vaig acabar el curs i la carrera, vaig escriure una carta (la única que vaig escriure mai a cap altre professor, tot i tenir-ne alguns de bons)  a la Catedràtica Encarna Roca. El resum de la carta és senzill:
Moltes gràcies per l’esforç que feia, per abocar els seus coneixements, per dedicar-nos el seu esforç….
Nosaltres érem de nocturn i els altres catedràtics,  a nocturn,  no els varem veure mai.
A l’Encarna Sí.
Ens fa falta gent competent, preparada i treballadora…
D’avançada, i abans de començar a fer de Magistrada del Tribunal Constitucional em permetreu que ja li digui:
Gràcies, Encarna!.