SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

MALA LLENGUA

Un diumenge al matí, és bo tenir lectures que omplin l’esperit i esbandeixin els mals averanys.

Pretenent endreçar llibres que tinc mal girbats, em va sortir aquest “petit” (de veritat “MOLT I MOLT GRAN”) Es un llibre  del Monjo Benedictí Miquel Estradé.Tarragona, Tarragonès, 1920 — Montserrat, 1997

Molts gràcies pel llibre !!

I que ell en diu respirs.. Només llegir-lo em va venir al magí la imatge d’algunes persones, per sort poques…. Que per essència son calumniadores….. No cal posar-hi noms però a tots us en vindran al cap unes quantes…. sobretot del ram dels “politiquets” que no tenen en que entretenir l’ego , que malmeten aquest espai que tots ens mereixem.. Foragitem-los …

MALA LLENGUA

Deia un rabí que la llengua calumniadora és la pitjor de les armes; mata tres persones: el qui parla, aquell a qui parla, aquell de qui parla. Són les “llengües desbocades”, com diu un salm; llengües que es fiquen pertot i no miren gens prim. I si encara ho posem en plural, la llengua calumniadora mata moltes més persones: el qui parla, aquells a qui parla, aquells de qui parla. I  la llengua calumniadora és capaç de parlar de qualsevol i a  qualsevol: tothom li fa peça, tothom li cau bé; amb tothom és veu amb cor; mentre en pugui parlar malament. I els tons amb què diu les coses, la llengua calumniadora! Té  unes modulacions infinites, que usa amb traça d’acord amb les situacions, per afegir mal al mal, per fer més feridora la gran mentida, per matar encara més. Potser ara m’he desbocat jo, en comentar la frase del rabí sobre la llengua calumniadora. Potser sí, però és que és tan roïna, una llengua d’aquesta mena!!

Us suggereixo que el llegiu amb pausa, amb tranquil·litat i amb netedat de cor!

 

JOSEP OBIOLS, PINTOR DE LA NOSTRA PARTICULAR CAPELLA SIXTINA ARENYENCA

Imatge:  Baptisteri d’Arenys de Mar. 

Tot i que ja m’ho havien explicat, un dia, fa un temps, vaig poder  constatar un fet especial:  Josep Obiols i Palau, (1894-1967) pintor noucentista i arenyenc de segona residència, fou qui pintà la antiga sagristia del Monestir de  Montserrat (algú en diu la nostra particular i nacional  capella Sixtina).

Obiols passà els darrers estius de la seva vida a Arenys de Mar i aprofità per pintar els retrats dels seus fills. Un d’ells (cinquè i darrer fill) fou qui, després,  entrà a la vida política amb el nom de Raimon Obiols).  L’activitat del pintor  començà a reduir-se en aparèixer els primers símptomes de ceguesa. Amb tot, encara s’encarregà de fer els esbossos per al baptisteri de la nostra església parroquial de Santa Maria d’Arenys de Mar, però l’obra ja  fou executada el 1967 pel seu alumne  Francesc Vidal i Gomà (Barcelona, 1894 – Barcelona, 1970).

Josep Obiols morí el 25 de juny d’aquest mateix any 1967  després de patir una llarga malaltia que l’obligà a fer molts mesos de llit.

I si diem que a Montserrat hi ha la nostra peculiar capella Sixtina Catalana, també podem dir que a Arenys tenim la nostrada capella Sixtina Arenyenca. I la “nostra” Capella Sixtina i  l’esbós del projecte el va fer el propi  Obiols encara que la realització de les pintures la va fer, com hem dit,  en Francesc Vidal i Gomà .

I els arenyencs hem passat una mica per alt el fet que tinguem una joia, (a afegir a les que ja tenim a l’església). Doncs sí! Tenim el nostre baptisteri un xic oblidat. Potser es deu al fet que, abans de Concili Vaticà II, els bateigs es feien a la capella de la “Pica Baptismal”. Per mor del concili, l’església canvià algunes formes i una d’elles fou que els bateigs es fessin al peu de l’altar (fet lloable) però que va comportar que els arenyencs ja no fessim cap a  la capella de la Pica Baptismal i per tant,  no podien veure aquesta joia. Ara, la capella queda a les fosques i si no se sap, ningú (o poca gent) la coneix. Cal que l’aneu a veure.

 I si la mireu bé, podreu veure un petit (o gran) senyal cristià…

Si mireu la imatge que acompanya aquest escrit, podeu veure  com Sant Joan Baptista bateja a Jesús de Natzaret al riu Jordà,  però si la mireu molt bé, veureu que la lluerna (petita finestra) que està al damunt de la capella, (o sigui al damunt del cap del Baptista) hi ha, des de fa molt de temps, una gotera d’aigua de la pluja, gotera que  va tacant la paret on es plasma el bateig de Jesús. I degut a l’efecte òptic,  podeu veure com Sant Joan Baptista és a la vegada batejat pel Pare Etern (o l’Esperit Sant) des del cel… mentre i tant ressonen les paraules evangèliques:

«i es va sentir una veu del cel que deia: Aquest és el meu fill, l’estimat, en qui tinc posada la meva complaença»

 I alhora sembla que l’Esperit Sant, a través de  la lluerna, està vessant aigua del cel al cap del Baptista… Talment com per rebatejar-lo.

No ho deu ser … però sembla un petit miracle…

Publicat a la revista l’Agenda  d’Arenys de Mar l’abril de 2020

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari