SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

UN PONT DE PLATA SOBRE EL GARONA

garona

Imatge: Un pont de plata sobre el Garona…. a Burdeus

Apali! Avui una del Garona…. que potser algú, molt llançat, dirà que és un riu francès….. i ca  !!!!!!, és un riu català….. que neix a ull del Garona a la Vall d’Aran…. 

I si us abelleix , avui podeu escoltar una contalla de com es construeix un pont de plata sobre el Garona, baratet i de plata !!!!

Doncs si voleu entrar sabreu com ho fa un vailet de la Vall d’Aran per a fer un pont de plata i només proposa que el pugui fer on ell vulgui i no on li ho manin els altres…..

I òbviament, amb tres monedes de plata i uns petits branquillons construeix un esplandit pont de plata….

Apali, ho podeu escoltar aquí….

 O aquí al dessota…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

MOSSÈN BALLARÍN ÉS MORT

Santuari-de-Santa-María-de-Queralt SantuarideQueralt

El funicular i el conjunt de Queralt

A les beceroles de la nostra vida de casats, amb la meva dona, i amb els bons oficis del meu germà que el coneixia, vàrem anar un fi de setmana a Santa Maria de Queralt per anar a veure Mossèn Ballarín. Sabíem que hi havia, a redós de la rectoria,  un petit hostal on passaríem la nit.

En arribar, vàrem saber que l’hostal estava tancat. Mala negada!, no podrem hostatjar-nos i potser no podrem parlar amb el Mossèn del que en sabíem algunes coses, però no massa aprofundides.

Ell, a horafoscant del dissabte, sortia de l’Església, el saludem i generós,  ens va oferir anar a sopar amb ell i per dormir, també ens facilitaria un lloc… No ens esperàvem la rebuda.  Rebuda que òbviament  llevat del neguit per  no molestar, ja ens plaïa.

El sopar, de mesura franciscana, la millor mesura amb els amics, va permetre tenir el goig de compartir-lo amb ell i amb una parella barcelonina.

Fillets de Maria! Quins experts de futbol els tres. Se les sabien totes del Barça. Les alineacions, l’estil de joc, la bondat que el Barça feia al país, (alguna trapasseria d’algun jugador), en fi, nosaltres astorats, i amatents. Poca cosa hi podíem dir….

A les petites, la parella va acomiadar-se, i ens vàrem quedar nosaltres tres, o sigui ell, la meva dona i jo….

Un impacte!  Dels amics en recordes les coses bones, dels coneguts potser algun fat diví et porta algun record i dels saludats, què voleu que us en digui… quasi res…..

Però de Mossèn Ballarín en vàrem gaudir i encara ens recordem de tres passatges, que ens van marcar.

-La història del funicular  contada en detall, obra franquista que, per aquelles dates, només havia funcionat una vegada. Hi havia  pujat un prebost del franquisme al temple, i pareu de comptar, fins i tot ens ho va amanir explicant que un arbret que sortia ufanós, havia de ser arrencat per fer pas a l’andròmina franquista. Ell, amb bona harmonia amb el temps, l’espai i els enginyers franquistes,  va aconseguir que traslladessin el funicular uns metres enllà. L’arbret va quedar intacte….

– L’impacte que ens causà el seu coneixement d’Arenys i de la seva contrada. Ens explicava els recers que havia fet als convents d’Arenys, dels frares i de les monges… I el detall excels del coneixement del paisatge. Ens deia :

-Ah i per anar a Arenys, hi arribava sempre per “la catedral” – Ens fa.

Nosaltres pensant que es referia a la nostra catedral-església de Santa Maria….. i cà ! ell ens explicava que la carretera que ens uneix Sant Celoni amb Arenys era talment una catedral de la natura, amb aquests arbres immensos que es drecen a l’infinit en pregaria permanent i que agombolen a les pobres ànimes que hi transitem, com si la natura ens fes de clos matern de les nostre plegaries….. Sempre més (i han estat moltes vegades) que quan passo per aquesta carretera tinc presents les seves paraules i contemplo, astorat, la nostrada catedral natural .

I ja a les acaballes de la conversa ens fa:

-I vosaltres, a la vida,  què feu?

La meva dona li explica que treballa a l’ambulatori.

I jo que li faig que de dies treballo de bosquerol.

I que junts,  a les vesprades,  estudiem dret:

Ens fa una fugissera llambregada i i esclata a gratcient, amb gran sonoritat!:

– Feu cara de bona gent ….. Patireu molt…… Massa……

Bona nit Mossèn Ballarín .

No vàrem ser ni molt coneguts, ni amics, ni quasi saludats.

Però l’empremta ha durat tota la vida …..

I quanta raó que teníeu, amb això de patir !!!

No descanseu mai! Allà on aneu vetlleu ara i sempre per aquest nostre país. I per tots nosaltres.

Fins sempre, Mossèn Tronxo!!

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ELS DOS HEREUS

sala de viladraucan gat

IMATGES: la Sala i Can Gat…. de Viladrau…

Que podrien ser les cases de cal Hereu Arreplega i de l’hereu Escampa, els protagonistes del nostre conte d’avui…. L’un havia nascut en les estretors d’una casa de pocs possibles…. l’altre granejava perquè era l’hereu d’una casa que totes els ponien….

I així educats de maneres diferents van encarar llurs vides de maneres molt oposades…. l’un, l’arreplega, s’havia d’afanyar i fer sirgar tot el mas … tenir cura de tot el bestiar i arreplegar el que podia per anar tirant endavant.

L’altre, el de cal Escampa totes li ponien, no havia de fer res, o quasi res…. només respirar…. tot el demés li era donat…. què dic donat!!…. regalat, ho tenia tot.

i així si aneu avançant en la contalla veureu com acaba la història!!

Apali, si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí….

O clicant aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

UN JORNALER QUE RONSEJA ……..

tossal de la costa

IMATGE: Tossal de la Costa…. un dels indrets que es viuen ala contalla.

Quan vénen les neus,  tota la muntanya queda emblanquinada, fa goig de veure, però ull, fa goig de veure amb ulls urbanites, perquè els de muntanya temen el llido (altrament els allaus), i ai las que si vénen dos allaus seguits els camps queden colgats i vinga a fer despesa de jornals per poder enretirar la neu de les planúries per tal que quedin  a punt de poder esperar en segar i batre….
I en aquestes circumstàncies sempre hi ha algú, espavil.lat i amb l’esquena dreta que proposa al comú que, combregant amb rodes de molí, esperi un xic que ell, sense cobrar  res… ep! , sempre que li facilitin una bota plena de vinet del bó, un bon tall de pernil, cansalada i totes les altres menges, que ell es tancarà a la seva torre d’ivori esperant que vingui el gran feiner que els esbaldirà els camps sense tenir ni una malla de despesa…. El treballador s’en deia Sant Juliol…

SI LA VOLEU ESCOLTAR, CLIQUEU AQUÍ.

Publicat dins de General | Deixa un comentari