Imatge: Fotografia del Pregó, de Xavier Verdaguer.
I ahir, convidat pel Patronat de Sant Roc i l’Associació de Geganters d’Arenys de Mar, vaig tenir el goig de fer el Pregó de Sant Roc…..
Us transcric el pregó i també us enllaço un audio, que podeu sentir clicant aquí.
I si voleu, podeu mirar les fotografies que, de l’acte, va fer en Xavi Salbanyà.
PREGÓ SANT ROC 2013
Vilatans i vilatanes del veïnat de mar d’Arenys….
Comparets, confrares, macips, terrassans, captadores…
I també els que heu vingut del veïnat d’Amunt, i els Calderins i els Canetencs i els que us heu apropat des de Lavinia, d’Alfaranja, de Sepharad i fins i tot els de Kolinosia, encara que aquests, si veniu per bé podeu passar però si veniu per mal no passeu del portal….. sigueu tots benvinguts a redós de l’església-catedral de Santa Maria d’Arenys.
Sabeu que a les calendes de l’any del Senyor de 1607 i per mor d’una pesta mortífera que delmava els vilatans d’aquest veïnat de mar, el poble, en congregació, es va arraulir al temple i tot adreçant una oració a Nostramo, va prometre que, el sant del dia en que no hi hagués cap mort per causa de la pesta, el tindríem per patró petit i faríem el vot de vila i l’honoraríem pels segles dels segles.
I aquell dia fou el 16 d’agost, festa de Sant Roc, el Sant acompanyat del gos, fill de Montpeller i veí del nostre rei en Jaume!!
I des d’aquella diada reculada en el temps, any rere any, els macips, comparets i captadores, han sortit al carrer en regraciament a Sant Roc per haver-nos lliurat de la pesta, i els picarols han escampat, des de llavors, la bona nova i les almorratxes guarnides amb alfàbrega han escampat l’aigua d’olor per les placetes i carrers de la Vila, al crit de Sant Roc, Sant Roc, Sant Roc…..
I de llavors ençà, donem les gràcies al nostre Sant pel favor fet a la vila, i avui, amatents com estem als nous temps, tornarem a gaudir del dring dels picarols i l’aigua enllustrada d’olor, i renovant el vot de vila, els macips i macipes rondaran per places i carrers d’aquest veïnat de Mar d’Arenys, i amb l’ànima adreçada al Sant, demanem, també enguany, que amb la seva intercessió ens ajudi tanmateix, a vèncer la pesta d’avui: les necessitats, la por, la covardia, i a voltes l’angoixa i la pobresa que tenalla moltes cases de la Vila i fem que el nostre Sant ens recordi, ara i sempre, que el desvalgut i el qui sofreix per sempre son els nostres únics senyors.
I posats a demanar que ens recordi sempre de dir ben alt:
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
I ara cridem junts:
Complirem tots la promesa, vos porteu-nos cap el cel.
Sant Roc, Sant Roc, Sant Roc.
