SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

UN JORNALER QUE ES FA ESPERAR

FOTO: Can Berenguer a la plana de Can Prat a Gualba, camí de Riells.

Avui una contalla de muntanya:

Quan vénen les neus,  tota la muntanya queda emblanquinada, fa goig de veure, però ull, fa goig de veure amb ulls urbanites, perquè els de muntanya temen el llido (altrament els allaus), i ai las que si vénen dos allaus seguits els camps queden colgats i vinga a fer despesa de jornals per poder enretirar la neu de les planuries per tal que quedin com a la fotografia, a punt de poder esperar en segar i batre….
I en aquestes circumstàncies sempre hi ha algú, espavil.lat i amb l’esquena dreta que proposa al comú que, combregant amb rodes de molí, esperi un xic que ell, sense cobrar  res… ep! , sempre que li facilitin una bota plena de vinet del bó, un bon tall de pernil, cansalada i totes les altres menges , que ell es tancarà a la seva torre d’ivori esperant que vingui el gran feiner que els esbaldirà els camps sense tenir ni una malla de despesa…. El treballador s’en deia Sant Juliol… si voleu escoltar la contalla cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL REI QUE TENIA ORELLES D’ASE

Si el rei te orelles d’ase no és bo que ho sàpiga tothom… i si se sap, què.?.
Però millor no temptar la sort i eliminem tots el qui estan en el secret que el rei te orelles d’ase….

Un cop descobert el secret, tant li fa que tingui les orelles d’ase o de mico… la mesura de les persones no es cata per les seves deformitats.
Apali , que no passa res…

Avui us penjo una contalla, de les més antigues que tenim, similar a la del Rei no porta calces… però aquí és al revés, qui surt malparat és qui blasma dels altres els defectes sense veure primer els propis.
Si voleu escoltar la contalla podeu clicar aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

I ROCAGUINARDA VA VIURE A SANT CELONI

Gravat: Rocaguinarda es troba amb el Quixot a Barcelona.

Divendres al vespre, els del CESC (CENTRE EXCURSIONISTA DE SANT CELONI) em van convidar , dins dels actes del seu XXV aniversari a anar a parlar de bandolers, o sigui, de lladres de pas o saltejadors de camins.
M’abellia doblement, de primer perque em plau parlar d’aquestes històries i en segon lloc per poder parlar a Sant Celoni, vila i persones  als  que tinc una molt  alta  estima: per la seva gent i la seva contrada, no endebades fa més de 21 anys que vaig ser-hi acollit i on continuo encara treballant-hi unes hores a la setmana des de la seva màxima institució, o sigui l’Ajuntament.
Érem un centenar de persones reunides a la biblioteca municipal… Varem anar desgranant la vida i miracles d’aquesta bandolerots i altres figures afins. I també, una part de la xerrada la vaig esmerçar per explicar que en Perot Rocaguinarda va viure a Sant Celoni entre 1607 i 1608, i l’any 1610 va tenir-hi una gran batalla amb la gent d’armes del Virrei i tot i que no el van detenir, si que van detenir alguns dels seus capitostos i  com que Sant Celoni tenia “dret de forca” els van penjar a Sant Celoni mateix.  No es gratuït que l’indret d’entrada a la Vila se n’anomeni “Les forques”.
Rocaguinarda potser és el bandoler més famós internacionalment i Cervantes el féu sortir al seu Quixot als capítols LX i LXI de la segona part.
També vam poder veure la importància d’acollir-se a Sagrat, i del perquè Trentapasses es deia trentapasses encara que avui es diuen Vilalba Sasserra. De ben segur que s’en diuen perquè deu ser així, però Trentapasses seria més històric. (trentapasses era la circumferència de trenta passes a comptar des de l’altar Major d’una Església i d’aquest espai s’en deia la Sagrera, on , els fugitius de la justícia es podien acollir a Sagrat i no podien esser ni torturats ni presoners…..

LA TECA ….. DELS SANTS… I LA DEL RECTOR I LA MAJORDOMA

Foto: Dona del mercat amb parada  de verdures (1567) Pieter Aertsen (1508-1575).


Si Sant Serni te gana i ningú no li porta menjar, el rector i la majordona en pateixen les conseqüències…
El rebost és buit i si el rebost és buit, no hi ha menjar i si no hi ha menjar ,no es menja, … a no ser que el rector se n’inventi una i des de dalt de la trona prediqui un penediment col.lectiu i es torni al bon costum de portar les primícies, el delme i tot el menjar necessàri  als peus del Sant. I si no és de grat, és per força que si no… no entrereu al regne dels cels. Apali, cliqueu aquí per escoltar la Teca dels Sants

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari