SERRALLONGA

Foto: Sant Roc, patró de Betanzos, amb el verol tendre…

De sempre que ja he comentat que Sant Roc és un sant molt venerat a tot l’estat espanyol. Uns dies de vacances ens han permés anar cercant Sants Rocs per les terres gallegues. Ja us en faré cinc cèntims més endavant. (Avanço que n’hi ha força)

Però avui us vull mostrar un Sant Roc que vol imitar Sant Zenon. Mireu, a l’església de Sant Domingo a Betanzos hi ha la imatge de sant Roc (patró de la vila). Sembla que ha recorregut varies esglésies abans d’acabar a l’altar lateral de l’església principal. I mireu que és cas… hi varem entrar sigilosament….. i en trobar el nostre Sant vaig haver de fer servir el flash car l’església era fosca com una gola de llop. La sorpresa: veure Sant Roc amb el verol de sant Zenon

 Arriba el raïm tendre,

portat per dits benèvols

del sant màrtir de plata.

En processó tremolen

llumenetes de ciris

i acompanyen la tarda

a ben morir:  viàtic

dels records de Sinera…

Foto: Façana del portal de Sant Iu de la catedral de Barcelona, on l’espasa, es diu que és la de Vilardell.

Avui  a Com Radio ha tocat explicar la història de la sentència del Rei en Jaume I sobre una justa entre en Bernat de Centelles i l’Arnau de Cabrera (l’any del Senyor de 1274). Justa injusta i premi pel de Centelles… però amb una demanda ben travada, el Rei en Jaume revisa la lliça dels dos cavallers i dóna la raó a l’Arnau de Cabrera… Li dóna la raó perquè la té,  perquè el de Centelles ha estat injust i l’ha vençut de mala manera… i ha usat a la justa l’espasa de Vilardell, que , com sabeu, és una espasa de virtut, però tampoc cal que oblidem que, en el moment de dictar-se la sentència, el Rei en Jaume mantenia “llargues converses sota la figuera” amb la Guilleuma d’Empúries i amb la bergadana Sibilla de Saga… No us diuen res aquests noms? … doncs eren la mare i l’esposa de l’Arnau de Cabrera…

Apali, ¡ oi que tothom sap que no es pot dictar sentència si hom es amic,  conegut o saludat dels litigants? …

Doncs això, ja ho veieu, passava en temps del nostre Rei en Jaume, però avui no passa enlloc d’enlloc, només faltaria. Ni a València no passa avui!!!

Què voleu… la justícia és així!!!

FOTO: Sant Roc (imatge de la catedral d’Osca). A
totes les esglésies trobareu sempre un Sant Roc.

A Sinera de Mar celebrem, com Déu
mana, el Vot de Vila que, temps immemorials, la vila feu al Sant del gosset amb
el pa als llavis. La peste no era cosa de tenir-la oblidada…. I si no es
feia la pregaria al Sant que pertocava, tocava patir-la pels segles dels
segles….

Els nostres primigenis avantpassats varen tenir clar
que sempre es bo encomanar-se al sant que toca… i així fou com els del mar de
Sinera tenim un Sant aristicràtic
(gent de possibles- Sant Zenon) i un Sant pobret – Sant Roc que ens guaria de
la peste-… i així any rera any
celebrem, a so de cascavells,  la remullada diada a colp d’almorratxa per
foragitar els mals esperits. Si us escau de ser a Arenys el  dia 16 d’agost, 
no us atrafegueu si una colla de macips i macipes us deixen ben remullats
d’aigua i colònia.. Restareu beneïts pels segles dels segles contra qualsevulla
malura que us desplagui. Si
us plau podeu escoltar la vida i miracles de Sant Roc.

“Gloriós
Sant Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets,  macipes, macips i
captadores,  i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella. Que
l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada
d’olor ens mostri el més plaent de la vostra particular
diada.    Amén….” …… Sant Roc!!, Sant Roc!!!!!…..

Podeu llegir el programa de Sant Roc de 2007.

“>

<!–

Foto: Ermita de
Santa Fe del Montseny.

A bona horeta
matinera, amb plaent companyia, serena, complaguda, amatents a fer una
passejada per una part de la Vall montsenyenca. Ens saludava la llebre
saltironejant al mig del camí, uns bolets de soca ens esperaven amb els seus
colors groguencs totjust acabats d’estrenar, les papallones revoltaven convidant
al camí, talment com una festa engrescadora que ens endinsava a la catedral de
la natura, on els faigs feien de clau de volta, i l’empedrat ens saludava com
un escenari obert, des d’on podiem entrellucar el Turó de l’Home mort, les
Agudes amb els Castellets, el turó de Puigsesolles i fins i tot, amatent i
consirós ens saludava el turó de Palatreques…

I per
agomboiar la sortida, com qui portés el pòndol de la muntanya , s’ens oferia
tranquil el llac montsenyenc, des d’on,  ara un pas ara l’altre, hem
retornat a l’origen sinerenc. Un matí pel gaudi de l’esperit i la conversa
plaent amb la natura i amb els bons amics…  Podeu
veure les fotos aquí.

<!–

Us
heu preguntat mai què faríeu vosaltres amb una aital maquinaria. Que fabriqués
diners a dojo. Que fabriqués moneda talment com una Ceca. Qui no faria mans i mànigues
per trobar la manera de fabricar aital producte que, mal m’està el dir-ho,
molta gent hi va al darrera…

Però
penseu que aquestes màquines no venen soles, cal anar a cercar-les, cal
perseguir-les, cal tenir el cor net i la mirada clara…. I deu dits i molt d’esforç
perquè la màquina funcioni ben greixada.

Apali,
si voleu, podeu
escoltar la contalla i veureu la susdita màquina i com funciona….