SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

ROSASSA DEL BISBE CATALÀ… A LLAVANERES!

ROSASSA DEL BISBE CATALÀ… A LLAVANERES!

Foto: a la dreta, la imatge del rosetó  (o rosassa) de l’església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, i a l’esquerra,  l’escut del Bisbe Català!!

 Llegint un escrit de Mn. Josep Rigau, arxipreste d’Arenys de Mar (1871-1936), a la revista local Salobre numero 8 de 21 de febrer de 1999, hi  vaig fer aquesta troballa:

“Un dia d’esplai que va voler (el Bisbe Català) passar visitant el vell rector de Sant Andreu de Llavaneres, el seu amic particular, l’hi vaig acompanyar. Com era d’esperar aquest bon rector ens va preparar una generosa rebuda, content de veure’s distingit així pel seu prelat, que aquest el tractés amb tanta intimitat. El Dr. Català el va reprendre amorosament per haver-se molestat tant i haver gastat excessivament, deia ell, per a obsequiar-lo. Després el rector ens va portar a veure l’església parroquial, que amb el seu zel havia aconseguit restaurar o aixecar nova, mentre explicava al senyor bisbe que volia posar vidrieres de colors als finestrals del temple. A una lleugera indicació del rector sobre el fet que esperava benefactors per a una obra tan important, i veient el senyor bisbe que el rector quedaria més que content si, com a record d’aquella visita, pagava una de les vidrieres laterals, li va contestar:
—Però, que no vol instal·lar el vitrall de la rosassa?.
—Sí, excel·lentíssim senyor, però aquest, com que és més gros i complicat resultarà molt car.

—Doncs bé… aquest és el que jo pagaré i ocupi’s que el fabriquin de classe superior perquè vull que sigui fi i molt bo.
El senyor rector li va donar les gràcies i va dir al bisbe que posaria al mig del bell vitrall l’escut d’armes episcopal. Amb aquesta senzilla narració es pot comprendre com era generós el senyor bisbe Català i de quina manera tan fàcil dispensava les seves gràcies quan es tractava de l’ornament de temples. “

I havent llegit la narració de Mn. Rigau, ja podeu comprendre que vaig quedar corprès… Servidor,  havia estat escolanet de la parròquia de Llavaneres  molts anys i atès que llavors les misses es feien d’esquena al poble, quan el rector predicava, que llavors sí, es dreçava al poble, els escolanets ens asseiem  als graons de l’altar mirant cap als bancs de l’església, al vitrall, la porta, etc…

I podeu comprendre que havia mirat molt el vitrall…
I veure que era del bisbe Català, doncs no ho sabia.
I cap a Llavaneres em vaig adreçar el primer matí festiu, a bona hora i vaig poder comprovar  el vitrall i…. voilà! el podeu veure a l’inici de l’escrit i aquí us enllaço l’escut del Bisbe perquè els compareu!

Ramon Verdaguer

Article aparegut a la revista l’Agenda d’Arenys de Mar, el mes de febrer  de 2020