EL MOLÍ DE DALT, EL XIPRÉS I L’ALZINA SURERA
Xiprés a l’entrada del Calisay a Arenys de Mar
A l’entrada del Calisay hi ha el xiprés d’acollida. Avui ho he explicat a Radio Arenys. Qui ho vulgui escoltar que premi l’entrada que deixo. I aquí us reprodueixo uns escrits sobre la figura del Xiprés a les cases de pagès i com al Calisay l’edifici noble. Un xiprés vol dir acollida. Dos: acollida i menjada, i tres fins i tot dormir…. és clar que si en veieu molts de junts, no ho dubteu: esteu entrant a un cementiri!!
“…….. Pel que fa al Montseny -terreny en el qual ja hem vist que certs contes expliquen que cal ajudar els pobres que arriben a les masies- sabem que existia un codi no escrit a través del qual se sabia el que es podia esperar quan s’arribava al portal d’una masia. Segons Martí Boada (comunicació personal), si hi havia un xiprer davant la casa es tenia dret a un petit àpat, el pa i trago, és a dir, vi, pa i una mica d’embotit. Si n’hi havia dos, llavors es podia esperar tot un àpat complet. Tres xiprers volia dir que, a més, es tenia el dret de passar-hi la nit. Segons Boada, en la major part de les masies s’hi trobaven habitacions per hostatjar els treballadors eventuals o altres visitants. D’altra banda, sempre era possible passar la nit a la pallissa. Hem de dir que l’any 1997 es va bastir a Granollers, als peus del Montseny, un centre d’atenció als sense sostre que s’ha fet dir el xiprer: fins i tot s’ha plantat un d’aquests arbres per tal de simbolitzar el seu rol social(El 9 nou, 14 d’abril de 1997). La nostra recerca ens indica que aquest costum és conegut encara avui dia, com a mínim, al Bages, el Vallès, la Garrotxa i al Montseny, però que el significat exacte del nombre de xiprers varia d’un lloc a l’altre.”
El tema dels xiprers va ser percebut a la fi del segle XIX
pel poeta i historiador Víctor Balaguer arran d’una visita al massís del
Montseny, però no va aconseguir donar-ne una formulació massa clara (Balaguer, 1893):
“Y por cierto que yo ignoraba, y aquí he sabido, el origen de este ciprés aislado y único que con tanta frecuencia se ve en las masías y casas de campo catalanas. Cuando las órdenes religiosas, Briareo de cien
brazos, se extendieron por todas partes dominándolo todo, cuidaron de atraerse las familias más importantes de la comarca y de hacerse suyos los dueños de las granjas, caseríos, quintas ó masías. Conquistado ya el dueño de casa, se le nombraba hermano, y pertenecía desde aquel momento á la germandat ó hermandad del convento. Entonces, á la puerta de su casa ó en el sitio más visible de su huerta ó de su patio, allí donde pudiera descollar mejor ó distinguirse más, se plantaba un ciprés. Esta era la señal de que la casa aquella pertenecía á la hermandad y que sus puertas se abrían siempre de par en par para los frailes y monjes transmigrantes ó viajeros que cruzaban por la comarca. También, encambio, el dueño tenía posada en el convento” (Balaguer, 1893; pàg. 105).
Apali: Quan goiteu el xiprés a l’entrada del Calisay, sapigueu que sereu ben acollits….. sempre que vosaltres ho vulgueu. Els arenyencs ja ho tenim això. Si hom vol ser acollit, no hi ha cap vila millor que la nostra. Però si hom no fa res per ser acollit, som tan trempats que els sabem invisibles…
Per escoltar la contalla a Radio Arenys