SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

EL MOLÍ DE DALT, EL XIPRÉS I L’ALZINA SURERA

Xiprés a l’entrada del Calisay a Arenys de Mar

A l’entrada del Calisay hi ha  el xiprés d’acollida. Avui ho he explicat a Radio Arenys. Qui ho vulgui escoltar que premi l’entrada que deixo. I aquí us reprodueixo uns escrits sobre la figura del Xiprés a les cases de pagès i com al Calisay l’edifici noble.  Un xiprés vol dir acollida. Dos:  acollida i menjada, i tres fins i  tot dormir…. és clar que si en veieu molts de junts, no ho dubteu: esteu entrant a un cementiri!!

“…….. Pel que fa al Montseny -terreny en el qual ja hem vist que certs contes expliquen que cal ajudar els pobres que arriben a les  masies- sabem que existia un codi no escrit a través del qual se sabia el que es podia esperar quan s’arribava al portal d’una masia. Segons Martí Boada (comunicació personal), si hi havia un xiprer davant la casa es tenia dret a un petit àpat, el pa i trago, és a dir, vi, pa i una mica d’embotit. Si n’hi havia dos, llavors es podia esperar tot un àpat complet. Tres xiprers  volia dir que, a més, es tenia el dret de passar-hi la nit. Segons Boada, en la major part de les masies s’hi trobaven habitacions per hostatjar els treballadors eventuals o altres visitants. D’altra banda, sempre era possible passar la nit a la pallissa. Hem de dir que l’any 1997 es va bastir a Granollers, als peus del Montseny, un centre d’atenció als sense sostre que s’ha fet dir el xiprer: fins i tot s’ha plantat un d’aquests arbres per tal de simbolitzar el seu rol social(El 9 nou, 14 d’abril de 1997). La nostra recerca ens indica que aquest costum és conegut encara avui dia, com a mínim, al Bages, el Vallès, la Garrotxa i al Montseny, però que el significat exacte del nombre de xiprers varia d’un lloc a l’altre.”

El tema dels xiprers va ser percebut a la fi del segle XIX
pel poeta i historiador Víctor Balaguer arran d’una visita al massís del
Montseny, però no va aconseguir donar-ne una formulació massa clara (Balaguer, 1893):

“Y por cierto que yo ignoraba, y aquí he sabido, el origen de este ciprés aislado y único que con tanta frecuencia se ve en las masías y casas de campo catalanas. Cuando las órdenes religiosas, Briareo de cien
brazos, se extendieron por todas partes dominándolo todo, cuidaron de atraerse las familias más importantes de la comarca y de hacerse suyos los dueños de las granjas, caseríos, quintas ó masías. Conquistado ya el dueño de casa, se le nombraba hermano, y pertenecía desde aquel momento á la germandat ó hermandad del convento. Entonces, á la puerta de su casa ó en el sitio más visible de su huerta ó de su patio, allí donde pudiera descollar mejor ó distinguirse más, se plantaba un ciprés. Esta era la señal de que la casa aquella pertenecía á la hermandad y que sus puertas se abrían siempre de par en par para los frailes y monjes transmigrantes ó viajeros que cruzaban por la comarca. También, encambio, el dueño tenía posada en el convento” (Balaguer, 1893; pàg. 105).

Apali: Quan goiteu el xiprés a l’entrada del Calisay, sapigueu que sereu ben acollits….. sempre que vosaltres ho vulgueu. Els arenyencs ja ho tenim això. Si hom vol ser acollit, no hi ha cap vila millor que la nostra. Però si hom no fa res per ser acollit, som tan trempats que els sabem invisibles…    

Per escoltar la contalla a Radio Arenys

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LA CREACIÓ

Detall de la Creació d’Adam a la Capella Sixtina.

Apali, que avui n’explicarem una de grossa. No ens deturarem a explicar qualque contalla de les nostres contrades, sinó que ens endinsarem en un tema tan científicament profund, com la creació del món.
Si us heu pensat que hem de retreure el big bang, fred… fred, si us penseu que ens hem de valer del nostre pare Adam i la nostra mare Eva… més freds encara.
El que avui fem és explicar, com Nostramo,  treu al cap a la finestra de sa casa i ho veu tot molt negre… i apali, cap a la feina, de primer crea un estel, després el sol, després la terra… que insulsa que esdevé la terra sense la natura (pensa Nostramo) doncs vinga, a farcir-la de boscos, de rius, de valls…. . I què són els boscos sense animalons? … doncs cap a la feina, creem l’abella, que un cop creada , orgullosa de la seva bellesa, va gosar dir a Nostrosenyor que, li donés la potestat que, si picava amb el seu fibló a un home, aquest, es morís tot seguit. I Nostramo, li va oferir el que demanava, però amb un petit retoc…. si picava, amb el seu fibló a un home,  la que es morís fos ella i no l’home. I la castigà a treballar per tota tota la vida per tal de fer cera, de la que se’n farien els ciris que donarien més llaor a Déu i als seus Sants… 

I la Salamandra… veient-se tant xamosa, amb els seus colors groc i negre, va demanar que a qui piqués amb el seu verí es quedés cec.. i Nostramo també li va concedir la  petició , però amb un petit detall… que fos ella la que quedés cega i no es pogués complaure dels seus colors tant llampants, com el groc i el negre…

I fins un peix que no callava mai i que botzinava tot el dia fent-se notar i Nostrosenyor que, enfadat de tanta sonsònia, li digué :

—Tu! Va! Calla !! calla… i el pex  obedient “va callà” i així ja tenim el bacallà al mar i amb ell la sal…. i…., ep, si en voleu saber més, caldrà que l’escolteu!.

I cliqueu aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari