ELS DOS CARRETERS
Imatge: Un carreter amb el matxo.
Avui una de carreters.
De tant en tant, Nostramo i Sant Pere baixen a la terra per veure com ens portem .
I quan son a la terra ressegueixen camins, corriols i torrenteres i es fan càrrec de la bonhomia o mala jeia de tots nosaltres.
Un dia, passant per un camí, escolten uns precs a tots els sants del cel. S’apropen i és un carreter que li ha bolcat el carro i agenollat, prega al Déu dels Cels i a tots els Sants que l’ajudin en aquest destret en que es troba.
Sant Pere, tot prest li fa a Nostramo:
– Senyor , anem a ajudar aquest pobre carreter. Ja veieu com ens demana ajuda i de quina manera tan pietosa.
Nostramo que li respon de manera incomprensible:
– I ara! . Anem que tenim prou feina. Ja se les compondrà aquest galifardeu !
Continuen el camí i en un revolt, senten una colla de renecs que , les orelles de Sant Pere xiulen de la gravetat del renec. L’home malda per adreçar el carro i amb ell la càrrega, car se li ha tombat pel camí. s’agafa al coll dels matxos perquè puguin reprendre el camí. Va al darrera del carro i empeny les rodes per tal de poder sortir del mal fat en el que es troba…
Sant Pere , en sentir els renecs li fa a Nostramo:
– Senyor, anem-nos-en de seguida. Aquest mal home només fa que renegar . No es dels nostres… és un mal cristià.
I Nostramo que li fa:
– T’equivoques Pere. A aquest l’hem d’anar a ajudar. Contràriament al que feia l’altre aquest s’esmerça per poder treure els matxos del mal pas que han donat. Treballa, s’esgargamella, renega -Home! és carreter!!- Aquest malda per trobar una solució.
De sempre m’has sentit dir:
– Ajuda’t i el cel t’ajudarà….
Doncs, això! —–