SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

PRIMAVERA D’HIVERN A SANTA SUSSANA, AL MONTSENY

Foto: Ou de reig esplèndit al Montseny.

 Us transcric, altra volta, una passejada pel nostre Montseny.

La batzarria dels blaus matiners, el desori dels roigs en
deixondir-se el dia, els verds ensenyorits de la obaga, l’enjòlit dels marrons
glacés de les castanyes primerenques, el núvol fugisser de la muntanya altívola,
els grocs d’un matí tardoral acabat d’encetar, el camí revoltat i perdedor
totjust entrellucat, els bolets (un ou de reig de mesures règies) que
gallejaven a l’entorn de les boscúries ignotes. La baluerna del Samon signe i
vestigi d’uns temps endarrerits. L’Església de Santa Susanna alterosa que dreça
al cel la seva pregària, avui emmudida per un abandó tristoi. El casalot d’En
Besa, on es va forjar la llegenda del pou del dimoni, de la mestressa i del
gall que escatainava el galliner a les petites hores matineres….I nosaltres
pobres caminants a l’encalç de la joia tèbia dels primers dies de la primavera
d’hivern. Quin goig trascamar pels signes antics d’un món massa modern! I
gansonerament hem anat avançant enmig d’un matí, espill de noves aubades. Xino
xano, fent revolts per no trepitjar la plèiade de caçadors de bolets que, aquí
i allà, van sorgint a la muntanya com això: com un esplet de bolets…. Però
tranquils… no n’hem ferit cap, hem sortejat la seva presència de la manera més
temorenca possible… Silenciosos, els hem deixat collir la boletada que neix,
no més enllà de deu metres del vehicle… Que hi farem!!! .

Si voleu, cliqueu aquí que veureu les fotografies.

 

 

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

SANT MARTI I SANT ZENON BAIXEN A SINERA

FOTO: Sant Zenon a Arenys de Mar.I avui una contalla de l’Apel.les Mestres. No la coneixia, ni de lluny ni de prop. No sabia que hi havia una contalla de la vinguda de Sant Zenon i Sant Martí a la recerca d’uns pobles que els volguessin com a Patrons.
I qué voleu, baixen a la terra, es passegen per Sant Vicenç de Llavaneres, Sant Vicenç els explica la seva experiència amb la jovenalla i la verema. Omplen la bota. Vi del bó, però del bó de bó. I ells, humans que son, comencen a traguejar tot caminant cap a Subirans a la capçalera de la riera dels dos Arenys…
I allà , vinga aigua a bots i barrals… i vinga vi….  i els Sants cap avall.
I així els teniu convertits l’un com a Sant Patró dels de Munt i l’altre com a corifeu dels de Mar.
Apali! si voleu la podeu escoltar.

 

SI US PLAU, SALVEU-LO!!

Fotografia: Tortura diària que pateix un arbret, a causa del pes de la Justícia. (De l’edifici dels jutjats a Arenys de Mar).

Mireu que és cas.!!! Els jutjats d’Arenys ja fa anys que funcionen amb un nou edifici. No us espanteu, res de disseny!, res de funcionalitat… un edifici aprofitant l’anterior… però serveix. Ja és molt!.
Quan el varen construir, a l’arquitecte se li va acudir fer-hi una visera sense cap us visible. Potser, devia pensar,  li  volia donar un toc estètic que l’edifici no te!. Però ai las! Allà  hi havia un pobre arbre que ja feia anys i panys que estava al lloc. Fan la visera. L’arbre destorba. I en lloc de donar-li una mort digna, morir dempeus, morir esveltament davant aquesta baluerna de l’edifici de la cosa justa… doncs no. Algun pusilànim que se la devia agafar amb paper de fumar, va pensar que l’ecologia havia de prevaldre! que l’arbre s’havia de salvar!. I Apali salvem-lo, encara que el condemnem a la tortura perenne!.
Un arbre condemat per la modernitat a viure indefinidament torturat, anorreat, vinclat! Però mireu, alguns deuen pensar: però és viu!.
Si però per viure vinclat, val més morir dempeus!!.
Per favor, a qui correspongui: Allibereu l’arbre del pes de la justícia!!!.
Apali, si aneu al jutjat d’Arenys, el veureu patir: Us prego que li reseu una jaculatòria pel seu patiment!.  Amén!!

EL BOIG DE MATARÓ (Rondalla de Mn. Cinto)

Foto: Mn. Cinto en la seva plenitud.

Apali! que avui explicaré una facècia que Mn Cinto, amb un sentit de l’humor notable, va incloure al seu volum Totes les Rondalles. Bé és cert que en aquest llibre, hi trobareu rondalles ben girades. Rondalles que fan xalar de valent  per la construcció, pel llenguatge, per la forma de contar-ho, en fí…. és un gaudi poder seguir-les i és un gaudi poder llegir-les als infants.

No obstant, també, en el mateix llibre, hi ha facècies recollides per Mn Cinto de diferents indrets (alguns de la costa, d’Arenys, de Canet, de Mataró..)

Avui em plau penjar-ne una de Mataró, d’un humor potser no gaire politicament correcte, però amb molta gràcia descriptiva.

Si l’escolteu , veureu que els intento florejar.
Vosaltres mateixos. Si ho voleu, la podeu escoltar.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

UN PASSEIG PER LES SABATETES D’ARENYS

Si em permeteu, torno sobre les sabatetes d’Arenys que, tan amorosament, cuida la meva dona. Em diu ella, que només baixo al jardí per veure’l. És cert, Només baixo per admirar la bellesa de la natura, que ens nodreix  a Arenys d’aquestes boniques flors i també baixo per admirar la cura  amb la que  Ella te cura d’aquest espai per a gaudi de tota la família.
Si ho voleu, cliqueu aquí per veure una col.lecció de fotos del jardí.  Ep! que em sembla que no en puc dir jardí. la mesura i la forma en fan més una eixida de poble…..
Apali!.

L’ESCOLANET ESPAVILAT

Foto: Escolanets a Llavaneres amb Mn Subirà.
Avui una d’un escolanet espavilat.
El rector de Vallfogona posa a prova un escolanet. Fa mirar-lo per un capellà veí: que li indiqui si és prou espavilat per a tenir-lo com a escolà major de la seva parròquia.
Fa el casting. El passa amb nota i el rector li encarrega el control celestial de la pubilla que va a la recerca d’hereu i encomana tota la seva vida a la Mare de Déu dels Dolors. Però, ai las! que el nen Jesús que te el costat li xafa la guitarra.
Apali. Si ho voleu escoltar, vosaltres mateixos… Ah! i a la foto, vejam si lluqueu en Serrallonga!.

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL MISTERI DE L’ESTELA DE LA CALMA

 Foto: L’Estela a la barraca d’en Ramon a la Calma.

Ai! Que algú, no fa massa temps, em digué: Ja no hi ha ni Estela, ni la barraca d’En Ramon. L’han aterrat i ha desaparegut l’estela. Vatua l’olla! Ja ha passat el temor que ens atenalla als montsenyencs. Apa, hem badat i algú l’ha furtat del nostre patrimoni.
Des d’aquell dia he preguntat a tothom qui em pogués donar raó de la desaparició. Res, cap signe. Aquesta setmana uns excel.lents amics, montsenyencs també, m’informaven que no, que la pedra està ben guardada i que la Diputació l’ha tret del lloc amb els pactes adients amb la família propietària de l’indret. Sembla que, com a bescanvi de corrent elèctrica i amb el pacte de retornar-hi una copia de la pedra i guardar l’original en algun museu que, esperem, no sigui a les planúries barcelonines, sinó als esqueis montsenyencs.

I mireu, com que he escrit algunes coses sobre l’Estela, us les transcric i també us acompanyo unes fotografies.

Apali, que els fats divins (o potser molt humans) hi facin més que nosaltres i dintre de poc temps puguem tornar a gaudir de l’estela, encara que en sigui una copia.

 26 de setembre de 2003, escrivia:

 Matiners, nit plujosa, tempesta que vespreja, en estol matinegem desafiant els elements. Els del temps prediquen boira.. nosaltres prediquem bona hora… cap al Sui, aquesta muntanya que resta oblidada darrera els estels montsenyencs: Matagalls, Turo de l’home… Pla de la Calma enllà… l’estela de la calma, esguardant el sol ixent des del clos de la barraca d’en Ramon.. Avant per la Sitja, el Pedraforca petit que ens engoleix al seu clos i finalment el Sui. Esbelt, pissarra al sol, el príncep i la princesa que es juren amor etern i nosaltres, humils, ens prostrem davant del miratge enjogassat de les boires que lliguen bruixes…

 

7 de novembre de 2004. Ja deia:

 La Calma tardorenca, planúria tranquil·la a la recerca de la muntanya seca. El Sui que, tranquil, espera el caminant perdut. La barraca d’en Ramon, on l’Estela, mil·lenària, amb paciència de Job espera el vianant que la vulgui descobrir i se n’enamori per sempre. I al costat, el caçador mediatitzat, que , per telèfon automàtic espera veure arribar el senglar i la manada.

1 d’octubre de 2006. Ai! Que ja em veia venir la maltempsada.

 ……. I enllà d’enllà, hem fet cut a la barraca gansonera d’En Ramon que ens goitava per mostrar-nos la seva joia de l’Estela, on mans matusseres ens volen privar de la grandesa de trobar un tresor a la muntanya. Potser l’acabaran traient per a vergonya de caminants i l’haurem d’anar a veure a un museu somort de les barcelonines planuries. I ara un pas ara l’altre, hem fet cim al Sui que ens engolia juganer, avui, per primera vegada sense el bolcall de les boires fugisseres que s’arredossen als seus peus.

30 DE SETEMBRE DE 2007. Mireu que ja parlem de la manca d’electricitat al Molar, propietaris de la barraca d’en Ramon .

 …Enfilant-nos fins a tocar el Puig Drau, a la Calma, que tantes caminades ens ha suportat. Però avui per la banda del Molar, justet hem passat pel Collet dels Llops, de baixada ens ha quedat un xic allunyat l’Estret de Gibraltar ( no us estranyeu, a muntanya els noms son sempre sonors), per dessota el serrat de les Bruixes, sense guipar-ne cap, i la roca barrinada, i el sot de la Tramuja i la riera de la Bascona i …. tots els indrets que en un matí resplendent ens anaven enllustrant l’ull assedegat de nous miratges i noves sensacions.
I el Molar, aquesta baluerna a mitja muntanya, on la mestressa, en riallada plena, ens explicava que no tenien corrent, que vivien a les fosques (que sort d’unes bateries a la cuina) que no volen l’energia solar, que…. i semblava que estiguéssim al temps antic,  a l’ombra dels til·lers i les figueres,… I els temps s’ens allunyava  i nosaltres miràvem al lluny,  sabent que, a les poques hores premeríem el botó de la tele, que ens duria als temps massa moderns….

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

ARENYS NEVAT

Foto: Els tres turons empolsinats.

Des de Sinera, embolcallats pel mantell blanc dels tres turons. I hem anat a esguardar-los del lloc on  més plaent és la  muntanya: des del mar. El Montalt esponeròs dreçava la seva majestuosa petitesa empolsinada de blanc.
Avui la mare muntala, quan el sol vagi  a jóc, haurà de filar prim i no enfarfegar-se amb el polsim blanc que la natura ha escampat al seu llit.
Les veus d’infants s’enfilaven  al Puig d’en Palom i la mar en calma de la claror de Sinera, ens permetia, com infants renovellats,  anar a trepitjar el nostre port per prendre la mesura necessària de la nostra pàtria encerclada de turons.
I al lluny,  els tres turons,  que ben cofois ens han sorprès amb el seu vestit de núvia acabat d’estrenar.

Bon any, des de Sinera prop del mar.

UN MUSICAL AL MONTSENY

Foto: Detall del cementiri de Fogars.

Avui us ofereixo una sortida montsenyenca interactiva. Veureu quin musical a la Muntanya de Dalt!!.. Apali!

Avui,  a muntanya representaven “Can Perepoc,
un retall de natura” un musical de no dir, amb espectacle i decorats immensos.
A petita hora estàvem davant la guixeta érem els primers i en la
foscor del vestíbul descobríem part del  decorat, i un altre i un altre…. l’obra prometia
i els propietaris del teatre, juntament amb els seus plançons ens
mostraven l’escenari 
i uns quants dels nostres s’abocaven a mirar l’encesa de les primeres bambolines. Els decorats no estaven
del tot apunt i el director, un cop entrellucats els decorats de fons 
ens ha aconsellat fer enrera per no prendre mal i afermar la polidesa tot
esguardant els miralls  i passant per “can Roca” a rentar-nos les mans
i abans d’arribar a platea ens n’hem adonat que els tèrmits ens malmetien la
butaca
: Tot no es pot tenir!!! . I l’aigua escassejava, els rams del
prosceni estaven ben mustis   i
un cop asseguts, quin espectacle:

Ens ha sortit
Maurice Chevalier a anunciar les altes volades del ballet de la Josephine
Baker
i companyia , que ens han enderiat fins al paroxisme amb els
seus balls exòtics… i finalment (el Maurice) ha tornat a gallejar  per
presentar-nos una escena dels “garçons” de l’equip (quina
elegància, quina compostura, quina flegma davant del públic que arravatat ens
hem aixecat com una home sol i hem dit, cridant: Bravo!!

Ah! Els que us pensàveu
que avui tocava sortida, ben errats, tocava un musical de bandera!!!!!.

Apali , a gaudir-lo! i si voleu totes les fotos, cliqueu aquí.

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari