SERRALLONGA

Imatge: Mare de Déu de l’Absis de Santa Maria del Mar.

Avui una de barcelonina!

De quan un garrepa que vivia al carrer Flassaders es robat, saquejat, i assassinat per uns malfactors que sabien que, de ben segur, guardava molts cabals a casa seva.

Tan forta fou la batussa, que un flassader que vivia a prop del garrepa, en sentir els crits del pobre home , hi va tot prest i es troba en un bassal de sang impressionant….. pobre…. catatònic que queda…. i s’asseu al portal de casa seva, venen els vigilants, veuen l’assassinat i es troben el pobre flassader cobert de sang!

Problema resolt.

La justícia dicta sentència davant les evidencies visuals….

I quan anava a ser penjat al Pla de Palau, i baixant del Carrer Montcada de Barcelona, la Mare de Déu de l’absis se’l mira amatent. La gent s’adona del fet, fins i tot, la Verge,  va torçant el cos (veieu la fotografia) fins a veure bé el pobre garrepa.

Tothom, en veure l’actitud de la Verge,  s’esglaia i en la batussa, es trenca el llibant que te el pres garratibat.

I era llei que, si es trencava el llibant de penjar….. El reu s’alliberava….

Apali, si la voleu escoltar, cliqueu aquí

O aquí…

Imatge: Porta de Palau de la catedral de València, on hi figuren catorze caps (set homes i set dones), en al·legoria (sembla) dels primers pobladors de València.

Avui us plantejo una experiència.

Volgudament he tornat a explicar la contalla de les set-centes donzelles dels rei en Jaume.

Després de la conquesta de València que va dur a terme el Rei Jaume I, va voler repoblar cristianament la ciutat. i se li va passar pel magí que algú, en nom seu, vingués a terres catalanes per a cercar set-centes donzelles que es volguessin casar amb els seus soldats.

i tal dit tal fet.

Varen arribar a Lleida els emissaris del Rei i van cercar set-centes donzelles que dugueren a València .

I les més guapes es van aparellar de seguida i les més lletges ja es veia que es quedarien per a vestir sants!

Doncs no! el Rei, espavilat que era va enginyar-se-les per tal que totes trobessin marit: va premiar a les més lletges amb fanecades de terreny . A les més guapes ja tenien el premi de la bellesa……

Però és clar……. amb la bellesa no se’n viu…. si no s’acompanyava amb fanecades de terreny….

I la proposta que us faig.

Si voleu escoltar la llegenda explicada aquesta setmana a Radio Arenys, cliqueu aquí….

I si la voleu escoltar amb explicació de fa uns anys, cliqueu aquí….

Apali! Podeu xalar, si ho voleu!!!!