SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

QUAN, EN DEIXONDIR-SE EL DIA, EL SOL PASSA LA RELLA…..

Imatge: Un detall floral, emmarcat per pedra de La Calma…..

La muntanya del Senyal, en aquestes darreries de juliol, està esplèndida….. I em plau adjuntar-vos un apunt antic en una altra casa…..

En deixondir-se el dia, quan el sol passa la rella a l’estol de  nuvolades esmorteïdes d’un matí que es vol resplendent, iniciem la davallada planera que, des de Collformic,  ara una giragonsa, ara l’altra, ens anirà duent cap als peus de la generosa Església de Sant Cristòfol de la Castanya, on , amorosament, els seus estadants ens deixen entrar a prostar-nos davant els sants que serenament ens acullen al clos, i nosaltres, enjogassats,  fem cap al cim del campanar, on, com infants acabats d’estrenar, donem batallades que faran que es desperti la vida, la de la muntanya i la nostra. Les batallades ressonen al més pregon del cor de la muntanya. I la vista ens mena a l’enllà d’enllà, i aquí a prop del camí , on els primers bolets ens saluden, i les flors boscanes, en un esclat de roig encès, ens va engarlandant el camí. I ara un pas, ara l’altra,  fem drecera cap a  l’Esglesiola de Sant Martí, on el sant ens espera ennegrit, dins la capella més antiga de la muntanya. Apali, a gaudir-lo!

Podeu veure les fotos clicant aquí.    

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

LA PETITA PÀTRIA, QUE PASSADA PER MANS DEL POETA, VA ESDEVENIR SINERA

Imatge: Sinera des de Collsacreu.

Apali! Si ho creieu adient i els fats divins (i els humans també) us ho permeten, perquè no feu tat a Sinera la vesprada del dia 2 d’Agost a horafoscant de les 7 de la tarda a la Bibliopatja a la Platja de la Picòrdia…..
Sense presses, mirarem d’escatir si Sinera és fruit d’Arenys, o Arenys és un miratge de Sinera….
El que l’any Espriu no ens ha mostrat, intentarem escatir-ho:
Intentarem trobar la sentor marinera de la rada de llevant….
Intentarem entrellucar d’on ve Laia del nostrat poeta…. No serà que la història la va forjar el pobre Hipòlit Doy?

I la Carola Marelli del conte Letizia, no serà en Carlo Maratta autor “in pectore” del nostre Retaule?
I el discurs de l’Altíssim a “Primera història d’Esther” no te reminiscències de Mn Palomer….?
I el Sobirà estrambòtic/sense accent emfàtic… no te alguna remembrança de Josep Maria Arnau, veí traspassat del nostrat poeta…

En fí……… 
Si ho creieu adient, cercarem les beceroles de la petita pâtria encerclada de turons…….

Si voleu acompanyar-nos serà el: 

DIVENDRES, 2 D’AGOST DE 2013  –  7 H TARDA

Passejada literària: La petita pàtria, que passada per mans del poeta, va esdevenir Sinera
a càrrec de Ramon Verdaguer
Lloc: Biblioplatja
Ho organitza: Biblioteca – Regidoria de Cultura
Tipus d’acte: Literatura

UNA MORT PER UN BADALL

Imatge: Reproducció del quadre de pintor Joan Baixas i Carreter 1891. Representa la platja del Portinyol mirant a ponent, presidida per la ermita de Mont Calvari. Es troba al saló de plens de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.

Avui, una història real, com la vida mateixa…. Una de les històries arenyenques  que inspirà al nostrat poeta, Espriu,  en una part de la seva obra….
A l’Hipòlit Doy, un pescador maridat amb la Antònia Sofia, algú li burxa la orella tot dient-li que la seva dona, l’Antònia Sofia, potser s’ho fa amb qualque galifardeu del veïnat….
I quan els troba junts, veu que el galifardeu fa un badall i la Antònia Sofia li retorna el gest (ja sabeu que els badalls s’encomanen) i el pobre Hipòlit, engelosit, occeix la Sofia.
I per penitència s’en va a Roma a demanar perdó.
I el Sant Pare li regala un Sant Crist, tot dient-li que allà on pari la barca, basteixi una ermita.
I és així que neix l’ermita del Calvari i el Sant Crist el nomenem l’Escabellat, que guardem a l’Esglèsia….
Apali, si voleu escoltar la història, cliqueu aquí o al dessota.

LES COSES PETITES DE LA NOSTRA MUNTANYA

Imatge: Sant Benet i la regla……. 

I la nostrada muntanya sempre t’acull.
T’agombola de bursada a l’engrós.
Per poc que no en tinguis cura, trobaràs la mare que crida els galifardeus que s’escapen.
El baladrer  panxut que explica la darrera facècia amb no saps quina voluntat.
La sogra, emmurriada perquè no la deixen anar a la cova… 

I la muntanya, sembla que s’allunya de la grandesa de les coses petites. El baladreig, les coses grans, les coses supèrflues es sobreposen als petits detalls.
Però la muntanya et regala, cor que vols, cor que desitges,  el petits plaers de la descoberta petita:
Un detall et desvetlla:
Els peus de Sant Benet,  la pica baptismal, el breviari, les cadires del festejador de la Cova….
I  la llum de l’espelma que et transporta, sense que li ho demanis, al més pregon del teu esperit………..

Només cal que entreu a la gran baluerna amb el cor net, l’esperit jovenívol i amb ganes de cercar les petites engrunes de la gran Veritat…..
Apali, si ho voleu, cliqueu els petits detalls de la gran Muntanya nostrada…..  

OBIOLS, PINTOR A ARENYS I A MONTSERRAT

Imatge:  Baptisteri d’Arenys de Mar. 

Tot i que ja m’ho havien explicat, aquests dies he pogut constatar un fet especial: 
Josep Obiols, (1894-1967) pintor noucentista i arenyenc en els darrers anys de la seva vida, fou qui pintà la sagristia de Montserrat (algú en diu la nostra particular capella Sixtina). 
I jo hi afegeixo que Obiols va fer l’esboç del Baptisteri d’Arenys de Mar, encara que la realització de les pintures la va fer en Francesc Vidal i Gomà, car l’Obiols, que ja passava els estius a Arenys, els darrers anys de la seva vida, va anar perdent la vista. L’obra fou executada l’any 1967. 

Aqui us enllaço un apunt biogràfic: 

 Josep Obiols. Dades biogràfiques, per Agnès Ponsati Obiols

Neix a la vila de Sarrià el 5 de març de 1894. Fill de Tomàs Obiols, natural de Vallvidrera, i Filomena Palau, nascuda a Valls. Josep Obiols és el petit de tres germans en una família d’origen humil que treballa al camp. Família amb un marcat sentiment religiós, com ho demostra el fet que el seu germà gran, Àngel, fos capellà i la seva germana entrés molt jove en un convent de clausura.

 Estudià a l’escola pública de Sarrià, on coincidí amb J. V. Foix, sarrianenc com ell, al qual l’uniria una profunda amistat de joventut. En acabar l’escola primària, J. Obiols estudià tenidoria de llibres i començà a treballar en un despatx mercantil. Als quinze anys entrà en contacte amb qui hauria de ser el seu gran mestre: Joaquim Torres-García. Aquest pintor uruguaià, que també vivia a Sarrià, on havia fundat l’Escola Catalana de Decoració, el va afeccionar a la pintura mural i n’hi va ensenyar les tècniques. Obiols sentí sempre una gran admiració per Torres-García i així ho expressava l’any 1916 quan Torres-García li comunicà que tancava l’Escola de Decoració: “(…) onsevulga que vagi, jo no puc, fatalment, ser altra cosa que deixeble d’en Torres-García. Com, si la pintura meva ho diria ben clar? (…) Car mestre jo temo la meva feblesa, és veritat, però mai no’m rendiré fàcilment. Amb tranquila tenacitat i constant esforç seguiré endavant. I, la veritat, no he perdut les esperances que per l’esforç dels que som o dels que poden sorgir, es pugui tornar a obrir l’Escola de Decoració.”


I si voleu fotografies d’aquests darrers dies, cliqueu aquí i veureu, les primeres quatre son del baptisteri d’Arenys, les altres son de la Sagristia de Montserrat.  

LA LLEGENDA DE LA GAVERNERA

Imatge: Santuari de Meritxell 

I avui, una llegenda andorrana. De com se’ls apareix la Mare de Déu i la traslladen a la parròquia de Canillo.

Temps era temps, quan uns pastors feien via pel seu camí, un dia de força neu, passen per davant una gavernera (un roser caní) i veuen una llum espectacular… S’apropen i veuen una Verge que els frapa…
Atuïts, la prenen i la porten a l’Església de Canillo, tot esperant que l’endemà ja decidiran que fan …
i l’endemà la Verge havia desaparegut…
Cerca i roda, i a la fi, la troben al mateix lloc.
Tornen a fer la mateixa gestió i la porten a Encamp… I més de més… la Verge desapareix i la troben al mateix lloc…..
I és així com els andorrans van veure clar que era allí, on havien trobat la Verge, que havien de construir el monestir…..
 I si la voleu escoltar, cliqueu aquí o al dessota… 
 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

ELS PRIMERS DE LA VALL D’ARO

Imatge: Església de Castell d’Aro.

Anant de cacera, un dels fills del rei, mata aquest amb una sageta , creient que era un cèrvol…
Era el fill gran.
Cal buscar un nou rei…..
Els savis de dalt creuen que no pot ser rei el fill gran, car ha matat al seu pare….
Els savis de baix diuen que nopot ser el fill petit perque no és elprimogènit.
I ja teniu servida la contalla.
Apali, si escatiu a qui fan fill sabreu quina relació te la contalla amb el Castell d’Aro.
Apali, si voleu escoltar, cliqueu aquí o al dessota.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

I NO T’ALLERIS, TIANET, A CORREGIR-ME, CAR A SINERA SEMPRE HO PELAREM AIXÍ……

Imatge: L’eucaliptus que va presidir el concert.

(Pensaments a les acaballes del recital d’Arenys, dits a la manera espriuenca i que en Tianet/Salvador ens absolgui…..)

Vilatans, Patricis de Sinera, som a les acaballes de la faula….
Quan Kolinosia s’esbudella en la lluita aferrissada entre germans …. 
I  Lavinia, que, oh! ens ha pres la sentor marina de la rada de ponent, pregueu pel noi de la pista, que ens ha encolomat una bella faula estètica, sense que ningú s’hagi adonat que hem celebrat les noces del convit al peus de l’arbre de la mort.
L’eucaliptus, que porta als seus gens la mort dels pusil.lanimes…

I a tots aquells que en magna esbaldida varen acudir als terrenys de la Dillet, pobra dona, que, sense saber-ho, ens va regalar un espai immens i inassequible, descobert pels ulls embadalits dels vilatans de Sinera.
i pregueu perquè els de Lavinia s’allunyin del veïnat de Mar, que, sinerencs com sempre, hem anat a l’encalç dels senyors que es passen més estones parenceres esguardant Kolinosia i foragitant les imatgeries de Sant Hipólit que, pobre, ens fita des del cim dels cims de les grandàries d’un retaule ben farcit d’esponsalles.
Pregueu pel pobre Mossèn Silví Saperes, i el camàndula del Quim Federal i del Dallonses que em demanava les  daixonses….
I per tots aquells que, en congregació,  han participar del magne i esplèndid recital estètic, on des de l’inici,  s’ha malmés la desbocada força  dels cavalls i s’ha esbalçat al pobre cantant de Xàtiva que, ara i aquí, no ha cantat ni gall ni gallina, i que el mestre bru “Nigra sum”, ha esquinçat les partícules entranyables de Sinera….
I pregueu pels pobres destradors de la catedral, i els mossens i els seus amics, i per tots nosaltres que, ens heu furtat que “el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum” passatge que els d’allà d’enllà ens han furtat de  les nostres fines puntes/de mantellina fetes/per ditets de Sinera.
I tot amb tot, ha arribat el raïm tendre, portat per dits benèvols /del Sant màrtir de plata.

Descanseu ara i sempre en la claror de Sinera i passegeu per l’ordre/ de verds xiprers immòbils/damunt la mar en calma……
I els de Lavinia que reposin tranquils, en la tranquila quietud de saber  que ens han furtat la sentor d’aigua marina de la rada de ponent.

(I que Sant Fèlix, de qui hem guardat les despulles durant molts anys, patró de la diada de 10 de juliol, pregui per nosaltres, pels segles dels segles)
Amen

HIMNE A SANT ZENON …. COM CADA ANY…..

Imatge: Sant Zenon amb el verol 2013. Foto de Xavi Salbanyà.

Com que res sembla que canviï. Encara que cada any son menys. L’himne al nostre Sant, gràcies a uns quants galifardeus i trinxeraires (poseu-hi el femení també) es converteix en una afronta als del veïnat de Munt d’Arenys…
Us transcric el que deia l’any passat:

“Avui he trobat, cercant per internet, un petit documental de l’himne de Sant Zenon l’any 1984. Un altre bon documental d’en Pere Canals….
M’ha colpit: per dos motius, primer perquè m’ha transportat a un temps reculat, on hi he vist cares de gent estimada que ja no ens acompanya: En Fidel Soler l’alcalde de llavors…. i d’altres. Alguna cara d’algú, llavors jovincell, i ara ja un il.lustre vilatà…
I en segon lloc també m’ha colpit la pulcritut del cant al nostre Patró Sant Zenon…
De ben segur que el temps millora moltes coses, però el cant de l’himne, de ben segur que no:
Ara, una colla de trinxeraires, maleducats, poc curosos i molt  baladrers, es congreguen al temple, a l’hora de l’himne i el massacren, el malmeten, el destrossen i a sobre, quan l’himne fa referència “als nostres enemics confon”, ja fa uns anys que se’ls ha ocorregut dir “Arenys de Munt , Arenys de Munt” com si els nostres germans de dalt fossin els nostre enemics….. … I què voleu? en aquests temps que tenim uns enemics tan clars i tan declarats, hem de ficar-nos amb els nostres germans grans d’Arenys de Munt i els hem de titllar dels nostres enemics?.
En fí, que Sant Zenon hi faci més que nosaltres, però penso que aquesta patuleia de gent s’ho hauria de fer mirar!

I si voleu escoltar l’Himne cantat amb ganes i pulcritud, cliqueu aquí.

I si voleu, entreu a veure els retrats que, de la realitat festiva, sap fer tan bé en Xavi Salbanyà.

GLÒRIA A SANT ZENON……. I ALS SEUS 202 COMPANYS MARTIRS….

Imatge : Sant Zenon. Foto de la X.

UN PEREGRÍ DE FUENTELSAZ ENS PORTA LES RELIQUIES.

Que Sant Zenon és patró d’Arenys, la nostra gaia vila ho sap tothom i és profecia, i també ho és que cada 9 de juliol reivindiquem aquest fet des de temps molt reculats.
Comencem i anem a pams i recordem com arriben les relíquies de Sant Zenon a la nostra Vila:
Queda confós en el temps, però Mn Palomer en un petit opuscle “El cavaller Drylleyres” ens il·lustra:
“Amb fetxa 4 de novembre de 1583, sagellada amb sagell de plom del Pontífex Gregori XIII allavors regnant i signada dis del recinte del Monestir de Scala Dei .. se expedí butlla en pergamí concedint an el llicenciat Joan Dominguez, clergue del Bisbat de Sagunte (avui Oriola) unes relliquies del martre Sant Zenon… i destinades a la parroquia de Fuentelsaz. “

Si voleu lllegir l’article sencer, cliqueu aqui.

I si voleu més informació cliqueu aqui que trobareu moltes entrades sobre el nostrat Sant….

I si voleu fotografies del retaule, us enllaço la web d’en Xavi Salbanyà.

ARENYS EN IMATGES

S’ha publicat un video que mostra Arenys, veïnat de Mar.
M’agradaria saber qui l’ha encarregat. !!
Qui és el responsable d’aital gosadia!.
Qui ha gosat!
Qui ha tingut la idea en els moments actuals!!!
Quí, en definitiva,  és el responsable d’aital desficaci!!!

Qui en sigui el responsable, qui l’hagi encarregat, qui hagi gosat, qui ha tingut la idea…………

Doncs, això!

L’ha endevinat ! Ha tocat el moll de l’os i ha possibilitat que tinguéssim