SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

PASSEJADA PER L’ABRAÇADA I ELS MAÇANERS DEL MONTSENY

Foto: Marcolics a la roureda de Maçaners.

Perdoneu, hem passat tantes hores al Montseny que, ara, amb aquest temps refredorejat he rellegit un comentari d’estiu que us transcric:

Delmats pel rigor de la canícula, però esperançats de retrobar l?ombrívola, plaent i nostrada muntanya, ens hem enlairat a les planúries de Santa Fe, a la recerca de nous horitzons, car en som coneixedors que cada dia se’ns ofereixen noves maneres de viure i a l?ensems, d?explicar l?engalanada baluerna.
I com no podia ser d?altra manera, avui hem encalçat la font del moscardó (honorable andròmina en recordança d?un militarot estrany), hem pausat el nostre pas a l?ombra de l?abraçada, on sense defallença el faig i l?avet s?estimen des de fa moltes tardes amoroses. Hem sotjat la roureda ombrívola de la plana de Marçaners, on, mig temorenca, ens esperava la font del seu nom i de la mà d?en Jordi, que avui ens ha fet de pigall, ens ha mostrat el camp de marcolies (si no ho dic bé, mestre Martí Boada que em corregeixi) que, massa presumides, aixecaven la testa per ser impudorosament retratades. Ah! I la forca (que ens ha estat mostrada pel gentil gendre de Cal Trompo, el casalot on s?instal·là el primer hotel montsenyenc) que s?oblidà un dimoniet dels pastorets recolzada en un faig i ara, aquest, golut, se l?ha cruspit,…. I tota la sortida sense ser massa molestats pel sol immens que, entre bri, branca i falguera, intuíem al cel. O sigui, hem retrobat el ?locus amenus? i hem, quasi, tocat el cel amb les mans!!!!

Podeu veure les fotos a l?àlbum ?ABRAÇADA I MAÇANERS?

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

EL LLIT QUE GRINYOLA, O LA COMPRA D’UN TROS DE CEL

Foto: L’habitació de Vincent Van Gogh a  Arlés (1888)

Podeu pensar que la felicitat es pot comprar?…

Però la tranquilitat si que es deu podeu  comprar, o no….
I un tros de cel, el podem comprar?….
Doncs esmoleu bé l’orella i escolteu com la Laieta va comprar un tros de cel perquè el seu estimat i difunt espós descansés al cel …. I ella també ho pogués fer aquí a la terra i el llit deixés de grinyolar.
Apali, si ho voleu escolteu la contalla del llit que grinyolava.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

DE COM UN RECTOR I LA MAJORDONA INVENTEN LA FANGA

Foto: una fanga de pagés.

Avui us ofereixo un conte diferent. El nostre imaginari te pocs contes picants…però de tant en tant, i sobretot a muntanya, sorgeixen algunes contalles desvergonyides, d’una frescor neta, clara, diàfana com la vida mateixa. Avui podeu escoltar una contalla d’aquestes… amb l’excusa que en el conte s’inventa aquest instrument de pagés nomenat fanga, es fa a càrrec de la ingenuïtat d’un rector i d’una majordona jovenassa i molt descarada… apali, cliqueu aquí si voleu sentir aquesta contalla.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LES ARRELS ARENYENQUES DE L’AZAÑA

Foto : Concepció Catarineu Pujals, amb els seus néts Manuel, Josefa i Carlos Azaña Diaz.

Us vaig prometre que investigaria més coses de les arrels arenyenques de l’Azaña. I si  hom promet,  s’ha de mirar de complir. Bé., compleixo,  però amb l’ajuda inestimable de Mn. Joan Pujol, el nostre Mossèn que ha cercat als arxius parroquials, i ara podem saber el següent:
L’Esteve Catarineu Anglí, besavi de Manuel Azaña, va néixer a Arenys de Mar el 3 d’agost de 1785, essent batejat per Mn Josef Figuerola que el va “batejar amb el nom de Esteva Domingo Pau, fill legítim y natural de Joan Catarineu, sastre y de Francesca Anglí sa muller. Els avis paterns de l’Esteva eren en Miquel Catarineu, sastre, natural de Vilalba Saserra i Maria Fabregas de Sant Quirze de Basora. Els avis materns eren Mariano Anglí i Maria Tió difunts. Fóren padrins: Pau Carreras y Coris, Mestre d’aixa y de Margarida Fabregas y Nadal, muller de Francisco, traginer.
L’Esteve Catarineu Anglí es va casar amb la Narcisa Pujals Garriga el dia 18 de juliol de 1807 a l’Església d’areñs pel Mn. Pere Bonosi Coll, rector de la parroquia. Eren els besavis del politic Azaña.
S’indica a la partida de casament que l’Esteva era comerciant y la Narcisa Pujals era filla legitima de Thomas Pujals patró i d’Isabel Garriga , tots d’Areñs… “ per altra part als qui havent interrogat i entés bé lo mutuo consentiment per paraules de present, los ha unit en matrimoni “Remisis y monitionibus” segons ritu y cerimònia. Essent present els testimonis a dit fi Salvador Pons y Narcís Escarraguell, mitgers de la present vila.”
A Arenys, varen tenir el primer fill el dia 18 de juliol de 1810 i el batejaren (no podia ser d’altra manera) amb el nom de Zenon. Segons la informació que us vaig donar el primer dia, obtinguda per llibres editats a Madrid, aquest primer fill el nomenen Juan, quan es deia, com veieu, Zenon. La seva tercera filla Concepció Catarineu Pujals (que veieu a la foto) ja va neixer a Alcalà el 1822 i aquesta fóu l’avia de Manuel Azaña.
 

CONTE DELS PIRATES A CALONGE

Foto: Torre Valentina de Calonge, una de les torres de defensa que s’esmenta al conte que avui us presento.

Mireu que hi ha contalles, llegendes, rondalles i tuti quanti sobre la vida a la Catalunya interior… deu ser per allò de la vora del foc a les vesprades d’hivern, que fa que les rondalles s’hagin anat traslladant d’avis a nets i així successivament…
Però contalles de marina, de pirates, no n’hi ha massa… hi ha fets concrets, hi ha histories amb noms i cognoms i fets que queden a la memòria de la gent (el motí de la fam a l’any 1631, on uns vaixells noliejats a Blanes i Arenys de Mar, quan havien de transportar blat a Barcelona, i veient que a Blanes i Arenys també hi havia fam, es van quedar a aquestes poblacions i ja podien cridar els de Barcelona que, quan volgueren anar a prendre els capitans dels vaixells a la Vila d’Arenys, el poble va tenir cura de fer-los escàpol.)
Però si hi ha poques contalles,  alguna n’hi ha: aquesta de pirates a Calonge on podeu veure com el seny fa que els vigilants s’han de triar entre les persones un xic gandules, no massa treballadores, sinó passa el que passa a aquesta contalla…. que podeu escoltar clicant aquí o abaix.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

CONTE DEL VISTAIRE ENGANYAT…..

Foto: Vistes reals des del comunidor de la Costa del Montseny.

Segons l’Alcover Moll un VISTAIRE és:  Un Fadrí que va a vistes per tractar de festejar o de casament (Plana de Vic, Urgell, Ll., Segarra). Ab aqueixos vistayres hi obren molt l’ull, Genís Narr. 194.
    Fon.: bistá??? (or.); bistá??e (occ.).
    Etim.: derivat de vistes.
Anar a vistes, doncs, era (o potser és encara) anar a prendre vistes d’una possible i futura promesa amb la que s’acabaran casant.
O sigui, el vistaire (el que vol xicota) es posa en contacte amb algú proper de la noia.. normalment la pròpia mare  i amb l’ajuda d’aquesta, el vistaire, de nit i amagat, entrava a la casa de la noia per festejar a la intimitat de la llar… si els convé, ja donaran a conèixer el prometatge i de seguida es casaran.
No es pot fer d’altra manera, car si es prometen i el nuviatge no acaba en boda,… ja podeu pensar que la xicota queda mal vista, tacada…… Ai, ai, ai!! Aquestes nostres costums.
Si escolteu el conte que us proposo, veureu un vistaire enganyat per la seva pròpia fatxenderia!!!
Apali.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

AZAÑA, DARRER PRESIDENT DE LA REPÚBLICA ESPANYOLA ERA D’ARENYS DE MAR

Home, nat a Arenys no que no ho era, però la seva àvia era la Concepció Catarineu Pujals, filla dels arenyencs Esteve Catarineu i Narcisa Pujals.
El plorat Lluís Ferran de Pol em donà un llibre on vaig llegir una frase que em cridà l’atenció :
“Con un cuarterón de sangre vascongada y un entronque en Arenys de Mar, soy español como el que más lo sea”.
A partir de llavors he consultat llibres i revistes i al final he pogut confegir, almenys, les dades necessàries per poder treure’n l’entrellat.
No fa massa, a Madrid,  vaig trobar un llibre recentment editat, del catedràtic Santos Julià –Vida y tiempo de Manuel Azaña (1880-1940- que em facilità les coses i he trobat la tesi doctoral del professor Marco de la que us en ressenyo un trosset.
“Los primeros Catarineu de que se tiene notícia en Alcalà de Henares, son Esteban Catarineu (nacido en Arenys de Mar en 1785) y Zenon Catarineu, también nacido en Arenys de Mar, en 1811. El primero, que reside en Alcalá desde 1819 es fabricante de jabón y el segundo es propietario. Zenon Catarineu también será nombrado concejal en 1854, aunque luego renuncia y se va a vivir al pueblo de Fuencarral, cerca de Madrid, volviendo mas tarde a Alcalá-…

Esteban Catarineu se casa, por su parte, con Narcisa Pujals (de Catarineu) nacida en 1791 en Arenys de Mar y que vivirá viuda en la calle de la Imagen. De este matrimonio nacen Juan Catarineu (1810) Narcisa Catarineu (1818) y Concepción Catarineu (1822) que se casará con Gregorio Azaña Rojas.  Gregorio Azaña y Rojas y Concepción Catarineu Pujals son los abuelos paternos de Manuel Azaña Diaz.

Aquest és un passatge del Professor José Maria Marco Tobarra a la seva tesi doctoral “Creación literaria y autobiografía en Manuel Azaña”.

Si ho voleu escoltar, ho he explicat a Radio Arenys, car el dia 10 de gener era l’aniversari de naixement de l’Azaña que nasqué el dia 10 de Gener de 1880. Si ho voleu, podeu escoltar-ho aquí. Per cert, cal dir que a la conversa d’audio hi ha un error, on dic que va neixer el 1860, en realitat va neixer el 10 de gener de 1880.
Apali, prometo donar més noticies.

DE QUAN SANT PERE I NOSTRAMO RONDAVEN PEL MÓN

Foto: Una imatge no massa bona de Sant Pere al retaule de l’Església de Santa Maria d’Arenys de Mar.

Si us abelleix, avui explico una contalla recollida per en Valeri Serra Boldú. No està ubicada a cap geografia i a primera vista pot semblar un xic desfasada. Potser si, però és el reflex del món quan cal fer justícia per nivellar els estatus. A una xicota  decidida, xamosa, desperta i agradívola li cal un marit amb les mateixes virtuts, o potser ho podem nivellar a base de aparellar una noia d’aitals virtuts amb algú poc menys que un totxo…. O potser cal fer-ho a l’inrevés… Escolteu-ho vosaltres mateixos clicant aquí. .
Apali!!

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL “QÜENTU” DE LES TAFANERES

Foto: Conjunt escultòric de “las cotillas”

El conte de les tafaneres del Montseny “el qüento de les tafaneres del Montseny” , que Apel.les Mestres va recollir al seu llibre llegendes i tradicions del Motseny i que va guanyar el segon concurs del “Llegendari Popular Català” l’any 1927 i que es publicà l’any 1933.
Veureu la frescor del conte, on unes tafaneres veuen entrar el mossèn del poble a la casa del traginer que, mireu que és cas, s’ha hagut d’absentar per raons de feina i a casa queda només la “traginera”
Un cop les palatreques veuen entrar el rector a casa del traginer, on saben que només hi ha la “traginera”, es planten al davant de la casa per veure la cara de babau que farà el Mossèn quan hagin de sortir…. El que elles no compten és que algú es més espabilitat que totes elles plegades…
Apali, si el voleu escoltar cliqueu al “qüentu de les tafaneres”.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

DEL PERQUÈ LA MAR ÉS SALADA

Foto: El mar de Grècia. Una foto captada per l’ull net i clar de l’Ariadna, la nostra filla.

I do!!

Us heu preguntat mai perquè la mar és salada? perquè el gust de la mar no és dolç com un caramel ensucrat o com un torró de Nadal?
Doncs tot te la seva explicació, i si no, veieu com s’explica aquest misteri de la naturalesa, contat per la nostra llegendària forma de donar raó i explicació als misteris més pregons!!
Ep!, però només és una contalla, eh!, o potser no, potser és una veritat mai explicada pels científics!!
Apali, cliqueu aquí i en podeu escoltar la contalla de la mar salada.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

UN TOMB PEL JARDÍ DE CASA

Foto: Sabateta d’Arenys

Aquests dies tan volgudament casolans, donen molt de sí. Un passeig pel petit jardí, cuidat per les mans amoroses de la Xon, la meva dona, us descobreix les sabatetes d’Arenys. Una flor magnífica que no esclata, com totes les altres, en primavera, sinó que, al contrari, surt a la fredor/escalfor del Nadal: és l’orquídia que es diu sabateta d’Arenys… o és que ningú us ha dit que nosaltres, els arenyencs, pertanyem a una república federal independent que, fins i tot en les flors, s’ens ha de notar que som com tothom poc més poc menys, però se’ns coneix que som d’Arenys…..