SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

GRÀCIES: UN COMIAT AMB CENT ANYS D’HISTÒRIA

Foto: Un moment de la prèdica. Foto d’en Xavi Salbanyà.

Avui, diada de Sant Marçal, Arenys de Mar ha acomiadat a les Hermanas de los Desamparados, que durant quasi una centúria han tingut cura de l’Asil Torrent d’Arenys de mar.
L’Asil, com nosaltres el coneixem. Una obra modèlica,  que va crear l’indiano Antoni Torrent,  amb molta cura, a partir d’un testament que feu l’any 1892, any en que començà les obres. A l’any 1897 s’inaugura i el propi Torrent disposa que sigui servit per les Hermanitas de los Pobres. A Arenys tenim unes quantes fundacions: ens van deixar edificis per quasi tot: per balnearis, per col.legis, per parcs, per…. en fi… que l’obra dels fundadors va ser important en fer la deixa, però com l’Antoni Torrent, cap. Ell va pensar l’edifici, el va fer construir, va crear el patronat que el gestionés i va encomanar a les Hermanitas de los pobres que el dirigís… I des de llavors, les Hermanitas de los pobres ho van deixar passats uns anys  i van venir després  les Hermanitas de los Desamparados i des de principis del segle XX fins avui,  ha estat regit amb molta cura, per les dues congregacions. 
Avui ens han deixat i s’inicia una altra etapa, destinada també a Residència de Gent Gran. I si voleu veure les fotos d’en Xavi Salbanyà, cliqueu aquí: Valen la pena!!
I Arenys ha volgut donar-los-hi les gràcies com es mereixen, amb un acte molt lluït, en el que, m’han demanat que fés la prèdica del comiat, que us adjunto.

Si voleu cliqueu, aquí, o al dessota. 

LA CREMA DE LA BOTA A SINERA PROP DEL MAR

Foto: Campanar de Santa Maria, fa una estona. (Foto de la Xon)

I mireu que és cas: El dia de Sant Pere a Arenys de Mar cremem la bota… i al campanar encenem llumenetes….
I fet i fet, la crema de la bota no és en llaor de Sant Pere. Sant Pere hi pinta poc en aquesta història… L’encesa de llumenetes al campanar, les fem des de 1686 quan la cúria catalana es va reunir a Arenys de Mar per a consagrar el temple i de passada consagrar el que havia de ser Bisbe de Girona Miquel Pontich.
I aquell dia, en acta notarial es va convenir que, pels segles dels segles, els arenyencs celebrariem la festa de la dedicació del Temple la diada de Sant Marçal, o sigui el 30 de Juny de cada mes…..
Però com que l’església celebra sempre la festa la vetlla (la missa del Gall per Nadal… la benedicció del ciri Pasqual la vetlla de Pasqua), doncs a Arenys, la Dedicció del Temple també la celebrem la vetlla… o sigui , que malgrat ho fem el Dia de Sant Pere, la festa és de Sant Marçal…
Ah! i la crema de la bota, sembla que la fem en recordança de la crema de les darreres andrómines que quedaven al temple quan s’acabà de construir.
Si en voleu saber més podeu clicar aquí , en un post antic…

Apali, si ho voleu escoltar, cliqueu aquí, o al dessota…

MARIANEGRA FRESCORAL. UNA PASSEJADA AL MONTSENY

Foto: Les deus d’aigua de Marianegra, amb la C. ja fa uns anys…

Sortida de ja fa uns anys:

“Veient com n’estava
de blanca de neu la nostra muntanya, hem cregut que les deus d’aigua estarien
ben farcidetes. I, apali, cap a Marianegra a veure els dolls  dels quatre raigs d’aigua furient i del
salt, que, de ben segur, pensàvem, estaria esperant-nos en la seva
majestuositat.

Però ai las!
Que el que hom es proposa es pot veure malbaratat per una surera immensa al mig
de la carretera. Podeu veure les fotos de la surera que, tan gran com era, ens
ha barrat el pas cap a Santa Fe. Un miracle no ha volgut que nosaltres acabéssim
al dessota de les seves urpes…

Però fent
marrada i tot, hem arribat a les deus de l’aigua pregona de la nostra muntanya
del senyal. Veieu com hem xalat de la neu, de l’aigua, del paisatge, i de la
serenor sempre nova i resplendent de la muntanya del senyal.”

Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.

 

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

UNA GRAN LLIÇÓ: L’EQUIP MÉS PETIT

s de casa, avui, s’han emocionat… Jo també…
Un gran equip de futbol! Uns nens que gaudeixen jugant, divertint-se.. empaitant una  pilota que no acaba d’entrar a la porteria contrària. A la pròpia,  entra unes 270 vegades per lliga…
Quina gran lliçó!!
Felicitats als nens, però sobretot als  pares dels nens!.
Uns pares que animen, que gaudeixen, que volen que els seus fills xalin de valent!!!. que juguin en equip, que sàpiguen de la joia de compartir un espai i uns moments….. quan la única victòria serà perdre…però només perden en gols… són guanyadors en educació per a un mon millor..
Ah! i no us penseu… potser ens n’hi fan 271 gols… però : I el que aconsegueixen ells!!! Quin goig.
Si voleu, mireu-lo: val la pena trobar aquesta petita joia entre tant de baladreig infecte!!

l’equip petit from el cangrejo on Vimeo.

LA IMPORTÀNCIA DEL MATAGALLS… O EL NAIXEMENT DEL METRE: LA MESURA DEL MÓN

Foto: El cim del Matagalls amb la Creu, l’altar i a l’esquerra,  el punt geodèsic en recordança del naixement del metre. (foto del dilluns de pasqua de 2003)

Avui no us enllaço cap contalla, sinó l’aventura del naixement del metre. Sí, el metre, que va començar a néixer a l’Assemblea Francesa l’any 1791, quan varen encarregar a Pierre Mechain i a Jean Baptiste Delambre  perquè comencessin a trigonometrar el meridià de París (de Dunkerque a Masnou) i passant pel Puig Sacalm i sobretot pel Matagalls, D’aquí ve la importància del Matagalls a la nostra vida quotidiana. O sigui: en l’improbable supòsit que no hagués existit el Matagalls, o l’haguéssim hagut d’inventar, o potser el  metre només tindria 98 centímetres.

Una aventura científica apassionant la dels pioners que varen crear amb la seva obstinació,  el naixement del metre… i així s’acabaren per sempre, les quarteres, els quartans , les vessanes, els picotins i tutti quanti… Ah! i si us penseu que la Meridiana o el Paral.lel han nascut de can Déu dóna…. doncs no: La Meridiana ve del meridià i el Paral.lel, això, que és paral.lel  a la Meridiana…. 

Ah! i si en voleu saber més podeu enllaçar-vos a

El naixement del metre d’Enric Moreu-Rey .

La mesura del món de Denis Guedj.

La medida de todas las cosas de Ken Alder.

I si us abelleix, cliqueu aquí  o al dessota, que us enllaço l’explicació que avui n’he fet a Radio Arenys:

ELS CINC ANIMALONS DE LA GRANJA

Foto: La Granja de Joan Miró.

Avui us enllaço una contalla d’animals.
Poques vegades explico contalles d’animals. Quan s’ho val, però,  si que ho faig…. I avui us n’explico una de molt antiga. Recollida al llibre Contes del Pirineu Català. Penso que és una contalla prou divertida i enllustradora del nostre passat més proper.
Una colla d’animals que veuen com els humans només els tenen per al seu propi gaudi i engreix.
I ells es revolten i se’n van per aquests mons de Déu. I caminant caminant potser troben alló que cerquen:  Una casa tota parada per a ells sols… però la casa te els seus propietaris… ni ells ho saben, ni els propeitaris saben que els han ocupat la casa sense massa miraments…. i al final… la por a alló desconegut… I la por, aquest maleit sentiment que fa, de vegades, ens deixem endur per alló desconegut… o potser massa conegut…
Si voleu, cliqueu aquí, o al dessota, i escoltareu la contalla.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL PRÍNCEP I EL PETIT (princep)

Foto: Edició del Princep de Maquiavel en català, a l’any 1920.

Aquests dies d’eleccions hom parla, belluga, explica, contrasta…. en fi, tothom hi diu la seva.
Dies després de les eleccions, però encara en plena efervescència de pactes. Un molt bon amic em fa un comentari, com qui  no vol la cosa, per descriure els personatges que lluiten per l’alcaldia d’un poble de les rodalies de Sinera, m’etziba:
“aquest (i aquí cal posar el nom de l’interfecte que nomenarem C.) dorm amb el Príncep de Maquiavel sota el coixí. I aquest (poseu-li E.) dorm amb el Petit Príncep de Saint-Exupéry….
I apali: ja l’hem dita grossa!.
Uns estereotips per anar marxant…
Escolto la presa de possessió d’un alcalde no massa lluny de Sinera… Estem preparats per donar al poble el que el poble vol: Netejarem els carrers, els emblanquinarem, farem alló que el poble vulgui, escoltarem els problemes diaris dels vilatans, els servirem…..
Voleu dir que calien tantes lluites per acabar llegint malament  el Petit Príncep i netejar el planeta….. I voleu dir que val la pena tants anys per no haver ni  entrellucat el Princep ofert als Medicis per Maquiavel, primer estudi del poder entés de forma moderna…….
Si manés, (que no mano gens), obligaria a tots els qui vulguin traginar la cosa pública,  a llegir, i en acabar,  que algú els expliqui que el Petit Príncep és el gran llibre per netejar el cor dels sensibles, i que El Príncep son les beceroles per entendre l’art de la política, l’art del bon govern…
Ah! i cap dels dos s’ha de llegir al peu de lletra: S’han de llegir com tots els llibres: amb el seny que cal per tal que  totes les lectures ens vagin confegint un cos per a poder opinar en propietat.
I que mai dels mais , tornem a  viure dels tòpics…. Potser així ens va …
I  jo no vull cap alcalde que hagi pujat el càrrec per netejar carrers. La neteja dels carrers l’ha de dirigir un bon cap d’àrea i l’ha d’executar la brigada… és clar que si no hem preparat ni les àrees, ni les brigades, llavors sí….  llavors algú ha d’estar quatre anys ocupant  la cadira i netejant carrers…..

I us puc ben assegurar que conec alcaldes brillants, amb seny, amb visió de futur, amb visions engrescadores que entrelluquen el passat i obiren un món millor pels seus convilatans.
Aquests han llegit també Espriu, ja sabeu….
Si et criden a guiar
un breu moment
del mil.lenari pas
de les generacions……

Apali! i que Déu ens faci bons!!!

LA COMPETICIÓ DEL SOL I DEL VENT (contalla)

Foto: Joguets de vent. Cesar Manrique, Lanzarote.

Avui una contalla de l’antigor.
De com es va gestar la primacía del sol per damunt del vent.
Mireu que és cas, un dia el sol i el vent, desvagats com estaven, car al món hi havia poca quitxalla encara,  varen decidir qui dels dos faria que, un pobrissò de solemnitat, es llevés la manta que tot el dia duia el damunt.
Prou que el vent bufa que bufaràs, que si  migjorn, que si mestral, que si xaloc, que si llevant…. i al final… no sabem si el pobret es va treure la capa a causa del vent .

I després,  el sol, amb els seus raigs d’ecalfor comença a llençar el foc  a la terra….
I qui us penseu que va guanyar!?
No us ho sabria dir……
El que si és cert , es que que des d’aquell dia, del Sol en diem l’astre rei…
Apali, cliqueu si la voleu escoltar….

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

ELS SÍMBOLS DE LA LLEGENDA A L’AULA UNIVERSITÀRIA D’ARENYS DE MAR

Foto: La cova del Drac, endreçada ja per l’Ajuntament de Sant Celoni.

I avui , amb un goig immens, he retornat a casa….
L’aula universitària de la gent gran d’Arenys de Mar, m’ha convidat a explicar la llegenda del Drac de Vilardell i la seva simbologia…
Ha estat un goig…
Com diu el poeta, amb tots los bons amics que em trob en companyia…
Veure les cares dels estimats que estan amatents d’escoltar unes llambregades de la nostra història, uns passatges del nostre imaginaria,  uns tasts de la nostra simbologia… en fi un goig immens.
I avui, abans de començar, m’han permès que retés un homenatge a Mn Martí Amagat, que,  com ja sabreu va ser una de les persones més estimades d’Arenys i a l’ensems un gran amic de tothom….
I avui he pogut explicar l’acomiadament de Mn Martí que, negre sobre blanc, ja vaig deixar escrit al meu bloc.
Si voleu, podeu escoltar la llegenda clicant al post que us enllaço, i també podeu escoltar la conferència sobre la simbologia de la llegenda, clicant aquí al damunt.
Apali! Vosaltres mateixos….

ADDENDA: Els de l’aula ja han penjat tota la conferencia tal i com s’ha viscut a la sala d’acte. Si voleu cliqueu aquí.

SEIXANTA-DOS

Foto: el gros de cal ferrer, a les calendes de la vida…..


Ara l’un, ara l’altre… de poquet en poquet,  la plenitud de la vida es va fent present. Mentre i tant:  sempre amb  l’esguard de cara el  futur engrescador. I també aquest present plaent, en companyia dels més estimats i a qui,  de ben segur,  no dóno ni un bri del que ells m’aporten a mi.
Però sempre maldant per no perdre un passat, a voltes no massa galdós, però sempre, sempre,  obirador de nous horitzons.
I com que tots  hem estat xicotets, a la fotografia podeu veure: peus ferms, el martell a la destra,  i les tenalles a l’esquerra, cos  fitant de front, panxeta ja incipient i (encara que no es pot copsar) la cara plena de sèu…. La imatge del que hagués volgut el pare (a qui varem enterrar tal dia com avui, ara fa sis anys).
I mentre i tant,  la vida ens ha anat regalant i cisant una part del que ens havia promés. Només ens cal goitar-la de front, amb respecte, el mateix respecte que devem als altres, sobretot als que més estimem i que més ens estimen. I a la X. que per molts i molts anys!!!!
 
Amén.

EN RIQUET EL DEL PLOMALL

Foto: Plomalls

Avui una contalla antiga: Una fada ha d’ajudar a donar llum a les dues reines veïnes del seu país. la del país de la dreta dóna a llum un xicotet… lleig com una banya de marrà, però encisador com un pèsol.
La reina del país de l’esquerra dóna a llum una princesa d’alló més bonicoia, però més  curta que una cua de conill.
I així van creixent: l’un lleig però encisador i l’altra bonicoia,  però estreta de sostre.
I és clar, amb el temps i una canya s’arriben a  trobar… i l’amor fa la resta:
La una empelta de bellesa en Riquet del plomall…. lleig , però llleig … llleig…. I en Riquet, encoloma  la seva bonhomia a la princesa bonicoia….
i aixó, s’esdevé el miracle de l’amor…. o no us heu fixat mai que en veure dos que s’estimen i fa temps que la campen junts,  acaben per assemblar-se….
Doncs apali, si voleu, cliqueu aquí i escolteu la contalla . Avui força ensucrada, què hi farem………..

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari