SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

Arxiu de la categoria: CONTES

EL REI DESPULLAT

I avui un conte de Hans Christian Andersen ,que , de petits era d’explicació obligada. Ja l’estàvem esperant…

Veure un rei tant i tant talòs que, per la seva fatxendaria, passava per tot… per regalar joies i doblers als dos lladregots vestits de sastre…. I tant i tant li van prendre el pel, que ell, per no ser titllat de curt de gambals, anava reproduint el goig que els sastres li transmetien, tot dient les bondats del vestit, i repetien que era un vestit que només el veia la gent  intel.ligent . I per no passar per gamarús , els anava rient les gràcies…..

Fins que una jovincella, tota xiroia , no va tenir cap mania a l’hora de dir, clar i alt ….. que el rei anava despullat !!!

Apali! si voleu escoltar-lo. Cliqueu aquí

LA REINA DE LES ENCANTÀRIES

El gorg negre de Gualba d’on pervenen totes les encantàries.

Us fa que avui us n’expliqui una d’encantàries. Altrament , goges, nimfes, nàiades… o sigui totes les bruixes bones…..

Temps era temps que un traginer fou encarregat de fer un viatge pel qual havia de matinar molt. Tant havia de matinar que va sortir de casa a les hores petites, talment quan en el campanar de Sant Segimon encara no havien fet les dues batallades de l’hora matinera.

Enganxa el matxo i trisco-trisco se’n va rostos avall…. i en arribar al prat del faig gros

sent unes músiques de flabiols i tamborins i, ell que queda amagat darrera el carro i veu un esplet de donzelles de les més boniques que no havia vist mai.

I quan ja semblava que amainava la música un esclat de llum surt del gorg i amb ella apareix la bellesa més llustrosa que havia vist el pobre traginer…. i sense pensar-s’ho massa va cap a ell i el convida a ballar…. i ja teniu el traginer transportat a un altre mon. el mon de la bellesa, de la joia , de la infinita virtut de l’amor.

En acabar-se el ball, l’encantària s’adreça al traginer i li fa:

-Ai las que no tornarem a ballar mai més. Però sàpigues que has ballat amb la Reina de les Encantàries.!

I des d’aquell dia el traginer es va fer una capseta que nomenà la capseta dels somnis i dels records i al llarg de la seva vida la va anar omplint per gaudir dels moments més plaents que havia viscut…. i , el més important va ser la nit dansant amb la Reina de les encantàries. !

I si tots ens fabriquéssim una capseta de somnis i records…….

Si la voleu escoltar cliqueu aquí.

SANT JORDI, COM CADA ANY COMPLINT EL RITUAL D’EXPLICAR CONTES A L’ESCOLA INSTITUCIÓ MONTSERRAT DE SANTS….

Tomba de la rosa d’Arenys de Mar.

I com cada 23 d’abril, festa de Sant Jordi, a bona hora vaig a l‘escola Institució Montserrat a explicar contes a la mainada. Ho faig des de 2009 , aquí trobareu l’apunt de la primera vegada. I em plau molt i molt…. i ja els primers anys els vaig explicar la història de la  Tomba de la Rosa i la seva grandesa com a símbol de l’amor i la  trencadissa que alguns van fer, no respectant els desitjos dels amants….. I des d’aquell dia…. que vaig prometre que  la rosa que em regalen cada any , anirà , ni que sigui per un sol dia, a fer companyia a la tomba de la Emília i en Rafael. Per un dia hi ha una flor natural a la tomba…. els altres dies, la voluntat dolguda dels amants fa que només hi hagi flors de plàstic….

I enguany ho he tornat a fer, i he tingut la sort de trobar al cementiri una colla de vailets i vailetes d’Arenys de Munt i el seu professor m’ha demanat si els volia explicar la història de la tomba… I amb molt de goig, l’he repetida.

Algú podria restaurar el greuge que Arenys va cometre amb els enamorats?. Es podria fer un front comú per tal que a la tomba de la rosa…. cada dia de cada dia de l’any hi hagués una rosa o alguna flor natural.?.

I si voleu escoltar els contes explicats , cliqueu aquí.

 

EL MOSSÈN I L’INVENT DE LA FANGA

Imatge: dues pales, una granera i LA FANGA.

Temps era temps que a la Vall Fosca…. en un dels seus llogarrets, hi havia una capellà que, mancat de majordoma, anà a la vila per si en trobava una. I sí… en va trobar una de jovenassa, amb tot ben posat, tot al seu lloc i feinera, i xamosa i joliua…..

El capellanet li proposa i ja teniu a la garrida minyona fent de majordoma del capellà….

I noi! el capellà era un bon capellà , però davant d’aquell bé de Déu de minyona, perdia els estreps…. i vinga, noieta, fes-me un potxó! deixa’m que acosti el ruc a la col…. i vinga importunar-la…

I la noieta no sabia com se’l podia treure de sobre, fins que un dia , li semblà que havia trobat la manera:

Crida al Mossèn i li diu que el dia que sàpigues cavar tot l’hort, sense que trepitgis la terra que has cavat… et deixaré fer els potxons que vulguis i si et portes bé, el buscallot de ben segur que se t’encendrà.

El Mossèn, xiroi com unes pasques, va veure obert el cel… però en anar a buscar una eina al graner, es va trobar que totes les eines cavaven cap endavant , el xapo, el càvec… en fi, tu anaves cavant i havies de tirar cap endavant , no cap endarrere….. I es veu perdut! la mosseta li ha jugat una mala passada….. Ho faci com ho faci…. trepitjarà el tros cavat….

Però ell vinga a rumiar fins, que un dia, amb la forquilla a la mà , enforca el tall de carn i li ve la gran pensada… aquell dia s’inventa la fanga… Un estri que cavant cavant vas tirant cap enrere i no trepitges allò que has cavat….

I sí….. comença a fangar, i va tirant enrere, i la xiqueta, que se les pensava totes, es posa al costat on comença el capellà a fangar…. el capellà fangant a tota màquina i la noieta , anar-se traient la roba per aixecar…… la moral al capellà….

I sí, el capellà arriba al capdavall del camp en el moment que la garrida criatura ha quedat nua com un ocellet bonic……

Ho ha aconseguit!!!!

Vosaltres ho creieu ?.

Doncs escolteu la contalla i ja veureu com acaba el pobre capellanet…..

Apali, cliqueu i escolteu…..

EL BOIG DE MATARÓ

Totes les rondalles de Mn Cinto.

I entre totes les rondalles recollides per Mn Cinto Verdaguer n’hi ha una de prou graciosa i molt poc coneguda. “El boig de Mataró” . Que si hi ha havia un boig a Mataró que les feia passar primes a tots els mataronins. I si voleu que us sigui sincer, les feia passar més primes a totes les mataronines.

P van pensar una facècia per tal que al pobre boig el perdessin de vista . I van a veure l’alcalde de Mataró. I per mor de la seva alta magistratura , els ha de lliurar del boig….

I sí!

L’alcalde en pensa una per tal de posar el boig en bon lloc per a ell, i pensa,  per a tots els habitants de Mataró. I el porta cap a Sant Boi…. però , sembla que el desenllaç no va ser l’esperat….

Si voleu, escolteu la contalla clicant aquí!

Apali! a xalar de valent !!

 

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

ESCOLA INSTITUCIÓ MONTSERRAT – ÀUDIO

escola

Imatge: Escola Institució Montserrat.

Si voleu, podeu llegir l’apunt que vaig fer sobre el dia de Sant Jordi , explicant contalles a l’Escola Institució Montserrat.

Vaig prometre que penjaria l’àudio….

Aquí teniu els contes i un petit col.loqui posterior.

De veritat que vaig gaudir molt amb la companyia de nenes, nens i el professorat…. Magnífics!!!!!

LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

                                          merce18

Imatge: Mare de Déu de la Mercè a la Basílica de la Mercè a Barcelona.

Mireu, avui una de l’Amades que, quan la vaig conèixer, em va plaure de valent….

De com neix el topònim “Mare de Déu de la Mercè”.

Doncs temps era temps que al pobre Rei en Jaume, (de vegades massa atribolat amb les converses llargues…… molt llargues…… que tenia amb donzelles per merèixer), no li faltava res més que, a la nit, se li aparegués la Mare de Déu i li botzinés a cau d’orella que, essent com era un rei cristià, no tingués prou cura dels captius que, massa sovint,  feien els sarraïns…..

………….i vinga a burxar….

.- Que has de fer més coses, que t’hi has de mirar més, que la teva vida és massa disbauxada i una bona obra et permetrà entrar a la Glòria del Cel…..

Despert que en fou el Rei en Jaume, es va esbandir la cabòria que l’havia desvetllat.

.- ” Mira que pensar que m’ha vingut a veure la Mare de Déu….. Amb la feina que té, pobra…. “

Però encara no havia passat un mesuró de temps, que truquen a la porta de Palau i es troba amb Sant Raimon de Penyafort i Sant Pere Nolasc (entengueu que, com que eren vius, encara no eren Sants eh!) i li expliquen que han tingut el mateix somni…. O sigui, que mans a l’obra que això anava de veres de veres….

Però com ho farem ?.

No patiu, la mateixa Verge se’ls va presentar la nit següent i els va citar a llevant de taula de l’endemà al Tinell de de la Plaça del Rei de Barcelona…. I sí! tal dit, tal fet, havent dinat es reuneixen al Tinell, la Verge, el Reis i els dos sants…

I allà mateix acorden que han de fundar una orde que esmerci els seus esforços en rescatar captius i,  sense perdre massa temps, ja en fan els estatuts i diuen:

.-Quin nom li posarem? …. doncs, mira! Com que l’obra serà una gran mercè per als pobres captius,  ja ho tenim: Els mercedaris….. i de bursada, també nomenarem la Verge que ens ha engrescat com a Verge del Mercè….

I aquí  ho teniu: La Verge de la Mercè, batejada per les grans mercès que l’obra mercedària va portar als pobres captius que feien els sarraïns…

I si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

UN ALTRE AQÜEDUCTE, SI US PLAU!

Imatge: Un retrat de Francesc Xavier Parcerisa.

                                   Tarragona_ml

I avui, si us abelleix, m’he permès tornar a explicar una llegenda del Pont del Diable de Tarragona,…..

Però no un penseu,les llegendes es poden explicar com a hom li plau, i això fa que, amb el temps, el nostre imaginari s’ha anat farcint de diferents maneres d’anar escampant el nostre imaginari. El nostre  imaginari llegendístic està farcit de la mateixa llegenda però explicada de maneres diferents, d’èpoques diferents i de valors diferents, …. El cas és que la llegenda sigui agradívola i que aporti una nova visió de la llegenda que hom ha sentit explicar als seus avantpassats i així la va traslladant al futur….. I no us penseu…. el futur és avui! i cal que avui, que ja som el futur , haguem de mirar l’albada que tenim al davant , però sense perdre la història que ens precedeix……

I si la voleu escoltar, cliqueu aquí i l’escoltareu…

EL PONT DEL DIABLE A TARRAGONA

pont diable

Imatge: pont del Diable a Tarragona.

Us fa que, després de molt de temps, tornem a reiniciar les llegendes, rondalles i contalles que vaig fent a Radio Arenys?.

Doncs apali, ja hi tornem a ser….. Si voleu, avui podreu escoltar la contalla de la construcció del pont del diable a Tarragona, quan, un pobre pastor ha de portar el ramat de xai a l’escorxador tarragoní, i després de passar dies i treballs per arribar a Tarragona es troba un gran cinglerar que li priva d’acostar-se a la capital!

Donaria la meva ànima al diable a qui em permetés salvar el desnivell i em construís un pont.

Tal dit tal fet! Apareix un personatge sinistre que li proposa fer el pont , sempre que a bescanvi de l’obra pugui obtenir l’anima del primer que passi el pont!

I tal dit tal fet….

Si ho voleu escolteu la rondalla clicant aquí!

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

AL REMEI…. DE LA MÀ DE VERDAGUER I ESPRIU…..

IMATGE: Verge del Remei a l’Ermita del Remei al capcirell que tanca la clova de Sinera…

I avui, si us plau, podem fer una sortida… apte per a tothom.. pels encontorns de Sinera prop de Mar,
Sortirem de Caldes d’Estrac , de la ma de Mn Cinto i ens enfilarem riera amunt i arribarem al Remei, on Mn Cinto ens dedicarà una poesia que va fer als peus de l’ermita del Remei i que va dedicar al Bisbe Català…

I després ja podrem entrellucar Sinera del del cim del turonet, on copsarem la bellesa de la petita pàtria encerclada de turons…..
Apali! si voleu connecteu la sortida que vaig tenir el goid d’explicar per a la Xarxa, en el programa d’en Josep Mª Cano: Via Verda…

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA CREACIÓ – Una rondalla-

Imatge: la Creació d’Adam. Fresc de Miquel Angel a la capella Sixtina. 

Si ho voleu, avui podeu escoltar una petita rondalla feta a quatre (o a quatre centes mil) mans. (en ser una rondalla, molta gent hi va aportant el seu gra de sorra, fins que algú l’escriu i així ens arriba a nosaltres)

M’explico:
Ja fa uns anys vaig trobar una rondalla molt ben reeixida de Francesc Maspons Labros (doctor en dret i notari) i recollidor de part del nostre imaginari, va reunir en un petit llibret (el rondallaire) algunes de les rondalles més ben girades que he llegit. La rondalla la intitulava “La Creació”
El podeu llegir clicant al damunt. I ara, fa una dies, repassant les contalles de Carner n’he trobat una contalla “L’abella” al llibre Deu rondalles de Jesús infant, que complementa la rondalla de Maspons.  
L’essència de les dues és la mateixa i m’ha abellit poder-la contar,  extraient una part d’en Maspons i l’altra part d’en Carner.
El resultat, penso, que és prou agradívol i és una manera (poc científica, si voleu) però prou vistosa de com Déu va crear el món, els seus animalons i …. especialment … l’abella i el bacallà.

Apali, si voleu, entreu i escolteu, clicant aquí o al dessota.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

UN ALTRE ANY EXPLICANT RONDALLES A LA ESCOLA INSTITUCIÓ MONTSERRAT…

Imatge: Institució Montserrat.

I el dia de Sant Jordi, com ja ve essent de consuetud els darrers quatre anys, de bona horeta, he pogut participar, ni que sigui en un grau molt ínfim, a fer festa a l’Escola Istitució Montserrat. De fa aquests quatre anys que la Cristina em convida a anar a explicar contes i rondalles als seus petits (molt grans) alumnes de la seva classe.
Però no us penseu que és baldera la forma d’escollir els contes, no, ! de cap manera…. Ells, a l’escola, treballen un autor català cada any…. enguany ha tocat Carner, el príncep dels poetes catalans. i apali, ja em teniu espigolant en la literatura infantil de Carner, que potser sembla que no en tingui i la veritat  és que en te una bona tria,  de contalles .
Els seus llibres:

El cavall encantat i altres contes
Deu rondalles de Jesús infant
Contes de la Guineu..

I vosaltres podríeu pensar que son llibres per infants …. I de veritat que sí, que son llibres per infants, però als adults no ens aniria malament fer un tomb per les pàgines d’aquests llibres i si ho feu, trobareu un llenguatge molt ric, molt xiroi, molt expressiu…..
I és clar….
He volgut explicar els contes de la manera una mica Carneriana….
I aquí en teniu el resultat, Ho podeu escoltar aquí, o clicant al dessota.  

I des d’aquí una gran, gran, felicitació a la mainada que ha escoltat, amb una atenció encomiable, i també un agraïment profund a la Cristina i a les altres mestres de la Institució per la feina tant i tant profitosa que duen a terme!!

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LES VEUS DE GUALBA (en audio)

Imatge: el suro de Can Prat…… 

Fa uns dies, en el bloc,  feia un apunt sobre les veus de Gualba…. vaig prometre que explicaria la contalla  a la radio i la penjaria….. 
I les prometences cal complir-les….. 
I perque ho pogueu recordar deia:

el capellà se’n condol: 
– …. Es molt trist no poder sentir el repicar de les campanes, per molt que estiris la corda i per molt que el batall estomaqui de valent les parets de coure!!!!. 
I finalment,  troben la causa del malefici: els habitants de Gualba han menyspreat els sons…. 
Es clar, els sons no valen res….no son moneda de canvi…. a ells, als veïns de Gualba, els importen més les terres, els garrins, els bous, les gallines…. d’aixó en poden treure diners i fer-se rics….. En canvi, dels sons,  que en poden treure? …. si no son res, només son soroll……

Fins que el batlle, espavilat, els fa adonar que el més important que tenen els de Gualba, és aquest bé immaterial: els sorolls,  els sons, el rumoreig de l’aigua de  la riera, l’escataineig de les gallines, el mugir de les vaques, el belar de les ovelles, el tro després del llamp, les batallades de les campanes que ens marquen els temps … 
I quan se n’adonen …. els sons tornen … 
I quan tornen……. 
“Tot seguit , els xiscles d’unes orenetes, el plor d’un infantó i l’encisadora melodia que els plàtans gegants de la plaça aspergiren damunt els caps de la gent quan el vent començà a jugar amb les seves fulles. Finalment, la campana de l’església, moguda per una ratxa misteriosa, començà a repicar desgranant per la plaça un devessall de batecs com mirallets de festa i d’alegria….” 

I si voleu llegir tot el post que vaig fer, cliqueu aquí. 

I si voleu veure unes fotografies de Can Prat i el suro gros, cliqueu aqui. 

I si voleu, podeu escoltar la contalla al tall de veu que ha penjat Via Verda-La Xarxa:

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL FRARE, EL RUC, I TUTTI QUANTI….

Imatge: Escalfallits…. o el frare….. o el ruc….. 

Temps era temps, quan de la palla en feien fems…. no hi havia calefactors,  ni escalfor natural, ni artificial , ni cap altre mena….només el foc…..la brasa, o la cendra….
I és clar… quan hom deixava el menjador i havia d’anar al llit,  es trobava que el camí es feia llarg, feixuc…. i gelat…. i no diem la fredor que hom sentia quan s’enllitava…. quina glacera….

I per tal d’apaivagar una mica el fred, calia tenir un escalfallits a punt, per tal que, uns moments abans d’anar a dormir , es passés  l’escalfallits pels llençols i el deixes una estoneta dins del llit (un atuell que veieu a la imatge i a dins s’hi posaven brases i així s’escalfava el llit)…
Es clar que en alguns llocs en deien escalfallits…..  a d’altres se’n deia escalfapanxes, a d’altres s’en deia el ruc i a d’altres el frare….
I si escolteu veureu el destret en que una pobre minyona posa a un frare dels de veritat…
Si voleu escoltar-la, cliqueu aquí o al dessota….  

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA TECA DELS SANTS

Imatge: Sant Serni de Gavarra a l’Alt Urgell. 

Tornem-hi amb una contalla de l’Alt Urgell.

A Gavarra, amb una església presidida per Sant Serni, el menjar escasseja….. El pobre capellà…. perdoneu, volia dir, el pobre Sant Serni, veu com la teca no arriba i els feligresos no porten ni els delmes ni les primícies a l’església, com és de consuetud, per tal que el Sant (llegiu el capellà) pugui menjar mitjanament bé….
I davant d’aquest desficaci, el capellà predica que al Sant li està pujant la mosca al nas i algun dia fugirà de Gavarra…. no fos cas que es morís de gana….
I tal dit, tal fet…. un dia el Sant desapareix…..
Però el troben…. i des d’aquell dia, va tenir tota la teca que li feia falta al Sant, al capellà i a la majordona….. I des d’aquell dia …. mai ha faltat la teca a Sant Serni de Gavarra….
Si voleu escoltar-la , cliqueu aquí o al dessota…. 

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari