SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

L’HOME DELS NASSOS A ARENYS DE MAR

Publicat el 31 de desembre de 2008 per ramonverdaguer
Avui és el dia de l’home dels nassos. A qui, de petit, no l’han fet anar a la plaça del poble o vila, per tal de poder veure i trobar-se l’home que te tants nassos com dies te l’any?…. I és clar, com que a l’any li queda un dia, l’home te el nas del dia… o sigui , el de cadascú…
Però mireu que és cas, l’Amades, en el seu costumari explica una facècia que feien els nostres avantpassats a la vila d’Arenys de Mar.
Com que el nom ja indica que estem a la voreta de la mar, sembla que, aquell dia, la quitxalla havia de tenir el cor net per rebre l’home dels nassos i per netejar-lo, portàvem la mainada a trencant d’onades i els fèiem cridar ben fort els pecats que tenien (pobrets!) I quins pecats voleu que tinguessin!!!). I un cop dits els pecats en veu alta i clara que els sentís tothom, havien de fer un nus a un cordill (a nus per pecat) i un cop feta la tirallonga de nusos, calia llençar el cordill a mar… si aquest engolia el cordill i nusos… pecats perdonats, si el retornava a la sorra, pecats vius…
Sembla però que hi havia repesca: si retornava el cordill amb els nusos, s’anava a cada casa i es llençava el cordill a la llar de foc… i si el foc el cremava, pecats perdonats… És clar que hem de creure que els pares, bonhomiosos, feien que tots els cordills es cremessin, perquè si no… pobra mainada…amb els pecats vius, a cremar tota la vida a les calderes d’en Pere Botero … que per cert, era en Pere Porter i era de Tordera .. Un dia l’explicarem la història d’en Pere Botero…
Apali, si voleu escoltar la contalla de l’home dels nassos cliqueu aquí.
MOLT BON ANY A TOTHOM!! I com deia el nostrat poeta: No t’alleris Tianet, a corregir-me, car a Sinera sempre ho pelarem així!! I que el visqueu a tenti potenti!!.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

SERRALLONGA A COM RADIO

Publicat el 25 de desembre de 2008 per ramonverdaguer
Foto: Per ordre d’esquerra a dreta: l’Esteve Rovira, En Lluís Burillo, jo i en Josep Mª Cano a Com Ràdio aquest matí de Nadal.

I avui, dia de Nadal, a Com Radio, al programa conduït per En Josep Mª Cano “el dia de Nadal”, hem tingut una xerrada distesa amb l’Esteve Rovira, director de la pelicula televisiva Serrallonga, amb en Lluis Burillo, coautor del llibre “Serrallonga, el bandolers, les seves dones i la justícia” i qui us escriu Ramon Verdaguer. El tema, el podeu endevinar fàcilment. Serrallonga i el seu entorn. Ens ho hem passat molt bé, i crec que hem passat revista a la figura polièdrica del bandolerot i sobretot l’heroïna: la Margarida, la seva dona: la pròpia.
Apali si voleu escoltar la xerrada, cliqueu aquí.
Ah! I BON NADAL A TOTHOM.! I que el tió us hagi estat propici i us hagi dut tota la il.lusió del món.

Publicat dins de SERRALLONGA | Deixa un comentari

LA RONDALLA DEL TIÓ

Publicat el 24 de desembre de 2008 per ramonverdaguer

I quina llar nostrada no caga el tió en aquesta festa de Nadal?. Quí es quedarà sense la il.lusió de donar els cops ancestrals que retrunyen de més enllà del temps i de l’espai, i que ens fan sentir el batec de la nostra infantesa, talment com si fos acabada d’estrenar: com si les il.lusions es rejovenissin a batallades de la vida mateixa..
O qui es pensa que es pot viure sense la il.lusió d’infant, aquella il.lusió que rebrota en el temps i que ens retorna la joia de retrobar el nostre espai interior!
Però, d’on ve la tradició del tió?. Si voleu, en dono una versió en el conte que he explicat avui a radio Arenys.
Apali! i bon nadal a tothom!

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

MATÍ ENCALMAT FENT PESSEBRE

Publicat el 22 de desembre de 2008 per ramonverdaguer


FOTO: Matí d’hivern a la platja de Sinera.


Matí frescoral d’hivern. Pausadament, lentament, de muntanya a mar. Toca fer el pessebre per retornar al clos pregon de la infantesa. Agombolat pel cel, la terra, l’aire… de lluny el Montseny empolsinat, i als peus, la mar de Sinera en calma que ens retorna la cançó del poeta…


Lluny enllà de la mar,
se’n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l’aire acompanya:
“Et perdràs pel camí
que no te mai tornada”.

I que cada any de cada any, poguem retrobar la infantesa perduda a la cleda del pessebre…
BON NADAL!

Publicat dins de MARENY-SINERA | Deixa un comentari

PLOURÀ QUAN DÉU VOLDRÀ

Publicat el 19 de desembre de 2008 per ramonverdaguer
FOTO: Passejada literària (i mullada) a Viladrau.

Us fa una contalla del Pirineu d’Espot?.
Quan no plou, s’ha de fer de tot, fins i tot jaculatòries a la Verge de Montserrat.
Però com que temps era temps, les jaculatòries es feien sempre al Sant
que teníem més proper i les feia la gent creguda i creient i se les
empescava totes per tal que els seus precs arribessin a Nostramo qui,
sempre, sempre, s’els escoltava i acabava plovent.
És clar que ara i massa sovint, es demana que plogui sense solta ni volta i … ja se sap: els brams d’ase no arriben al cel.
Apali, si voleu, podeu escoltar aquesta contalla de jaculatòries a Sant Maurici perquè faci la mercè de fer baixar l’aigua justa.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL RUC D’EN PERICO

Publicat el 17 de desembre de 2008 per ramonverdaguer
Foto: El ruc de les Mirones a Sant Cristòfol de la Castanya.

Avui us acompanyo una contalla del Pirineu. Son contalles d’humor, possiblement de l’humor més net, d’aquell que hom es fot d’ell mateix, de l’humor per l’humor, on el protagonista es riu d’ell mateix i fa una semblança dels seus coetanis: tafaneres, palatreques, buscabregues, mirar de saber-ho tot del veí, però de forma gratuïta, només del saber pel saber i després bescantar-lo cosa de no dir…. Apali, premeu aquí si voleu escoltar la contalla del ruc d’en Perico.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA QUINTA FORCA, ON NO VAN PENJAR EN SERRALLONGA I ALTRES CONTALLES

Publicat el 16 de desembre de 2008 per ramonverdaguer
FOTO: Una corriola, amb el seu llibant, a la Sala de Viladrau.

Qui no ha sentit, o dit alguna vegada l’expressió “Hem anat a la quinta forca”?
Però sabem a què és deguda l’expressió tan nostrada de la quinta forca.?. Sabeu que te a veure amb el nostre bandoler Serrallonga i tots els de la seva estirp?.
Temps era temps, quan les forques del Virrei no donaven l’abast de penjar malfactors, saltejadors de camins, bandolers i tota la parafernalia de gent de malviure, a Barcelona no tenien prou forques als Quatre portals amb dret a forca, o sigui amb dret a penjar el cos (o a voltes, només el cap) dels condemnats.
Va ser necessari construir una Cinquena forca, i aquesta, lluny del centre de la ciutat. La van fer tan lluny (al capdevall del riu Besòs, que, quan la gent, tot fent el tomb s’arribava a la Cinquena forca, i l’endemà, com qui comentés els resultats del futbol, ho explicaven als amics i coneguts els deien, “ahir vam anar a la quinta forca”, o sigui a la més llunyana… o sigui al lluny del lluny…
Si ho voleu, podeu escoltar la contalla de la “quinta forca”.  i també altres expressions nostrades l’origen de les quals, a voltes, es perd en el temps. Apali!

Publicat dins de SERRALLONGA | Deixa un comentari

UNA TOMBA AMB UNA ROSA

Publicat el 13 de desembre de 2008 per ramonverdaguer
Foto . Detall del cementiri de Sinera.

Si us abelleix, un matí encalmat d’aquests dies frescals de l’hivern, totjust encetat, arribeu-vos a Sinera prop del Mar, aneu al cementiri, on us corprendrà la tranquilitat sota els xiprers immòbils damunt la mar en calma. La passejada serena pels camins de claror del Cementiri de Sinera us asserenarà l’esperit. I si pareu esment sentireu una remor de fons que us canta:

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.

I al capdemunt del cementiri, a la dreta, hi trobareu una tomba bonica, de marbre negre. Si us dreceu davant del bust de l’Emilia sentireu el plany pregon de l’amor. La immensitat de l’amor reflectida en una sola rosa. Una tomba per una rosa. L’expressió suprema de l’amor desitjat i no aconseguit…

Publicat dins de MARENY-SINERA | Deixa un comentari

SERRALLONGA RETROBAT

Publicat el 12 de desembre de 2008 per ramonverdaguer
(FOTO: Reposant prop del Molar de la Calma, un matí encalmat)

He repescat aquest breu escrit d’una sortida a la Sala de Viladrau. Era al pic de l’estiu  d’ara fa un any, i el record del bandoler planava les boscuries. Us el transcric:

VISCA LA TERRA I MUÏRA EL MAL GOVERN!!!, i del gran casalot de la Sala, que va veure néixer en Joan Sala Ferrer, sortia eixordador el bram del bandoler: En Joan de Serrallonga. I aquest matí d’agost, amb poca calor i en petit estol, hem anat a la recerca dels orígens d’una pàgina del nostre passat. I la gran baluerna silenciosa en la seva immensitat, ens anava apropant la història més llunyana a un present massa viu. Serrallonga el bandoler, el facinerós, el cràpula, l’indomable, però tanmateix en Serrallonga, qui va saber alçar un crit eixordador pels segles dels segles perquè no ens prenguin l’alzina, ni la terra, i…. si ens descuidem un xic, ens prendran l’alzina, la terra i la dignitat.!

Quina presència més feréstega, alhora que amable, ens recordava la nostra decadència i el crit del nostre ressorgiment!!. I com sempre, la història ens mostra el nostre present i el nostre futur. Només hem de parar l’orella i anar a badar pels llocs on la natura ha vist part de la nostra pròpia essència!

Torna, torna Serrallonga que l’alzina en cremaran !!!

Publicat dins de SERRALLONGA | Deixa un comentari

DE COM CATALUNYA PERDÉ UNA BARRA DEL SEU ESCUT

Publicat el 3 de desembre de 2008 per ramonverdaguer

Si voleu, podeu escoltar la llegenda del nostre Rei en Jaume, o de com, la senyera de Catalunya te Quatre barres. Sí, ja se que tothom sap i és profecia que la senyera te una llegenda molt bonica atribuïda a Jofre el Pelós. Però si ho voleu, podeu escoltar una altra contalla atribuïda al Rei en Jaume, en la que podreu veure com de cinc barres que en tenim, el Rei en Jaume en prestà una al Baró de Merola, i l’escut nostre restà amb les Quatre actuals barres.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari