SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

CAMINANT PER L’ALTA GARROTXA – SEGONA JORNADA

Imatge: Pic del Bassegoda.

I avui la continuació de la sortida a l’Alta Garrotxa. Amb el programa fet per en Josep Mª Cano (Via Verda) a la Xarxa.
Podeu escoltar aquí la primera jornada, i si ho seguiu, al final us enllaço la segona jornada….
L’estada a Sant Aniol d’ Aguja, la pujada a giragonses pels estreps del Bassegoda, la nit al replà d’enfilada al Bassegoda, i l’endemà, després d’una nit reparadora, la baixada fins Albanyà….  
Apali, si ho voleu cliqueu i entreu…..  
 

QUAN EN DEIEM XAMPANY

Imatge: un moment de la presentació.

Ahir, el bon amic Martí Monclús i la llibreria Alguer7 em van convidar que presentés el llibre d’en  Rafel Nadal, Quan en déiem xampany…

Una setantena de persones ens vam reunir a la sala Bernat Martorell de Sant Celoni. Penso que va ser emotiu….

Com que no es tracta d’explicar-ho doblement, us transcric unes ratlles d’un passatge de la presentació. I en acabar, podeu clicar i la podreu escoltar.

“Compte que tot comença i acaba amb la clau de la caixa del Deutsche Bank de Sant Feliu-……

 I aquí, es on rau la clau.

Es un llibre de memòries?, sí, però potser no,

Es un llibre d’història? No,  però potser sí,

Es un llibre de trapelleries? no, però alguna n’hi ha

I ACABO :

Com em va ensenyar en Ferran de Pol,  quan torni a néixer vull tenir una familia numerosa

Un periodista que ens expliqui bones històries,

Uns polítics que ens agombolin el país i ens endrecin la ciutat que de bruta i grisa ha passat a resplendent i culta.  

Un historiador, o molts, que no ens deixin oblidar els origens

I un germà que ens vetlli la clau.

I si pogués ser, també m’agradaria tenir germans capellans, monges i tutti quanti…

I tot els altres que donen color, sabor i contrast a la familia.

I que així sigui……

Si ho voleu escoltar, cliqueu aquí o al dessota. 
 

 

EL SAC DE FARINA

Imatge: Moli fariner.

Us fa que avui n’escolteu una de la Mare de Déu i d’una noieta que l’envien al molí a moldre el blat per tal de tenir farina suficient per a mantenir la família…
Però ai las! quan tenia ja la farina, una maltempsada fa que l’aigua de pluja malmeti el sac de la farina…
I per allí passa un galifardeu amb una certa ferum de sofre i li ofereix, a la pobre noieta, que, si renuncia a dir-se Maria i renuncia a l’escapulari que porta, ell li assecarà la farina i la recollirà per tal que la pugui portar a casa…
I ella que se n’adona i  trona:
.- Verge Santíssima!!!
I ja podeu comprendre que la Verge se li apareix…
I si voleu escoltar tota la rondalla, només heu de fer que clicar aquí o al dessota…..  
 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL BORNI I EL BENEIT

Imatge: Arcàngel Sant Miquel de l’església de la Mercè de Barcelona 

Avui una de xiroia….
De com un borni i un beneit entenen malament el rector del poble, quan els fa avinent que no han complert la promesa que van fer a la seva mare al llit de mort, tot prometent-li que li farien dir una missa.
I és clar, eren tan pobres, que no li podien dir la missa , però el mossèn els renya i l’han de dir, però com que només hi havia un vestit xiroi  a casa, de primer n’hi ha d’anar un i després l’altre….
Escolteu i veureu que els passa al sentir el sermó del rector que repta al dimoni, o al borni , o al beneit, o al mateix arcàngel Sant Miquel.
Apali, si voleu escoltar-la cliqueu aquí o al dessota…..  
 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

ENTRELLUCANT RACONS ESPRIUENCS AMB LA GENT DE L’ATENEU POPULAR DE PONENT DE LLEIDA

Imatge: Amb els convidats de l’Ateneu Popular de Ponent de LLeida, a les escales del nostrat cementiri.

I quin goig fa poder passejar pels racons de Sinera entrellucant la nostra història i fer-ne partícep a qui, de lluny, te ganes de descobrir el perquè del bressol de la poesia espriuenca.
Passejar pel darrera el jardí dels cinc arbres, S’Escarabar, la placeta amb el gran mur, la bandereta signe de la indepencència , espigolar les portalades arenyenques amb símbols austracistes…. i veure i tocar els ampits de finestra convertits en quilla de vaixell, record de l’Arenys avui ja llunyà, el de les drassanes i el dels indianos…
I per fi, fer tat al cementiri, on em plau explicar sempre que Sinera no és la pàtria que Espriu es va inventar, sinó que,  llegint els poemes del llibre “Cementiri de Sinera” podem copsar que la pàtria que l’Espriu ens va ensenyar van ser les paraules, i amb les paraules,  el nostre lligam a la nostra terra, la dels nostres pares…. I els poemes ens van acompanyant a dins de dins del cementiri, talment com si la vida ens hagués engolit per sempre, davallem a la tomba…. la mort…
Però ai las! que el gran tresor que l’Espriu ens ha llegat,  és de retrobar les paraules, després d’anys, intactes a redós de la tomba. I allí, amb una mica d’ulls poètics podem retrobar les paraules que, ben confegides,  ens portaran a dir per sempre:
” Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.”
Moltes gràcies als de l’Ateneu lleidetà per la seva companyia a la passejada espriuenca….  

CAMINANT PER L’ALTA GARROTXA- PRIMERA JORNADA

Imatge: Talaixà.

I seguint les passejades per la Xarxa -via verda- d’en Josep Mª Cano, he pogut repescar una passejada iniciàtica que varem fer uns quants amics per l’altra Garrotxa.
Avui podreu entrellucar Beget, Coll Joell, i pujada a Talaixà i el salt de la núvia.
Si voleu podeu entrar i gaudir dels colors de la muntanya i de les contalles, llegendes i rondalles del nostre imaginari….
Potser val la pena. ..
No obstant, si voleu seguir la caminada de manera més seriosa i podeu entrellucar com una mateixa sortida genera diferents sensacions…. encara que sigui al mateix caminant, cliqueu aquí…
i si la voleu escoltar, cliqueu al dessota….