Imatge: un moment de la presentació.
Ahir, el bon amic Martí Monclús i la llibreria Alguer7 em van convidar que presentés el llibre d’en Rafel Nadal, Quan en déiem xampany…
Una setantena de persones ens vam reunir a la sala Bernat Martorell de Sant Celoni. Penso que va ser emotiu….
Com que no es tracta d’explicar-ho doblement, us transcric unes ratlles d’un passatge de la presentació. I en acabar, podeu clicar i la podreu escoltar.
“Compte que tot comença i acaba amb la clau de la caixa del Deutsche Bank de Sant Feliu-……
I aquí, es on rau la clau.
Es un llibre de memòries?, sí, però potser no,
Es un llibre d’història? No, però potser sí,
Es un llibre de trapelleries? no, però alguna n’hi ha
I ACABO :
Com em va ensenyar en Ferran de Pol, quan torni a néixer vull tenir una familia numerosa
Un periodista que ens expliqui bones històries,
Uns polítics que ens agombolin el país i ens endrecin la ciutat que de bruta i grisa ha passat a resplendent i culta.
Un historiador, o molts, que no ens deixin oblidar els origens
I un germà que ens vetlli la clau.
I si pogués ser, també m’agradaria tenir germans capellans, monges i tutti quanti…
I tot els altres que donen color, sabor i contrast a la familia.
I que així sigui……
Si ho voleu escoltar, cliqueu aquí o al dessota.