SERRALLONGA

Crec que és una bona proposta, jo diria molt acurada, molt trencadora, i molt respectuosa….
De veritat…. Si voleu veure un molt bon espectacle, entreu i goiteu-lo!!!!
I com sempre, els de Radio Arenys els van filmar…
I ara, si voleu, podeu veure’ls aquí:

La primera part..

I la segona la col.locaré més endavant …. 

Doncs sí, ja hem estrenat !!!
I avui…. i demà… i el dia 1 de gener ja voregen el ple…… (clicant aqui podeu comprar les entrades per internet)
I el dia 6 ja prorroguem… i les entrades ja s’estan venent per internet….
I tot aixó, perquè?
Doncs perquè aquests pastorets són els de sempre, els de mai, els d’avui i potser els de demà …. demà….
I és una conjunció dels mecanismes més nostrats del Nadal, però amb un punt de modernor que els fa agradívols a qualsevulla sensibilitat….

I què voleu que us digui!…
Es una obra de teatre dirigida per en Jordi Pons-Ribot….
I de veritat, de veritat, de veritat…. si no veniu, haureu d’escolatar-ho dels qui ho han vist….. I no serà el mateix…. de cap manera….. Sabeu perquè…. perquè els que l’han vista, quan l’expliquen són tan gràfics (llegiu pesats) que t’entren ganes d’anar-hi…
Apali! que d’aquí a uns anys, pugueu dir…. I jo també hi era…..
Fins aviat, al Teatre Principal d’Arenys de Mar…. 

No me n’estic de fer aquest apunt… 

Com cada any … els Pastorets, és un esclat d ‘imaginació…
En Jordi Pons Ribot ha farcit una història teatral d’alt nivell……..
D’entrada pot semblar que res te a veure amb els pastorets, sembla talment una visita guiada d’una colla de galifardeus que no saben ni que toquen ni que guixen…… I de cop, es capgira tot el teatre, començen a veure’s coses que poden semblar d’altres mons….
En Lluquet no acaba de veure clar què li està passant… I no diguem en Rovelló. Els dos  han caigut a les mans del maligne i de cop es troben a les calderes d’en Pere Botero…. o potser d’en Pere Porter….. aneu a saber, perquè pot passar de tot.
I al costat d’en Folch i Torres, hi trobareu en Pàmies, o potser en Llates, o potser el pare Manel de Lipà…
O potser viureu el truc més antic que l’anar a peu, i veureu visions a l’escenari…. de cop es capgirarà i la millor tecnologia de Hollywood us sorgirà al vostre encalç….
I passada de pastors va….. passada de pastors ve…. us tornareu a trobar al començament……
O no es tracta d’això el Nadal…..
Regenerar-nos per tal d’emprendre una nova vida interior….
Doncs això…. Vinga!!!!….
Cantem tots junts…….
Anem al temple…….

De veritat que si no veniu, us n’arrepentireu !!!!  

Ja teniu penjada a la xarxa, aquesta esplèndida versió de l’Oncle Vània, feta per  Radio Arenys, realitzada pel seu director en Josep Maria Bayo, ajudat pels bons companys i companyes dels serveis de la radio…
Ara teniu la opotunitat, de poder veure tota l’obra Oncle Vania en direcció de Jordi Pons-Ribot, en un format que és més de cinema que de teatre…….
De ben segur que no us decebrà. Us puc assegurar que als actors i actrius, quan la veiem, ens feia una mica de basarda…..
…….Això que la càmara s’acosti tant, produeix temor… però al final, crec que us pot agradar……….

Sí!
Ahir, a entrada de vespre,  ens varem tornar a reunir tota la companyia del Fènix teatre,  per  tornar a veure l’obra Oncle Vània….
Però ara l’hem vist des del pati de butaques……
Com si mirèssim una pel.licula…. i és clar…. era una pel.licula …
Us puc assegurar que fa impressió veure aquesta pel.licula (que ja es penjarà a internet) .
Una cosa és una obra de teatre, diluïda dalt de l’escenari i la responsabilitat dels actors forma part d’un conjunt… harmònic, però conjunt tanmateix…
i la pel.licula t’individualitza… és el detall, la mirada, l’ànima visualitzada en el petit detall, que en l’obra pot passar desapercebut, però que en pel.licula,  aquell instant, el detall, esdevé la màxima expressió de l’art…. o del fracàs……
Ui! quina por…
Nosaltres, que hi sortim, no podem jutjar….
Quan es pengi a internet us ho diré, i si la veieu,  ens feu els comentaris….
Ah! i des d’aquí vull tornar a agraïr a n’en Jordi Pons-Ribot que ens faci sempre partíceps de grans instants de la nostra vida….
I a tota la companyia per l’estima que es destil.la sempre, dins i fora de l’escenari!!

I si voleu veure els apunts de teatre, cliqueu aquí…..

 Imatge: Una passatge de la representació de  l’oncle Vània al Principal. I clicant aquí podeu veure més  fotografies d’en Jordi Pons-Ribot.

Un dels plaers que tenim els humans, és poder conversar amb els amics i si aquests amics ho son de veritat, llavors,  el plaer és immens. I a voltes practico aquest plaer amb en Jordi Pons-Ribot…..

I aquests dies, hem parlat molt de l’obra Oncle Vània  de la que avui,  ja farem la última representació (per ara).

I així,  tot conversant, en Jordi, diu, sense quasi bé aixecar la veu, com qui no vol remoure l’espai de conversa que hem creat….

.- Ramon , penso que aquesta obra ens ha fet una mica més bons……

I aquest petit comentari, a mi em frapa, i com que les converses privades no poden ser publicades si no és amb consentiment, li demano permís a n’en Jordi per a poder-la referir al meu bloc….. Bonhomiós que és, me’l dona.

I sí, jo, com en  Jordi penso que aquesta obra (Oncle Vània) ens ha sotraguejat  al nostre fons més pregon…. Potser perquè,  com diu l’Unamuno, estem en una edat que hem viscut i tastat,  ja alguns dimonis del migdia….

Potser aquesta obra,  que no es presenta com una pluja tempestuosa, com un devessall inabastable de  sentiments, sinó com un ruixim d’hivern que va calant a les nostres vides i s’endinsa a la nostra ànima de tal manera que s’hi instal.la sense demanar permís…….

I així,  podem veure l’amor de la Sònia, la noieta que porta el póndol de mas, però que se sap lletja i potser poca cosa, i amb el seu amor primari, amb els seu amor a  les persones que l’envolten, a la vida, a voltes feixuga, a l’espai …. i que en definitiva és qui tragina tota l’ànima del mas. Es ella qui és capaç de viure la bellesa del seu entorn, de pouar l’amor cap el doctor, de trobar l’espai per fer remoure els sentiments de qui viu al  mas.

I Ielena Andrèievna, la bella i jove esposa del professor, que en la seva immensa bellesa corporal, només sap remoure les aigües del seu entorn, però no sap aportar la serenor de l’amor profund. Només aporta el trasbals d’una bellesa esplendorosa,  però buida del pòsit necessari per a ser viscuda en plenitud.

I el pobre professor Serebriakov que es vol vendre el mas de la filla per a poder viure una vida de platxèria a la capital…. I el desgraciat Vània que, per unes quantes hores ha vist el miralleig que li ha brindat la jove esposa de Sa Excel.lencia i ha cregut que aquest fet, aquest sol fet,  el faria eixir de la miserable existència…. , constantment posada en qüestió per la mare-consciència de la maman… que el martiritza i el repta per no haver sabut crear una obra….. …..

I el doctor Astrov que, il.luminadament pretén guarir els seus malalts i posar fi a la barbàrie que anorrea l’espai i els boscos i que fet i fet, només sap caure rendit davant la bellesa de Ielena.

I el pobre Teleguin que en la seva bonhomia d’estultícia pretén veure la bondat allà on li han creat desgràcia….. I la criada Marina  que a les acaballes de l’obra, com Penelope, amb Teleguin  van teixint i desteixint la troca de la mateixa vida, ara caiguda en desgràcia……

I sí, poder conviure en  aquest petit espai de vida que en Jordi ha sabut crear a l’escenari , ens ha fet reflexionar sobre les nostres vides massa planeres i ens ha endinsat en la pròpia vida, teixida d’encontres i desencontres, i intentar cercar  l’excelsa bellesa que sempre va  de bracet amb les misèries més pregones de l’existència humana.

De ben segur que Vània ens ha fet una mica més bons….

I que els saberuts ens perdonin per fer servir aquests paraules que, de tan senzilles, a ells, els saberuts, els poden fer riure….

A nosaltres ens han fet viure…..

I tornem-hi!!!
Ja estem endreçant els darrers tocs de Oncle Vània. Una obra de Txèkhov.
Ja us he comentat que aquesta vegada en Jordi Pons-Ribot ofereix una visió, jo diria que molt aprofundida de l’ànima humana.
S’allunya de l’espai mediterrà,  on les passions poden viure soterrades fins que ens esclaten en qualsevulla moment i tot i tenir-les latents, som capaços de conviure amb elles i fins i tot, de vegades, ofegar-nos en elles.
A Oncle Vània…… tot és d’una altra textura, les passions, l’angoixa, la desubicació, la mentida, l’amor, l’orgull de pertànyer a un indret, la melangia de no saber arrelar  a la platja dels nostre somnis,  es va fent present a l’obra i arriba a esclatar d’una manera soterrada però profunda…. Jo diria d’una bellesa extrema.
I aquí també us sorprendrà en Jordi Pons-Ribot, amb la posta en escena …. Una posta en escena tant planera com equilibrada……
En fi…. Si ho voleu, estrenem el dia 18 de Gener a les 9 del vespre al Principal d’Arenys de Mar.

Ep! ja estem a la recta final per a poder estrenar el divendres dia 18 de gener al Principal…
Oncle Vània de Txèkhov. Dies enrera ja vaig fer un apunt al bloc…. Torno a dir el que deia….
Però hi puc afegir que és un goig d’obra. El que cal però és estar molt atent al text, és una obra de text, en un escenari que ho pot permetre i amb una sorpresa que trobareu els que hi vulgueu venir. No és pot dir si qui fa l’obra seran els actors, o els estadants de la casa que en acompanyen…. En fi, no es poden desvetllar sorpreses, però si que puc reiterar, si voleu veure un bon teatre de text, amb una direcció, com sempre, excel.lent d’en Jordi Pons-Ribot, ja ho sabeu, acosteu-vos al Principal els dies de les funcions.
Tingueu present que només hi cabran 100 espectadors…
Apali, a animar-se!

Ens ha quedat una tènue mirada perduda  quan hem enretirat la darrera andròmina de l’escenari…
La vida que ha tingut aquests dies.. el goig de representar una giragonsa de la nostra història, un bri de l’esperança humana, un lleu tel d’humitat que ens enterbolia els ulls…
Tots els somnis silenciats, totes les històries perdudes en el no res...
Altra volta a la vida, al goig de viure-la, al goig de sentir-la, de gaudir-la de compartir-la…
Però tots, tots i cadascun dels que hem pogut intervenir en la creació d’aquest mon tan nostre i a la vegada tan llunyà,  que ha estat la posada en escena de Miralls tèrbols, donem les gràcies a tothom qui ha vingut a gaudir amb nosaltres d’un retall de vida. Ha estat un goig immens poder participar en aquesta gran obra endegada per en Jordi Pons Ribot!
Apali, a reveure!

I ja falten poques hores per a que pugem dalt l’escenari,  per segon cap de setmana per a gaudir en la representació de Miralls tèrbols.
Apali, qui no hagi pogut venir el primer cap de setmana,  que vingui demà (avui sembla que les entrades estan exhaurides) i si no trobeu entrada per  demà, encara podreu venir la setmana vinent (el dissabte dia 11 a les 9 del vespre o el diumenge 12 a les 7 de la tarda). Però si que us recomanem que vingueu. És una gran obra. En Jordi Pons-Ribot ha fet un muntatge esplèndid, traient tot el suc de la novel.la i que, com a obra de teatre,  te un ritme que acaba enganxant l’espectador.
Vinga, que és una oportunitat única per veure el drama que es va congriar a la construcció del port. I així també podreu veure alguns trets de la nostra ànima que, com a vila, hem anat confegint al llarg dels temps.

I si voleu passejar pels racons marenyencs i muntrenyencs de Miralls tèrbols, el diumenge dia 19 al Calisay d’Arenys de Mar ens trobarem per anar de primer a Can Ferran a Arenys de Munt i després passejarem pels llocs dels Miralls tèrbols. On , com a Secretari Dotres us aniré intentant descobrir els racons més recondits de la novel.la (Si voleu venir,  heu de trucar a la biblioteca d’Arenys de Mar, Tel. 93 792 32 53.

Paraules del Secretari del Mareny Pere Dotres.