SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

Arxiu de la categoria: SANTES I SANTS

ESGLÉSIA-RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS- quart programa -el Crist del mont Calvari (l’ESCABELLAT)

 

El Crist escabellat a l’Església d’Arenys de Mar.

Avui, seguint la passejada per la nostra església d’Arenys de Mar, entrellucarem una història real, com la vida mateixa… Una de les històries arenyenques  que inspirà al nostrat poeta, Espriu,  en una part de la seva obra….
A l’Hipòlit Doy, un pescador maridat amb la Antònia Sofia, algú li burxa la orella tot dient-li que la seva dona, l’Antònia Sofia, potser s’ho fa amb qualque galifardeu del veïnat….
I quan els troba junts, veu que el galifardeu fa un badall i la Antònia Sofia li retorna el gest (ja sabeu que els badalls s’encomanen) i el pobre Hipòlit, engelosit, occeix la Sofia.
I per penitència se’n va a Roma a demanar perdó.
I el Sant Pare li regala un Sant Crist, tot dient-li que allà on pari la barca, basteixi una ermita.
I és així que neix l’ermita del Calvari i el Sant Crist el nomenem l’Escabellat, que guardem a l’Esglèsia …

I si ho veleu seguir, entreu i escolteu l’explicació a peu de la figura de l’Escabellat, que guardem dins l’Església i que avui ja no està escabellat…

CARTA A UN AMIGO DE FUENTELSAZ… DONDE DEBIAN HABER LLEGADO LAS RELIQUIAS DE SAN ZENON

Imatge: Iglesia de  Fuentelsaz…. 

Adjunto un escrit de 2004, quan vaig conèixer el poblet de Fuentelsaz, d’on era en Juan Dominguez, el peregrí que ens va portar les relíquies de Sant Zenon, que, després, els d’Arenys veïnat de Mar, en férem el nostre Sant Patró:

Soy de Arenys de Mar. Por aquellas casualidades de la vida, o de la historia, que de todo hay, el patron de Arenys de Mar es Sant Zenon. Quizas esto a Vds no les diga nada… pero deberia de decirselo. Un compatricio de Vds, ya perdido en la noche de los tiempos,  que de nombre respondia por D. Juan Dominguez,  fué a Roma, quizas a expiar sus muchos pecados, vayan a saber Vds. Y de vuelta de Roma, donde el Santo Padre le habia entregado para su pueblo (para Vds) unas reliquias de Sant Zenon, al pasar por Arenys de Mar sintióse muy mal. En Arenys,  lugar de acogida, le curamos y le atendimos como solemos hacer con los caminantes de buena fe. Y en agradecimiento, las reliquias,  que a ustedes iban dirigidas,  se quedaron en nuestra villa, donde, el dia 9 de Julio las celebramos anualmente en laor de nuestro Santo Patron que, como hemos visto, quizas debia ser el suyo.

De todas formas, nuestro segundo santo patron és como el suyo San Roc (San Roque) fecha en que, mientras en Arenys le rendiamos vasallaje con una misa, Vds, con animus jocandi, lo celebraban con una corrida de jumentos.

Este verano, de hurtadillas, un dia vendré a Fuentelsaz, no diré palabra, entrare en su santa Iglesia y me prostraré a los pies de San Roc, y rogaré, pobre de mi, para que un dia, Fuentelsaz y Arenys de Mar, podamos rendir homenaje al santo patron Sant Zenon (hurtado por nosotros) y de nuestro santo patron comun (Sant Roc).

Un abrazo de quien se siente un poco ladrón de Santos patrones…

Si en voleu saber més sobre Sant Zenon, cliqueu aquí.. 

I AVUI, SANT GOS!

Imatge: Sant Roc a la Plaça nova de Barcelona

Avui, com ja deveu saber, és Sant Gos…. Sí, sí… encara que no ho celebreu, a les nostres contrades, fruit de la devoció a Sant Roc, allargàvem la diada del Sant fins l’endemà, o sigui avui….. i veneràvem el gos, talment que si d’un Sant es tractés…. 
Us transcric un apunt i us enllaço algunes webs que en parlen … 
Apunt extret del blog Des del Castell….

“Era creença popular que cada dia, de bon matí, el gos de Sant Roc voltava per tota la ciutat i feia fugir els gossos rabiosos. Hi havia gent que deixava rosegons de pa al carrer per tal que el gos de Sant Roc pogués menjar. L’entendridora història del gos de Sant Roc va fer que hi hagués gent que el venerés més que el mateix sant i fins i tot s’havia arribat a fer-li ofrenes i presents. Hom deia que l’endemà de Sant Roc era sant gos i es continuava fent llum a la imatge i cantant els goigs, però aquesta vegada dedicats al ca. Avui era l’únic dia que es permetia l’entrada de gossos a les esglésies. La resta de l’any era rigorosament prohibit a causa de la creença que el cos del gos era una de les maneres preferides del dimoni de prendre forma a la terra. Era creença popular que Sant Roc tenia la virtut de protegir de la pesta, i moltes poblacions li havien fet vots perquè les guardés de tan terrible mal. També se l’invocava contra els estralls del foc. “Gloriós Sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc”

Sant gos a la Devocioteca.

Sant gos, al ” Nostre pa de cada dia” 

Sant Gos a Bestiolari. 
Apali! 

A xalar de valent, a “tenti potenti”!! 

GLÒRIA A SANT ZENON……. I ALS SEUS 202 COMPANYS MARTIRS….

Imatge : Sant Zenon. Foto de la X.

UN PEREGRÍ DE FUENTELSAZ ENS PORTA LES RELIQUIES.

Que Sant Zenon és patró d’Arenys, la nostra gaia vila ho sap tothom i és profecia, i també ho és que cada 9 de juliol reivindiquem aquest fet des de temps molt reculats.
Comencem i anem a pams i recordem com arriben les relíquies de Sant Zenon a la nostra Vila:
Queda confós en el temps, però Mn Palomer en un petit opuscle “El cavaller Drylleyres” ens il·lustra:
“Amb fetxa 4 de novembre de 1583, sagellada amb sagell de plom del Pontífex Gregori XIII allavors regnant i signada dis del recinte del Monestir de Scala Dei .. se expedí butlla en pergamí concedint an el llicenciat Joan Dominguez, clergue del Bisbat de Sagunte (avui Oriola) unes relliquies del martre Sant Zenon… i destinades a la parroquia de Fuentelsaz. “

Si voleu lllegir l’article sencer, cliqueu aqui.

I si voleu més informació cliqueu aqui que trobareu moltes entrades sobre el nostrat Sant….

I si voleu fotografies del retaule, us enllaço la web d’en Xavi Salbanyà.

LARRABETZU: SANT CELDONI I SANT ERMENTER

Foto: Amb en Ciriaco i en Jesús.

Larrabetzu, prop de Bilbao, te com a patrons de la petita Vila: Sant Celdoni i Sant Ermenter.
Com que ens fa goig conèixer els llocs on hi ha sants nostrats, ens hem apropat a aquesta petita població.

Un goig. Però que voleu!, un dilluns al matí, en un poblet petit, ni sagristà ni sagristana, ni capellà, ni qui et pugui obrir les portes….
….. a no ser, que a l’Ajuntament trobis una bona servidora pública molt amatent i que prengui el telèfon i no pari fins trobar qui ens pugui obrir l’Església on es custodien els Sants (que no és l’església principal).

– Espere un momento  que lo vuelvo a intentar…..
I amb basc parla i parla ara amb un ara amb un altre….

I per fi, ens informa, tota contenta per  poder ajudar a uns catalans que tenen la dèria de veure els seus Sants Patrons….
Claro que Vds comprenderan que les pida una fotocopia del DNI. hace unos dias nos robaron en la Iglesia de San Bartolomé.
– Només faltaria i tant que ho comprenem!!….
– Pues, dentro de una hora esperen en la puerta de la Iglesia i ya comarecerá  el Sr Ciriaco…
-Oh! i tant que compareix el Sr Ciriaco, i no sol, sino acompanyat d’En Jesús….
Baixen del cotxe: ens miren

-Vds son los catalanes, verdad, hacen cara de buenas personas……..
-Tingui la copia del DNI.
-No hace falta, pero lo comprenden, verdad.
I entrem a l’església, corpresos….
Una bellesa: Austera, com ho és el País Basc, però ben agençada, ben restaurada, amb unes pintures murals que varen trobar no fa massa anys (l’any 1991 les varen restaurar)….

I el retaule (un dels més importants dels hispano flamencs, amb unes pintures murals del gótic tardà)
I en Ciriaco i en Jesús ens expliquen amb el cor esbatanat, que ells, juntament amb molta altra gent, han tingut cura de l’església, la seva restauració i se l’estimen com si fos el millor que tenen….. Bona jornada hem fet amb aquests apassionats de la seva història i de la seva cultura i sobretot de poder-la mostrar amb el lógic orgull de pertinença!!…..
Potser no saben massa cosa dels seus Sants, però els estimen i els veneren….
I s’estranyen una mica que uns catalans vulguin veure la seva església i en coneguin l’existencia….
Des d’aquí, mostrem el nostre més profund agraïment i admiració  a la funcionaria de l’Ajuntament de Larrabetzu que ens va atendre  i en Ciriaco Dañobeitia i en Jesús Azaola.
Moltíssimes gràcies….
I si voleu saber-ne una mica més cliqueu aquí, o també aquí.
I clicant aquí podreu veure les fotografies…..

SANT ZENON, PATRÓ D’ARENYS LA GAIA VILA!!

Foto: Amb Sant Zenon de Luzaga.

Apali! Que algú, en veure la foto,  deu haver pensat que m’he equivocat i de ben segur que han pensat que hi posava Sant Francesc de Paula…. Però no….. aquest també és Sant Zenon, però el de Luzaga, on també el tenen de Patró …. i també podeu veure el Sant Zenon de Ojacastro clicant aquí… I és que Sant Zenon no només està a Arenys, sinó que és present en alguns altres indrets de la Península: Ojacastro, Salas de Bureba, Fuencaliente de Medinacelli, Viver i Serrateix, Cehegín…. I també l’Hornabec de Sant Zenon al Castell de Sant Ferran de Figueres….. 
I avui, em permetreu que us enllaci un altre apunt del meu bloc en que donava noticia de moltes coses de Sant Zenon i fins i tot, un descobriment del meu bon amic Julio Gonzalo, Historiador de Luzaga que ha descobert on havia nascut el nostrat Sant.

Apali! Si voleu, cliqueu aquí i trobareu un apunt on crec que hi ha de tot per saber del nostre Sant Patró Sant Zenon, encara que la modernitat, la poca cura i la frivolitat, aquest any en el programa de Festa Major hi apareix Sant Francesc de Paula, per altra banda un Sant també molt estimat , però que no és el nostre Sant Patró.
També podeu llegir un llarg article que es va convertir en un petit llibret que, traduit al castellà,  vaig donar a tots els que varen venir a la conferència de Luzaga.
Quines coses, eh!!
Bon Sant Zenon!!!!!

Vinga! Cliqueu aquí per veure l’apunt complert de Sant Zenon.

EP!! JA QUASI SABEM D’ON ERA SANT ZENON!

Foto: Amb les reliquies de Sant Zenon de Luzaga.

Mireu que és cas… fa uns anys, vaig descobrir que hi havia un poblet de Guadalajara que tenia el mateix Sant Patró que nosaltres els arenyencs  (Sant Zenon), la mateixa advocació de l’església (a la mare de Déu de l’Assumpció) el mateix segon patró de la vila (Sant Roc) i que el personatge més important d’ells era el nostre Pare Fidel Fita!!
Apali! i ja la tenim “armada”.

Em poso en contacte amb ells i en un poble de 60 habitants, tinc la sort de trobar-hi un historiador, jo encara diria més: un gran historiador,  en Julio Gonzalo. I dit i fet, els anem a veure, els explico el que nosaltres sabem de Sant Zenon (ells quasi no en sabien res. A tot estirar sabien vaguetats genèriques que podrien semblar tals com  “Zenón era un chico muy listo de la población y Diocleciano se lo llevó a Roma y lo hizo centurión”. )
Tanmateix el dia de Sant Zenon de 2008 vaig anar a fer-hi una conferència, acompanyat de la X. i d’uns bons amics arenyencs. Emocionant trobar tota l’església plena escoltant atentament el que els podíem explicar de Sant Zenon…
Allò va donar els seus fruits…
En Julio Gonzalo va buscar i espigolar i va descobrir que ells tenen un certificat de les relíquies del mateix any que nosaltres 1583 (en diuen Bula) i en fa dos articles a la seva revista (No us ho perdeu: un poblet de 60 habitants té una revista que Déu n’hi dó! El Ardal ). Si voleu els podeu llegir, els enllaço.
I ara, el mateix Julio ha descobert, (quasi sense cap dubte) on havia nascut Sant Zenon, que si bé va morir com a màrtir i centurió romà al lloc nomenat Aigües Sàlvies de Roma,  va néixer, (sembla ser) a celtiberia, o sigui al centre de la península ibérica.
I ara, en Julio, a la revista Ardal de Luzaga de Desembre de 2011, ha publicat un brillant i molt interessant article on conclou, quasi definitivament, d’on era Sant Zenon. (Cliqueu a  la revista numero 7 de El Ardal, i descarregueu “el culto a Sant Zenon en Luzaga”.)
I si voleu us deixo uns enllaços on  podeu anar seguint tota la història:

a.- Article de les meves troballes sobre Sant Zenon i les coincidències amb Luzaga.

b.- Publicació de l’article de les meves troballes  a la web de Luzaga, en castellà. Els van penjar en capítols.

c.-  Apunt de la conferència que vaig fer a Luzaga en el bloc del mateix poble.

d.- Conferència (en audio) en castellà a Luzaga feta a l’església de Luzaga la diada de Sant Zenon de 2008.

e.- Article de Julio Gonzalo sobre la “Bula del Santisimo de Luzaga. (Article publicat a Ardal, revista de Luzaga). Veieu numero 1 i també veieu el numero 2 de la revista

f.- Article de Julio Gonzalo sobre el descobriment del naixement (possible) de San Zenón a Celtiberia. Publicat a la revista Ardal, numero 7)

g- Himne a Sant Zenon.

h.- Web de Luzaga

i.- El Pare Fita i Luzaga.

j.- El bronce de Luzaga.

k.- Fotos de l’anada a Luzaga.

SANT RAMON NONAT

Foto: Sant Ramon Nonat . Imatge de Villalba -Lugo- Patró d’aquesta Vila.

I com que  Sant Ramon Nonat és el meu patronímic, m’ha abellit explicar a Radio Arenys la història d’aquest Sant Nostrat… Bé potser la història ben bé no, perquè, com el seu propi nom indica Sant Ramon fou un “No nat” o sigui que no va néixer … però a més  a més de no néixer… no va existir, o almenys no en podem donar dades certes…. Com diu mestre Mn Antoni Pladevall, de Sant Ramon no n’hauríem de dir Nonat sinó Sant Ramon l’indocumentat….. Ai quines coses.
No obstant i aixó, per ser un Sant amb poca història potser és el sant del que en sabem més coses.:
La seva mare va morir estant prenys. va caure morta a un bosc prop del Portell -la Segarra- I un cavaller – Es diu que possiblement fou En Ramon Folc IV vescompte de Cardona va practicar-li la primera cessària de la història i li obrí la panxa , d’on isqué en Ramon sa i estalvi.
A partir d’aquí el van fer mercedari i donada la seva seducció en la oratòria el van enviar a convertir i rescatar captius al nord d’Àfrica… Sembla que en convertia tants al cristianisme que el van empresonar. Però es clar , allà, a la presó  feia servir la oratòria per a convèncer els carcellers…. I amoïnats,  li van posar un candau a la boca….
Retorna a Catalunya i s’instal.la a Cardona on mor en olor de santedat. Tots els qui l’estimaven el volien enterrar al seu poble, al final decideixen col.locar el cos damunt d’una mula cega i allí on caigués morta la mula seria enterrat…. I la mula eixí de Cardona s’encaminà al Portell i quan tothom pensava que l’enterrarien al lloc on va néixer, doncs no, va passar de llarg i en un camp erm la mula morí. Allí li varen erigir el monestir de Sant Ramon ” El Escorial de la Segarra”.
I fins avui.
Ah! I per cert, Ramon és un nom alemany, que ,traduït el més aproximadament possible,  vol dir : aquell que convenç o sedueix pel consell!.
Si voleu escoltar la història cliqueu aquí o al dessota.

SANT ROC! SANT ROC! SANT ROC!! UN SANT PER A GUARIR LA PESTA

FOTO:Sant Roc a l’església de Tordehumos.

Ja m’haureu llegit que Sant Roc, el Sant nostrat i sinerenc (que ens va guarir de la pesta), està a tot el territori de l’Espanya de les Espanyes, a més a més de ser el nostre Sant Estimat i segon patró de la Vila d’Arenys de Mar. (busqueu-lo pertot arreu, fins a Galicia i tot)
Com que darrerament he sentit a explicar moltes i moltes coses de Sant Roc, no sempre encertades, m’ha semblat que, abans de la nostra festa dels Macips i del Vot de Vila, no estaria de més explicar la Història d’aquest Sant francés (No home no, Sant de la Corona d’Aragó!!!!) Ja sabeu que Sant Roc va néixer a Montpeller, o sigui com el nostre rei en Jaume i per mor del casament del nostre Rei en Pere amb la Maria de Montpeller, (pares del nostre Rei) per un temps, Montpeller va pertànyer a la Corona d’Aragó. I fou llavors que nasqué el Sant.
I doncs que us pensàveu!!
I essent com era molt bon noi…..  i va esmerçar tota la seva vida a guarir els pobres, quan va arribar la pesta a la Toscana va continuar fent la mateixa feina fins que ell mateix va quedar empestat…. I gràcies al gos, va poder subsistir i ajudar a tothom qui li ho demanava.
Per això el dia 16 d’Agost és Sant Roc  i el dia 17 a molts indrets de Catalunya (Barcelona inclosa) temps era temps que celebraven Sant Gos. Sense anar més lluny a la plaça Nova on hi ha la capelleta de Sant Roc, (Bé ara no hi ni capelleta ni res, només la imatge del Sant encastada al capçal del carrer del Bisbe….)
Ah! i fixeu-vos si està a tots els llocs el nostre Sant que fins i tot a Tordeshumos un petit poblet de Valladolid… allí encofurnat en una església llòbrega el varem trobar, tot cercant i cercant!.
Si voleu veure més Sants Rocs de la Rioja, Lleó i altres indrets, cliqueu aquí.
Si voleu, cliqueu aquí o al dessota per escoltar la vida del Sant.

DEL PERQUÈ ELS ARENYENCS TENIM DE PATRÓ SANT ZENON

Foto: Penó de Sant Zenon de Ojacastro.

El dia 9 de juliol, com cada any de cada any, des d’en fa moltíssims anys, els arenyencs celebrem la nostra festa patronímica… I no us penseu, tenim un patró quasi únic a Catalunya. Que jo sàpiga només existeix, a Catalunya, un altre lloc que el tenen de patró : Viver i Serrateix.. I enlloc més.
Per trobar-lo hem d’anar a Luzaga (Guadalajara) o a Ojacastro (La Rioja) o Salas de Bureba (Burgos)… en fi que hi ha alguns pobles de l’antiga Tarraco que també el tenen i quasi tots en tenen les relíquies que, en tots els casos, varen esser anades a cercar per uns capellanets de poble pels volts del segle XVI.
Si voleu, podeu clicar aquí per seguir una aproximació històrica al Sant i a la festa.
També si voleu, cliqueu a aquest post on podreu escoltar l’himne a Sant Zenon . I si per contra voleu escoltar la història, cliqueu aquí, o al dessota.

SANT ROC A LA RIOJA, LLEÓ, BURGOS…….

Foto: Sant Roc a l’Església d’Ojacastro. Fixeu-vos en el toc de peregrí…

Ja us he comentat manta vegades que Sant Roc està a totes (Totes!) les esglésies de la part nord de l’estat espanyol… Home, potser no a totes… Al Pilar no l’he sabut trobar. Però a la resta de les esglésies que hem entrat aquest estiu… i com veieu són moltes…Hi era a totes!!
Home, com no pot ser d’altra manera: Sant Roc, patró dels empestats… i és clar… al barroc no hi havia medecina ni metges que sabessin guarir de la pesta… I el poble, savi com és, invocava a qui podia ajudar-lo davant de l’Altíssim. I així teniu Sant Roc d’intercessor, al cel,  per a vetllar pels  els empestats. I es així que els arenyencs el tenim de segon Patró. I el dia del seu Sant, des del segle XVII , la diada de la seva festivitat,  els macips i macipes surten al carrer, en compliment del vot de Vila i aspergint aigua amb colònia per foragitar la maleïda pesta!!.
Apali, podeu veure les fotografies de Sant Roc a les esglésies de la Rioja, Lleó, Burgos, Santo Domingo de la Calzada i altres.

SANT CELONI I SANT ERMENTER (A CALAHORRA)

Foto: Detall del retaule de la decapitació de Sant Celoni i Sant Ermenter a la catedral de Calahorra.

Si bé coneixem, quasi sempre, els  sants patrons de les nostres viles, pobles i ciutats,  no era el cas de  Sant Celoni. Per a mi era totalment,o quasi, totalment desconegut. De primer vaig conèixer Sant Celoni (vila que, com sabeu, m’estimo molt), però la seva relació amb el Sant em resultava desconeguda (tant, que no tenim de patró Sant Celoni, sinó que tenim Sant Martí, Ai! quines coses!).
Doncs bé, de primer els vaig trobar al Monasterio de Leire, després a Cellers, prop de Tremp i els he trobat a Lleó i, sobretot, a Calahorra. Ho vaig descobrir, per casualitat, fa uns anys. Enguany ens ho hem fet venir bé, per passar unes hores a Calahorra.
Caram! quina devoció tenen als Sants. Ells diuen que van neixer i van ser decapitats a Calahorra, a la vora del Cidacos (el seu riu). Però els de Lleó diuen que van neixer a Lleó… i els de Santander també els volen per ells….
No en se gaires coses, però prometo investigar fins a escatir, si en puc treure l’entrellat, del perquè tenim nosaltres Sant Celoni. Ah!, em diuen que els celonins comencen a batejar alguns dels seus fills amb el nom d’Ermenter, molt bé, no?…
Doncs aixó: Prometo voler-ne saber més dels nostrats Sants.
Ah!  per cert: Calahorra és una gran capital, amb molta empenta i a voltes, em semblava que em trobava a Sant Celoni… Potser caldrà que els coneguem una mica més… no?
Si voleu veure algunes fotos cliqueu aquí.

SANT ZENON D’OJACASTRO

Foto: Sant Zenon d’Ojacastro.

Ja sabeu que, de Zenons, a l’Estat Espanyol en tinc documentats uns quants, pocs… A Catalunya, el nostre de Sinera, el de Viver i Serrateix i l’ornabec de Sant Zenon del Castell de Sant “Fernando” de Figueres. A les españes, tinc el de Luzaga, Fuencaliente de Medinaceli, La  Poveda de Soria, Salas de Bureba, Herrera de Pisuerga el de Cehegin de Murcia (aquest un xic dubtós que sigui el nostre) i el d’Ojacastro…
Aquest any en volia veure uns quants, però les informacions que vaig obtenir dels capellans de Salas de Bureba, Herrera de Pisuerga i La Poveda de Soria foren descoratjadores… “Mire no venga.. no tenemos ninguna imagen.. las reliquias sabemos que estan peró no tienen nombre”… en fi.. un xic poc engrescador per anar-hi. No així a Ojacastro que, gracies al seu capella Mn Desiré Kizunga, em va indicar que sí, que em podria obrir l’església, sempre que, abans d’anar-hi el truqués.
Tal dit tal fet…. Un xic accidentada la nostra anada a Ojacastro, hi anàrem el dia 18 d’agost, el 17 s’havia mort el Sagristà  Dn. Agapito Crespo i l’enterraven el mateix 18. Aquell mateix dia ja varen nomenar Don Rufino Marín … En fi, que ja ens teniu a la tarda, hora convinguda, abans de l’enterrament,  a l’Església. Desgraciadament no varem poder saludar a Mn Desiré, però ens feu d’anfitrió Don Rufino … Estrenava càrrec… tenia ja preparat el petit panegíric  que volia llegir a l’enterro de l’Agapito, ens el llegeix . Tenia  unes ganes de garlar impressionants.. Ens recita poemes (no us penseu, tenien la seva gràcia). Només recordo una dita collida a l’atzar quan ens etziba: “Yo no soy Rafael Alberti, ni Camilo José Cela, puesto que yo no fuí a la Escuela”,
Gràcies al Sr Rufino podem veure l’esglesía: Immensa baluerna, desendreçada: qué voleu, un poble d’escassos 100 habitants i dues bones senyores que la netegen.. podem passejar per tot el recinte.. Corprenedor veure la imatge del nostre Sant Zenon, encara la tenen a “las andas”. No l’han tornat a l’altar, el 9 de juliol encara és massa proper. Al seu costat altres dos sants màrtirs que també sacrificaren a Aigues Salvias a Roma Sant Agricola i Sant Vidal… I també, i això si que ens va fer goig, varem trobar (no podia ser d’altra manera!!) a Sant Roc, amb un toc de peregrí compostelà, però tanmateix Sant Roc…
I a la tarda amb un sol impressionant al defora, dins l’església servem el silenci necessari al lloc sagrat, només trencat per la nostra conversa…. I acostant-se l’hora de l’enterro de l’Agapito, ens va semblar que nosaltres no podíem destorbar la cerimònia intima del darrer adéu al sagristà d’Ojacastro i ens varem retirar discretament.
Molt agraïts a la gent d’Església que ens va fer fàcil la nostra troballa.
Perdoneu que us digui que no podem afirmar el mateix de la gent de l’Ajuntament, davant per davant de l’Església, de ben segur que deuen ser uns magnífics servidors de la cosa pública, però no van moure ni un dit xic del peu per poder trobar a Mn Desiré, ni quan els varem fer saber que érem d’una Vila (de les poques, molt poques,) que també teníem Sant Zenon van fer cap alegroia… De ben segur que sentien ploure un dia de sol brillant a la Vall de l’Oja. Que Déu els faci bons!!…
Podeu veure les fotos, clicant aquí. …

SANT ROC A GALICIA

Foto: Sant Roc a A Corunya, Església Orden Terceira.

Els que em seguiu, ja sabeu de la meva dèria a la recerca dels Sants (home! dels sants nostrats: Sant Zenon, Sant Roc…. i enguany hi afegirem Sant Celoni i Sant Ermenter… però això vindrà més endavant).

Avui , perquè us aneu fent una idea de la presència del nostre patró petit (tan gran com Sant Zenon eh!, però petit perquè és el segon). Doncs avui us enllaço un conjunt de fotografies de la presència de Sant Roc a Galícia…. (Ja en vindran més eh!). Però fixeu-vos, us puc ben assegurar que al nord de les espanyes, la presencia del nostrat sant patró està a totes (sí, ho heu llegit bé, a TOTES! les esglésies) No és endebades que el nostre patró guaria la pesta o , preservava que hom es veiés immers en el tràngol de contraure-la-
Apali a veure Sants Rocs a dojo!!!.
Podeu clicar aquí i veureu les fotografies.