SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

LARRABETZU: SANT CELDONI I SANT ERMENTER

Foto: Amb en Ciriaco i en Jesús.

Larrabetzu, prop de Bilbao, te com a patrons de la petita Vila: Sant Celdoni i Sant Ermenter.
Com que ens fa goig conèixer els llocs on hi ha sants nostrats, ens hem apropat a aquesta petita població.

Un goig. Però que voleu!, un dilluns al matí, en un poblet petit, ni sagristà ni sagristana, ni capellà, ni qui et pugui obrir les portes….
….. a no ser, que a l’Ajuntament trobis una bona servidora pública molt amatent i que prengui el telèfon i no pari fins trobar qui ens pugui obrir l’Església on es custodien els Sants (que no és l’església principal).

– Espere un momento  que lo vuelvo a intentar…..
I amb basc parla i parla ara amb un ara amb un altre….

I per fi, ens informa, tota contenta per  poder ajudar a uns catalans que tenen la dèria de veure els seus Sants Patrons….
Claro que Vds comprenderan que les pida una fotocopia del DNI. hace unos dias nos robaron en la Iglesia de San Bartolomé.
– Només faltaria i tant que ho comprenem!!….
– Pues, dentro de una hora esperen en la puerta de la Iglesia i ya comarecerá  el Sr Ciriaco…
-Oh! i tant que compareix el Sr Ciriaco, i no sol, sino acompanyat d’En Jesús….
Baixen del cotxe: ens miren

-Vds son los catalanes, verdad, hacen cara de buenas personas……..
-Tingui la copia del DNI.
-No hace falta, pero lo comprenden, verdad.
I entrem a l’església, corpresos….
Una bellesa: Austera, com ho és el País Basc, però ben agençada, ben restaurada, amb unes pintures murals que varen trobar no fa massa anys (l’any 1991 les varen restaurar)….

I el retaule (un dels més importants dels hispano flamencs, amb unes pintures murals del gótic tardà)
I en Ciriaco i en Jesús ens expliquen amb el cor esbatanat, que ells, juntament amb molta altra gent, han tingut cura de l’església, la seva restauració i se l’estimen com si fos el millor que tenen….. Bona jornada hem fet amb aquests apassionats de la seva història i de la seva cultura i sobretot de poder-la mostrar amb el lógic orgull de pertinença!!…..
Potser no saben massa cosa dels seus Sants, però els estimen i els veneren….
I s’estranyen una mica que uns catalans vulguin veure la seva església i en coneguin l’existencia….
Des d’aquí, mostrem el nostre més profund agraïment i admiració  a la funcionaria de l’Ajuntament de Larrabetzu que ens va atendre  i en Ciriaco Dañobeitia i en Jesús Azaola.
Moltíssimes gràcies….
I si voleu saber-ne una mica més cliqueu aquí, o també aquí.
I clicant aquí podreu veure les fotografies…..

CINC-CENTS

Imatge: Com sempre que celebro alguna cosa del bloc, poso la primera fotografia: Colors pujant al Gorg Negre de Gualba.

Sí, si…..
A poc a poquet, sense fer massa fressa, hem anat encalçant una suma prou considerable:
Cinc-cents apunts al bloc.

I enguany l’he poguda tastar….
Gràcies a la X. , la meva dona: Ja fa un temps que em va regalar, impresos, els llavors 400 i escaig apunts fets al meu bloc i a l’ensems, amb l’ajuda de la gent del despatx, em van gravar en Cd els contes que he anat explicant i penjant al bloc.
Mireu, un bon regal que em va fer molt feliç i que vaig agraïr molt i molt!!!
Doncs aixó:
Avui, aquest és l’apunt 500 del bloc Serrallonga…..
I els més vistos son aquests:

I si no em treieu, procurarem continuar!!

IN BOCCA DI LUPO

Foto: Al “Repente de Comèdia” amb la Mercè Pons.

Sempre, sempre, quan faig teatre, dic als companys l’expressió italiana “in bocca dei lupo”…
Em sembla més ajustada a la realitat del que viurem, quan estiguem, sols, davant la gola del llop….
Si no ho heu provat, ni que sigui per experimentar, pugeu en un escenari i mireu al pati de butaques….  Tothom mira…. i tu, en el millor dels casos, no veus res…..
Es ben bé una gola de llop.
I es que la frase consuetudinària que diu tothom em molesta i em fereix:
“Molta merda”.
Si ja se que te una història, però a mi no em diu res i no la dic.
Pels qui no en sàpiguen el perquè de la frase  us adjunto unes paraules de la Núria Corredor, molt aclaridores:

“Desitjar bona sort porta mala sort. Aquesta és l’essència de l’expressió “molta merda” que se sent als camerinos abans d’una estrena. L‘origen es remunta a segles enrere, quan el cavall era el mitjà de transport habitual. L’exterior de teatres i corrals es convertia durant la representació en un aparcament equí, en el qual descansaven els animals. Així, com més públic hi assistís, més cavalls hi hauria; i com més cavalls, més excrements. Al món anglosaxó, el recurs és molt menys escatològic. Ells desitgen simplement que et trenquis una cama (break a leg), evocant el gest de doblegar el genoll en fer una reverència a l’antiga usança. És a dir, que moltes salutacions equivaldrien a més possibilitats de fractura. A Gran Bretanya també s’utilitza l’expressió knock ‘em dead (estaborneix-los fins a la mort) i a Rússia es diu k chortu! (al diable!).

Apali! In bocca di lupo!!

ASSANGE, WIKILEAKS, HYDE PARK, FERRAN DE POL…. I EL CAIXÓ DE CERVESES BUIT….

Imatge: Ferran de Pol, en el seu despatx del Pas Sota Estudi d’Arenys.

Alguna vegada ja he comentat que, amb en Lluís Ferran de Pol i l’Esyllt, em va unir una molt bona amistat personal i em van deixar que professionalment gestionés alguns dels seus assumptes.

Però avui us vull explicar un fet que em va sorprendre:
En LLuís, en el seu llibre : “De lluny i de prop”, Editorial Selecta 1972, pagina 223, fa una descripció d’una tarda d’abril a Londres.
Si trobeu el llibre, llegiu-lo,: Val la pena:

Diu en Lluís (pag 224):

.- En aquest famós racó -situat a la part nord del Hyde Park – es parla amb entera llibertat, amb molta més llibertat i amplitud de temes que al Parlament Britànic, de les coses divines i humanes, i aixó al peu de la lletra: religió, màgia, ocultisme, política, revolució, colonialisme, sexe, racisme, poder negre, de la fi dels temps i de l’anihilament del món….. encimbellat damunt un caixó de cerveses ,buit……..

I més endavant diu explicant les paraules del predicador de torn:

-Tu i tú! ¿Esteu preparats per al gran cataclisme que s’acosta?…. ¿Que potser no sabeu, dissortats, que el sisé segell ja ha estat llevat, que, el gran terratrèmol, el tenim a tocar?…. Tu! ¿Quin rostre oferiràs a Déu de la cólera final?.. -sembla que em pregunta a mi- ¡Estas preparat per a la universal omega?…L’àngel de Déu trempa ja la seva espasa de mort de la ira del Senyor….. Tremoleu, tremoleu, perquè el sol  ben aviat s’obscurirà, cauran les estrelles del firmament, i la terra d’esquerdarà en grans abismes … Els temps són a prop!

I afegeix més endavant:

– Jo us diré que heu vingut a fer -qui parla és un hindú- jo us explicaré que fem, nosaltres a Londres, ….. No ens atreu la vostra manera de viure. Si algú us diu aixó, us enganya. … Us derrotarà l’enemic? ¿Morireu tots arrasats per una formidable explossió atòmica?… ¿Us engolireu en la decadència, en el no res, a poc a poc, com un terrós de sucre que es fon en el te sense que ningú pugui dir com ni de quina manera? Tant se val: hem vingut a contemplar la vostra fi. Potser jo  no la veuré, però la veuran els meus fills, o potser els fills dels meus fills… Us puc assegurar que contemplarem el vostre enfonsament sense cap mena de llàstima….

Un oient pregunta a l’orador:

_ I tu, tota aquesta festa d’extermini, ¿des d’on la veuràs eixerit? … Des de la torre de Correus suposo, que és prou alta. O, qui sap, potser ets faquir i encantaràs la bomba atómica. Perquè, si no, tambe prendràs mal, amiguet……

I quan acabavem de llegir aquest passatge, en LLuís em deia….. :

-La raó, l’explicació està en el caixó de cerveses , buit…

I jo, astorat.


– Si home, em deia en LLuís. A Hyde Park,  tothom pot explicar el que vulgui, sense témer res ni ningú, pot atacar el Príncep, el Sant Pare,  a Nostramo i a qui vulgui que se li posi al davant, però si ataca el poder britànic , o si ho vols millor, si ataca la Reina, en dir-ho,  no pot tocar  terra britànica, ha d’estar aïllat del terra, ni que sigui amb l’ajuda  un caixó buit de cerveses…. Ah! Però si diu mal de la Reina i se li trenca el caixó, ja està, toca terra britànica i llavors ja pot resar a tots els Sants del Cel:
Ha comés un crim de lesa Majestat. Detingut i condemnat a les presons de Sa Majestat la Reina, pels segles dels segles………
Amén…

I tot això se m’ha ocorregut davant el desori organitzat per veure com el “pobre” Assange surt de l’ambaixada de l’Equador….

Potser si trepitja caixons de cervesa fins l’aeroport. ??
Així no trepitjarà terra …. britànica….
Aneu a saber????????

EL POBLE (LA VILA)

Imatge: Vista aeria d’Arenys de Mar.

Un poble, o una vila….

Mireu que és cas…. aquests dies de festa Major, encara que petita, m’han permés poder llegir sense cap pressa i he trobat aquest poema de Martí i Pol….

Mireu que és ben girat…

A un poble hi ha de tot, de tot….


El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

                    Miquel Martí i Pol

UN TASTET DE SANT ROC PELS NOUVINGUTS I VISITANTS….

Sant Roc:
El nostre Sant que ens va guarir de la Pesta…
I els arenyencs, no sabem ben bé quan, però podria ser l’any 1607, varem fer un vot de vila al Sant de Montpeller per a salvar-nos de la pesta.
Us adjunto un videu per tal que us en feu càrrec….
Si veniu avui a Arenys,  us podreu trobar un brogit que comença lleu, però de seguida es va fent fort: Crits, cants, gatzara, batzàrria i soroll de picarols i quan els teniu al davant, us podeu imaginar que son una colla que ha perdut el seny i que tot cridant Sant Roc, Sant Roc! us ruixen amb unes almorratxes, plenes d’aigua i colònia per a guardar-vos de la pesta…. I no, no han perdut el seny…. Renoven, renovem, el Vot de Vila!
No us espanteu, és la nostra manera de celebrar la nostra Festa Major Petita:
Sant Roc, Sant Roc!!!!

CREU D’AGOST AL MONTSENY

Imatge: Creu Montsenyenca.

Hores trobades de migjorn,
creu assedegada d’infinita bellesa.
A l’encalç del pregon amor
de la muntanya del senyal.

Penyora d’amor perdut i trobat,
quina basarda fa no trobar
el nostre jo perdut
enmig de tant bellesa.

Amor que trobes on cerques
I que cerques on freturosament
vols trobar.

Que l’infinit et servi tanta bellesa
closa dins el teu jo
que mira l’infinit.

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

SANT ROC! SANT ROC! QUE EL SANT ENS ALLIBERI DE LA PESTA!!

I sí!
Sant Roc és el nostre Patró petit d’Arenys… però no per això,  menys estimat….
És molt, molt, molt estimat!!!

I potser fora paraules…..
Que la festa es vessi pels carrers i goiteu quin esclat de joia que ens han preparat aquests de Radio Arenys! Com sempre!!

I Si en voleu saber més, cliqueu aquí! 

O potser aquí!!

I si voleu saber com celebraven la festa els nostres avantpassats, cliqueu aquí.

“Gloriós Sant Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets,  macipes, macips i captadores,  i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella. Que l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada d’olor ens mostri el més plaent de la vostra particular diada.   
Amén….” ……
Sant Roc!!, Sant Roc!!!!!…..

EL SERMÓ DE SANT ROC

Imatge: San Roque… Patró de Betanzos (A Corunya)…. i la curiositat és que va abillat amb el verol de Sant Zenon.

I avui, una contalla d’un sermò molt ben girat sobre Sant Roc…. Temps era temps que el sermó de sant Roc havia de ser molt ben girat… i per aital contesa s’havia de comptar amb un predicador de primera.
I el troben:  un canonge de la vila veïna ve a predicar sobre Sant Roc….
I és clar, s’hi llueix, però a l’hora de cobrar,  només li donen un dobler….
Paguen a tant la peça: només havia nomenat una sola vegada al Sant nostrat… a l’inici de la prèdica….. Es paga per vegada que s’hagi nomenat el nom del Sant de Montpeller….
I el canonge,  que te memòria, l’any vinent es rescabala de la malifeta….
Voler saber qué va passar…..
Doncs, cliqueu aquí o al dessota……

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA CONFESSIÓ DEL BENEIT

Imatge: Matança del porc.

Han robat el porc del rector!
I quí ha estat?.
El rector no en te cap dubte: El galifardeu que no guixa prou rodó i que sempre, sempre, ronda els encontorns de la rectoria .
I allí, a  la cort,  hi havia el porc  que el mossèn alimentava cosa de no dir, per tenir-lo ben farcit per si s’acostava alguna patum a la parròquia i podien sacrificar-lo per tal de poder servir unes bones viandes a la taula.
I si el rector no en te cap dubte, no es pot acusar baldament a ningú si no en tenim proves… i el rector no en té….
I quan arriba la Quaresma, ve el vicari del poble del costat i ajuda al rector a confessar.
i aquí el rector i el vicari fan mans i mànigues per descobrir el culpable….
I sabeu quí era el culpable:
El vicari del poble del costat…. Ho ha confessat ell mateix.
Apali: Escolteu
Cliqueu aquí, o al dessota….

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

L’ABRAÇADA ……… O UN ASSASSINAT

Imatge: L’abraçada un mati frescoral….

Ja fa temps…. Un dia,  un bon amic em diu:

.- Vinga que anirem a veure l’abraçada….

I xino-xano, ara una passa ara l’altra, ens varem endinsar per la Font de Passavets amunt fins a trobar, ran del camí ignot, un faig i un avet, entotsolats, ben impùdicament  en abraçada eterna, talment com un gest  d’amor infinit…. una abraçada, signe d’amor ancestral, on, desvergonyidament l’avet i el faig cantaven el seu amor als quatre vents……

Però ai las que ja feia un temps que duia la mosca a l’orella.

.- I si no és una abraçada……

I aquest estiu de calor immensa ens hem apropat, sense fer massa fressa i en bona companyia, fins al peu del caminoi que mena a l’abraçada….
Primer símptoma… Un avet, delmat, en ensulsiada plena havia caigut ran de marge….
Deixes la fageda i, de cop, et vas endinsant a l’avetosa….
De primer, un faig escadusser al costat d’un avet esponerós…..
De cop deixes els faigs i apareixen, majestuosos, els avets……
I nosaltres camí amunt.
Goitem a l’entorn….
I allí, ran de camí, com sempre, el faig i l’avet abraçats.
Esguardo a certa distància l’abraçada i s’enterboleix el meu magí…
.- Ep ! això ja no és una abraçada…..

Es un assassinat en tota regla.
Un sol i escadusser faig (a l’entorn ja no n’hi ha cap més) te premut l’avet, de manera que ja no és una abraçada…. es una entortolligada. El faig va enroscant-se al cos de l’avet, fins que, ineludiblement  d’aquí a no massa temps,  el tindrà ben travat i anorreat….
De cop, entotsolat amb el meu pensament, des dels arbres abraçats, em cau una fulla d’agulla del pi, ben marronosa…. morta…..

De ben segur però que no ho devem haver mirat bé….
L’abraçada és una abraçada.

.- Potser és l’avet que es deixa anorrear????

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

LA TRANQUIL.LA SERENOR DE SINERA

FOTO: La tranquil.la platja,  a la vigília del patró petit de Sinera, Sant Roc.

Passejada tranquil.la… fa de bo passejar ran d’aigua.
La serenor de  l’horafoscant es fa present a la rada de Llevant de la Vila. Les hores, ara l’una ara l’altra,  van caient fins que arribi la diada del nostre Sant. Tot seré, com cal en una vila marinera…. el meu poble.
I com a tot poble (vila) hi ha de tot. Hi ha qui esmerça hores i hores en bé de la comunitat, repescant fets antics i inventat-se de nou… però sempre en un sentit positiu,  que,  als que ja tenim uns quants anys ens enamora… però també hi ha qui creu que cal enfosquir la realitat de la història, del nostre passat,  del nostre present i del nostre futur.
I ai las! que de vegades, retornen els captaires d’engrunes, talment com les ombres de la Sinera del nostrat poeta……:
Qualque nen mimat  que del no res més absolut i de derrota en derrota va arribant quasi a la derrota absoluta i que tanmateix renega dels seus orígens, algun miserable de les planúries boscanes, algun peterpan  convertit en un corifeu de fireta. L’Escombreta, que no entén res,  però vol entrellucar un camí incert des de la més supina incultura. La Bótil i l’hereu Quiliè que encara cerquen trobar els seus orígens. (Que mai trobaran des de la seva ignorància). I tots, tots, sense fer brot i esperant que les musses els arribin de l’aire del cel…. I no saben que Picasso ja ens va ensenyar, quan li preguntaven per la inspiració,  sempre responia:
.– Aquesta senyora no m’ha vingut mai a veure, però si de cas vingués,  que em trobi  treballant….
Cap perill, a aquests galifardeus que criden,  mai dels mais els trobaran treballant, Què voleu! massa cansat, costa menys baladrejar el darrer instant que crear quelcom per a gaudi de tots!!!

I així, pels segles dels segles…
I  mentre i tant,  Sant Roc, des del  cel, deu maldar per entendre alguna cosa.
Però no patiu, deu pensar: Sempre llueix la veritat, malgrat els ineptes, ignorants, miserables  i tota l’altra tropa que no ha entés que el Vot de Vila és això: Un vot de vila des de la història !!

“Gloriós Sant Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets,  macipes, macips i captadores,  i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella. Que l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada d’olor ens mostri el més plaent de la vostra particular diada.   
Amén….” ……
Sant Roc!!, Sant Roc!!!!!…..

RETORN AMARG…. O L’APROXIMACIÓ A LES ARRELS……

Imatge: Portada del llibre “Retorn amarg” de la Lluïsa Forrellad.

Algú, de ben segur, si ha llegit “Retorn amarg” , us dirà que acaba com el rosari de l’aurora……
I cà!!!
Potser no ha llegit els clàssics……..
Goiteu: Un dissabte de fa uns mesos, al matí,  trapellejant pel Setciències, la llibreria d’Arenys,  fem tertúlia amb en Pere Alzina Bilbeny…. I em fa….
 .- Acabo de llegir “Retorn amarg” de la Lluïsa Forrellad….
 I jo que  tinc a n’en  Pere, en  molta consideració, li pregunto:

-I què?.
 I ell comença amb un devessall d’elogis, la cara se li il.lumina i m’explica que més que llegir el va devorar…..
Doncs, apali, jo que miro d’obtenir-lo i el llegeixo…. perdó, com en Pere….. el devoro….
No us el voldria pas explicar….:
Una posta de sol no es pot explicar, s’ha de viure….
Un gran amor s’ha de viure, però no es pot descriure.
 Una imatge de la natura, com la descriuríeu?….. potser millor que la visquésiu, no?…..

Una qüestió: com descriuríeu la bellesa misteriosa de ” le solei levant impression” d’En Monet.
O el neguit que provoca el “crit de Munch” el podeu explicar?  o cal enfrontar-se amb ell sense parpallejar per comprendre tot l’horror que desprèn!!!!
Les obres d’art literàries no s’expliquen,  es llegeixen….
I un apunt sobre “Retorn amarg”:
El llenguatge us corprèn des de la primera pàgina… tot i ser curós, ben girat, aprofundit i ben descrit, no enfarfega gens…
Potser no caldria haver florejat els diàlegs de gent matussera,  fent-los parlar amb tant de seny…..

Però els personatges van apareguent en  el seu esplendor…. l’esplendor del braó, el neguit, l’angoixa, la bursada punyent d’anar descobrint unes vides desfetes, però que, fet i fet, intenten cercar la llum dins una foscor matussera que els te anorreats….
I al final: la gran troballa…..
Nikos Kazantzakis en la seva obra cabdal “Alexis Zorbas” ho plasma meravellosament:
Quan al final es vol “triomfar” a la vida… aquesta fa un capgirell, i s’esdevé la gran ensulsiada…
I és llavors, només llavors,  que compreneu que cal encetar el sirtaki de l’amistat, del ritornel.lo,  de retornar a començar des del no res, des de l’esperit, des de l’amistat, des de la llum i la claror descobertes dins la foscor més pregona….

I és llavors que en Lesmes Padró, el protagonista, quan ha arribat al fons del fons de la terra baixa, quan ha comprés que la Juliana l’ha fet mirar al mirall de la seva pròpia solitud, és llavors que  retorna sol, ben sol, cap a la masia a la terra alta,  on l’espera el retrobament amb el més pregon de la seva ànima….
Llegiu Retorn Amarg…. un dels grans llibres que he llegit darrerament.
Gràcies Pere!

A MI EN JOAN COLOMO NO M’AGRADA…. PERÒ…..

Sembla que aquest xicot  ara té molt d’èxit en això de la cançó….
Segueixo, de lluny, els moviments culturals més moderns….. però què voleu que us digui…. no tot m’ha d’agradar, oi?…
Algú em va dir una vegada: si no entens els anuncis de la tele, és que no els fan per  tu!.

Deu ser això:
El que no entenc, potser és que no ho fan per a mi.

Però l’entorn d’aquest vailet em te el cor robat…. :
Va ser el darrer en néixer en un clos màgic als estreps de la Muntanya de Baix, (pels no iniciats: el Montnegre) Amb un pare i una mare als qui estimo molt, encara que els viaranys de la vida ens van portar a negociar en costats oposats de la taula…

I van ser tan generosos en la negociació que,  avui, Sant Celoni, te un clos emblemàtic, gràcies a ells.
I en Carlos amb les seves escultures em te encaterinat….
I la Feli, amagada rera un posat ferreny, te un cor que no se l’acaba…
I en Joan  va fer aquest video a l’Ateneu celoní, on,  per goig meu, es va fer acompanyar d’en Pep i la Pepita, grans amics i grans actors…..
Apali! mireu-lo i gaudiu!!!

AVUI EN FA 39!

Imatge: Foto d’en Xavi Salbanyà, d’ahir a la tarda…… Moltes gràcies Xavi!

I poques paraules….
Avui, amb goig, celebrem que fa 39 anys que, davant el retaule de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar i als peus de Sant Zenon, començava una història compartida.
Podeu estar-ne ben segurs……. tota aquesta pàgina s’ha pogut escriure gràcies a  Ella!
Sense la X. res no hauria estat possible!!

I amb ella també amb els nostres fills  l’A. i en X. que tenen llum als ulls i la mirada neta per viure el seu futur….. i en X. ara també amb la C.
I mireu! com que estem contents, doncs això…..
En vida vostra!!