SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

I ARA, ONCLE VANIA EN PEL.LICULA!!

Apali!

Ja teniu penjada a la xarxa, aquesta esplèndida versió de l’Oncle Vània, feta per  Radio Arenys, realitzada pel seu director en Josep Maria Bayo, ajudat pels bons companys i companyes dels serveis de la radio…
Ara teniu la opotunitat, de poder veure tota l’obra Oncle Vania en direcció de Jordi Pons-Ribot, en un format que és més de cinema que de teatre…….
De ben segur que no us decebrà. Us puc assegurar que als actors i actrius, quan la veiem, ens feia una mica de basarda…..
…….Això que la càmara s’acosti tant, produeix temor… però al final, crec que us pot agradar……….

Publicat dins de TEATRE | Deixa un comentari

RADIO ARENYS AMB L’ANY ESPRIU

Imatge: Logo de l’any Espriu.

Si no el tinguéssim, l’hauriem d’inventar….
En Miquel Vila, poeta, rapsoda i home de bé, s’ha proposat, aquest any, any Espriu, que els arenyencs, un bon ventall d’arenyencs…. passem per Radio Arenys a llegir, explicar, recitar algun poema o text en prosa, del nostrat poeta….
i m’ho va demanar i obviament, amb molt de goig, hi vaig participar, llegint alguns fragments de l’obra del nostre poeta….
Si voleu, podeu entrar……

Quan el preu, tan mòdic és,
que no penso cobrar res……

ONCLE VANIA …. EN PEL.LICULA..

Imatge: Jordi Pons Ribot, ahir al Principal després del passi de la pel.licula.

Sí!
Ahir, a entrada de vespre,  ens varem tornar a reunir tota la companyia del Fènix teatre,  per  tornar a veure l’obra Oncle Vània….
Però ara l’hem vist des del pati de butaques……
Com si mirèssim una pel.licula…. i és clar…. era una pel.licula …
Us puc assegurar que fa impressió veure aquesta pel.licula (que ja es penjarà a internet) .
Una cosa és una obra de teatre, diluïda dalt de l’escenari i la responsabilitat dels actors forma part d’un conjunt… harmònic, però conjunt tanmateix…
i la pel.licula t’individualitza… és el detall, la mirada, l’ànima visualitzada en el petit detall, que en l’obra pot passar desapercebut, però que en pel.licula,  aquell instant, el detall, esdevé la màxima expressió de l’art…. o del fracàs……
Ui! quina por…
Nosaltres, que hi sortim, no podem jutjar….
Quan es pengi a internet us ho diré, i si la veieu,  ens feu els comentaris….
Ah! i des d’aquí vull tornar a agraïr a n’en Jordi Pons-Ribot que ens faci sempre partíceps de grans instants de la nostra vida….
I a tota la companyia per l’estima que es destil.la sempre, dins i fora de l’escenari!!

I si voleu veure els apunts de teatre, cliqueu aquí…..

Publicat dins de TEATRE | Deixa un comentari

EL DIMONI I EL JUTGE

Correfocs.

I avui una de dimonis i jutges……..
El jutge ha d’anar a desnonar una pobre família….
Pel camí va acomanyat d’un dimoni….
i la fan petar…. i el jutge va reptant el dimoni que ha de prendre animes humanes….
Els uns es barallen per mor d’uns infants que  juguen
Els altres son un matrimoni en picabaralla…
Els de més enllà, discuteixen….
Però el dimoni no en fa cas… son petites picabaralles .
Fins que arriben a la casa on el jutge ha de desnonar …. I allà el dimoni ho te clar…..
Cal endur-se a l’infern a les males persones.
Si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí  o al dessota….

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

PODEU VEURE TOTA L’OBRA DE TEATRE MIRALLS TÈRBOLS….

Marenyencs i marenyenques, amics, coneguts i saludats….. perdonin si em presento, sóc en Pere Dotres. A vostès el meu nom no els deu dir res, però sóc el secretari del Mareny… No s’enfarfeguin, no em poden conèixer, les meves cendres reposen al clos del cementiri del Mareny, al segon dels esgraons. No he arribat a dalt del cimbell on hi ha els homes grans,  els excelsos. De ben segur que allí hi deuen haver l’Alcalde Massana i el noi Crostes, en Jaurés…
I si ara voleu, cliqueu aquí al dessota i podreu veure tota l’obra de teatre…… Crec que val la pena….

Publicat dins de TEATRE | Deixa un comentari

AMB GOIG…. UNA PRESENTACIÓ A LA BIBLIOTECA DE SANT CELONI

Imatge: Amb la Núria Esponellà a la biblioteca…..

Divendres dia 8 de març vaig tenir el goig de presentar el llibre de la Núria Esponellà: Una dona d’aigua…
I em va plaure establir un paral.lelisme entre les dones d’aigua del nostre imaginari i el dona d’aigua del llibre…..
Una coincidència:
La llegenda més reeixida sobre les dones d’aigua al Montseny, passa a Can Prat (sense s)  de Gualba….
Al llibre,  els fets passen a can Prats (amb s) de Banyoles….
I jo que li pregunto a la Núria:
El nom Prats és inventat o real….
Em respon que el va tocar una mica……
En realitat la casa de Banyoles també era a can Prat (sense la s) com la de Gualba…. I la Nuria , sense saber la llegenda del Montseny hi va posar la “s” final.
Apali, si voleu llegir el guió, cliqueu aquí
I si voleu escoltar la presentació, cliqueu aquí o al dessota.

EL RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS…. EL SALVAMENT D’UNA JOIA

Foto: El Retaule de Santa Maria d’Arenys. Foto de Xavi Salbanyà.

Em truca el meu bon amic x….. ( em demana que no digui el seu nom). Sap de la meva dèria per l’història dels arenyencs:

– Ramon , em diu, he trobat una cosa que potser t’agradarà.

-Tu diràs, que li faig.

Remenant pels papers familiars he trobat una carta de l’Abbe Dupeau a un meu familiar i explica com va anar i qui va ser que, a la maltempsada del 36, va salvar el retaule d’Arenys.

-Home, de veritat que em plauria molt…..

I em fa arribar la carta, la qual, traient la referència al nom de la persona adreçada, us l’enllaço aquí.

I de la que us transcric, la part més important:

Una enfermera que residia como yo en la Vila Betania, que pasaba delante de la iglesia vió este triste espectáculo. Corrio a avisarme porque sabia que habia sido encargado clandestinamente de la parroquia. Enseguida mandé un recado a Salvador Mola. Presidente del comite de la FAI que me habia tenido siempre mucho respeto, pidiendole que intervenga sin perder un minuto y es lo que hizo, se presento en la iglesia . Apuntando a estos pobres infelices con la metralleta que llevaba, les dijo mas o menos lo siguiente: Aqui, en este pueblo mando yo i os or(d)eno que os marcheis enseguido. Hay mucho oro en este altar que estaban derribando. Mis compañeros y yo buscamos la manera de rec(u)perarlo para comprar con el dinero armas y municiones. Os digo otra vez que habeis de marcharos en seguido, sig(u)iendo amenazandoles con su arma. Es lo que hicieron . De modo que en esta ocasion es Salvador Mola que savo el retablo y nadie mas.

Es muy posible que después de esta algarada el comite de la FAI haya tomado medidas , ayudados con algunas personas valientes para que quede protegido esta gran obra de arte que posee Arenys, pero , eso, lo ignoro .

Todo esto es el pasado y debemos , como cristianos, cubrirlo con el manto del olvido.

I jo, curiós de mena, he volgut assabentar-me de qui era la “infermera” que va donar l’avís. I de la mà de Sor Bibiana de Vila Betania m’ha fet arribar les seves dades. Era Concepción Tamés Sotres, naural de Llanes (Asturias) nascuda el 9 de febrer de 1896 i que va fer una llarga estada a Arenys de Mar i que, explicava a qui la volgués escoltar, aquest fet que va viure en primera persona.

L’Abbé Dupeau, va ser un capellà francés que residia a Vila Betània, fet que li va permetre moure’s amb molta facilitat per Arenys de Mar en temps de guerra, car Vila Betània, en ser una congregació francesa, no podia ser envaïda. Aixó li permetè que inclusiu fossin respectades les misses que dominicalment s’hi deien.

Altrament, i gràcies a l’Hug Palou, he pogut tenir accés a un article publicat a la revista Salobre el 6 de juliol de 2007, en el que en J.M. Pons i Guri transcrivia un petit dietari que feia l’arenyenc Josep Maria Miquel i Vergés, i així, en el dia 31 de juliol de 1936, deia:

“A la tarda vaig a casa el senyor Espriu i trobo Nicolau Castelló que ha vingut de Barcelona amb tren i ha perdut la documentació.

Anem a la Casa de la Vila i li faig un paper que acredita la seva personalitat. Aprofito l’ocasió i parlo amb en Mola sobre l’altar major, ell em diu “ja te els collons plens de valors artístics” i en indicar-li pensés que potser seria convenient que vingués algú de Barcelona per indicar la manera de salvar l’altar, em contesta violentament: “Aquí no hi ha altra autoritat que la del Comité d’Arenys. Res de Barcelona ni ningú de  Barcelona”. Abans el doctor Solé m’havia donat la llista dels objectes que les Arnaus tenien a la Rectoria i la lliuro a en Mola.

A la Riera hi ha set fogueres grans on es van cremant tots els altars i imatges de l’església. A la platja segueix una altra foguera….”

De veritat que m’ha plagut molt fer aquest post, de la informació que m’han fet arribar i que era una història que, si bé era sabuda de boca a boca, no de primera ma….

I aquí teniu la informació recollida de primera ma i sabem com es va salvar una de les nostres joies més preuades….

Amb el meu agraïmet a les persones que m’han facilitat aquesta, jo crec, valuosa informació.

 

UNA DONA D’AIGUA

Imatge: Cartell de la presentació del llibre de Núria Esponellà: Una Dona d’aigua a Sant Celoni.

Divendres, a l’horafoscant de dos quarts de vuit del vespre, em fa goig que m’hagin demanat presentar el llibre de la Núria Esponellà “Una dona d’aigua” I em fa goig perque és un llibre molt ben escrit, però a més a més, com que sempre m’han plagut molt les llegendes de les dones d’aigua , penso aportar una visió un xic ampliada i, com no pot ser d’altra manera, ubicada al Baix Montsney, com correspon…
Apali,
Si us abelleix, us esperem demà a la Biblioteca de Sant Celoni a 2/4 de vuit del vespre.

LA DONA D’AIGUA DE CAN PRAT DE GUALBA

Imatge: El gorg Negre.

Avui, si voleu escoltar-la,  he explicat la llegenda més emblemàtica del Montseny sobre les dones d’aigua.
L’hereu de Can Prat, solter, conco, només dedicat a treballar i a sirgar pels seus camps i feixes….
Només que els capvespres,  s’arriba al Gorg Negre, per veure si alguna ovella s’ha fet l’estella pels estimballs del Gorg….
I un dia, pot veure com del fons del Gorg surt una lluminària i amb ella, la dona més bella del món… I s’hi casa  només amb una condició que li imposa la Goja …..
Mai dels mais has de fer referència on m’has trobat, mai has de dir, ni en públic ni en privat que m’has trobat al Gorg… però ai las, que la imprudència de mascle, oblida aviat el consell i , acaba dient on l’ha trobada…. mal averany pels segles dels segles….
Si voleu, podeu escoltar la contalla, clicar aquí o al dessota….

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

FULLEJANT PER INTERNET………

L’altre dia, escoltant Radio Arenys, (una tertúlia entranyable…. feta per persones ja d’una certa edat provecta..-més o menys com la meva-) anaven desgranant els fets d’actualitat…. que si verdes, que si madures…. qui la diu més grossa i qui diu el darrer comentari sorgit de la més profunda relació amb el país…. o no, que pel cas vindria a ser el mateix……
Més visceral que raonat, però crec que aquestes tertúlies fan que la vila es vagi també configurant ….
No se si som massa, els  oidors d’aquests productes radiofónics…..
I de cop, un tertulià diu una frase que em va semblar magistral….
.- L’altre dia, fullejant per internet…..
Magnífica!!!
Descriu tota una generació a la que internet ja ens ha agafat grans. Que el fem servir perquè ens dóna prestacions…. per internet entrelluquem una part del mon, però per internet només rebem petites llambregades….
Però en el fons del fons, el que fem, no es entrar a internet. No és navegar per internet, no anem a la recerca del més pregon que corri per internet….
No, nosaltres prenem internet com un llibre, amb mentalitat de llibre, amb esquema de llibre…. Per nosaltres internet no és interactiu (si ni sabem que vol dir la parauleta!)
 Per nosaltres internet és un gran llibre obert que, quan el necessitem o quan ens vaga, el fullegem…….
Penso que és una de les frases més entenedores -i també més corprenedores- d’una generació que,  quan varem néixer,  pels carrers corrien carros i tartanes i amb poc més de mig segle hem acabat fullejant internet….
I que per molts anys ho puguem fer!!!!
Però, nosaltres,  la llambregada que fullegem per internet la sabem col.locar al seu espai determinat…..
A mi em fa però, que els vailets i vailetes que avui naveguen per aquest maquinari, potser acaben confonent la revolució francesa amb el Sant Sopar…. i de ben segur que si algú els parla d’en Longinos, l’acaben confonent amb un rellotge… o quan miren el Gran Germà creuen que és un programa -infecte- de la tele, i no la gran troballa de l’Orwell a 1984…
Què hi farem….
Que Déu hi faci més que nosaltres !!!!