SERMÓ DE Mn. MARTÍ AMAGAT AL FUNERAL DE SALVADOR ESPRIU

RETRATS DE SALVADOR ESPRIU I MN. MARTÍ AMAGAT

El 22 de febrer de 1985 a les 2 de la tarda, Salvador Espriu mor a Barcelona. Tenia 72 anys. L’enterrament i funeral es va fer el dissabte dia 23 de febrer a la vila de Sinera. Enguany fa 35 anys de la seva mort.

 Mn MARTÍ AMAGAT  rector de la petita pàtria de Salvador Espriu –“Sinera”, bon amic del poeta, adreçà als assistents al funeral les següents paraules curulles de sentit cristià i profunditat poètica:

Preguem – Un nou cel i una nova terra

 “Des de la meva simpatia per aquest home que regalimava arenyisme pels quatre costats del seu cor:

Des de la meva admiració sense reserves per aquest home de primera fila -home d’una bondat respectuosa i delicada i d’un sentit permanent del deure; des del meu agraïment de català per aquest home que tant ha treballat i lluitat pel nostre país; des de la meva fe cristiana; que em fa veure un germà en cada home, deixeu-me convidar-vos a tots aquells que d’acord amb les vostres conviccions pugueu compartir-les, a unes pregàries pel Salvador Espriu que ha fet traspàs.

Reforcen la meva petició unes paraules que ell mateix m’escrivia fa poc temps; aquestes:

“Moltes gràcies –em deia- moltes gràcies sobretot per l’inapreciable oferiment de les seves oracions, que prou que les necessito”.

Preguem, doncs, i fem-ho manllevant aquella humilitat que presidia tothora la conducta del Sr. Salvador Espriu. Preguem des d’aquella humilitat que ens porti a reconèixer que en realitat no saben on comença la mort i on acaba la vida, on comença Déu i on acabem nosaltres, on acaba la terra i on comença el cel.

Preguem tanmateix, convençuts que la gran catedral del silenci “la petita pàtria que encercla el cementiri” –com deia el poeta- ressona amb música d’esperances i que la promesa d’una futura i eterna  primavera davalli a les tombes.

 Preguem, demanant que es desperti a uns nous cels i una nova terra: aquella  on l’ànima no pateix de temor, on  es pot portar sempre el cap ben dret, on la mentida no entaca mai els mots, on les fonts de l’amor no es perden pels deserts del costum i la rutina i on, finalment, hom pot estimar a cor obert i sentir-se estimat de veritat.

 Preguem, perquè hagi aconseguit el que cantava en els seus versos de la seva “Cançó de la mort resplendent”

“Lluny, enllà/ de paraules amargues,/ una mort resplendent/ vaig trobar.”

Al funeral, en moments únics, difícilment reproduïbles, i quan l’església anava esdevenint poc a poc, un mercat de Calaf, la veu nítida de la Montserrat Roig, s’aixecà i de forma potent digué “Això és un enterrament, no un mercat.”

Amén…

Article publicat a la revista l’Agenda d’Arenys de Mar. Novembre de 2019

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’ESTELA DE LA CALMA, FA UNS ANYS… EN EL RECORD SEMPRE …

Foto: L’Agapit Borràs, arquitecte autor del Mirador on han exposat l’Estela al poble del Montseny.

Avui, tocava anar a l’encalç de l’Estela de la Calma, de seguir el seu camí ignot a la nostra muntanya del Senyal. La Calma ens espera amatent, lluïa uns núvols baixos que enamoraven. Per primera vegada en molts anys, la boira ens ha acompanyat a la recerca de l’Estela. De ben segur que els fats divins no volien que perdéssim l’oremus per la vista de la muntanya solellada. La tebior del gris ens ha acompanyat fins el peu de la barraca. Feia goig d’avançar, lentament, però fitant cada racó del camí. Un pastor ens sortia de la boira per saludar el caminant freturós de trobar la baluerna en forma de barraca. Adesiara les nostres figures es convertien en lleugeres ombres que avançaven amb ulls de cec. I les flors boscanes ens sortien a saludar tímidament. I per fi, la barraca d’En Ramon, que, acollidora ens ha fet passar al seu clos i hem pogut constatar la copia de l’Estela…. I que bé.

I de retorn, hem fet tat al mirador de l’Estela al Prat del Rector al poble del Montseny… I allí … miracle: ens ha vingut a l’encalç l’arquitecte de les noves estances de l’Estela: L’Agapit Borràs, que amb bonhomia, sabiduria i pedagogia ens ha explicat que el color vermell de les portes vol ser el signe perquè els estadants del Molar, quan surtin a l’Era puguin veure aquesta Estela, fins fa poc a casa seva. I ens ha il·lustrat de la forma del mirador… i ens ha fet estremir quan ens ha explicat que en el dinar de dissabte passat que era la celebració de la col·locació de la pedra, un bon home de muntanya es va emocionar, no quan parlava de persones, sinó que es va emocionar quan parlava de la pedra… I sí… A les persones les estimem i ens condolen els seus problemes, però quan és la història la  que ens ve a veure,  ens estremim quan veiem part del nostre passat, encara que sigui una pedra.
Apali! Si ho voleu aneu al poble del Montseny a llucar la Pedra que ens lliga amb la Història: L’estela de la calma .

Ah! I us acompanyo les fotos de la sortida, però també, per fer-vos una idea de la diferència de la barraca,  us acompanyo fotos d’anys reculats!.

 

Publicat dins de General, MONTSENY | Deixa un comentari

ADVOCATS I PROCURADORS A L’INFERN DE DOS EN DOS.

Imatges: dues edicions de la història del Viatge a l’Infern d’en Pere Porter.

ADVOCATS I PROCURADORS A L’INFERN DE DOS EN DOS.

I qui no ha dit alguna vegada:

Advocats i procuradors a l’infern de dos en dos...

I quan l’hem dit, sabem que la frase fa referència a les males arts que aquests dos gremis, presumptament,  fan servir en les seves escaramusses judicials i/o també a les seves  lligamanegues que farceixen  les seves trafiques… Però,  dit això, ja no sabem d’on pot venir la frase en qüestió.

Em sembla que,  sense cap mena de dubte, la frase surt del Viatge a l’Infern d’En Pere Porter… Un viatge dut a terme pel fill d’un pobre pagès  de Tordera (partit judicial d’Arenys. Què us penseu, que en aquesta història no apareix Arenys… doncs no voleu “caldo”,  tres tasses!). El pare Porter va ser enxampat per les males arts del Notari d’Hostalric Gelmar Bonsoms, qui, enredant-lo, no va cancel·lar  un debitori (hipoteca) que havia contret el pobre Porter.

I si no es paga el debitori es condemna a presó el fill del  pobre Pere Porter. Aquest, demana que li deixin uns dies per a poder retornar-lo i  va a cercar  un amic seu de Girona  que el pugui ajudar, tot prestant-li els diners del debitori. En ser a Sils es troba un cavaller muntat en un bonic corser i li diu que ell l’ajudarà a trobar els diners… el cavaller no era altra que el dimoni i tots dos, pels aiguamolls de Sils, baixen a les Calderes d’en Pere Botero i allà troben tota la gent de dret que havia fet malifetes, condemnats a les penes eternes  del xibalbà. Excuso dir que tots els que habitaven l’infern eren polítics, advocats, procuradors,  notaris i altra gent de dret..

I és així que, d’aquesta llegenda,  en surten algunes frases i concrecions que cal dir:

a.- La frase d’advocats i procuradors a l’infern de dos en dos pervé del fet que en Pere Porter a l’avern  pot comprovar, sense cap mena de dubte, que la mala gent del dret s’està cremant a les calderes infernals,  per les seves múltiples malifetes.

b.- I és així que en Ramon Pàmies, al fer els seus Pastorets,  va fer que en Jonàs i en  Mataties baixessin  a les calderes d’en Pere Botero (a l’època, Pere Porter). i…

  1. c) La més certa històricament: l’entrada a l’infern era als aiguamolls de Sils. Això ja ho sabien els romans quan van fer la via Augusta… Tots sabeu que la via Augusta passa per Girona i va directa cap a Sant Celoni passant per Sils. Però els romans es van adonar que en passar per Sils, a l’estiu, quan els aiguamolls estaven força secs, sorgien totes les males bèsties, mosques, mosquits, borinots i altres galindaines, que,  rabioses que estaven per manca d’aigua,  picaven cosa de no dir a les cohorts romanes i a tot aquell que se li posés bé…… i d’aquí,  veiem  que allò era l’entrada a l’Infern i varen construir una variant de la Via Augusta que, abans d’arribar a  Sils,  es desvia per la costa i passa, també, per Arenys de Mar, que aquí en diem el camí del Morbo… ( Els d’Arenys en diem Vallvidrera…)

 Apali!I si sou un misser i us amoïna que us diguin sempre la cançoneta: “advocats i procuradors a l’infern de dos en dos”, vosaltres els etzibeu:

Procuradors i advocats al cel a grapats…

I qui no es consola és perquè no vol!

Ramon Verdaguer i Pous

Aparegut a la revista  l’Agenda d’Arenys de Mar, el mes d’octubre de 2019.

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PASSEJADA AMABLE PELS CARRERS DE SINERA, BESLLUMANT ELS PANYS AUSTRIACISTES I BORBÒNICS.

El 25 de març de 1702 la nostra Vila forma una junta composada per Rafael Cot, Pau Roget, Francesc Doy, Bernat Pasqual i Rafel Goday . I la vila es disposà a defensar-se. Feren cap a la Torre de Mar… la confraria de Sant Elm l’havia bastida per ajut de captius i dots a verges…

29 de gener de 1714 Amill desembarca a Arenys (entre Arenys i Canet ) a cal Alero

el 15 de febrer, lluita a Sant Pol, comanada entre d’altres per en Bernat Pasqual

Descriure el setge de Sant Pol.  Sant Pol, la manta gent berganta quina hora es!

El 8 de maig , els borbònics encesos , assetgen Arenys i després de fer-se amos de la torre del mar feriren en Pasqual, el qual , no obstant , va ser atès a casa dels Ramis..

Guarit , torna a la lluita contra l’invasor.

El 24 de maig, (Amill i marques de Poal) tornen a conquerir Arenys

Sembla que no es mogués d’Arenys i a l’octubre de 1714, s’embarca , després de la desfeta de Barcelona , amb el  Marques de Poal  i dos fills seus I  també es concentraren els arenyencs Bernat Pasqual, Rafael Cot Pau Roget Segimon Torres i Antoni Goday .

El general Moragues també havia de marxar amb els arenyencs , però va ser detingut i mort, esquarterat i el cap penjat…. I el nostre heroi morí a Sant Petesburg, a la catedral on està enterrat el dia 22 de setembre de 1720.

En Rafel Goday No es un carrer. Home de poc caràcter però que lluita ferotgement. I te un carrer a Arenys de Mar.

Si voleu escoltar la primera part de la passejada, cliqueu aquí.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESGLÉSIA-RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS- sisè programa – SANTA AMANCIA I SANT FÈLIX… SANTS NOSTRES I MASSA DESCONEGUTS

SANTA AMANCIA I SANT FÈLIX. DOS SANTS QUE ENS VA PORTAR EL BISBE PASQUAL

Avui farem una visita a l’altrar de Sant Josep a la nostre Església d’Arenys de Mar.

El Bisbe Pasqual va rebre de la Curia Romana , en pagament dels seus serveis jurídics,  els cossos de Santa Amancia i Sant Fèlix.

Sant Fèlix, ens va ser lliurat als arenyencs  pel Bisbe Pasqual i el varen col.locar a la capella de Sant Josep, propietat dels Pasqual.

Atès que Sant Fèlix es celebra el dia 10 de Juliol, temps ha que els arenyencs el tenien com el patró petit de la nostra Vila.

El cos de Santa Amancia va ser traslladada al casalot dels Fontcuberta (hereus del bisbe Pascual), a Santa Eugènia de Berga, que es nomena Sala d’Heures.

Si us abelleix , podeu escoltar el passatge que varem gravar a l’església. I us enllaço també una ressenya que el Sr Pons Guri va fer en un programa de Fesa major.

 

Fotografia del cos de Santa Amancia a Sala d’heures :

Goig de Santa Amancia

Si voleu saber més coses sobre l’aportació de Santa Amancia i Sant Fèlix , per part del bisbe pasqual a Arenys de Mar.

si ho voleu escoltar “els sants de l’altar de Sant Josep”, cliqueu aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESGLÉSIA-RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS- cinquè programa – LA NOSTRA PARTICULAR CAPELLA SIXTINA

OBIOLS, PINTOR A ARENYS I A MONTSERRAT

Imatge:  Baptisteri d’Arenys de Mar. 

Tot i que ja m’ho havien explicat, aquests dies he pogut constatar un fet especial:
Josep Obiols, (1894-1967) pintor noucentista i arenyenc en els darrers anys de la seva vida, fou qui pintà la sagristia de Montserrat (algú en diu la nostra particular capella Sixtina).
I jo hi afegeixo que Obiols va fer l’esboç del Baptisteri d’Arenys de Mar, encara que la realització de les pintures la va fer en Francesc Vidal i Gomà, car l’Obiols, que ja passava els estius a Arenys, els darrers anys de la seva vida, va anar perdent la vista. L’obra fou executada l’any 1967.

Aquí us enllaço un apunt biogràfic: 

 Josep Obiols. Dades biogràfiques, per Agnès Ponsati Obiols

Neix a la vila de Sarrià el 5 de març de 1894. Fill de Tomàs Obiols, natural de Vallvidrera, i Filomena Palau, nascuda a Valls. Josep Obiols és el petit de tres germans en una família d’origen humil que treballa al camp. Família amb un marcat sentiment religiós, com ho demostra el fet que el seu germà gran, Àngel, fos capellà i la seva germana entrés molt jove en un convent de clausura.

I avui, seguint aquests programes sobre l’església d’Arenys ,podeu entrar a l’audio i escoltareu la història d’aquest espai tan poc conegut de la nostra església.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

1714 llambregada històrica. Revisió de dues Viles: ARENYS DE MAR I SANT POL

Panys austriacistes i/o borbònics.

El dia 2 d’agost de 2019, a la Biblioplatja d’Arenys de Mar, i a les 7 de la tarda, la bona gent de la Biblioteca em va demanar si podia guiar  una passejada per la història i pels panys i bocaclaus de la vila :

Divendres, 2 d’agost de 2019  –  7 h tarda

Itinerari: Passejada pels vestigis de la Guerra del 1714 a Arenys de Mar. Unes llambregades pels portals de Sinera a càrrec de Ramon Verdaguer

 Lloc: Biblioplatja

Adreça: Platja de la Picòrdia

Ho organitza: Biblioteca – Regidoria de Cultura

Si us plau i voleu venir, que sapigueu que abans  d’una passejada per alguns indrets de la Vila on hi han panys, començarem ben assegudets a l’ombra, farem una exposició d’algunes dades interessants, tant per la Vila d’Arenys de Mar, i també escatirem perquè als santpolencs els han bescantant fins ara pel tema del rellotge de sol. I els feien befa del mal nom.

Podrem dir en veu alta que no hi ha malnom sinó que hi ha un crit que ressona com a goig revolucionari de tornar-li a l’invasor el crit amb el que en Felip V insultava als Santpolencs: I NO !!!!:

el crit correcte sembla que era :

Sant Pol, vol de manta, gent berganta i quina hora és.

Veurem que una manta era l’únic abrigall que el rei Borbònic els va deixar tenir . Sense deixar-los reconstruir el poble que els havia cremat. Gent berganta, (el que no sabia l’invasor era que no deia bé el nom). No era gent berganta, sinó gent breganta… o sigui que és un brau defensor d’allò que creu. I per últim com els feia cridar “quina hora és” , ho feia perquè els havia abatut el rellotge del campanar de les hores, i òbviament no tenien campanar.

ARA EL TENEN I EL LLUEIXEN . VICTÒRIA !!!

Ah ! i moltes altres coses.

Si us plau , fins divendres dia 2 d’Agost a la biblioplatja d’Arenys de Mar, a les 7 de la tarda.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESGLÉSIA-RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS- quart programa -el Crist del mont Calvari (l’ESCABELLAT)

 

El Crist escabellat a l’Església d’Arenys de Mar.

Avui, seguint la passejada per la nostra església d’Arenys de Mar, entrellucarem una història real, com la vida mateixa… Una de les històries arenyenques  que inspirà al nostrat poeta, Espriu,  en una part de la seva obra….
A l’Hipòlit Doy, un pescador maridat amb la Antònia Sofia, algú li burxa la orella tot dient-li que la seva dona, l’Antònia Sofia, potser s’ho fa amb qualque galifardeu del veïnat….
I quan els troba junts, veu que el galifardeu fa un badall i la Antònia Sofia li retorna el gest (ja sabeu que els badalls s’encomanen) i el pobre Hipòlit, engelosit, occeix la Sofia.
I per penitència se’n va a Roma a demanar perdó.
I el Sant Pare li regala un Sant Crist, tot dient-li que allà on pari la barca, basteixi una ermita.
I és així que neix l’ermita del Calvari i el Sant Crist el nomenem l’Escabellat, que guardem a l’Esglèsia …

I si ho veleu seguir, entreu i escolteu l’explicació a peu de la figura de l’Escabellat, que guardem dins l’Església i que avui ja no està escabellat…

Publicat dins de General, MARENY-SINERA, SANTES I SANTS | Deixa un comentari

FESTES MAJORS: VA DE GEGANTS

FESTES MAJORS: VA DE GEGANTS

 Us heu aturat mai a contemplar pausadament els nostres gegants? Tenim en Tallaferro, que si us fixeu bé, té un aire de centurió romà que enamora!. Tot un  senyor com el nostre patró Sant Zenon. Quins aires que rumbeja… Ep ! i la Flor d’Alba amb flaire  de Canigó verdaguerià i que gasta un llustre imperial de no dir!.  Talment com si fos una princesa de país petit… I en Roc i la Maria, verament abillats d’hàbits de macip i captadora, amatents  que arribi el llevant de

taula, per tal de gaudir del millor esperit seguint costum vella a la contrada, d’anar a cercar els de la Casa Gran i acompanyar-los, en clam de festa,  per assistir a l’ofici!!. Però fixeu-vos en l’Elm i la Carmeta. Un xic descreguts,  eh !. A vessar de picardia…  Son els més menuts,  però renoi! quina planta que en tenen els dos, sorgits de la nostra claror marinera de Sinera: l’Elm amb el peix que allargassa el seu braç dret i la  Carmeta que duu la  panera en la que, de ben segur en arribar a casa, amorosament,  l’Elm li col·locarà el llobarro que tragina…

 I  en aquest  racó de món, on tot ressona a història, no en podia ser d’altra que l’Elm i la Carmeta respiressin aquesta sentor marinera de la rada de llevant. De ben segur que l’Elm n’és descendent directe d’aquells mariners que, el terç diumenge de juliol de 1617, a redós del cementiri situat on avui hi ha la placeta de l’Església,  varen fundar la Germandat de Sant Elm, braç solidari de la Confraria del mateix nom. I aquesta Germandat, amb aquell sentit solidari dels nostres predecessors,   (Plagués a Déu que  mai el perdem!) va propiciar que, amb l’abonament d’un ral, la germandat procedia al rescat dels captius i captives que els corsaris feien pels nostres verals… Però no només alliberaven captius amb els cabals de la recapta,  no…  sinó que,  els estatuts també preveien, com qui no vol la cosa, que  amb els calerons  recollits,  ajudarien, abonant una dot, a “maridar donzelles pobres”. (De les riques no en diu res, car, com quasi sempre i és de consuetud, aquestes ja tenen  qui les   agombola…)

I de  la Carmeta, què en voleu que us digui? Parella de ball de l’Elm i clar exponent de la dona forta marinera. I si bé en altres endrets la Verge del Carme ha esdevingut, en substitució de  Sant Elm, la patrona dels mariners, a la nostra Vila, els hem sabut ben maridar perquè no només no es facin nosa, sinó que, ben juntets, ens siguin els patrons celestials del mar i a la terra ens  facin ballades en aquesta diada que la festa es vessa pels carrers. Per molts anys Elm i Carmeta !!! I no cal que ho fem més llarg, cantem tots ben fort com una jaculatòria de joia i alegria: 

 “Gloriós Sant Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets,  macipes, macips i captadores,  i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella. Que l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada de colònia ens mostri el vessant  més plaent de la vostra particular diada.   Amén…”

Signat: Ramon Verdaguer i Pous

Article publicat a la revista l’Agenda del mes de Juliol

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESGLÉSIA-RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS- tercer programa PORTAL DE SANT ELM (SANT PEDRO GONZÁLEZ)

Imatge: Sant Elm a Arenys de Mar.

Un Sant importantíssim a la nostra vila…. De fet va ser la nostra primera llum!!!!!

Dedicada a aquest Sant, a Arenys hi varem bastir la primera Església de la Vila. La seva devoció ja era molt reculada en el temps i el 1585 es va constituir la confraria de la gent de Mar. La confraria més important que hem tingut sempre. Era tant important que inclusiu tenien el dret de tancar tots els actes religiosos de la Vila. Eren la Confraria més potent, la que va ajudar a bastir la nostra església de la vila.

I no només això, sinó que a 1617 varen constituir la germandat que, si la confraria era molt potent, la Germandat ho era encara més, car es va constituir per a poder pagar el rescat dels captius que feien els pirates que rondaven per la costa. I també es va constituir  com a serveis mutus en cas que algun membre de la germandat passés uns mals moments econòmics…. I també nodrien de petits cabals com a dot a les noies de cases amb pocs recursos, per tal que poguessin aportar un petit cabal al matrimoni que feien.

Oi quin goig que fa tenir sants així!

I fins i tot mestre Espriu al sermó de l’Altíssim que tanca la “Primera Història d’Esther” els cita:

” … i els pescadors confrares de sant …. i els calafats i mestres d’aixa de les antigues mestrances…..”

Ep! que hi ha algú que botzina que no coneix aquest sant important?

Doncs la seva festivitat és el dia 14 d’abril….

I si voleu , escolteu l’àudio. Crec que us pot abellir escoltar-lo.

I escolteu el tercer lliurament de l’Església . Portal xic.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari