MISSA, UN POQUET DE SERMÓ I UNA GRAN GATZARA

Imatge: Església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb.

Si us plau, podeu entrar, llegir i escoltar de com va anar la primera missa del rector de Vallfogona a la seva parròquia….. o millor dit, la primera missa no dita pel rector de  Vallfogona….

En fi, una lligamanega, però ja veureu que no és cap embolic.

Va passar que el pobre Vicent Garcia va ser nomenat Rector de Vallfogona i no va poder acudir a la primera missa…. tenia altres quefers… i li diu a un seu amic, no capellà, que el substituís en la primera missa. Podeu comprendre l’esglai del menjacapellans escollit, ell, que no en sabia un borrall de com anava la missa, ni les coses religioses.

Res, li fa el rector, tu te’n va a Vallfogona, vas a la sagristia, l’escolanet t’ajudarà a vestir-te…. Surts a l’altar i mirant al poble obres els braços i dius ben fort: – MISSA!!!

 -I res més, li pregunta l’amic.

 Tal dit, tal fet…. el diumenge fa el que li han dit…..

Podeu comprendre que el dilluns,  el bisbe ja en tenia noticia, i dues velletes trapasserotes se’n va a veure-l i li fan: .

Sr Bisbe: que el mossèn ha sortit i només ha dit missa…

Oh.- i que voleu que faci?:  dir missa, que és el que li toca…

No eminència,  ha dit missa i prou….

-I es clar…. . Home,  una mica de sermó tampoc hagués estat mal…. 

I les pobres velletes se’n va cap a Vallfogona i ho comenten. I s’escau que el pobre Vicent Garcia se n’assabenta, però tampoc hi va poder anar el segon diumenge… i es posa en contacte amb el seu amic menjacapellans, i li fa. 

– Escolta, que ho vas fer molt bé…. però hi has de tornar… 

– Que no, que li fa l’amic… 

Sí home sí, encara que ara has de sortir dir: MISSA I UNA MICA DE SERMÓ …. 

I tal dit, tal fet. 

I surt i diu : MISSA I UNA MICA DE SERMÓ.- 

I ja teniu  les velletes que tornen a veure el bisbe i li diuen que ara ha dit missa i una mica de sermó! 

I el bisbe se les mira i els fa… 

Ja sou rarets eh! a Vallfogona, i què mes voleu que faci,  que canti les absoltes!!!!!

I si les voleu escoltar, cliqueu aquí !

Publicat dins de General | Deixa un comentari

EL CENTURIÓ LONGINOS ERA… D’ARENYS DE MAR!

Fotografia: Longinos atravessa, amb La llança, al Crist Crucificat. 1346.  Fresc de  Fra Angelico. Museu del Convent Dominic de Sant Marc de Florència

LONGINOS: QUI VA CLAVAR LA LLANÇA AL COS DE CRIST AGONITZANT… ERA D’ARENYS

—Sabeu qui era en Longinos?… Ep! no us atriboleu que acabareu dient que era un rellotge…

Doncs no… en Longinos fou el centurió que va clavar la llança al costat dret del cos de Jesucrist clavat en Creu. I sabeu d’on era?   Doncs era d’Arenys de Mar!….

Que no us ho creieu?. Em permetreu que us ho expliqui basant-me en una obra de Ramon J. Sender: Crónica del Alba, volum I , pagina 247:

 Sí home sí, que els catalans érem els millors soldats de la Roma romana, n’ hi havia per triar, però teníem la mala fama, sembla, de ser els que havíem mort a  Jesucrist…

I fou així que Ponç Pilat, governador de Tarraco, en marxar a Judea, se’n va endur una colla de soldats, entre ells, el Longinos que acabaria essent centurió romà,

I va ser aquest centurió romà que ha passat a la història per haver clavat la llança a Jesús clavat en Creu. Alguns en diuen per matar-lo…. Immens error, si l’hagués volgut matar li hauria clavat la llança al cor, al costat esquerre, i li va clavar al costat dret per alleugerir el moment de la mort….

Sigui com sigui, aquest Longinos, centurió romà, era … d’Arenys de Mar!!!…

I si no, veieu el paràgraf del llibre esmentat, pàgina 247.

…. Y como eran tan buenos soldados, (els catalans) Pilatos se los llevó a Jerusalén, Cien soldados y un centurión. El centurión era de Arenys de Mar e iba siempre jurando: redéu, redéu, filldeput. Ese es el que prendió a Jesús, lo clavó en la cruz, se jugó sus vestidos. Y se llamaba Lonchinat, de donde vino Longinos, el que dio también la lanzada a Jesús… Por eso, antes de ser curas, los catalanes tienen que mostrar la “limpieza cataláunica”. Desde hace cincuenta y dos generaciones. Para eso hacen falta muchos papeles. Muchísimos papeles. Y escudos y arboles genealógicos.”

I sempre que explico aquesta història a algun prohom d’Arenys de Munt, homes de lletres tots, em responen:

—Alça Ramon, si a la mort de Nostramo, Arenys de Mar no existia…

I jo, consirós, responc…

– Ostres, teniu raó!. Aneu a saber si aquest Lonchinat, que va matar a Nostre Senyor,  no era d’Arenys de Munt……

Indefectiblement se m’enfaden!

Ah! I la llança d’en Longinos apareix a l’òpera  Parsifal de Wagner. El Sant Grial que cerquen  era la llança d’en Longinos…. I algú, molt agosarat, comenta que la creu gammada no és res més que dues llances trencades superposades……

Apali, i si en voleu saber més, llegiu el llibre de Ramon J. Sender, gran escriptor castellà.

(Article aparegut a la revista l’Agenda d’Arenys de Mar el mes d’octubre de 2018)

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

HAN ROBAT LA MULA DEL RECTOR DE VALLFOGONA

Avui us n’explico una del rector de Vallfogona:

Hi trobareu aquí la web de Menjadatils i en ella hi ha el conte escrit.

i que el transcric:

De quan van robar la mula del Rector de Vallfogona.

Un dia que el rector de Vallfogona anava de viatge, li van sortir dos lladres, li van robar la mula  els diners, i li feren jurar que mai no ho explicaria a home ni a dona. El rector ho va jurar. Al cap d’uns quants dies, mentre deia missa, així que es va girar de cara al poble, veié que sota de la trona hi havia els dos lladres, anomenats en Quico i el Pelat. El rector, que si, agafa una imatge de sant Crist, s’encara als fidels i diu:

Oh Déu! Us ho dic a vós que no sou home ni dona,

Que el Quico i el Pelat, que estan sota de la trona,

Em van robar la mula i els diners pel camí de Santa Coloma

El rector va revelar el secret sense mancar al jurament i els lladres foren presos de seguida per la justícia.

I si voleu: el podeu escoltar aquí .

Així veureu la diferencia d’un conte escrit a un conte explicat!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

SERMÓ DE Mn. MARTÍ AMAGAT AL FUNERAL DE SALVADOR ESPRIU I VÍDEO DE L’ENTERRAMENT

SERMÓ DE Mn. MARTÍ AMAGAT AL FUNERAL DE SALVADOR ESPRIU

Preguem – Un nou cel i una nova terra

El rector de la petita pàtria de Salvador Espriu –“Sinera” Mn. Martí Amagat, adreçà als assistents al funeral del gran poeta nacional les següents paraules curulles de sentit cristià i profunditat poètica:

Des de la meva simpatia per aquest home que regalimava arenyisme pels quatre costats del seu cor:

Des de la meva admiració sense reserves per aquest home de primera fila -home d’una bondat respectuosa i delicada i d’un sentit permanent del deure; des de el meu agraïment de català per aquest home que tant ha treballat i lluitat pel nostre país; des de la meva fe cristiana; que em fa veure un germà en cada home, deixeu-me convidar-vos a tots aquells que d’acord amb les vostres conviccions pugueu compartir-les, a unes pregàries pel Salvador Espriu que ha fet traspàs.

Reforcen la meva petició unes paraules que ell mateix m’escrivia fa poc temps; aquestes:

“Moltes gràcies –em deia- moltes gràcies sobretot per l’inapreciable oferiment de les seves oracions, que prou que les necessito”.

Preguem, doncs, i fem-ho manllevant aquella humilitat que presidia tothora la conducta del Sr. Salvador Espriu. Preguem des d’aquella humilitat que ens porti a reconèixer que en realitat no saben on comença la mort i on acaba la vida, on comença Déu i on acabem nosaltres, on acaba la terra i on comença el cel.

Preguem tanmateix, convençuts que la gran catedral del silenci “la petita pàtria que encercla el cementiri” –com deia el poeta- ressona amb música d’esperances i que la promesa d’una futura i eterna  primavera davalli a les tombes.

Preguem, demanant que es desperti a uns nous cels i una nova terra: aquella  on l’ànima no pateix de temor, on  es pot portar sempre el cap ben dret, on la mentida no entaca mai els mots, on les fonts de l’amor no es perden pels deserts del costum i la rutina i on, finalment, hom pot estimar a cor obert i sentir-se estimat de veritat.

Preguem, perquè hagi aconseguit el que cantava en els seus versos de la seva “Cançó de la mort resplendent”

“Lluny, enllà

de paraules amargues,

una mort resplendent

vaig trobar.”

                                 Mn. Martí Amagat

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A LES ACABADURES

Retrat del poblet de Montsor, encimbellat a dalt d’una roca , prop de Collegats.

Apali, si voleu saber la contalla  de les acabadures, haureu de clicar al dessota, on hi penjo el conte explicat a Radio Arenys.

Temps era temps, que un vailet de la Vall Fosca s’havia mig enamorat d’una xicoteta de Montclar….. de primer anava de vistes…. després ja varen començar a parlar de festeig… més endavant començaren a fer plans per si calia casar-se i fet i fet van engrescar als seus pares que anessin al Notari per tal de preparar els capítols matrimonials…. per veure qué  aportarien els pares d’ells al matrimoni… i també aportarien la hipoteca dotal a la Pubilla, no fóra cas que el matrimoni es desfés i la pubilla quedés sense res…. 

I tanta afició hi varen posar que ja concertaren dia i hora pel casori:

El darrer diumenge de Juliol… al poble de la pubilleta… però ja se sap… “pel Juliol ni dona ni cargol”.. o sigui que tots els esforços havien de ser per a la collita del blat! no valia badar per altres galindaines …

Fet i fet, varen convidar a tots els qui s’havia de convidar: els parents més propers i els parents més llunyans. Avisaren el Rector de Montsor que, pobre home, ho tenia tot lligat pel casori…

Arribat el dia, en concentraren tota la parentela a l’encimbellada esglesiola de Montsor (la veieu al retrat)…

Bé : hi eren tots menys el nuvi…

I aquí començaren les enraonies:

Que si li deu haver passat una desgràcia. Que si se n’ha oblidat … I cà! que responien les veïnes… és un xicot molt formal…

Sigui com sigui, el rector s’impacientava: tots els parents, amics i coneguts es quedarien sense missa dominical si el galifardeu no compareixia !. Doncs va fer la missa!!

I òbviament, si el taril.lot del nuvi no arribava es quedarien sense menjar. Per tant !! tots al xeflis que tenien preparat.

Varen fer festa grossa… sense nuvi i amb la núvia consirosa……

A horafoscant cadascú cap a casa seva…

I l’endemà arribà el triomfant nuvi, es posar a cridar pel poble… que ja havia arribat ..

Els vells i velles del lloc el van abraonar d’allò més…  Estaven que trinaven….

I ell que se’ls encara i els fa:

– Home, les acabadures no es podien esperar …. i la vostra filla bé es pot esperar un dia….

I cal dir que les acabadures és el darrer tram de la feina que faltava per collir el blat…

I tot cofoi , li va poder oferir a la núvia un “gavadell”  de “durus” encara que no hagués arribat a temps al casori.

No et fot ! ens casem dilluns i llestos……

I si ho voleu escoltar, cliqueu aquí al damunt per escoltar la contalla.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

SANT ZENON D’ARENYS I DE LUZAGA… (capítol 2)

Retrats: Amb Julio Gonzalo de Luzaga davant de Sant Zenon i amb la reliquia de Sant Zenon de Luzaga.

SANT ZENON, CONTINUACIÓ  …..

I és  a partir de 1664 que la nostra vila observa “perpètuament el dia 9 de juliol de cada any com si fos festa de precepte “

Tot amb tot però,  les troballes i les notícies que tenim de Sant Zenon se’ns acaben en el fet de  quina manera arriben  les seves relíquies a Arenys de Mar.

Dels seus inicis, del seu naixement,  del seu creixement i en definitiva de la seva vida,  no en sabem res més. Cercant per internet fa un temps vaig descobrir, admirat, els següents fets:

a.- Luzaga  és un petit llogarret de la província de Guadalajara que està escassament a uns 50 Km de Fuentelsaz, a uns 25 Km de Sigüenza i a uns setanta de Orihuela del Tremedal. b.- Detecto que el Sant Zenon que tenen de patró, era el nostre. c.- Comprovo  que el segon patró de Luzaga era Sant Roc, també com el nostre. d.- Constato  que l’església que tenen a Luzaga és dreçada en llaor de la Verge de l’Assumpció, com la nostra. e.- I que un dels personatges importants que incidiren a la vida de Luzaga era el nostre Pare Fidel Fita.

A partir d’aquí vaig començar a aprofundir  aquesta nostra possible relació amb aquest llogarret. 

Pel que respecta a Sant Zenon vaig poder constatar que, al igual que nosaltres, ells també tenen relíquies de Sant Zenon. Vaig poder veure el retaule on hi ha Sant Zenon i Sant Roc.

El fet que el pare Fita fos un personatge important en la vida de Luzaga, fou per uns estudis que feu sobre el famós “bronce de Luzaga”

En relació a Sant Zenon, ells tampoc no en tenen cap història completa. Saben però que tenen relíquies (un reliquiari molt bonic). I en un llibre de D. Eusebio Gonzalo “Historia de Luzaga” en diu:  

“referente a este santo sabemos muy poco o casi nada de su vida i obras, …… deducimos que fue un martir de los primeros tiempos de la cristiandad.

Per tot el que hem dit,  podem arribar a una aproximació que  Sant Zenon podria molt ben ser natural o nadiu de Luzaga, o d’algun lloc no massa llunyà.

Aquesta informació ve  corroborada i  ampliada per en Julio Gonzalo en la Revista Ardal numero 8 any 2012:

“Entonces apareció la imagen tallada en madera de aquel Santo (Sant Zenon)  de la Celtiberia del siglo III, martirizado en Roma y que probablemente nació o vivió parte de sus primeros años en la antigua Lutia romanizada que se encontraba debajo de algunas de las casas de Luzaga”

Qui això escriu  no és historiador i m’agradaria fer un prec als historiadors de  si es pogués escatir  d’on va venir el nostre Sant Patró. 

I així ja no hauríem de dir :  Ignorase el feliz suelo/ donde la Cuna tubistes:

I que Sant Zenon  ens faci bons!.

(Article aparegut a la revista l’Agendda d’Arenys de Mar a setembre de 2018)

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

SANT ZENON, PATRÓ D’ARENYS (1-ELS INICIS)

Sant Zenon al retaule d’Arenys de Mar (foto Xavier Salbanyà)

 Ignorase el feliz suelo, / donde la Cuna tubistes,/paraque creamos, fuistes/todo venido del Cielo./Siempre fue vuestro desvelo/desempeñar tal blazon./ …Amparadnos cuidadoso,/ invicto Martyr Zenon.

Aquest era el segon vers dels Goigs a Sant Zenon editat cap a l’any 1786.  Fixem-nos que el vers comença manifestant la ignorància d’on va néixer el nostre Sant Patró.  Que Sant Zenon és patró d’Arenys la nostra gaia vila, ho sap tothom i també ho és que cada 9 de juliol reivindiquem aquest fet des de temps molt reculats. No obstant, queda confós en el temps: però Mn. Palomer en un petit opuscle  “El cavaller Drylleyres” editat l’agost de 1916, ens il·lustra:

“Amb fetxa 4 de novembre de 1583, sagellada amb sagell de plom del Pontífex Gregori XIII allavors regnant i signada dins del recinte del Monestir de Scala Dei .. se expedí butlla en pergamí concedint an el llicenciat Joan Dominguez, clergue del Bisbat de Sagunte (avui Oriola) unes relliquies del martre Sant Zenon… i destinades a la parròquia de Fuentelsaz. “

I Mn. Patllari Rodà ens manifesta: “Fué el caso que el dicho Dominguez en su regreso de Roma, al pasar por esta parróquia cayó gravemente enfermo, de cuya enfermedad sanó y agradecido del hospedaje, asistencia y buen trato que le dieron sus moradores, les hizo la dádiva del precioso tesoro de las reliquias de San Zenon y sus compañeros martires. “

No m’estic de comentar què en el martirologi romà queda constància que Sant Zenon fou martiritzat  juntament amb uns altres 203  màrtirs a Aigües Sàlvies a Roma. Sigui com sigui però, el clergue de Fuentelsaz va passar pel camí del Morbo allà per l’any 1584, i malalt que es trobava, entrà cap a Arenys (veïnat de mar) i nosaltres  el vàrem guarir i en agraïment, ens va deixar una part de les  relíquies del qui serà, amb el temps, el nostre Sant Patró. I nosaltres ja construíem l’Església. És així que ens trobem aixecant una església en honor i llaor de la Verge de l’Assumpció, i si bé ja teníem Patrona, no teníem Patró: És clar doncs que Sant Zenon ens el porten “todo venido del cielo”.  I sembla que ja des del primer dia, el fem sant venerat  i potser també ja el fem patró. No hi ha documents però, que ho avalin. No és fins l’any  1664 que, en un vot de vila llegim:

“ de molts anys ençà, la nostra església parroquial de Santa Maria d’Arenys , atresora i guarda amb la deguda veneració alguns ossos de Sant Zenon i els seus companys. ..” I aquestes relíquies farien que celebréssim …… perpètuament la festa de l’esmentat sant Zenon el dia novè de juliol de cada any “ com en els sants diumenges…”

I aquest vot de vila fou confirmat pel Bisbe de Girona Fra Josep Fageda, qui en data 16 de juny de 1664 disposa… “ i havent-nos presentat aquella universitat (Arenys) la pertinent petició sobre això, hi consentim benignament i aprovem i lloem aquella escriptura”.

I des de llavors ençà venim celebrant la festa del nostre Sant Patró el dia 9 de juliol….

(Publicat a la Revista l’Agenda d’Arenys de Mar el juliol de 2018)

Continuarà…

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PASSEJADA-XERRADA PELS ESPAIS HISTÒRICS CAPUTXINS D’ARENYS DE MAR

I la xerrada va començar així………

CAPUTXINS A ARENYS DE MAR.

De primer el dia  4 febrer de 1618 la Universitat d’Arenys de Mar es reuniren a a la Parròquia de DE SANTA MARIA per tal d’acordar que s’edifiqués  un petit convent al  cim de la Pietat. I el 7 de febrer fou establerta la primera fraternitat. Prèviament,  el capellà custodi de l’ermita de la Pietat En  Pere Jornet feu donació d’un tros de terra.   La capella es dedicà a la VERGE DEL BON VIATGE I EL 2 DE JULIOL DE 1621 ES TRASLLADAREN AL NOU CONVENT DE LA PLANA.

No s’hi varen estar gaire a la Pietat, el convent era petit i esquifit . No hi cabien  i l’edificació no era massa ben girada.

Altrament, calia pujar per un petit corriol. Oblideu-vos del camí de la Pietat d’ara, llavors  era un corriol escarransit.

I a 1621 ja se’n van de la Pietat i deixen la Bandereta que tant els plaïa. Nogensmenys era  EL NOSTRE primer símbol…  

I continuà més d’hora i mitja ……

I si voleu veure les fotografies de la passejada, fetes , amb gran encert com sempre per en Xavier Salbanyà. Vliqueu aquí.

I si voleu escoltar una part de la xerrada. (d’uns 45 minuts de durada)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

DONA’M LA MÀ DE JOAN SALVAT PAPASSEIT

Apali!

Si voleu,  podeu escoltar el Dóna’m la mà de Joan Salvat Papasseit….

Falten pocs dies per celebrar amb joia els 45 anys de casats.

I aquell dia, com molts d’altres, vaig cantar aquesta cançó de Salvat Papasseit, amb música que hi vaig posar als 18 anys i la gravació és de fa molts anys, però que sempre m’acompanya… Ens acompanya……

Cliqueu aquí si la voleu escoltar 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

EL MONÒLEG D’EN BRILLON

Portada del llibre on hi ha la història d’en Brillon.

Aquest llibre, per mi, és un dels llibres de contes més ben girats i escrits que s’han publicat en català.

De sempre m’ha apassionat. Es fresc, dringa com una campana de bon matí, te la sensibilitat dels cors oberts , et fa tensar la corda de l’arc  de la vida…. i llegint-lo sents un plaer molt pregon…. molt arrelat a la nostra terra…. diria, a la nostra ànima!

Tot amb tot sinó l’aneu a cercar a alguna biblioteca no el trobareu.

Cerqueu-lo i gaudiu.

I jo he volgut fer una versió oral d’un dels contes “la curiosa història d’en Brillon ”

Un gos , molt estimat , i molt proper al seu pagès propietari.

I des dels seus ulls va veient, com l’amo treballa massa… escarràs…. no viu…. li passen les hores només treballant…. fins que un dia, el gos va veient que el seu amo es va transformant . I els ulls del gos us faran viure una de les històries més humanes que he llegit mai.

Fa anys el vaig explicar a la radio.

Encara hi ha algú que me’l recorda….

Si el voleu escoltar, cliqueu aquí.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari