PASSEJADA AMABLE PELS CARRERS DE SINERA, BESLLUMANT ELS PANYS AUSTRIACISTES I BORBÒNICS.

El 25 de març de 1702 la nostra Vila forma una junta composada per Rafael Cot, Pau Roget, Francesc Doy, Bernat Pasqual i Rafel Goday . I la vila es disposà a defensar-se. Feren cap a la Torre de Mar… la confraria de Sant Elm l’havia bastida per ajut de captius i dots a verges…

29 de gener de 1714 Amill desembarca a Arenys (entre Arenys i Canet ) a cal Alero

el 15 de febrer, lluita a Sant Pol, comanada entre d’altres per en Bernat Pasqual

Descriure el setge de Sant Pol.  Sant Pol, la manta gent berganta quina hora es!

El 8 de maig , els borbònics encesos , assetgen Arenys i després de fer-se amos de la torre del mar feriren en Pasqual, el qual , no obstant , va ser atès a casa dels Ramis..

Guarit , torna a la lluita contra l’invasor.

El 24 de maig, (Amill i marques de Poal) tornen a conquerir Arenys

Sembla que no es mogués d’Arenys i a l’octubre de 1714, s’embarca , després de la desfeta de Barcelona , amb el  Marques de Poal  i dos fills seus I  també es concentraren els arenyencs Bernat Pasqual, Rafael Cot Pau Roget Segimon Torres i Antoni Goday .

El general Moragues també havia de marxar amb els arenyencs , però va ser detingut i mort, esquarterat i el cap penjat…. I el nostre heroi morí a Sant Petesburg, a la catedral on està enterrat el dia 22 de setembre de 1720.

En Rafel Goday No es un carrer. Home de poc caràcter però que lluita ferotgement. I te un carrer a Arenys de Mar.

Si voleu escoltar la primera part de la passejada, cliqueu aquí.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESGLÉSIA-RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS- sisè programa – SANTA AMANCIA I SANT FÈLIX… SANTS NOSTRES I MASSA DESCONEGUTS

SANTA AMANCIA I SANT FÈLIX. DOS SANTS QUE ENS VA PORTAR EL BISBE PASQUAL

Avui farem una visita a l’altrar de Sant Josep a la nostre Església d’Arenys de Mar.

El Bisbe Pasqual va rebre de la Curia Romana , en pagament dels seus serveis jurídics,  els cossos de Santa Amancia i Sant Fèlix.

Sant Fèlix, ens va ser lliurat als arenyencs  pel Bisbe Pasqual i el varen col.locar a la capella de Sant Josep, propietat dels Pasqual.

Atès que Sant Fèlix es celebra el dia 10 de Juliol, temps ha que els arenyencs el tenien com el patró petit de la nostra Vila.

El cos de Santa Amancia va ser traslladada al casalot dels Fontcuberta (hereus del bisbe Pascual), a Santa Eugènia de Berga, que es nomena Sala d’Heures.

Si us abelleix , podeu escoltar el passatge que varem gravar a l’església. I us enllaço també una ressenya que el Sr Pons Guri va fer en un programa de Fesa major.

 

Fotografia del cos de Santa Amancia a Sala d’heures :

Goig de Santa Amancia

Si voleu saber més coses sobre l’aportació de Santa Amancia i Sant Fèlix , per part del bisbe pasqual a Arenys de Mar.

si ho voleu escoltar “els sants de l’altar de Sant Josep”, cliqueu aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESGLÉSIA-RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS- cinquè programa – LA NOSTRA PARTICULAR CAPELLA SIXTINA

OBIOLS, PINTOR A ARENYS I A MONTSERRAT

Imatge:  Baptisteri d’Arenys de Mar. 

Tot i que ja m’ho havien explicat, aquests dies he pogut constatar un fet especial:
Josep Obiols, (1894-1967) pintor noucentista i arenyenc en els darrers anys de la seva vida, fou qui pintà la sagristia de Montserrat (algú en diu la nostra particular capella Sixtina).
I jo hi afegeixo que Obiols va fer l’esboç del Baptisteri d’Arenys de Mar, encara que la realització de les pintures la va fer en Francesc Vidal i Gomà, car l’Obiols, que ja passava els estius a Arenys, els darrers anys de la seva vida, va anar perdent la vista. L’obra fou executada l’any 1967.

Aquí us enllaço un apunt biogràfic: 

 Josep Obiols. Dades biogràfiques, per Agnès Ponsati Obiols

Neix a la vila de Sarrià el 5 de març de 1894. Fill de Tomàs Obiols, natural de Vallvidrera, i Filomena Palau, nascuda a Valls. Josep Obiols és el petit de tres germans en una família d’origen humil que treballa al camp. Família amb un marcat sentiment religiós, com ho demostra el fet que el seu germà gran, Àngel, fos capellà i la seva germana entrés molt jove en un convent de clausura.

I avui, seguint aquests programes sobre l’església d’Arenys ,podeu entrar a l’audio i escoltareu la història d’aquest espai tan poc conegut de la nostra església.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

1714 llambregada històrica. Revisió de dues Viles: ARENYS DE MAR I SANT POL

Panys austriacistes i/o borbònics.

El dia 2 d’agost de 2019, a la Biblioplatja d’Arenys de Mar, i a les 7 de la tarda, la bona gent de la Biblioteca em va demanar si podia guiar  una passejada per la història i pels panys i bocaclaus de la vila :

Divendres, 2 d’agost de 2019  –  7 h tarda

Itinerari: Passejada pels vestigis de la Guerra del 1714 a Arenys de Mar. Unes llambregades pels portals de Sinera a càrrec de Ramon Verdaguer

 Lloc: Biblioplatja

Adreça: Platja de la Picòrdia

Ho organitza: Biblioteca – Regidoria de Cultura

Si us plau i voleu venir, que sapigueu que abans  d’una passejada per alguns indrets de la Vila on hi han panys, començarem ben assegudets a l’ombra, farem una exposició d’algunes dades interessants, tant per la Vila d’Arenys de Mar, i també escatirem perquè als santpolencs els han bescantant fins ara pel tema del rellotge de sol. I els feien befa del mal nom.

Podrem dir en veu alta que no hi ha malnom sinó que hi ha un crit que ressona com a goig revolucionari de tornar-li a l’invasor el crit amb el que en Felip V insultava als Santpolencs: I NO !!!!:

el crit correcte sembla que era :

Sant Pol, vol de manta, gent berganta i quina hora és.

Veurem que una manta era l’únic abrigall que el rei Borbònic els va deixar tenir . Sense deixar-los reconstruir el poble que els havia cremat. Gent berganta, (el que no sabia l’invasor era que no deia bé el nom). No era gent berganta, sinó gent breganta… o sigui que és un brau defensor d’allò que creu. I per últim com els feia cridar “quina hora és” , ho feia perquè els havia abatut el rellotge del campanar de les hores, i òbviament no tenien campanar.

ARA EL TENEN I EL LLUEIXEN . VICTÒRIA !!!

Ah ! i moltes altres coses.

Si us plau , fins divendres dia 2 d’Agost a la biblioplatja d’Arenys de Mar, a les 7 de la tarda.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESGLÉSIA-RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS- quart programa -el Crist del mont Calvari (l’ESCABELLAT)

 

El Crist escabellat a l’Església d’Arenys de Mar.

Avui, seguint la passejada per la nostra església d’Arenys de Mar, entrellucarem una història real, com la vida mateixa… Una de les històries arenyenques  que inspirà al nostrat poeta, Espriu,  en una part de la seva obra….
A l’Hipòlit Doy, un pescador maridat amb la Antònia Sofia, algú li burxa la orella tot dient-li que la seva dona, l’Antònia Sofia, potser s’ho fa amb qualque galifardeu del veïnat….
I quan els troba junts, veu que el galifardeu fa un badall i la Antònia Sofia li retorna el gest (ja sabeu que els badalls s’encomanen) i el pobre Hipòlit, engelosit, occeix la Sofia.
I per penitència se’n va a Roma a demanar perdó.
I el Sant Pare li regala un Sant Crist, tot dient-li que allà on pari la barca, basteixi una ermita.
I és així que neix l’ermita del Calvari i el Sant Crist el nomenem l’Escabellat, que guardem a l’Esglèsia …

I si ho veleu seguir, entreu i escolteu l’explicació a peu de la figura de l’Escabellat, que guardem dins l’Església i que avui ja no està escabellat…

Publicat dins de General, MARENY-SINERA, SANTES I SANTS | Deixa un comentari

FESTES MAJORS: VA DE GEGANTS

FESTES MAJORS: VA DE GEGANTS

 Us heu aturat mai a contemplar pausadament els nostres gegants? Tenim en Tallaferro, que si us fixeu bé, té un aire de centurió romà que enamora!. Tot un  senyor com el nostre patró Sant Zenon. Quins aires que rumbeja… Ep ! i la Flor d’Alba amb flaire  de Canigó verdaguerià i que gasta un llustre imperial de no dir!.  Talment com si fos una princesa de país petit… I en Roc i la Maria, verament abillats d’hàbits de macip i captadora, amatents  que arribi el llevant de

taula, per tal de gaudir del millor esperit seguint costum vella a la contrada, d’anar a cercar els de la Casa Gran i acompanyar-los, en clam de festa,  per assistir a l’ofici!!. Però fixeu-vos en l’Elm i la Carmeta. Un xic descreguts,  eh !. A vessar de picardia…  Son els més menuts,  però renoi! quina planta que en tenen els dos, sorgits de la nostra claror marinera de Sinera: l’Elm amb el peix que allargassa el seu braç dret i la  Carmeta que duu la  panera en la que, de ben segur en arribar a casa, amorosament,  l’Elm li col·locarà el llobarro que tragina…

 I  en aquest  racó de món, on tot ressona a història, no en podia ser d’altra que l’Elm i la Carmeta respiressin aquesta sentor marinera de la rada de llevant. De ben segur que l’Elm n’és descendent directe d’aquells mariners que, el terç diumenge de juliol de 1617, a redós del cementiri situat on avui hi ha la placeta de l’Església,  varen fundar la Germandat de Sant Elm, braç solidari de la Confraria del mateix nom. I aquesta Germandat, amb aquell sentit solidari dels nostres predecessors,   (Plagués a Déu que  mai el perdem!) va propiciar que, amb l’abonament d’un ral, la germandat procedia al rescat dels captius i captives que els corsaris feien pels nostres verals… Però no només alliberaven captius amb els cabals de la recapta,  no…  sinó que,  els estatuts també preveien, com qui no vol la cosa, que  amb els calerons  recollits,  ajudarien, abonant una dot, a “maridar donzelles pobres”. (De les riques no en diu res, car, com quasi sempre i és de consuetud, aquestes ja tenen  qui les   agombola…)

I de  la Carmeta, què en voleu que us digui? Parella de ball de l’Elm i clar exponent de la dona forta marinera. I si bé en altres endrets la Verge del Carme ha esdevingut, en substitució de  Sant Elm, la patrona dels mariners, a la nostra Vila, els hem sabut ben maridar perquè no només no es facin nosa, sinó que, ben juntets, ens siguin els patrons celestials del mar i a la terra ens  facin ballades en aquesta diada que la festa es vessa pels carrers. Per molts anys Elm i Carmeta !!! I no cal que ho fem més llarg, cantem tots ben fort com una jaculatòria de joia i alegria: 

 “Gloriós Sant Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets,  macipes, macips i captadores,  i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella. Que l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada de colònia ens mostri el vessant  més plaent de la vostra particular diada.   Amén…”

Signat: Ramon Verdaguer i Pous

Article publicat a la revista l’Agenda del mes de Juliol

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESGLÉSIA-RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS- tercer programa PORTAL DE SANT ELM (SANT PEDRO GONZÁLEZ)

Imatge: Sant Elm a Arenys de Mar.

Un Sant importantíssim a la nostra vila…. De fet va ser la nostra primera llum!!!!!

Dedicada a aquest Sant, a Arenys hi varem bastir la primera Església de la Vila. La seva devoció ja era molt reculada en el temps i el 1585 es va constituir la confraria de la gent de Mar. La confraria més important que hem tingut sempre. Era tant important que inclusiu tenien el dret de tancar tots els actes religiosos de la Vila. Eren la Confraria més potent, la que va ajudar a bastir la nostra església de la vila.

I no només això, sinó que a 1617 varen constituir la germandat que, si la confraria era molt potent, la Germandat ho era encara més, car es va constituir per a poder pagar el rescat dels captius que feien els pirates que rondaven per la costa. I també es va constituir  com a serveis mutus en cas que algun membre de la germandat passés uns mals moments econòmics…. I també nodrien de petits cabals com a dot a les noies de cases amb pocs recursos, per tal que poguessin aportar un petit cabal al matrimoni que feien.

Oi quin goig que fa tenir sants així!

I fins i tot mestre Espriu al sermó de l’Altíssim que tanca la “Primera Història d’Esther” els cita:

” … i els pescadors confrares de sant …. i els calafats i mestres d’aixa de les antigues mestrances…..”

Ep! que hi ha algú que botzina que no coneix aquest sant important?

Doncs la seva festivitat és el dia 14 d’abril….

I si voleu , escolteu l’àudio. Crec que us pot abellir escoltar-lo.

I escolteu el tercer lliurament de l’Església . Portal xic.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESGLÉSIA-RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS- segon programa DES DE GENER DE 1599 FINS A MAIG DEL MATEIX ANY

 

SEGON PROGRAMA SOBRE L’ESGLÉSIA D’ARENYS I EL SEU RETAULE .

Avui continuarem per l’Església de Santa Maria d’Arenys.

El dia 18 de gener de 1599 i essent  el Marquès d’Aitona senyor natural dels dos Arenys, va  pronunciar la sentència de separació de les dues viles i amb paraules de Josep Maria Pons i Guri:

… el marqués, després de fer avinent que, com a senyor natural de les dues universitats desitja (que els habitants de les dues universitats Sant Martí d’Arenys -Arenys de Munt- i Santa Maria d’Avall -Arenys de Mar-) estiguin en bona pau i quietud, tranquil·litat, amor i germanor, ha de lliurar aquells vassalls fidelíssims dels plets i controvèrsies que s’arrossegaven des de fa molts anys, tant a la Reial Audiència del Principat de Catalunya com en altres cúries civil i eclesiàstiques, i adverteix que obrarà, més que no pas pel rigor de la llei, com amical componedor i arbitrador, en força del compromís atorgat al seu favor” (1)

(paraules molt assenyades i amb llenguatge ponderat, equilibrat i  just i que avui, algunes patums justicieres han debolit)

Es constitueix la comunitat i s’organitza la universitat (el consistori)

I un fet molt i molt important : LA BANDERETA

El dia de la Veracreu de Maig de 1599 s’escullen els representants municipals. I Acorden (potser el fet visual més important de la vila) que prenen com a símbol de la bandereta que, per avís de pescadors onejava al cim de la Pietat, van acordar que li donarien una decoració bellíssima. Dos xiprers i al mig una creu, l’aranyó i unes petites ones marineres…

I així des d’aquell dia. I cada any de cada any, en la diada de la Veracreu (3 de maig  de cada any- avui ho celebrem el primer diumenge de maig), qui vol pot pujar al campanar i ajuda a canviar la bandereta que ha onejat durant tot un any i en conseqüència feta tirallongues, la renovellen i amb aquest gest renovellem la nostra independència. I encara, la llegenda diu que les noies casadores, si pugen dalt del cimbori del campanar i fan tres tombs. de ben segur que trobaran marit….

Apali. Si voleu escoltar aquest segon programa, cliqueu aquí.

I també tingueu en compte la cronologia que dóna peu a la història.

Publicat dins de General, MARENY-SINERA | Deixa un comentari

EN JOSEP BEULAIGUA I TRAGUETDEVÍ

 

S

Sant Josep de Guino Redi.

Mireu que és cas:

Avui n’explicarem una de les profunditats muntanyoses del nostre Pirineu.

Hi havia un pageset,  de nom Josep Beulaigua i Traguetdeví, transformat en fuster, que portava una vida tota tranquil.la, xiroia i servicial… En definitiva “un bon home”

Solter per a més senyes … i l’home, fent anys, no se’n va adonar que ja s’havia fet vellet i sense ni adonar-se’n va fer el cant del cigne i ningú , o quasi ningú,  li va esmerçar més enllà del temps que es triga en resar un parenostre i una avemaria.

Ell, però, xiroi, sabia que aniria al cel!!. Si més no , li faria de bé el seu patró, o sigui San Josep. A l’entrada del cel ningú li va fer cas, ni tan sols Sant Iu, que és qui porta el llibre gros de les entrades del cel.

Ni aquest li va trobar el seu nom i  en conseqüència no el podia deixar entrar a la gloria del cel. Havia d’anar a l’infern o al purgatori per veure si hi trobava el seu nom.

I ell, que no! , que de cap manera . Que ell volia que algú l’atengués … I que si no el volia rebre Déu Nostresenyor, i si no , el mateix Josep.

I sí! hi va anar-hi Sant Josep, però , pobre home, sembla que al cel també el tractaven com un calçasses….

Apali!

Si voleu escoltar el conte, cliqueu aquí.  

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESGLÉSIA-RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS- Primer programa

Benvolguts:

Mn. Joan Soler, el nou rector de la nostra Parròquia em va proposar si  volia fer uns programes a Radio Arenys en relació a la nostra església. Des de la seva construcció com edifici,  fins a l’abillament de dintre, sobretot el retaule i altres històries que el nostrat temple guarda, i amb alguna sorpresa que anirem explicant . Com podeu comprendre, li vaig dir de seguida que sí, que ho faria amb molt de gust.

Ens vàrem posar en contacte amb Radio Arenys i com sempre, amatents a la bona programació ens van oferir tota la seva col·laboració i així ho anirem fent durant algunes setmanes .

Avui us acompanyo la gravació que vàrem fer. I a l’ensems, aprofitant una pàgina molt interessant de l’Ajuntament d’Arenys us transcric la base històrica del que jo he desenvolupat en aquest primer programa.

L’inici de l’inici .

  1. XIII-XIV.- Comença a documentar-se poblament estable a la ribera de mar de la parròquia de Sant Martí d’Arenys (entenguem-hi avui: terme municipal), localitzat a Sa Boada i Es Caravar. Paral·lelament es manifesten les primeres activitats econòmiques relacionades amb el mar: construcció d’embarcacions, explotació comercial d’aquestes embarcacions i contractes de patronia.

1560.- Es construeix la torre d’en Llobet. Durant la segona meitat del segle XVI, la principal mesura defensiva de la població civil contra la pirateria nord africana va ser la construcció de torres, conegudes popularment per torres de moros; a Arenys de Mar varen arribar a haver-hi, simultàniament, tretze d´aquestes torres. Declarada, com totes les construccions de caràcter militar que l’any 1949 varen ser assimilades a Monumento Nacional, (Bé d´interès Cultural.)

1573.- Es documenta, si més no des d´aleshores, l´existència d´una capella, sota l´advocació de Sant Elm, a l´indret de Sa Voga de la Ribera de mar de Sant Martí d´Arenys. A mig carrer de la Torre hi ha la clau de volta de la primera ermita de Sant Telm. No és segura la seva veracitat, però així sembla que és .

1574, juliol, 11.- Es reuneix per primera vegada la Universitat dels homes habitants a la Ribera de Sant Martí d´Arenys independentment dels de la resta de la parròquia. Ho fan amb el consentiment del Governador General del vescomtat de Cabrera i acorden, entre altres coses, sol·licitar permís al bisbe de Girona per a erigir una església pròpia.

1575, març, 18.- El bisbe de Girona Benet de Tocco, concedeix formalment llicència per a la nova església, sota l´advocació de Santa Maria, declarant-la sufragaria de la de Sant Martí. Aquesta situació dura fins a l’any 1781.

1599, gener, 18.- Sentència arbitral dictada per Gastó de Montcada, marqués d´Aitona i vescomte de Cabrera, en què posava fi als conflictes de mal veïnatge entre les universitats de Sant Martí Santa Maria d´Arenys. Acceptada la sentencia per les parts demanen al vescomte que assenyalés els límits entre amb dues parròquies.

I si voleu escoltar el primer programa de Radio Arenys, cliqueu aquí.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari