SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

ELS LITERATS DE SINERA … XERRADA A LA VOCALIA DE JUBILATS D’ARENYS DE MAR

IMATGE: LA TRINQUIS, PINTADA PER AQUEST GRAN ARTISTA QUE TENIM A ARENYS,  EN JOAN MANEL SALICHS. 

Va ser una conferència que me la van demanar des de la Vocalia de Jubilats, i era per a tothom que s’hi volgués afegir.

Us poso un tast d’un arenyenc potser no massa conegut, però era brillant i sorneguer.

I si voleu , al dessota hi trobareu l’enllaç amb la conferència en àudio .

JOSEP PUIG I BOSCH (EL PARE HILARI)  (EL MEU POBLE EDITAT EL 1924)

“… El sol que toca Arenys de Mar, no és com el sol que toca els demès països. El sol de Arenys de Mar es un sol virginal, quiet i suavíssim. Ell, únicament ell, te entrada on no s’hi franqueja per ningú…. El sol de Arenys de Mar és l’únic que il·lumina sense atordiment per a atraure com a les aloves les mirades dels ulls que dormen esperant el sol que besant-los amorosament els diu: Ja sóc aquí. Es l’hora clara.

El sol de Arenys de Mar fa obrir els grifons que xisclen per l’aigua que borbollejant afalaga uns brassos, unes mans, un cos o unes galtes…”.

I ara,  que ens refan la riera i ens treuen les lloses, un avís per a navegants:

 Pàgina 74:

” El salubèrrim optimisme es el mes gran pecat de Arenys de Mar, tot ha de romandre igual, sempre de la mateixa manera tot i no es admesa una innovació, per xò, els Ajuntaments treballen algunes vegades amb desavantatges. Tots els individus que’l formen son fills de la vila i al veure’s amb la confiança del poble, amb un zel fervorosíssim van a resoldre tots els conflictes a deixar en practica els ideals que aixequen una polseguera sempre, per que el poble es refractari a tota innovació, per conseqüència, ve un cataclisme, un disgust, i tot perquè han acordat canviar una pedra de les aceres i….ca..! No…! aquella pedra posseeix una mena de consagració de passos, del temps. Ai! de l’alcalde que la toqui, allà  hi deixarà els dits i una mica més de la vara d’autoritat. No. Aquella pedra?, mai..! Que en tractin? bé, però tocar-la?, treure-la? No… Mai…!.”

I si voleu escoltar la xerrada, cliqueu aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

HEREUS, PUBILLES, CABALERS I FADRISTERNS

HEREUS, PUBILLES, CABALERS I FADRISTERNS . (Allò que comença als festejadors fins a la Notaria.)

Ahir, dia 10 de Gener de 2020, vaig tenir el goig d’explicar les herències catalanes…. a l’Ateneu Arenyenc amb u auditori molt plaent i atent:

Si voleu escoltar-ho cliqueu aquí , i amb un xic de paciència podeu escoltar 1 hora i mitja de conferència.

LA CONFERENCIA HEREUS PUBILLES CABALERS I FADRISTERNS

La conferència “Hereus , pubilles, cabalers i fadristerns” pretén ser una aproximació a l’herència a Catalunya.

Que ningú s’enganyi: No pretenc fer un estudi actualitzat del dret de successions vigent. No entraré, en l’estudi de les herències a Catalunya més ençà del segle XIX.

Besllumarem les herències des del segle IX cap endavant, fins a  principis del segle XIX

Veurem l’herència des del punt de vista de la seva funció econòmica dins l’espai català.

A Catalunya hem tingut el nostre propi dret de successions. Molt diferent del dret de Successions espanyol.

Però crec que la importància del dret català no ha estat tant el dret escrit que hem tingut, sinó el dret que el propi país: (les persones en definitiva) hem anat confegit un determinat dret , en el que l’eix central ha estat l’hereu.

Però potser no podem dir que ha estat l’hereu l’eix central . Potser el que hem de dir que l’eix central ha estat la Masia. La casa pairal  i al seu entorn s’ha confegit tota una corrua de drets i deures de tots els partícips d’aquest eix central.

I per acabar un pensament .: Dins d’aquest eix central hi ha la masia, els hereus, les pubilles, els cabalers i molta altra gent, però l’eix central ha estat sempre la figura femenina: la mestressa és qui ho ha agombolat tot. ( canvi però , de grans sacrificis)

A més a més farem un repàs de les formes de casament, les festes, les tradicions i moltes  altres coses.

LLISTAT DE LLIBRES SOBRE HEREUS I PUBILLES
La masia Catalana (camps i Arboix)
Hereus , pubilles i cabalers Llorenç Ferrer i Alos, Editorial afers

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CURT DE GAMBALS

 

Imatge: Uns gambals curts: Gambal segons el diccionari Alcover Moll: Corretja o cadena amb que es subjectaven les cames d’algú per impedir-li de  fugir o per turmentar-lo; cast. grillo.

 CURT DE GAMBALS

Qui no ha dit alguna vegada l’expressió:

—Aquest galifardeu és un curt de gambals.

No cal que ens esforcem massa per concloure que l’expressió fa referència a que la persona esmentada és més curta que una cua de conill o si ho voleu, ras i curt, que és un sapastre sense massa llums.

Ara se’ns ha donat per aplicar l’expressió a qualques polítics que, en el seu devenir diari,  no donen peu a pensar que siguin altra cosa que això: son estrets de sostre. O que no saben agombolar els nostres recursos públics o els nostres destins com a país, poble  o vegueria… en fi, no ens posem en un jardí florit que podríem prendre mal!!.

Però, d’on ve aquesta  expressió?

Doncs sembla ser que a la segona meitat del segle XIX, en una ciutat del centre de Catalunya,  les batusses entre lliberals i carlins feien que, quan manaven els uns, els altres anaven a la garjola i si canviava la truita, anaven a tornajornals i a l’inrevés, els uns  fora i els altres dins. Algú, potser espavilat, va pensar que dins la presó no rendien ni aportaven res a l’erari públic… ni quedaven malmeses les seves imatges de prohoms… I quina en pensa… doncs això, que en lloc d’estar-se quiets al tuguri, fa que surtin als carrers per netejar-los i escombrar-los:  en definitiva que siguin útils i de passada quedaven del tot desprestigiats. Però és clar, el primer dia, els col·loquen els gambals llargs (o sigui, la cadena que lliga les dues cames, que vagi baldera) i què passa?… se’ls escapen tots!!

Solució: gambals curts i així no s’escaparan, Però és clar, proveu de fer el petit pas de pujar una vorera amb un gambal ben curt: rodolareu per terra  fent tentines: o sigui que, qui us està mirant, pensa que no hi sou  tot, que sou un liró de cap a peus… i així, de mica en mica fins a l’expressió:

—Mira que n’ets de curt de gambals…

Àpali: Ja li podeu dir a algun estret de sostre que conegueu:

—Ets un curt de gambals .

I quan s’enfadi, (si s’enfada!)  li expliqueu què vol dir de veritat aquesta frase…

Ramon Verdaguer i Pous

Publicat a la revista l’Agenda d’Arenys de Mar, mes de gener de 2020