SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

LES ABELLES CASTIGADES

Ep! una abella!!!

Algú pot capir que un grapat d’abelles, cansades d’aguantar les barrabassades de genere humà: o sigui de l’home en general, pugen al cel a veure a Nostramo per demanar-li un favor:
Que les  ajudi a vèncer aquests galifardeus que les tenen ben amoïnades i no les deixen de petja: aquest gèner tan poc xarmant com son els homes….
I què voleu.… els pregunta Déu.
Només volem que ens ajudi en la venjança contra els homes…
I podeu creure que, a Nostramo, li demanen que els prepari una venjança?… Vinga home vinga….
I Nostrosenyor les ajuda, però els fa pagar la gosadia de demanar venjança!
I tan els ajuda que, des d’aquell dia, les abelles quan piquen als homes…. doncs aixó, que fan el cant del cigne!!!
Apali, si voleu escoltar la contalla cliqueu aquí o al dessota…..

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

AUGUSTO ALGUERÓ REPOSA AL CEMENTIRI DE……. SINERA!

Imatge: Tomba on reposen les restes de l’Augusto Algueró i la seva mare…
Si mireu be la fotografia veureu que a l’angle dret de la tomba s’hi reflecteix el campanaret de l’ermita de la Pietat. I si la voleu ubicar, al davant per per davant del nínxol del nostrat poeta Espriu….

-Quines coses, eh!
Em permeteu aquesta frivolité?:
Fa temps que ho vaig llegir i no m’havia vagat anar a cercar la tomba al nostrat cementiri. I mireu,  com sempre he hagut de manllevar la sabiduria d’en Paco, el masover del cementiri i m’hi ha portat…. Veieu la tomba, ben agençada i a la qual, cada dia 16 de cada mes, unes mans amoroses hi porten un ram de flors…. I no us penseu, les mans amoroses no son pas les de la seva ex-dona la folklòrica Carmen Sevilla!.

I sentimental que és un, no em resisteixo a enganxar el videu de la chica ye-ye un dels seus “èxits” cantada per la inefable Conchita Velasco…
Oi quines coses que passen !!!

Mn. MARTI AMAGAT UN HEROI D’ARENYS DE MAR

Imatge: Cartell anunciador de l’acte de nomenament de Mn. Martí Amagat com a fill adoptiu d’Arenys de Mar.

M’ha fet molt de goig, que em demanéssin participar al programa de Radio de la Xarxa, la Tarda.
Es tracta d’un programa que va a la recerca “d’herois locals” i els dedica tot un programa a la tarda de 2/4 de 7 a les 7.
I a mi, com que, desgraciadament no tenim a Mn Martí entre nosaltres, em van demanar si volia participar en el programa que li dedicaven ….
I em va fer molt de goig….

Si voleu escoltar-lo, cliqueu aquí, o al dessota, on hi ha l’enllaç a la mateixa Radio……

EL SEMINARISTA TRAPELLA… o circum barcam……

Imatge: Un seminarista, no gaire trapella,  per a un conte trapella…..

I mireu que és cas, abans, o sigui en el temps de l’antigor, si  qualque infant volia estudiar, havia, si vols i no vols, anar al seminari més proper…. I aquest estudiantet de seminarista ni volia ni deixava de voler….
Però la seva mare volia que fos seminarista i demana ajuda al rector de Massalcoreig….
i aquest, l’encoloma al seminari de Lleida…. i passen els dies i els mesos i quan l’estudiant ha de tornar a casa , no sap ni un borrall de llatí…..
i pel camí fa pràctiques:
que si: Circum barcam.
Que si: abarsum malabarsum….
que si…. corpus molarus….
Fins que intenta convençer al mossèn de Massalcoreig que sap llatí….
I sí, home sí…… que el rector de Massalcoreig no es mama el dit… i veu que, de llatí, ni un borrall…
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota…..

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA PUNTAIRE

Imatge: Gravat de la Puntaire, amb l’ermita del Calvari al fons….

L’any 1885, l’Ateneu Arenyenc organitzava el “Primer Certamen Literario”, que es celebrà. Llegim de l’acta que en va fer el secretari José Puig y Matas… :

“….a los diez de julio de mil ochocientos ochenta y cinco, á las diez de la mañana…. en los jardines del Hospital de Xifré (se celebró) la solemne fiesta de distribución de premios del primer certamen literario iniciado por el Ateneo arenyense…..
….. la poesia que ha obtenido el premio de la Flor natural, consiste en una magnolia, era la que tenia por título La puntaire, resultando ser su autor D. Manuel Ribot y Serra, quien acompañado del Presidente del Jurado la ofreció a la Srta. Maria del Carmen Cordoba y Puig, la que pasó a ocupar el sillon presidencial, siendo proclamada entre los acordes de la música que amenizaba dicho acto y los aplausos de la concurrencia, Reyna de la fiesta por el mismo Sr Presidente. La poesia premiada fué leida por su mismo autor y calurosamente aplaudida por los concurrentes….”

(la transcric, amb grafia posada al dia)

La Puntaire

A la voreta del mar,
l’Agnès se’n va a treballar,
quan l’alba apunta;
i sos ulls, en plor desfet,
va mullant lo coixinet
on fa la punta.

Enyora a son aimador
que sembrà en son cor tendre
dolça esperança,
son plorar amarg i ardent
no és pas d’arrepentiment,
és d’enyorança.

Fa cinc anys que ell va deixar
la vila d’Arenys de Mar
i a sa promesa;
la pobresa el va espaordir
i a Amèrica va partir
cercant riquesa.

– Quan aquí retornaré
amb ton amor compliré –
deia, i marxava;
– Aquí t’espera mon cor –
ella amb puríssim amor
deia, i plorava.

I esperant-lo amb fe constant
amb anhel va treballant,
que res li sobra.
i per minvar sos fatics
va fent les puntes pels rics
perquè ella és pobra.

A Arenys de Mar ha arribat
aquest matí un potentat.
Ve de l’Havana;
era fill d’un mariner
i ve casat amb muller
americana.

Quan sa arribada ha sabut,
l’Agnès en terra ha caigut
d’un desmai presa;
cinc anys l’ha plorat ausent,
i avui plora el mancament
de sa promesa.

Retorna en sí del desmai
i plena de dol i esglai
plora i gemega.
– Filla meva, viu per mi, –
sa mareta li va dir;
sa mare és cega!

La filla ofega en son cor
del desengany i l’amor
les penes juntes;
i plorant amb dol sens fi,
pren los boixets i el coixí
i va fent puntes.

I plorant i sospirant
amb anhel va treballant,
que res li sobra.
i per minvar sos fatics
va fent les puntes pels rics
perquè ella és pobra.

La muller del potentat
a casa l’Agnès ha entrat
fa poca estona.
– Per l’infant que haig de parir
el niuet tinc de guarnir,
bona minyona.

De ta rara habilitat,
moltes proves m’han donat
ja tes companyes;
fes-me puntes i entredós
per adornar el fill hermós
de mes entranyes.

Amb mon or podràs minvar
la pobresa que en ta llar
tant se revela. –
L’Agnès escoltant això,
sent una mortal fredor
que el cor li gela.

Esguarda la post de pa,
i ni un sol mos n’hi veu ja…
i dubta encara.
Veu uns ulls en la foscor,
buits de llum i plens de plor
els de sa mare!

– Mare meva, -diu amb fe,-
sols per vós treballaré,
que el cor me sobra;
tinc d’ofegar mos fatics,
tinc de fer puntes pels rics,
perquè soc pobra.

De dia i nit sens repòs
va fent puntes i entredós,
sempre treballa;
si li pregunteu què fa,
amb veu trista us respondrà:
– faig… ma mortalla.-

La grogor va prenent peu
en ses galtetes de neu
que enveja el marbre.
és tarongina d’amor,
i quan grogueja la flor,
caurà de l’arbre.

Dia i nit ha treballat
i ja la feina ha acabat,
per la senyora;
…treballant de dia i nit
ja ha deixat el niu guarnit
la cosidora.

A bateig van repicant;
els veïns per veure’l van
tots a la porta;
el toc de morts els sorprèn,
i pel veïnat van dient:
– L’Agnès és morta!

Pobra màrtir de l’amor!
ja del cel, Nostre Senyor
les portes li obre;
ja no tindrà més fatics,
no farà puntes pels rics,
ni serà pobra!!


14 de juny de 1885

I si voleu, podeu escoltar-la en la veu de Joan Pera, clicant aquí.

LA GENT D’ARENYS

Imatge: Entrada del Cementiri d’Arenys, “el millor indret que Arenys tenia….”

Si voleu, podeu entrar…… Ariadna us mostrarà el camí per entrellucar una mica,  d’on ens ve als arenyencs,  que sempre rumbegem i fem el fatxenda…..

I és que el nostre passat està farcit de motius d’orgull!

Aquí teniu un poema del  pare Venanci d’Arenys de Mar (Xavier Nogueras i Prats, 1903-1983) que nasqué a Arenys de Mar el dia 14 de març de 1903, fill d’una família de cerers i adroguers i germà de l’oncle de la meva esposa, en Pere Nogueras….

La gent d’Arenys
(Lletra per una sardana escrita l’any 1947 dedicada a Carles Xena)

La gent d’Arenys – mireu si és el cas! –
Som cadascun a sa manera:
qui és alt o és baix; qui és magre o gras,
qui té un ofici o una carrera.

Som com tothom, poc més, poc menys.
Però se’ns coneix que som d’Arenys.

Diu que ens ho veuen a la cara.
Potser ho fa el cel, potser el mar blau
o la riera oberta i clara
o el nostre clima tan suau.

Sigui el que es vulgui, és cosa certa
Que som gent noble i ben oberta.

Tots rumbegem, qui menys qui més,
i tots gastem certa elegància.
Tots tenim l’aire de marquès
sense voler-nos dar importància.

Això és la sang, que ens bull a dins,
de tants prohoms i braus marins.

Del millor indret que Arenys tenia
n’hem fet jardí pels que ja han mort.
No obrim carrers – que prou caldria –
però obrim els braços fent un Port.

Nostre palau – ningú ho estranya –
l’hem fet per als vells, i – tant se val! –
ans que el “passeig millor d’Espanya”
hem preferit un hospital.

Som a la inversa de tants d’altres:
primer tothom, després, nosaltres.
Així hem estat, i així serem.
I som alegres i cantaires.
I som feiners i fressegem
com els boixets de les puntaires.

De tot bateig volem confits
i de tot dol prenem candela
i ens barallem… però – amunt i crits –
naveguem junts a rem i vela.

O gent d’Arenys: vinguen les mans
i amb un anhel que mai feblegi
fem via enllà, tan cristians,
tan franciscans i catalans,
que tothom digui així que ens vegi:

“Són com tothom, poc més, poc menys…
Però, quina gent la gent d’Arenys!”

I si voleu, podeu escoltar la gent d’Arenys en la veu de Joan Pera.

I QUI VA MATAR NOSTROSENYOR ERA CATALÀ?…. NO! ERA D’ARENYS DE MAR

LONGINOS1012ESC
Imatge: Pàgina 247 de Crónica del Alba de Ramon J. Sender. Ara, que un camàndula de les planúries hispàniques,  ha fet mans i mànigues per tocar d’oïda i acabar dient que a Nostramo el varem matar els catalans, cal dir les coses com son:
De primer dir que aquest galifardeu no en toca cap, ni afina, ni sap per quin lloc apareix la història, però el seu mal verí, la seva incapacitat per a mirar a la història i la seva visceralitat per no dir la veritat , el fan tocar d’oïda…. No sap que diu, ni que es manega, ni que transmet….
Si ho hagués sabut, sense embuts i clar i català hauria llegit una mica i sabria que un escriptor d’ells,  en Sender, ja a Crónica del Alba havia fet una facècia i havia acabat dient que, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, en Longinos, el centurió que va clavar la llança a Nostramo, era d’Arenys de Mar….
I sí home sí, que els catalans érem els millors soldats de la Roma romana, érem els millors del que hi havia per triar…. Que el Ponç Pilat va escollir algun ” butilai”  del centre de les planúries? I cà!!! va escollir un català , perquè? per que  sabía que era valent, honorable, decidit, xarmant, fidel , que no es deixava atuir, ni es deixava engalipar…. Doncs sí,  potser en Longinos era d’Arenys de Mar, però en Longinos no va matar a Nostramo, sinó que, sabent una mica d’Història podem dir que el va ajudar a no patir…. I sinó , perquè li va clavar la llança a la dreta del cos, no a l’esquerra on hi ha el cor!!!!….
I és que, de  sempre, els catalans hem sabut entendre el lloc on ens hem de posar ……. sempre…
I ens posem  al costat del
……desvalgut/i el qui sofreix/per sempre són/els teus únics senyors./Excepte Déu,/que t’ha posat/dessota els peus/de tots.Apali, que n’aprenguin  aquests estrangers!!!!

 

QUAN LES PLANTES TENEN TURMENT

Imatge: Organyà, on hi ha la fira dels tractes…….

Apali, avui una de xiroia!!!

De com l’hereu Pujol,  de la masia de Nargó,  se’n va a la fira de tractes d’Organyà, on pensa trobar un bon galifardeu que li faci de pastor al seu gran ramat….
I  en troba un, i tant si el troba!!…. no és de la terra, és andalús….
I li fa un tracte:
No sortiré amb el ramat el dia que faci  mal temps…..
I és clar, arriba el dia del mal temps…..
O potser no és el dia que fa mal temps, sinó que només fa vent….
Però és clar: Si les plantes pateixen turment, ni el ramat,  ni el pastor sortiran de la cleda,  ni del llit….
Tractes son tractes…..
Si voleu, cliqueu aquí o al dessota i escolteu-lo….. Mal m’està el dir-ho, però avui crec que val la pena!!!!

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

NOMENAMENT DE MN. MARTÍ AMAGAT FILL EXCELS D’ARENYS DE MAR

Imatge: Diploma  del nomenament.

Després de l’homenatge a Mn Martí el maig passat, avui la vila d’Arenys de Mar ha nomenat fill adoptiu d’Arenys de Mar a qui fou el nostre rector i amic durant molts anys.
Administrativament calia nomenar-lo fill adoptiu… però a mí, que el vaig conéixer i estimar,  em sembla més acurat el nomenament de fill excels….
Avui, en un acte sobri,  s’ha celebrat al teatre Principal el Ple Municipal on s’ha aprovat per unanimitat (dels assistents) el nomenament de Mn Martí.
I també s’ha lliurat un doble obsequi:
Un llibre molt ben editat, curós, emocionant, on molts dels arenyencs que el vam estimar han escrit alguns passatges sobre el seu coneixement i estima al nostre Mossèn…
I d’afegitó l’Eloi Tomàs ha muntat un audiovisual que ens ha emocionat a tots…. senzillament, amb una senzillesa que fa gran el missatge, amb imatges, paraules dels amics, dels coneguts i d’algun saludat ha anat vessant a la pantalla  tota la immensitat de l’amic, del rector, del vilatà excels que sembre va ser Mn Martí: Quin gran treball de l’Eloi Tomàs: Descobrint l’Amagat.

I si voleu, podeu veure algunes, poques, fotografies….

ELS TRES CONSELLS DEL REI SALOMÓ

Imatge: El  Rei Salomó impartint justícia….

Apali, avui una altra de l’Amades,,,,,
Uns lladregots volen robar el rei Salomó….. Li volen robar els seus immensos tresors….
Però és clar, el Rei Salomó no és només un Rei , és un savi…..
Engalipa als lladregots i els fa una proposta:
I si en lloc de robar-me els tresors, us regalo els tres consells que us faran savis, justos, bons i rics….. (en saviesa!!!)

El que no vulguis per
tu no vulguis per ningú.

Per la drecera,
no deixis mai la carretera

No et fiïs de l’home mal barbat,
ni de vent que passi per un forat…..

I aquests tres consells us faran rics…. en saviesa, en justícia, …. encara que potser no en doblers….
Apali, cliqueu aquí o al dessota si voleu escoltar la contalla…

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari