SERRALLONGA

I avui, només una petita llambregada a les coses petites del Nadal. Potser aquests Nadals no son els nostres, els del cor, potser aquests Nadals son els nadals del riure i dels planys.
De ben segur però que el Nadal d’en Salvat Papasseit ens apropa al Nadal del cor, de la pobresa.
i deixeu-me que torni a penjar la cançó d’En Salvat.
I també un joc de fotografies del meu fill Xavier, fetes mentre i tant buscàvem estris per a acabar el pessebre. Bon Nadal a tothom!

Corria l’any del Senyor de 1802. A Arenys ja feia uns anys que teníem la incipient Escola de Pilots, fundada pel prohom Josep Baralt. Els de Madrid, allà on veien calers a fer,  s’hi apuntaven de seguida  (això, era  abans eh!, ara no !). En veure que l’escola anava bé, li dupliquen els impostos… després s’hi repènsen i … els tripliquen… l’alcalde s’enfada, arriba el carnestoltes… convoca tots els arenyencs a la plaça de la Vila, i com que era carnestoltes es disfressa de mariscal, amb espasa al cintell…. se li escalfa la boca i comença a despotricar contra Madrid, el Rei, en Godoy i tutti quanti…. d’una revolada entra al saló de plens… en surt amb el retrat del Rei… es treu l’espasa i…. ai! quin esglai!! Rei decapitat.
Al cap d’uns mesos, el Rei demana de venir a passar uns dies a la Gaia Vila…. L’alcalde, amb la cua entre cames,  ja es veu decapitat… el secretari també….
Però no, de cap manera…..
i si voleu saber com acaba el sainet, a escoltar-ho!

Em plau molt participar a la consulta arenyenca per a que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent.
Em plau poder dir que, des de la Junta Electoral local, on participo, hem constatat el rigor en que es duu a terme la consulta. Rigor en tot el procés. Sense padró municipal, però amb rigor tècnic, jurídic i de forma. Ningú podrà dir que s’hagi fet cap tupinada, ni res semblant.
I juntament amb el rigor, l’alegria de tothom en participar en la organització. Quin goig veure els joves (i no tant joves) participant en la preparació, en la organització, en la feina, no reconeguda, però imprescindible per dur a terme un acte d’aquesta importància.
I sense voler negar cap mèrit a ningú, si que em permetreu esmentar a la Roser Maresma i Casellas. Quina dona!, jove eh!, però tantmateix: quina dona!.
Apali, faig aquest post al migdia. No se ni quanta gent votarà, ni quin resultat hi haurà. Però fins ara, fins aquí, ja hem guanyat!

Avui una cançó que quasi ni em recordava. La lletra i música eren meves. Recordo que blasmava aquells qui volien manegar-ho tot. Sempre al davant i marcant consignes… No m’adonava que jo també pretenia manegar-ho tot….
La cançó volia ser un cant a que tots havíem de ser part d’un tot… no uns al capdavant i els altres a seguir.
Fins que no aconseguíssim ser tots, seríem ninots de palla.
Avui em fa somriure la cançó, però diumenge que ve, tornarem a ser tots. No serem ninots de palla i anirem a votar.
Apali. Podeu clicar aquí si la voleu sentir.… i diumenge a votar tothom!!!

Avui dues contalles-facècies de Dom Augusto-Maria Borràs-Jalpí de Mercader de Rodríguez Infante y de Bell-lloch. Senyor de Can Gelpí. la primera: de com el Sr de Can Jalpí va accedir a pagar el rosetó o la rosassa de l’Església de Santa Maria d’Arenys de Mar, però en decidir el disseny volgué posar la seva “hidalguia” i els arenyencs, qué voleu, som massa senyors i no li varem acceptar. Resultat: no va pagar el rosetó, però avui el tenim i ben girat i bonicoi…
I la segona facècia: de com el Sr de Borràs Jalpí volgué que s’apartés el carret de la plebea dona del Sant Pare… i aquesta es girà i … d’apartar-se , res de res, si de cas, es va haver d’apartar el plebeu Borràs Jalpí.
Apali, si la voleu escoltar, vosaltres mateixos…