SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

QUINA VERDOR QUE CORPRENIA L’ULL INQUIET DEL CAMINANT…..

CAN PRAT

Imatge: Can Prat, on va néixer la llegenda de la goja del Gorg Negre

I de tant en tant, és bo recordar sortides ja llunyanes….

Pels topants de Gualba, on crèiem que trobaríem la frescor muntanyenca. Sol esbatanat per les planes de Can Prat. Prats bressolats pel ventijol agraït que ens besava la cara i ens agombolava l’esperit.

Quina verdor que corprenia l’ull inquiet a la recerca del racó ignot i la muntanya abrupta!, on els esqueis convertits en castells ens acompanyaven silents des de les seves talaies de gegants

I si voleu veure algunes fotografies, cliqueu aquí.

I si voleu escoltar la contalla de la goja del Gorg Negre, cliqueu aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LA BRUIXA DE GIRONA

bruixa

Imatge: Retrat de la bruixa fet per la meva dona.

Avui, si us plau, com que s’acosta la diada de tots Sants i el dia de Difunts, bo serà que entrem en l’imaginari  en part religiós i en part d’un cert regust de por al desconegut.

Avui farem una passejada pels encontorns de la Catedral de Girona, en els que, un cop dins del Jardí de la Francesa, i en pla entorn de la Catedral, podem copsar la gàrgola de la Bruixa de Girona….

Allà , sola, cap cot cap a terra , com a càstig diví per haver llençat colps de pedra als oficis religiosos…. Déu, en la seva absoluta magnificència, la va condemnar a ser vista i mirada per tothom, però convertida en una pedra que sobresurt de la Catedral…

Apali, si voleu, podeu entrar a escoltar la llegenda de la Bruixa de Girona.

Si voleu escoltar-la , cliqueu aquí o al dessota…..

La llegenda de la Bruixa de Girona…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ELS PESCALLUNES DE GUALBA, DE TORELLÓ, DE SANT FELIU DE PALLEROLS ….. I TUTI QUANTI……

pescallunes

Imatge: Els Pescallunes de Modest Cuixart.

Apali!!! Avui una de faceciosa, que, amb  el temps, ha rebatejat alguns habitants de les poblacions de Gualba, de Torelló, de Sant Feliu….

Una mica com als d’Arenys, que tothom ens diu arenyencs, com a Gualba gualbencs…… però si algú ens vol tocar el botet, o els galindons, de bursada ens etziben: Setciències…. i a ells els diuen …. Pescallunes…

I tot perquè en una nit de disbauxa, una colla de vailets, sortint de l’envelat, (una mica enfarinadets, cal dir-ho) se’n van adonar que la lluna havia desaparegut del cel (els arbres els impedien veure la part de cel on es trobava la lluna)…. i de cop la veuen dins el gorg negre….

Ai! mala-negada…. i se senten amb la responsabilitat de salvar la lluna d’haver caigut al gorg…. I vinga a pensar, fins que troben un cove, i el lliguen amb uns llibants a un cedre i un faig, i per l’altre punta de la corda…. estiren el cove per treure le lluna ….. I és aquí quan es trenca la corda, el vailets panxa enlaire, i d’aquesta faisó tornen a veure la lluna al cel…..

I qui l’havia salvada….. doncs ells i el cove…..

I d’aquí l’expressió tenir la lluna en un cove, o el que és el mateix …. tenir aigua en cistella.

Si voleu, cliqueu aquí o al dessota……i escolteu:

Els Pescallunes

Publicat dins de General | Deixa un comentari

EL DIA 19 D’OCTUBRE, FARÀ 19 ANYS QUE MORIA LLUÍS FERRAN DE POL – EN HOMENATGE-

ferrandepol2

Imatge: Lluís Ferran de Pol al seu despatx d’advocat al Pas sota Estudi d’Arenys de Mar.

Ferran de Pol neix el dia 17 de gener de 1911 i mor  el dia 19 d’Octubre de  l’any 1995.

.- Vida jovenívola a la llar familiar.  El darrer dels germans, no treballa a la fàbrica. Estudia dret, el seu pare hauria passat per tot però veient-lo acabar essent notari. Se l’estimava molt al seu pare….. però a la seva manera…. al seu llibre “Tríptic” li adreça aquesta dedicatòria:

Al meu pare, JOSEP

fill de Jaume i Dolors,

fabricant, monàrquic, admirador de Gaziel,

creient de l’Espanya Gran,

amic de Registradors i Notaris,

i que hauria passat per tot

-fins per veure’m escriure-

amb que jo hagués estat notari.

Ho sento.

Però sempre el vaig estimar,

i l’estimaré encara, fins que ens reunim,

a les Ombres,

on, finalment d’acord, ja no discutirem.

  S’allista a l’exercit. Ja abans d’anar a la guerra guanya un premi a l’Ateneu arenyenc.

Retorna. A l’any 1949 exerceix d’advocat, i viu a Arenys de Munt. I si en voleu saber més de la seva vida, cliqueu aquí.

Del seu llibre Miralls tèrbols algú en diu una novel·la costumista.  D’altres insinuen que fou la primera novel·la social :conflicte social, obrers burgesia.

Nosaltres en podem dir que era una gran novel·la,  on Arenys hi és sempre present.

Joc de miralls. Retorna la pròpia imatge desvirtuada per la terbolesa del mirall, o sigui l’altra.  L’Angelina, la Carminya, el pare, el germà gran ….

La construcció del port, el situa a una empresa arenyenca (En Francesc Soler Miró ) En València, el transposa com a seu pare, i ell, el fill petit, enfront del fill gran  que fa costat al pare.

Al final, fet i fet el convit.

Una novel·la arenyenca, amb moltes frases fetes, però ben escrita, molt i molt ben escrita.

I si en voleu veure l’obra de teatre que va muntar en Jordi Pons Ribot, podeu clicar aquí.

Però si el que us abelleix es veure un petit tràiler per copsar l’opinió d’alguns actors i el propi director, cliqueu aquí.

I Ferran de Pol, dóna també les pautes del perquè Arenys esdevé un símbol. Crec que ningú ho ha explicat tan bé com ell.

A la mort de Mn Josep Palomer, va escriure aquest exordi…. No us el perdeu, si voleu entendre el perquè Arenys esdevingué Sinera:

“De tots els pobles que jo conec, Arenys de Mar m’ha semblat sempre, de molt, el més preocupat d’ell mateix quant a comunitat, a petit conjunt, a menuda pàtria. Que el lector no cregui, ni per un moment, que al.ludeixo a la bajanada de la Pàtria petita, o xica, com alguns anomenen entitats respectables. I bé, aquesta mena d’aspiració a un alt sentit local, aquesta tendència a la polis (no hi ha altre remei que escriure la parauleta, però amb un inici de somrís, és clar) fa d’Arenys un poble especialment sensible a una possible mitologia. Una mitologia tan menuda com vulgueu, però necessària i gairebé fatal, dona l’aspiració que el oble d’Arenys de Mar sent per a constituir-se en petita pàtria. Però per a cuinar aquesta possible mitologia, quin material hi ha mà?. El material és escàs. Arenys de Mar es un poble d’ahir. Ho és sobretot si no acceptem que els dos Arenys –de Munt i de Mar- son una sola i la mateixa cosa, mena de cargol dins la closca primer o fent via cap al mar després. Però fins i tot acceptada aquesta identificació força defensable, Arenys de Mar, com a part d’un tot més viva, més nova, fins a cert punt deslligada, amb menys títols històrics, s’ha volgut crear un passat honorable com ha pogut. Ha tendit –parlem clar?- ha tendit a un inflament de les seves gestes casolanes. El moviment és humà, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra….”

Ah! i si voleu, clicant aquí, podeu escoltar un conte d’en LLuís: El pessebre vivent, que integrava el llibre “Entre tots ho farem tot”

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

I LA PLUJA, GANSONERA, ENS HA SALUDAT…..

19

Imatge: Matí montsenyenc ……

I la pluja gansonera ens ha saludat la matinera arribada al punt d’eixida. I amb la seva bona companyia hem fet cut al Brull. I pels contraforts del Saní, amb l’esponerosa presència de l’altívola Calma, hem redescobert la nova mirada a la Mora, a Sant Cebrià, al Serradussà i  a la Figuera, on per un moment, ens ha semblat capir Misser Maragall (el poeta, que quan caminem no som prosaics!) que  amb espiritualitat  montsenyenca ens ha recitat :

Amb quins altres sentits me’l fareu veure

aquest cel blau damunt de les muntanyes,

i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

Deu-me en aquests sentits l’eterna pau

i no voldré més cel que aquest cel blau.

I nosaltres, tan humils, hem fet via cap el dolmen històric, la masia enrunada i, consirosos de tanta bellesa hem retornat al nostre clos eremític…..

 I si voleu, podeu veure algunes fotografies dels indrets montsenyencs..

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PARTAGÀS, UN TAST

       partagas fabrica

Imatge: Fàbrica de tabacs Partagàs a l’Havana, avui…

Ja fa uns dies que vaig penjar una conferència que vaig fer a la Biblioteca d’Arenys de Mar, sobre en Jaume Partagàs Ravell.

Avui, els bons amics de la Xarxa (Radio Arenys) em van convidar a fer només un tast de Partagàs. Fer una llambregada a la vida d’un home que va canviar els rumb dels tabacs havans…. i a la vegada va fer moltes més coses…

Com que no és massa llarg, us convido a saber alguna cosa d’aquest Indià, prou desconegut, però , penso, prou interessant…..

Entreu i cliqueu , podreu escoltar el tast….

Publicat dins de General | Deixa un comentari

BRUIXES A ALTAFULLA

Castell Altafulla

Imatge : Església d’Altafulla, amb un campanar inacabat.

I tot, perquè el campanar està inacabat….

I ja sabeu que les bruixes estan sempre disposades a fer mal, bé disfressades de bruixes, o bé vestides de corbs, o de gats, o de qualsevulla altre animalot lleig i maleït…

I a Altafulla, les bruixes estaven d’allò més que dolgudes perquè, quan elles començaven les seves malifetes, el capellà, sabent la seva flaca, sortia de la rectoria, s’enfilava al campanar i vinga batallada va, batallada ve…. I  a base de batallades de campanes, aconseguia foragitar els corbs i gats que rondaven pels encontorns…

I les bruixes, disfressades de corbs, decideixen enderrocar el campanar i d’aquesta manera treure les campanes i així, mai més, el rector no les podrà foragitar….

Però noi! quan un corb maldestre enretirava una de les pedres del campanar, li cau la pedra del bec i va a espetegar al damunt de la rectoria…. El rector es desperta….. surt del llit i esgargamellant-se comença a cridar als bruixots que li desmaneguen el campanar….

I fou així que el pobre rector va fer fora les bruixes, però a canvi ….. es va quedar sense campanar. I des d’aquell dia, a Altafulla tenen només la meitat de campanar.

Apali, si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí al dessota…..

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LOS TAMARA

galicia2

Imatge: Galicia mullada…… morriña, saudade…..

MORRIÑA: Sentía moita morriña no estranxeiro. Nos días de chuvia éntrame a morriña.

SAUDADE: Nostàlgia, enyor…..

Avui ha plogut…. Ha plogut molt….. dies grisos que et porten al record, a la nostàlgia, a l’inici de l’inici…

I he pensat en un conjunt que, de jovenet, em va frapar. Només sentir la veu del cantant sabia que em sotraguejava l’ànima. Només sabia el nom del grup: Los Tamara…

De gran he sabut que el cantant era En Pucho Boedo…. una història apassionant, un cantant apassionant ….. I un grup agosarat per l’època…. cantaven com eren , en galleg i la seva veu traspassava fronteres….

I nostàlgic he recordat una de les cançons de la meva jovenesa…..

I és que fa uns dies vaig poder parlar amb una persona gallega, varem parlar de feina…. tenia una veu greu, modulada, molt personal…. I se’m va ocórrer dir-li:

.- Miri, jo de petit admirava, i xalava de valent amb la veu del cantant dels Tamara….

A l’home se li van humitejar els ulls, no esperava trobar, tant lluny de la seva terra, algú a qui aquell grup i aquell cantant hagués fet trontollar l’esperit….

Em mira…..

.- Erem parents, em diu……

I em sembla que li cau una llàgrima fugissera galtes avall..

I a mí…..

I si ho voleu, els podeu escoltar en els dos enllaços que acompanyo.

https://www.youtube.com/watch?v=-85s1Zn2aHg

https://www.youtube.com/watch?v=9U3gi45-FJM

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

SANT FRANCESC D’ASSÍS

Imatge: Sopar de Santa Clara i Sant Francesc d’Antoni Viladomat.

Avui, a Radio Arenys, m’ha abellit explicar una mica la Història de Sant Francesc d’Assís, la festa del qual és dissabte vinent, dia 4 d’Octubre.

Un Sant que es va equivacar d’època…. potser el Renaixement l’hi hagués anat com l’anell al dit, però no l’àmbit feudal en el que va desenvolupar la seva vida.

Si ho creieu adient , entreu i veureu algunes petites llegendes a l’entorn del Sant, des del nom de Francesc, que, diu la llegenda, li va posar el seu pare, quan va coneixer el seu nou fill, i venint de França li diu: francès…..  I li queda ja Francesc…

I moltes més coses, fins a escatir la gran tasca que han fet, a Arenys de Mar, els caputxins que, els tenim a la vila, des de 1618.

Si ho voleu escoltar, podeu clicar aquí i ho podreu comprovar.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari