SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

JOSEP XIFRÉ I CASAS A MATARÓ RÀDIO

xifre3

Edifici Xifré: encara amb les setciències que el coronen.

Avui, si voleu, us enllaço la meva participació al programa de Mataró Ràdio: El grup d’Història del Casal.

De veritat que la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez, m’han fet passar una estona molt agradable, i cal dir, amb una entrevista sobre en Josep Xifré, molt documentada i ben preparada…..

Si la voleu escoltar cliqueu aquí,

o aquí al dessota……

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESTIMAT QUIM, MESTRE I AMIC!

quim1

Joaquim Mateu

Estimat Quim: 

Mestre és qui ensenya ciència, art, ofici, o té el títol per a ensenyar-ne.

Deia en Ramon Llull:

On pus perfeta és la obra, major significança dóna de la sauiesa del maestre qui la ha feyta.

I tu QUIM has estat el mestre en tots els àmbits….. no t’has limitat mai a pontificar i escapolir-te, has estat present, acompanyant l’obra que has emprès.

Mestre quan a les primeries de la teva estada al Cassà hi va haver la primera maltempsada i perill per l’escola, tu, i uns quants com tu, vareu besllumar ben clar que l’escola Cassà havia de ser l’escola de tots, una escola inserida a la realitat arenyenca i no elitista… d’aquells primers passos, ja en varem aprendre del teu mestratge.

Mestre ho vas ser quan, de regidor de la segona legislatura, s’esdevingué un greu problema a l’àrea d’ensenyament, la teva…. i tu vas saber estar al lloc i  d’aquesta teva actitud en va néixer i continuar uns anys l’escola d’Arts i Oficis, … Tu  eres allà per senyalar el teu mestratge…

Mestre dels teus alumnes, que aquests son els que han copsat millor la teva marca com a mestre de vides… No ensenyar només, sinó mostrar el camí a l’alumne perquè ell trobi l’exercici de la seva llibertat ….

Aquests dies, per les xarxes, algun alumne et donava les gràcies per haver estat al seu costat, i fer-li veure que no era menys que els altres. Que calia l’esforç. I ara, tants anys després t’ho agraeix, com de ben segur tots t’ho agraeixen, tots ells.

Mestre dels primigenis locutors a radio Arenys….

Mestre en continuar la tasca d’Arenys Vida Parroquial en la que hi vas deixar la teva empremta.

I mestre en la fotografia, on una fotografia teva era capaç de desvetllar el sentiment del seu autor…

I mestre en no defallir quan el patiment es va apoderar del Cassà. Hores dolentes que, tot amb tot, sort en teníem del teu mestratge per superar l’atzucac.

I sempre aportant el seny, la saviesa, i perquè no dir-ho, un punt de sornegueria….

I amic amb els amics, que sempre t’hem sabut molt  a prop, ben a prop…

I familiar. Sempre amb els teus, les germanes,  la Montse i L’ Assumpta i els seus companys…. i els nebots en Jofre, la Laia i l’Ariadna ….. vessant amor i rebent-ne de tots ells.

I la Mercè. Sempre amb la Mercè..

Ja no sabíem destriar quan parlàvem de tu o de la Mercè, sempre éreu, en Quim i la Mercè o la Mercè i en Quim….

La Mercè, esposa, amiga, companya i engrescadora de tasques en les que sempre hi trobava en Quim per respondre.

I Mercè, permet-me dues paraules…… .

Dilluns, a horafoscant,  ens va trucar la Mercè per dir-nos que estaves molt malament. Varem venir a casa a veure-us.

I a l’habitació, tu Quim,  ens miraves amb uns ulls consirosos

De cop un lleu xiuxiueig surt dels teus llavis…

Només la Mercè et sabia escoltar aquests darrers dies.

S’acosta amatent cap a tu…..

….i després d’escoltar-te, ella et fa un petó…..

Un petó, volies un petó de la Mercè…..

La bellesa de l’amor

L’amor per damunt de tot.

L’amor que de ben segur t’ha mostrat el camí vers l’eternitat, on ens retrobarem tots.

Descansa en pau, Quim!

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

…. ELS PÀMPOLS DE LA FIGUERA FEIEN DE LA TARDA UN BRESSOL DE RETORN A LA INFANTESA…

temps1

Imatge: la vida d’un arbre…. sempre te més força que el ferro…… d’una escala surrealista…

 

Ahir a la tarda, entotsolats,  passejàvem pel silenci dels segles. El sol ens feia tat enmig de les grosses fulles de figuera que tornassolaven els raigs de sol… els pàmpols de la figuera feien de la tarda un bressol de retorn a la infantesa. Però una infantesa plaent, a la recerca del nostre jo,  i tot …. sense  cap pretensió… només la confirmació que el cel és blau, la llunyania es tan propera com el nostre cor.. …l’amor pot sorgir d’un lleu fregadís de la ma … i tanmateix el silenci … aquest silenci que et deixa contemplar l’horafoscant a redós de la muntanya negre, engolida pels darrers raigs de llum..

I els nostres passos es perdien pel carrer de la Processó, per la plaça de l’Església, per la sagrera de Sant Esteve…

I el mon, la vida, el sentit de la transcendència es feia tan senzill com el silenci que ens embolcallava….

Pacientment , ara una passa ara l’altra, cap  a retorn a la nostra llar prestada per unes hores….

Silenci… pau, amor…… i la senzillesa de les coses petites…..  dels petits moments, de la pau tot just guanyada al brogit…..

I avui ens despertem i sabem que som campions….

Avui hem descobert l’esclat:

Hem guanyat un partit de futbol….

Què voleu que us digui…….

EN JOAN SAVI

leonardo-da-vinci

Imatge: Leonard Da Vinci: Un savi.

Us  fa que avui n’expliqui una que, malgrat un embolcall alegre, veureu, o escoltareu, el gran drama de la humanitat.

Qui volia estudiar havia de néixer noi…. les noies , a fregar….. I ara podem escoltar, malgrat que ens esgarrifi, que a l’antigor, un pobre mortal se li ocorria néixer dona, ja havia begut oli…. fet i fet, a fregar tota la vida… sense poder estudiar….

Però si escolteu amb detall veureu que, amb un cert engany, amb una certa picardia… i un molt d’intel.ligencia la protagonista del nostre conte, va assolir ser el que volia : metge…. i el que no volia…. casar-se amb el rei…

Entreu, escolteu, … i esgarrifeu-vos en escoltar aquestes contalles que, sortosament avui ja comencem a superar…..

Si voleu escoltar, cliqueu aquí …

O aquí al dessota…..

Publicat dins de General | Deixa un comentari