SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

UNA DONA FORTA AMB ELS PANTALONS MOLT BEN POSATS

Foto: Una puntaire al cementiri de Sinera.

Avui una contalla de les valls dels Pirineus. Una família amb vailet i pubilla: el vailet els surt temorenc i la pubilleta  s’enduu el mon pel davant. Va a servir al rei en nom del seu germà, es casa i enviduà, i finalment s’encaterina del seminarista més ben posat i plantat de la contrada.
Apali, si la voleu escoltar cliqueu aquí.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

SANT JORDI A L’ESCOLA INSTITUCIÓ MONTSERRAT DE SANTS

Foto: Pintura de Sant Jordi – Montserrat Gudiol-

La Cristina em va demanar si volia, el dia de Sant Jordi, anar a la seva escola, (Escola Institució Montserrat de Sants) a explicar llegendes de l’Amades, tota vegada que, enguany , en celebrar-se el cinquantenari de la seva mort, a l’escola havien treballt la figura del gran folklorista i els plauria que expliqués algunes llegendes al nens i nenes de la seva classe (8 i 9 anys).
De seguida vaig dir que si (sempre dic que sí, si puc), però després em va entrar l’esglai… mai he explicat contes a infants, sempre explico contes per a gent adulta on pots jugar amb la ironia que els altres ja entendran…
En fi, ahir diada de Sant Jordi, a les 9 del matí em trovava davant d’un esplet de mainada, atents, molt, molt atents…. Una experiència inoblidable de veure les cares embadalides de la mainada davant la llegenda de Sant Jordi i altres contalles de signe barceloní.
Apali, si la voleu sentir , cliqueu aquí (cal que us adverteixi que dura 30 minuts i hi ha alguna llegenda ja explicada en aquest blog, però no per mainada, ja veureu l’ambient que és molt diferent)…..

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL REI EN JAUME, EL TERRISSER I EL PAVERO DEL TROBADOR

Foto: Parada d’un terrisser a la Riera d’Arenys de Mar  a l’any 30.

Avui, una llegenda de les mil llegendes barcelonines, del nostre rei en Jaume I. Quan el Rei s’estava al seu Palau d’Amargós cantonada Carrer Comtal de Barcelona, a la seu tenia tota la cohort que li calia per a poder trobar el seu lleure i la seva lluita. En el lleure tenia els trobadors que, ultra fer cançons i cantar-les en les estones perdudes feien de paveros pels rodals de Palau. I mireu que és cas, es devien pensar que les seves obres eren impecables i s’amoïnaven quan sentien cantar les seves composicions per les veus rogalloses del pobres menestrals (llegeixi’s terrissers). I és clar, davant d’aital pecat contra l’art, es prenien la justícia per la seva ma i destruïen l’obra del pobre terrisser. Si en voleu saber el final cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL PEGOT I NOSTRE REI EN JAUME

GRAVAT: Un pegot a la seva feina.

Ja fa temps que no havia explicat una llegenda de l’Amades. Sempre cal tornar a l’Amades. És cert que la feina que va fer no la va contextualitzar i això fa molt difícil col.locar les històries que explica en el seu propi temps i espai. Arribes a fer-te un garbuix i no pots situar la llegenda o rondalla en el seu temps i context.  I si no la pots ubicar, et trobes, per exemple que els nens d’Arenys rebien els reis amb trompetes de vidre (quan?) i l’espasa de Vilardell era un estri de virtut (quan i perquè ho era?… ).
En fi, aquesta seria, per mi, la única critica que li podem fer. El valor de la seva feina és, no obstant, ingent.. sense ell no tindriem el cabal d’història, de llegendistica, de rondalles , de contes  que tenim ara.
Avui en podeu escoltar una situada a la vida del nostre Rei en Jaume (per tant aquesta si que la podem ubicar: mitjans del segle XIII) amb una facècia que li feu al pegot que tenia el taller al costat del palau reial. Si el voleu sentir, cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

DESTRALS

FOTO: Bocí del llistat de malnoms de bosquerols que presideix l’exposició:

La meva bona amiga Carme, esposa d’En Martí Boada m’ho va fer saber aquesta passada setmana: En Martí, de la mà amb en Perejaume, inauguraven una exposició de destrals a Sant Pol de Mar. Per motius personals no vaig poder anar a la presentació, però aquest matí hem anat a veure aquesta exposició curiosa. Destrals… no és pas un estri comú, ni un estri del nostre quefer diari, però a mi, que vaig néixer com aquell qui diu amb una destral a la mà i que va ser la meva feina temps i temps, em va copsar l’exposició.
Bona exposició d’aquests estris, ben acompanyada per descripcions literàries i fins i tot científiques, i amb un videu que enllustra uns passatges d’abatre un arbre… Però, si puc dir quelcom, li falta la ferotgia de la feina, els colps de la destral que retrunyen al cervell, en ple migdia, després d’haver fet un mos i un traguet  al fato… Els xerrics dels grills que sembla que es riguin dels pobres deus caiguts que  destral en mà, feien una feina dura, molt dura… podríem dir ferotge… I també hi he trobat a faltar els renecs… Si ja se que això no és políticamente correcte, però sense els renecs, la gent de bosc no era res… com sense el bot de vi, com sense el fato, com sense el crit, l’esgarip…. En fi… Molt bona exposició, però pregaria a n’En Martí i en Perejaume, coneixedors de primera mà dels bosquerols que l’enllustrin d’esgarips, de colps, de crits (si volen que s’estalviïn els renecs)… i llavors que hi portin tots els nens de les escoles perquè capeixin, ni que sigui de lluny, la ferotgia de la feina dels seus avantpassats… Per cert, m’ha plagut molt el llistat dels malnoms dels bosquerols que presideixen l’exposició. (Altrament, jo era “el gran de cal ferrer”)
Felicitats Martí: Una molt bona pensada a la que li falten molts efectes especials perquè sigui verídica….

SI ELS BRAMS D’ASE NO ARRIBEN AL CEL, ELS PRECS DE LES MARES ARRIBEN A SANT QUIRC

FOTO: Ermita de Sant Quirc a Durro.

Avui ja no ens recordem que fa un any tothom (bé, almenys un manaire) es prostrava als peus de la Moreneta per demanar-li que caiguessin quatre gotes i li resolguessin els temes de la seva cadira… i de passada els del país..
La moreneta el va escoltar, de ben segur de manera volguda, no pel manaire, sinó pel país que es podia quedar sense ni una gota d’aigua i el tempir per dessota mínims. I  no haguéssim refet el tempir ni en set segles,  ni amb set segles de segles, (encara que el número set sigui número bíblic.)
Però mireu que és cas, si la Moreneta va fer la feina que li pertocava, i potser la que no li pertocava, temps era temps que Sant Quirc ja feia aquests miracles. Però Sant Quirc, a través dels precs de mares preocupades per la salut dels seus fills, el van treure de la capella i li van ensenyar allà mateix el que passava si no plovia… I es clar: Sant informat val per dos i qué voleu… Apali que Sant Quirc va fer ploure a bots i barrals…. Si ho voleu escoltar cliqueu aquí

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari