SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

EL PLET DEL GAT

Imatge: Gat i ocell de Picasso.

Avui una contalla il.lustrativa de com es pot interpretar la justícia.

Quatre camperols volen fer diners amb unes partides de cànem. El cànem s’ha de guardar, però si es guarda massa temps, en surten moltes rates que el malmeten.
Els camperols compren un gat i es responsabilitzen del mateix a raó de ser responsables cadascun d’una de les potes de l’animal.
Però ai las! que el gat, després de posar fre a les rates, es lesiona la pota esquerra del seu davant.  El seu responsable li cura la poteta tot fent-li fregues d’esperit de vi.
El gat s’acosta al foc i se li encén la poteta. I és clar,  es posa a còrrer com us esperitat i entra al magatzem de cànem cremat-lo quasi per complet.
Els tres camperols responsables de les altres tres potes  acusen al pobre responsable de la poteta que ha provocat i li posen un plet….
I el jutge, home savi, vell i honorable dicta sentència:
A quí condemna , al responsable de la pota incendiària o als altres tres responsables de les altres potes?….
Ah! si ho voleu saber, doncs com sempre, cliqueu aquí o al dessota.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA SÍPIA D’ARENYS!

Foto: La sípia d’Arenys, amb la cara de Crist,  pescada el 1934. (foto facilitada per en Joan Pons)Ara,  aquests dies, no se com, algú ha facilitat informació als de Radio Arenys que les sèpies, depèn com es miri, tenen la cara de Crist gravada a l’os de la sèpia….
I en van fer un xic de broma…
I els que sabíem una mica què havia passat a Arenys,  els passem informació i encetem una història tota curiosa….
Corria l’any 1934…. els d’Arenys, ja feia molt de temps que se’ns coneixia pels setciències… Bé, millor dit pel poble de “les” setciències… I tot perquè al capdamunt del Xifrè hi havia set estàtues que mostraven “les” set ciències (en realitat eren estatues que representaven la Prudència, les Bones Obres, La Caritat, la Fe, l’Esperança,  la Salut,  la Medecina)  …
Però és clar… la gent era molt mal pensada i de passar de ser el poble de “les” setciències, varem passar a ser el poble de… “els”  setciències… i tot, per aquesta tendència innata dels marenyencs a treure pit i pretendre saber-ne un xic més que els altres….

I estant així les coses… un pescador troba una sèpia gegant al mar… i l’os de la sèpia te gravada la cara de Crist….
I dit i fet… l’exposem amb tots els honors a l’espardenyeria de la Riera… I corrues de gent vingudes dels racons més ignots venien a la formosa vila marinera a gaudir de la cara de Crist…. i de passada, si els abellia, pispaven alguna que altra espardenya…. i fet i fet, varem haver de traslladar la sèpia a una altra botiga, i en aquest cas, l’exposavem a  “l’aparador”… (no fora cas que també ens birlessin alguns objectes.
I ja la tenim “armada” els dels pobles del voltant, que sempre havien esperat una excusa per poder fer forrolla dels setciències, ja la van tenir servida… Apali, i vinga broma amb la Cara de Cristo, apareguda a l’os d’una sèpia….
I és així com es va fer famosa la Sèpia d’Arenys … la foto de la qual, la trobareu a l’inici d’aquest post, gràcies a la troballa que ha fet en Joan Pons!.

Edifici Xifré, on es veuen les set estàtues
Edifici Xifré, on es veuen les set estàtues

LA MAJORDONA DE MIRALCAMP

Foto: Església de Miralcamp.
Ep! avui una d’enjogassada! Apali, si voleu saber d’on patina la majordona del rector de Miralcamp.?… Es una dona ben girada, te totes les virtuts, sap fer de tot… ep! en el bon sentit de la paraula…. sap cuinar, escombrar, jugar a cartes, ajudar a missa…. Però te un defecte: Un defecte gros…. no te gens de memòria, ni menjant cues de pansa pot guarir el terrible defecte… Acabat de dir, acabat d’oferir….
I dó! quan el rector li diu que per l’endemà, diada de festa Major, faci un cabrit ben rostidet… la majordona s’oblida de la manera que li ha dit el mossèn que cuini el cabrit… i ella que sí, que agafa el pobre cabrit tot esquarterat i se’n va cap a l’església, desplega aquell bé de Déu al davant del rector, perquè aquest li indiqui de quina manera ha de cuinar-lo…
I el rector : Dominus vobiscum… I la majordona Et cum Spiritu tuo …
I el rector entre càntic i càntic… li explica com l’ha de cuinar:

Dona nostra, dona nostra,
vos que del cabrit feu mostra:
mig rostit i mig bullit,
cap i peus a la cassola,
Per Christum Dominum Nostrum….

I si voleu, cliqueu aquí o al dessota.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

PASSEJADA PELS MIRALLS DEL MUNTRENY I EL MARENY

Foto: Un moment de la passejada. Foto de Josep Corney.

I avui, com marcava el calendari, he tingut el goig de poder conduir una passejada pels miralls tèrbols del Muntreny i del Mareny.
Una bona colla de gent ens hem aplegat al Calisay a les 10 del matí i hem fet cut a Can Ferran de Pol d’Arenys de Munt, avui la guarderia la caseta amagada…
Hem pogut gaudir i veure com la Mª Angels Salichs, la seva titular, la manté tal i com la tenien en Lluís i l’Essylt.
 I hem pogut veure les pedreres de Can Solei i de Can Xicoy, i resseguir els paisatges marenyencs de la novel.la, i passejar pel Balneari Saperas, per Can Jaurés, per Can València, per l’Ajuntament on es revoltaven els obrers, i hem entrellucat el café dels Federals, i per no ser menys hem fet tat al café dels Senyors i hem vist can Coll, la casa del qual te l’entrada al Carrer de la Parera i el dedins és al carrer Bonaire. I ens hem enfilat al cementiri del Mareny, on en Vador de la repartidora (en Santi Artigas)  ens ha fet gaudir amb el seu monòleg i en Jaurés el Noi Crostes (en Quim Dotras) ens ha mostrat el cementiri on, avui, precisament avui, enterràvem a la seva mare, la mestressa.
En fi, una bona estona amb molt bona companyia.
Ah! i avui les fotografies les ha fetes en Josep Corney qui, molt amablement,  ha anant prenent els moments de la passejada.
Si voleu, mireu-les!

Ah! I agraeixo moltíssim poder comptar a  la passejada amb en Jordi Pons-Ribot el nostre director i en Santi i en Quim que, molt amablement,  ens han fet els seus monòlegs teatrals!

EL MOLAR DE LA CALMA EN UN MATI FRESCORAL

Foto: El cel encalçat des del Molar…..

Als llavis una cançó del matí encalmat. I el dia era clar, i nosaltres amunt, a la recerca d’indrets nous, que encara n’hi ha, i molts. No els coneixem tots. Dies com avui ens adonem que no hem tastat ni un bocí del Montseny més pregon.

Enfilant-nos fins a tocar el Puig Drau, a la Calma, que tantes caminades ens ha suportat. Però avui per la banda del Molar, justet hem passat pel Collet dels Llops, de baixada ens ha quedat un xic allunyat l’Estret de Gibraltar (no us estranyeu, a muntanya els noms son sempre sonors), per dessota el serrat de les Bruixes, sense guipar-ne cap, i la roca barrinada, i el sot de la Tramuja i la riera de la Bascona i …. tots els indrets que en un matí resplendent ens anaven enllustrant l’ull assedegat de nous miratges i noves sensacions.

I el Molar, aquesta baluerna a mitja muntanya, on la mestressa, en riallada plena, ens explicava que no tenien corrent, que vivien a les fosques (que sort d’unes bateries a la cuina) que no volen l’energia solar, que…. i semblava que estiguéssim al temps antic,  a l’ombra dels til·lers i les figueres… I els temps s’ens allunyava  i nosaltres miràvem al lluny,  sabent que, a les poques hores premeríem el botó de la tele, que ens duria als temps massa moderns….

Apali , a gaudir-lo!

Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari

EL SAGRISTÀ DEL RECTOR DE VALLFOGONA

Imatge. Portada del llibre dos contes de por, de Mn.  Climent Forner.

Apali! Avui una de por… però una por passada per aigua… aigualida…. primfilada… una por d’estar per casa… una por amb un toc d’humor força reeixit.
Mn. Climent Forner ha fet una bona recreació d’una contalla atribuida a molts autors… no només al Rector de Vallfogona.
De com el rector se li mor el sagristà i ha de triar (amb paraules modernes: fer un càsting) entre els aspirants al càrrec.
El rector ha d’escollir el nou sagristà i per això els exposa a una situació terrible…. Qui aguanta més temps la por… aquesta por que es va ficant al moll de l’os i que ens anorrea els sentits…
I al final, escull qui te menys por…
O potser no n’hi ha cap que resiteixi la terrible sensació de por!!!!!
Vinga!! si voleu, podeu escoltar la contalla, clicant aquí o al dessota!

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

ESCENARI BUIT….

Foto: l’escenari buidat de tot el contingut de miralls tèrbols….Avui hem retirat els darrers vestigis de Miralls tèrbols de l’escenari.

Ens ha quedat una tènue mirada perduda  quan hem enretirat la darrera andròmina de l’escenari…
La vida que ha tingut aquests dies.. el goig de representar una giragonsa de la nostra història, un bri de l’esperança humana, un lleu tel d’humitat que ens enterbolia els ulls…
Tots els somnis silenciats, totes les històries perdudes en el no res...
Altra volta a la vida, al goig de viure-la, al goig de sentir-la, de gaudir-la de compartir-la…
Però tots, tots i cadascun dels que hem pogut intervenir en la creació d’aquest mon tan nostre i a la vegada tan llunyà,  que ha estat la posada en escena de Miralls tèrbols, donem les gràcies a tothom qui ha vingut a gaudir amb nosaltres d’un retall de vida. Ha estat un goig immens poder participar en aquesta gran obra endegada per en Jordi Pons Ribot!
Apali, a reveure!

l'alegria del teatre - un instant
l’alegria del teatre – un instant
Publicat dins de TEATRE | Deixa un comentari

GRAN REPORTATGE AUDIOVISUAL DE MIRALLS TÈRBOLS!

Apali! els que encara no hagueu vingut a veure l’obra de Teatre Miralls tèrbols al Principal d’Arenys de Mar, us enllaço un bonic reportatge d’en Joan Bosch d’Arenys.org, que ha fet sobre l’obra de teatre.
Podeu veure el reportatge i de ben segur que us entrarà el “cuquet” per venir-lo a veure aquest dissabte a les 9 del vespre o el diumenge a les 7 de la tarda al Principal!!

Publicat dins de TEATRE | Deixa un comentari

BRUIXES A COLLSACREU

Foto: Collsacreu nevat.

Mireu, avui no explico cap contalla d’altri. Avui explico un fet que em va passar personalment .
De com, servidor de vostès, va tenir la certesa de pujar cap a Collsacreu carregat de bruixes al cotxe.
M’expliquen un fet d’uns amics, que tenen una casa a Collsacreu, prop del pla de les Bruixes. Una nit es van trobar que tots els rellotges de la casa varen quedar aturats a 2/4 de tres de la matinada.
Això em fa pensar que,  és clar, com que la casa està prop del Pla de les Bruixes, doncs això: cosa de bruixes…
I quan pujo, al cap d’uns dies,  cap a Collsacreu, a dins del cotxe, esglaiat, comprovo que a cada giravolt escolto un esgarip de bruixes, Un crit esfereïdor que, a cada revolt, va creixent…
Voleu saber com acaba? doncs cliqueu aquí, o al dessota i escolteu!

NOMÉS PER DIR COM ÉS LA BOCA D’ELLA….

Foto: Com la neu rosa….

I perquè tenim tan poques estones per deixar que la poesia ens prengui del tot ?
Vivim massa enderiats pretenent  buscar i pretenent  trobar…
Només cal que la poesia ens prengui a nosaltres i ens deixi trobar…….

Un poema de la rosa als llavis de Salvat Papasseit:

  I el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
-només per dir com és la boca d’Ella:

com la neu rosa als pics
quan surt el sol

Avui la X. ha fet anys!!

ORACIÓ AL CRIST DE LA TRAMUNTANA

Foto: Gravat de Dalí fet exprés per a l’edició del poema de Fages de Climent.

El dia és fred .. malgirbat, fa bo quedar-se quiet… llegint…

Un dels millors poemes de Fages de Climent, és, sense cap mena de dubte  aquesta Oració.

Gran poeta, En Fages de Climent, “lo gayter de la Muga” desaprofitat per les maltempsades de la vida (i una mica o un molt pel seu mal cap) … 

En Pla en fa un retrat aspre, però vehement, fins i tot amb un punt d’estima  (sempre que això sigui possible, tractant-se de Pla)….

 

ORACIÓ AL CRIST DE LA TRAMUNTANA:

Braços en creu damunt la pia fusta,

Senyor, empareu la closa i el sembrat,

doneu el verd exacte al nostre prat

i mesureu la tramuntana justa

que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.


El rei dels epigrames. i per mostra un:

 Al carrer de Monturiol

tres genis han vist el sol

l’inventor del submarí

jo i en Savador Dalí

 

Llegiu la Oració ben  poc a poc… talment com el que és: Una oració.

 

 

SEGON CAP DE SETMANA DE MIRALLS TÈRBOLS

Foto: L’escenari de Miralls tèrbols des del cel!.

I ja falten poques hores per a que pugem dalt l’escenari,  per segon cap de setmana per a gaudir en la representació de Miralls tèrbols.
Apali, qui no hagi pogut venir el primer cap de setmana,  que vingui demà (avui sembla que les entrades estan exhaurides) i si no trobeu entrada per  demà, encara podreu venir la setmana vinent (el dissabte dia 11 a les 9 del vespre o el diumenge 12 a les 7 de la tarda). Però si que us recomanem que vingueu. És una gran obra. En Jordi Pons-Ribot ha fet un muntatge esplèndid, traient tot el suc de la novel.la i que, com a obra de teatre,  te un ritme que acaba enganxant l’espectador.
Vinga, que és una oportunitat única per veure el drama que es va congriar a la construcció del port. I així també podreu veure alguns trets de la nostra ànima que, com a vila, hem anat confegint al llarg dels temps.

I si voleu passejar pels racons marenyencs i muntrenyencs de Miralls tèrbols, el diumenge dia 19 al Calisay d’Arenys de Mar ens trobarem per anar de primer a Can Ferran a Arenys de Munt i després passejarem pels llocs dels Miralls tèrbols. On , com a Secretari Dotres us aniré intentant descobrir els racons més recondits de la novel.la (Si voleu venir,  heu de trucar a la biblioteca d’Arenys de Mar, Tel. 93 792 32 53.

Paraules del Secretari del Mareny Pere Dotres.

Publicat dins de TEATRE | Deixa un comentari

LA DEIXA DEL PARE

Foto: Vinyes… un camp propici per a ser llaurat i cultivat i si convé ceps arrencats….

Avui una contalla moralista.

De com un pare, a punt de morir, reuneix els fills en el lit de mort tot dient-los-hi que a la vinya del mas, únic tros que tenia en propietat hi ha enterrat un tresor.
I aquest tresor serà per aquell que el trobi. Bé, el que el trobi se’n quedarà la meitat i l’altra meitat serà a repartir pels altres dos.
Tots es posen a cavar la vinya, la llauren, fan servir totes les eines… I cap el troba.
Fins que un vellet, passa pel voral, els veu treballar d’aquella manera i els pregunta perque ho fan. Li ho expliquen i ell els respon que no el trobaran el tresor, com ells l’entenen, sino que el tresor el tenen davant dels ulls!!.
Apali, si voleu, podeu escoltar-la i saber-ne tot l’entrellat.

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari