SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

FACECIES ELECTORALS… O LES TRIBULACIONS D’UNA JUNTA ELECTORAL

A les envistes d’unes eleccions, i només amb ànim de fer tabola,   us presento unes facècies electorals:
Atenent que aquest pobre blocaire, per durant molts anys, va ser membre d’una junta electoral, i per tant vaig viure moltes eleccions… però viscudes des de la cuina, o sigui allà on no es veu des del gran públic,  però on hi ha les anècdotes més llustroses i poc conegudes.

Apali. Si us abelleix podeu escoltar com un pobre lladre es convocat per advocats, jutges i tuti quanti,  perquè obri la caixa de cabdals en la que, en mala hora, els saberuts membres de la junta electoral , varem creure que estarien ben custodiats els sobres de les meses electorals .. però sense conèixer-ne la combinació d’obertura … resultat… un lladregot, dels condemnats pels jutges presents, va ser proposat per obrir la caixa en robatori.. però… ho va aconseguir?… ah, doncs a escoltar…
I després una altra facècia, en la que un representant d’un grup polític, impugna els vots d’un altra partit perquè les pestanyes que tancaven els sobres dels vots, que havien repartit als seus simpatitzants , eren diferents dels aprovats per la Junta Electoral Central. La tanca era rectangular quan havia de ser triangular. Motiu suficient per declarar nuls els vots amb aquests sobres… Penseu en l’esglai dels pobres membres de la junta que havíem de declarar nuls quasi tots els vots d’un partit capdavanter… Ja començavem a mirar on ens exiliàvem.. Però … les varem declarar nules, o no?… apali… a escoltar….

LA FAVERA, UNA RONDALLA DE L’AMADES

Foto: El Sant Sopar de Lluís Llop Adam (1964).

I l’Amades, en el  cinquantenari de la seva mort. Bó és espigolar alguna rondalla del seu recull “Les cent millors rondalles de Catalunya”. Jo no les intitularia així, car és un bon recull, però no hi son totes les millors, però si que és cert que és un bon aplec de rondalles per tenir una visió abellida del nostre imaginari.
Avui, com sempre, una rondalla, en la que s’exalcen els bons sentiments i es blasmen les actituds mesquines. Altrament també s’entrellucala visió, diguem-ne “celestial” , del nostre rondallari, on la bondat vé del cel.
Apali, si la voleu escoltar, cliqueu aquí al dessota.


Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL TRESOR DEL PARE

I avui un conte. Un conte dels tradicionals, dels de tota la vida, dels que transmeten valors, dels que ensenyen tot enllustrant amb la vida mateixa.
Si ho voleu, podeu escoltar un conte on un pare, ja  a les envistes de la vella dama, (car de vell no se’n passa) fa un llegat als seus fills, tot indicant-los-hi que en el tros que els lliura com herència hí ha enterrat un tresor…
I no es fins al final de la contalla que, una veu assenyada, descobreix als tres vailetots hereus que el tresor no és tal, que el tresor és més senzill:  és el treball i l’esforç.
Apali! cliqueu aqui si voleu sentir el conte.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

CAPÍTOLS MATRIMONIALS DE LA MARGARIDA SERRALLONGA I EN JOAN SALA

En data 29 de Novembre feia un análisis dels capítols matrimonials DE MARGARIDA SERRALLONGA A MARGARIDA SERRALLONGA: CAPÍTOLS MATRIMONIALS que se li feren a la mare de la Margarida, també nomenada Margarida (per no confondre-les en direm Margarida mare) i ja explicitava la bondat dels capítols per anar endreçant la casa i  deia que servia per anar  escalivant fadristerns…
Doncs mireu que és cas, en aquells capítols l’avi Salvi Serrallonga atorgava capítols a favor de la seva filla (Margarida mare, llavors de vuit anys!!) en el benentès que s’havia de casar amb en Segimon Tallades  i per endreçar ja l’herència, deia, en els capítols que l’hereva seria la Margarida (mare) si es casava, en edat núbil, amb l’esmentat Segimon i per metre-i-tant, li obligava a :

“…..y per quant la dita Margarida y esposa y muller esdavanidora no es de edat de contraure matrimoni que fins atant que sia de edat de contraure matrimoni la dita Margarida que cada any lo dit Segimon Tallades puga  sembrar una cortera de sembradura en dita casa ab tots utils y profits seus y aso ab gasto de la casa, y ab aquesta cortera no sia obligat en pagar pars, ni res.


Item que lo dit Segimon Tallades puga sembrar en la dita casa una cortera fins en duas que sia per iguals pars quant se vinga al partir ab lo dit son sogra. ”


I també hi afegia que pogués tenir cura de tres porcs… sempre que fossin partidors amb la casa…


Però mireu que és cas, en Segimon
es va arribar a casar amb la Margarida (mare) i varen tenir 7 fills, la
gran fou la nostra Margarida de 16 anys i el petit Esteve  de dos anys…
I en aquesta situació, en Segimon  es va morir el dia 20 de gener de 1617  deixant la casa ben debolida i anorreada car quedava sense cap braç d’home i amb un futur galdós…


I és així que rápidament hem de buscar un nou fadristern… es donen veus, s’explicita a tots els estaments casamenters
(sastres, capellans, paraires i tutti quanti…) que han de trobar nou fadristern… i mireu que és cas, en aquesta ocasió
és el rector de Sant Hilari que fa arribar al nostre Joan Sala que a
Querós hi ha una vidua… la vidua
ja era massa gran (tenia 34 anys!!) i en Joan es fixa amb la Margarida
petita …. I l’avi Salvi ho veu clar… a fadristern mort (en Segimon) Fadristern nouvingut, (En Joan Sala) que sempre serà bo….


I apali, a tornar a atorgar capítols, però ara ja a favor de La
Margarida Tallades Serrallonga (abans dels capítols es diu així) sempre
i tant que es casi amb el pubill Joan Sala… Si no es casa,  res…


Però ara ja es una mica més complicat: Hem
vist que la Margarida (mare)  ja havia estat declarada propietària en
heretament pels anteriors capítols i per tant, ella es veu obligada a
renunciar a les propietats i aquestes per via de nous capítols, passaran
totes a la Margarida (filla) sempre que hi hagi el casament. (Quina
vida més dura la de les dones d’aquest país: renunciar a tot perquè el mas pugui tirar endavant!!


I els nous capítols s’atorguen amb la següent tessitura :

“Tractat es y per Gratia del esperit Sant concordat que matrimoni sie fet per y entre Joan Sala pagés fill legitim y natural del honorable Joan Sala…… E na Margarida donzella filla llegitima y natural del Honorable Sagimon Tallades alias Serrallonga … “

I en atenció d’aquest matrimoni “ho donan y per titol d’heretament ho donatio pura perfeta simple e irreucable ques diu entre vius atorgan y concentan ala dita Margarida Serrallona donzella neta y filla llur respectiue com aben merexent y als seus y aquí ella volrra perpetuamente totas integrament les cases heretats y masos Serrallonga y de la Carosa y altres masos… “

Fixeu-vos que aquí, a la Margarida Tallades ja li canvien el nom i per tal que no es perdi la nissaga ja la cognomenen, en virtut d’aquests capítols Margarida Serrallonga Tallades …

I paral.lelament l’Antoni Sala, germà d’en Joan Sala aporta com a dot “dona y per titol de donatio pura y perfeta simple e irrevocable al dit Joan Sala germa seu com a ben merexent y aquí ell volrra cent y vint lliures moneda barcelonesa les quals li promet donar y pagar sempre les volrra en  tenint effecte lo present matrimoni y fetes esponsalles entre dits conjuges Joan Sala y Margarida …”


Fixeu-vos que, en aquests capítols, a diferència dels anteriors amb motiu de les esponsalles entre la Margarida (mare) i en Sagimon,
ja no es posen condicions… En aquell es van posar condicions car la
núvia tenia vuit anys i el matrimoni quedava lluny… l’havien de ben
ferrar perquè “arribant a edat núbil” , es casessin … Aquí les noces s’han de celebrar el darrer dia del mes de maig de 1618, o sigui escassament dos mesos després d’haver fet hereva a la Margarida mitjançant els capítols.


A través d’aquests capítols podem veure alguns aspectes importants de la nostra història:


La masia és el que importa: la unitat económica que permet tirar endavant la minsa economia de les persones que s’han acomboiat al seu redòs.


L’amor no cal ni que aparegui. ”Amb el temps ja s’estimaran” i si no s’estimen “que Déu hi faci més que nosaltres


La dona… La gran sacrificada (oimés en aquest cas que la dona (les dues Margarides) no son pubilles sinó hereves i tot i així han de fer les renuncies necessàries perquè el mas tiri endavant.


I en el nostre cas, la nostra Margarida
Serrallonga que es casa amb un cràpula, ella sola ha de mantenir el mas
i les seves terres en perfecte estat de revista … i quan es mor, al cap
de 18 anys de la mort el bandoler, fa un testament que ho deixa tot polit i endreçat i amb ordre de liquidar les poques deutes que hi ha. I , com no pot ser d’altre manera  que es diguin les misses consuetudinàries per a la seva ànima,”en nom de Deu nostre Senyor y de la humil Verge Maria Mare sua y de tots los Sants y Santas del Paradís sia. Amen.”


I cal afegir que mireu si ho tira endavant, que ella no fa com el seu avi que va fer capítols d’heretament en vida, ella espera al testament per deixar hereu al seu fill l’Antonio rector de Querós!. Que d’aquest també se’n podría fer un llibre!!


Quina dona… la Margarida!!


UNA RONDALLA DE MN.CINTO: ELS TRES CONSELLS

Foto: Les Gràcies mitològiques: Aglaia, Talía y Eufrosine. Son considerades
deïtats de la naturalesa  i  la fertilitat, prop de  la localitat d’Orxomenos, a 130 kilómetres
d’Atenes. Tres consells son tres gràcies.

Si hi ha un aplec de rondalles que fan gaudir de la frescor del llenguatge, de l’aire camperol, de les pregoneses del país, aquestes son les Rondalles de Mn. Cinto Verdaguer. Quan alguna vegada he explicat una rondalla de Mn Cinto, sempre faig un exordi recomanant a qui m’escolta que faci una prova: que compri el llibre, que s’assegui la filla o el fill, un net o neta a la falda i anar-li llegint, sense presses, el text. Veureu com dringa el vocabulari, la sonoritat dels mots, la bellesa de la composició i la frescor d’un camp d’alfals acabat de dallar… en fí: un plaer indescriptible.

Avui n’explico una de les menys conegudes, però no per això menys bella. Si la voleu escoltar cliqueu aquí

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

L’ARXIDUC I EL TRAGINER

Foto: L’arxiduc Lluís Salvador.

Gent de coll dur, corbata i armilla, sobretot si es farcida… gent de possibles, tancats al seu mon, gent que no saben que és doblegar l’esquena ni fer un esforç per guanyar-se les garrofes, gent que no sap pujar dreta una paret si no la pugen els altres, gent que es mira el mon des de la seva torre d’ivori,… però mireu que és cas un dia , en un revolt mal girat del camí de la vida es troben, de cop i de batzegada un revolt de vida dura….
Això és el que li passà a l’arxiduc Lluís Salvador, quan, tot passejant es topa de front amb el traginer esbalaït perquè se li ha trabucat la càrrega del carro…. L’ajuda i el traginer agraït li lliura una moneda escadussera.
Si aneu al museu de l’arxiduc, la veureu dins d’un got, amb la inscripció: “La primera moneda que he guanyat treballant”.
Apali, si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari