SERRALLONGA

Imatge: Montesquiu d’Orcau.

I avui una de fred de peus….. o sigui, de mandanga! o sigui que es podia organitzar una mullader…..

Però no , no va passar res—

Quan l’hereu de Can Banyes de Montesquiu feia dies que no anava a veure els seus pares a muntanya, ….. la seva dona l’apressava a que hi havia d’anar, que ja feia massa temps que els tenia abandonats…. Que pobres….. que hi anés i com que feia molt de temps que no hi anava…. millor que s’hi quedés alguns dies…..

Així la senyora podia folgar amb qui creia adient !!! i fot-li que és de Reus!!

Però un dia el pobre hereu banyut va venir abans d’hora i es va posar a comptar els peus del llit……

Apali! Si voleu escoltar-la cliqueu aquí 

o aquí al dessota…

Imatge: Llogarret d’Arestui.

Avui una de vistaires….

Al Pirineu, anar de vistes era poder entrar a casa de la xicota amb la connivència de la mare, per tal de poder inciar un festeig, sense que la xicoteta anés bescantanda pels rodals si la cosa no tirava endavant i ja quedés marcada com una menja-homes….

I així el vailet, en  conxorxa amb la mare, entrava  de nit a casa de la xicota i així, tant els de la casa podien copsar de quin peu calçava el galifardeu que anava de vistes, com a l’inrevés, o sigui que el vailet guipava si li convenia la xicoteta…. i la casa també…….

Si la cosa anava bé, l’endemà tornava…. i si els de la casa li donaven les millors menges que tenien per entretenir la gana, senyal que la cosa anava bé…. Però si li donaven sopa de carbassa….. doncs això! que ja sabia que la carbassa era que el rebutjaven…. d’Aquí ve el donar carbassa.

I si entreu i escolteu la contalla veureu com les gastaven les noietes del Pirineu i els babaus dels vistaires…..

Si la voleu escoltar, cliqueu aquí…

O aquí al dessota….

Imatge: Batlliu de Sort.

Avui una del Pirineu…. passa prop del Batlliu de Sort….

Temps eren reculats quan al Batlliu de Sort hi envien un capellà molt primmirat i molt enfaristolat….

Només arribar ja veu que els estadants del Batlliu son molt rústecs i es van a confessar sovint …. i li engalten cada galindaina al pobre capellanet…..

.- Que si he entaforat el carall al niu de la farmacèutica….

.- Que si m’hai xingat a la fornera ….

I ja en te prou ! i des de la trona commina als vilatans que deixin de ser tan expressius i només cal que diguin: 

.- He relliscat davant la casa de la fornera .

.- O he caigut davant de casa de l’apotecari…

.- O la manescala li deia que s’havia desllorigat la cama davant de cal pedrenyaler …

I així, des d’aquell dia , es va fer ….

Però, noi! canvien el capella , i el nou que hi arriba no entén res….

I va davant del batlle i li engega una filípica de les que fan època….

.- Però senyor alcalde ! com es que teniu tan malmès el poble …. Tothom s’hi fot de lloros…..

I el batlle….. saberut! car sap de que va la història,  es fa un tip de riure!!

Oh! no rigui tant, li fa el capellanet . Arregli els carrers ja!!!!  Sap que ….. la seva dona, la seva germana i la seva filla son les que cauen més……

Pobre alcalde !

Si voleu escoltar la contalla cliqueu aquí….

O  aquí al dessota!