SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

EL ROSETÓ DE DON AUGUSTO MARIA…. O DEL SENYOR ROURA

ROSETO

Imatge . Roseto de l’església d’Arenys de Mar.

Avui una de veritat, de veritat.

De com els d’Arenys de Mar volguérem un rosetó “com Déu mana”, però no teníem bitllerons. I els de la junta d’Obres del Consell Parroquial varen creure que, si presentaven la idea de fer un rosetó, el Sr de Can Gelpí :Don Augusto Maria de Borras i Gelpí  Mercader y Rodriguez Infante. Hidalgo per a més senyes, seria la persona idònia que finançaria el detall.

I sí… però no… El volgué pagar , però a bescanvi, li havien de posar el seu escut d’armes -per això era un Hidalgo!!- al centre del rosetó.

Es obvi que els de la junta d’Obres van creure que, de cap manera es podien escoltar els precs de l’Hidalgo i posar armes a l’església nostrada….

De moment… sense rosetó!

Però algú , prou clar de pensament, va creure que el Sr Roura, bon veí del Sr de Can Gelpí, ben explicada la història potser hi podria fer alguna cosa.

I és clar que sí!!

I ja ens teniu als del Consell pastoral que, en ser a la porta de sortida de la visita, i el Sr Roura no els havia posat cap condició , li pregunten quina en volia posar.

Cap! que els fa el bon pagès !

I des de llavors, sense cap imposició, la vila d’Arenys va voler que, pels segles dels segles, lluïssin al Rosetó, uns detalls ben esponerosos en agraïment del Sr… (vegeu les fulles verdosenques  que campen a la rosassa…. son fulles de roure !!

Apali, ! si voleu, cliqueu aquí per escoltar la contalla.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LA DECAPITACIÓ DEL REI CARLES IV (EN EFIGIE) AL BALCÓ DE L’AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR

Carlos_IV_(es)

Retrat del Rei Carles IV

Corria l’any del Senyor de 1802. A Arenys ja feia uns anys que teníem la incipient Escola de Pilots, fundada pel prohom Josep Baralt. Els de Madrid, allà on veien calers a fer,  s’hi apuntaven de seguida  (això, era  abans eh!, ara no !). En veure que l’escola anava bé, li dupliquen els impostos… després s’hi repensen i … els tripliquen… l’alcalde s’enfada, arriba el carnestoltes… convoca tots els arenyencs a la plaça de la Vila, i com que era carnestoltes es disfressa de mariscal, amb espasa al cintell…. se li escalfa la boca i comença a despotricar contra Madrid, el Rei, en Godoy i tutti quanti…. d’una revolada entra al saló de plens… en surt amb el retrat del Rei… es treu l’espasa i…. ai! quin esglai!! Rei decapitat.
Al cap d’uns mesos, el Rei demana de venir a passar uns dies a la Gaia Vila…. L’alcalde, amb la cua entre cames,  ja es veu decapitat… el secretari també….
Però no, de cap manera…..
i si voleu saber com acaba el sainet, a escoltar-ho!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

UN TOMB PEL ROC PERER

DSC00146 DSC00126

IMATGES: El Roc Perer i la Fageda de Passavets

Calor a la plana. Els mals averanys aconsellen no moure’ns del cau. Ben quiets, ben assenyadets…. la calor és anguniosa i cal no desobeir les bones veus que ens volen bé!

Però nosaltres sabem, que escollint bé els llocs de la muntanya del Senyal, ens trobarem l`agradívola frescor del sotabosc dels faigs. I sabem que de tant en tant una llapissada de sol il.lumina el camí, i sabem que a redós del bosc trobarem l’avetosa en retirada, els faigs que van assolint el seu terreny, que se’l fan seu… però goiteu les deus d’aigua que et surten al revolt ignot. Les fonts del Frare, i de Passavets et fan sentir el dring de la poca aigua que raja. L’esclat de llum que es penja damunt d’un faig, llum que es deixa mirar, que us acarona amb un to més joiós. I els caminants ara avant, ara al costat, fan tat al Roc Perer, que de sempre ha estat allà però que els caminants retroben avui, com sempre, com sempre la Muntanya del Senyal ha estat amatent a les nostres penúries i a les nostres alegries.

I joiosos cap a retorn a la Plana, sense però no deixar de fer una bona trobada a redós d’una taula afable….

DSC00177DSC00125DSC00115DSC00150DSC00151

DSC00203

Si voleu veure més fotografies, cliqueu aquí!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

DE COM S’ESQUILA UNA VILA

la sultana

Retrat: Fàbrica de xocolates la Sultana a Arenys de Mar. (Premi al qui endevini on és!!!)

Ep!, avui no he explicat cap contalla, ni rondalla, ni llegenda, ni  res que se li assembli…
Avui he explicat de com En Jacinto Tintoré Torrent, nebot dels senyors Antonio i Francisco Torrent Carbonell, ens va esquilar cosa de no dir….
La cosa va començar quan, a la segona meitat del segle XIX, els germans Torrent començaven  a fer un bon calaix,  gràcies a la compravenda de fruits tropicals… L’Antonio ens va construir i regalar,  a la Vila,  l’Asil Torrent.
Per mentre i tant, en Francisco, per causa  d’una intervenció quirúrgica i amb por de fer-hi l’estella, va fer un testament hològraf (de pròpia mà) …. En el mateix,  ens deixava als arenyencs 125.000 “durus” (o sigui 750.000′- Pessetes, de les de l’any  1800), o sigui una fortuna….
L’home,  surt de la operació sense cap perill i s’oblida del testament. Al cap d’uns anys mor…..
I el nebodet, el tal Jacinto, un camàndula cosa de no dir, sap del testament hològraf i l’impugna… però no a Arenys, sinó a Madrid, on en Francisco havia viscut…. Total que els arenyencs no ens n’assabentem (i si algú ho sabia, no va fer res i callà com un traïdor) i per un error de forma – (en Francisco havia fet el testament hològraf -de pròpia ma i lletra- amb un paper d’Estat de 25 cèntims, quan la llei marcava que s’havia de fer en paper de 50 cèntims). Quines  lleis, eh!!!!
El galtes Sr Jacinto,  aconsegueix que anul.lin el testament hològraf, i com que ell era el parent més proper s’enduu la “morterada” de calers i per a fer-ho més farcit, ve a Arenys, ens  construeix una fabrica de xocolates “La Sultana”  i “dilapida” la fortuna del tiet….
Se’l coneixia pel milionari del Carrer de la Torre….
Es clar que com diu Mn Palomer ” diners mal adquirits, diners maleïts” i el pobre Tintoré acaba arruïnat i blasmat….
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota i escolteu la història .

I si algú, amb paciència vol llegir la sentencia que enllaço veureu, que el tal Tintoré, a entre les seves  immenses “virtuts” tenia la de mal pagador: No pagava als seus advocats (la resolució es del Tribunal Suprem de data 3 de setembre de 1903. )

tintore torrent sentencia

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

GRÀCIES MERCÈ!

MERCE13920356_523034984567293_1443913889046182982_o13988191_523035017900623_1389826212785629959_o merce1

Retrats d’en Xavier Salbanyà.

AGRAÏMENT AMB SORPRESA per a la Mercè Cussó: la nostra bibliotecària.

Horafoscant, divendres 12 d’agost, darrer dia de feina a la Biblioteca Pare Fidel Fita de Sinera. Ella, com cada dia de cada dia,  està dins la biblioteca. Ella i les seves companyes…..

Pausadament, arribades les 9 del vespre…. Es van  tancant els llums, van tancant la porta de fusta del cancell al carrer Bonaire. Ella es mira astorada cap enfora….. veu gent. Les seves companyes després ens diuen que ella creia que s’estava assajant alguna escena de la peste, a celebrar el dia de Sant Roc.

Ella surt, confiada, consirosa per ser el darrer dia, protocol com cada dia dels darrers 43 anys….

I quan surt es troba una gernació, que convidada d’amagatotis, ha fet cap al davant de la Biblioteca per aplaudir la nostra bibliotecària en el seu darrer dia de feina. Es jubilava.

Esclat!. Tothom emocionat….. Ella emocionada i sorpresa. Quan, amb la família, ens hi acostem, li faig fluix fluixet:

— De ben segur Mercè que fa uns anys que rumio si als diccionaris, a Arenys, hi ha totes les paraules…. de vegades penso que en falta una, de tan poc d’usar-la…. Pensava que hi faltava la paraula “Gràcies”. I m’oblidava que la nostra guardiana de les paraules eres tu Mercè…. i tu, no has permès que s’esborrés cap paraula….. i si en algun moment ha estat amagada, divendres a capvespre va tornar a aparèixer, potser com poques vegades…. Els arenyencs varem tornar a desempolsar aquesta paraula que tu l’havies guardat  pacientment. i que divendres va esclatar un GRÀCIES ! impressionant, de tots els que et varem voler acomiadar amb etern agraïment, en el darrer dia de feina …..

I per cert, no érem pocs.

I si voleu veure més fotografies, cliqueu aquí.

Moltes gràcies Mercè!.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ENTREVISTA A VILAWEB

ramon-verdaguer-474x270

Avui , a Vilaweb han publicat una entrevista que ja fa un temps em varen fer. Qui ho desitgi ,pot entrar i entrellucar alguns dels trets que han marcat la meva vida i el meu tarannà personal i professional ……

Ramon Verdaguer: ‘El dret civil a Catalunya l’han fet els notaris i els  pagesos’

Ramon Verdaguer és advocat d’ofici i sobretot de vocació. Com ell explica, no ha tingut una vida planera i amb molt pocs anys va passar de tallar arbres al bosc a defensar els seus clients a les sales del jutjat. La seva prosa, que és clara, bonica i precisa, amb tocs barrocs si és necessari, ben segur que ha seduït més d’un jutge. L’estudi, la lectura i l’experiència l’han convertit en un profund coneixedor del dret civil català. En podria fer lliçons. Aquí tan sols ens en fa un tast, que aclareix moltes coses, per exemple de qui és una paret mitgera, una qüestió gens anecdòtica. De la mateixa manera que és un enamorat del dret ho és del Montseny i les seves llegendes, que podreu trobar al seu bloc anomenat ‘Serrallonga’.

Qui la vulgui llegir, pot clicar aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LITERATS ARENYENCS I ….. LA TORNA…..

passejada1

Retrat:  Un moment de la xerrada- passejada.

No cal ni dir la satisfacció de veure una cinquantena llarga de persones que van fer cap a la biblioplatja per a poder seguir la passejada que varem fer, per durant unes dues hores. De primer asseguts i després tot passejant, tranquil.lament i veien indrets que ens podien recordar els literats a Arenys.

I com que no la puc reproduir, només per a qui  no conegui el tarannà arenyenc, us copio aquí al dessota uns passatges del llibre “el meu poble” de l’arenyenc Josep Puig i Bosch.

Copsareu que l’orgull de pertinença arenyenc és un xic més elevat que , potser, en altres indrets….

JOSEP PUIG I BOSCH (EL PARE HILARI)

“… El sol que toca Arenys de Mar, no és com el sol que toca els demès païssos. El sol de Arenys de Mar es un sol virginal, quiet i suavíssim. Ell, únicament ell, te entrada on no s’hi franqueja per ningú…. El sol de Arenys de Mar és l’únic que il.lumina sense aturdiment per a atraure com a les aloves les mirades dels ulls que dormen esperant el sol que besant-los amorosament els diu: Ja sóc aquí. Es l’hora clara.

El sol de Arenys de Mar fa obrir els grifons que xisclen per l’aigua que borbollejant afalaga uns brassos, unes mans, un cos o unes galtes…”.

I ara,  que ens refan la riera i ens treuen les lloses, un avís per a navegants:
Pàgina 74:


” El salubérrim optimisme es el mes gran pecat de Arenys de Mar, tot ha de romandre igual, sempre de la mateixa manera tot i no es admesa una innovació, per xò, els Ajuntaments treballen algunes vegades amb desaventatges. Tots els individuus que’l formen son fills de la vila i al veure’s amb la confiança del poble, amb un zel fervorosíssim  van a resoldre tots els conflictes a deixar en practica els ideals que aixequen una polseguera sempre, per que el poble es refractari a tota innovació, per conseqüència, ve un cataclisme, un disgust, i tot perquè han acordat cambiar una pedra de les aceres i….ca..! No…! aquella pedra poseeix una mena de consagració de passos, del temps. Ai! de l’alcalde que la toqui, allà  hi deixarà els dits i una mica més de la vara d’autoritat. No. Aquella pedra?, mai..! Que en tractin? bé, però tocar-la?, treure-la? No… Mai…!.”

Publicat dins de General | Deixa un comentari