SERRALLONGA

Avui una llegenda històrica. L’assassinat del Cap d’Estopa (En Ramon Berenguer II) a mans del seu germà el Fratricida: En Berenguer Ramon II.
Ai las! que els dos germans anaven de Barcelona a Girona, tot cobrant els delmes i primícies per tots els indrets on estenien els seus dominis. A l’arribar al Gorg Negre de la Tordera, el Fratricida, amb enganys, aparta el germà Cap d’Estopa del grup on estava i , traïdorament el mata.
Dissimula l’assessinat i s’adrecen cap a la Catedral de Girona. Allí l’astor del mort delata l’assassi.
Ai las que si voleu saber els detalls , heu de clicar la llegenda.
Apali! Vosaltres mateixos. !!

I avui una altra rondalla del rector de Vallfogona. O millor dit, de l’escolanet tan trempat i xiroi que tenia.
De com l’escolà i la majordona es cruspeixen les perdius, que aquesta darrera,  va guisar pel predicador contractat pel rector, qui havia de fer la prèdica del jorn del Sant Patró de Vallfogona.
Es cruspeixen les perdius i després se les enginyen perquè el rector no se  n’assabenti  i com carreguen les culpes al pobre predicador, que ha de fugir, cames ajudeu-me, si no vol que lo Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, li escapci les orelles.
Apali!
Si voleu cliqueu i podreu sentir la contalla.

Idò! Ens acostem a la nostrada festa del Sant patró de Catalunya: Sant Jordi.
Un sant nouvingut, adoptat per la gent de possibles i ben ajustat a la nostra terra (Jordi vol dir pagés)… i voleu dir que no som una colla de pagesos que veiem com ens fan el llit i nosaltres tant “pinxos”!!.
Però avui toca explicar la llegenda amb un xic d’ironia. O no ñes irònic que el nostre Sant patró no es volgués desposar amb la princesa filleta del Rei a Montblanc. No fóra cas que l’aital princesesta fos un xic lletjota!.
Doncs, apali, si voleu escoltar la contalla vosaltres mateixos!!!

La setmana passada, la meva bona amiga Teresa Arrufat, arenyenca de pro, mestra vocacional, gran contista, i persona inquieta, em va convidar, juntament amb el seu espòs l’Antonio, a explicar la contalla del Drac de Vilardell a l’escola Ramona Calvet de Castellterçol. En vaig fer un post que podreu veure un xic més avall.
Acabada la contalla, els alumnes de l’escola em van fer un present i jo els vaig fer una promesa: Em van regalar un llibret amb la seva llegenda més popular: La llegenda del Pla del Boix. Oimés un alumne, en va fer un esbós de la llegenda allí mateix.
Els vaig prometre que l’explicaria a Radio Arenys.
I com diem els advocats: Pacta sunt servanda, o sigui en català de carrer: els pactes s’han de complir, avui, amb molt de goig,  l’he explicada a Radio Arenys i aquí us l’enllaço.

Els que m’aneu seguint, trobeu al bloc moltes contalles i xerrades. Quasi totes adreçades a gent gran (Aules universitaries de gent gran, contes a radio Arenys … ) A les escoles de mainada, els tinc un gran respecte. La mainada és molt curosa amb el que dius i a mi em fa respecte vessar-la davant dels més petits i també molt espabilats.
Però aquesta setmana la bona amiga Teresa Arrufat, una arenyenca que és mestre a Castellterçol, em va convidar a explicar la rondalla de Vilardell a la seva escola Ramona  Calvet. Varem fer un pacte. Abans d’anar-hi li vaig enviar unes pàgines de paraules d’us no comú, que aniria introduint a la contalla. Així les podien treballar a classe i quan jo els expliqués la contalla, oimés d’anar-la seguint, podien comprendre les paraules. Tal dit tal fet… i així podia anar desgranant les paraules i frases:
Obi, manescal, jorn de vila, tornajornals, galga, semaler, desori, terrabastall…..
Us ben asseguro que la mainada em va emocionar. Anaven seguint, no només el curs de la llegenda, sinó també les paraules i el somriure que feien en descobrir la paraula ja sabuda en el conte.
En fi. Si  bé la llegenda de Vilardell ja està penjada al meu bloc, ho era en un programa de radio, per tant molt escurçada.
Ah! I moltes gràcies a la Teresa i al seu marit Antoni i a tota l’escola per l’acollida que em feren!
Aquí us enllaço la llegenda de Vilardell que vaig explicar a la mainada.

Avui us explico una rondalla mallorquina. El rei Alfons el Magnànim es rendeix al servilisme del Sr Pere Catlar. Un homenot ric, però ric de veres!. De tan ric,  era molt llagoter, malcarat amb els seus serfs i llagoter amb el seu senyor, el Rei Alfons… Tan li burxa l’orella que, finalment el Rei, per agraïr-li els seus serveis el fa Senyor de Llucmajor (o sigui, el nomena Marqués de Llucmajor). Ai! però que no te en compte que els de Llucmajor, obeeixen al Rei, però dessota del rei … ningú. Ja son bons ells. Per senyors ells…, que els de fora son forasters! i quan s’assabenten que els han nomenat un Marqués amb el nom de la seva vila, s’aixequen en armes contra l’intrús.
I com que sempre, però sempre, sempre, la raó moral guanya pel damunt de la força… doncs aquí també, i amb quatre canyes esquerdades foragiten el Senyor de Catlar  el Rei i son pare si convé.
Apali, si voleu, podeu clicar aquí al dessota per escoltar la rondalla.
 

Avui una de Sants. De com el rector de l’Església de Sant Patllari, es va adonar que el Sant, a la seva cofurna,  no cridava als feligresos a anar a missa. I si no anaven a missa,  no aportaven el delme convingut i ell, el rector, es moria de gana.
Com arranjar-ho?
Doncs, apali, el rector i l’escolanet  s’inventen una estratègia per fer el miracle de Sant Patllari. Tan conegut a la rodalia i tan preuat, que va retornar els fidels a l’Església i, amb aquests, van tornar els delmes i les primícies perquè el rector pogués treure el ventre de pena.
Si ho voleu, vosaltres mateixos, cliqueu i escolteu.

Avui una de l’Apel.les Mestres. Extreta del seu llibre Tradicions, la primera edició del qual es de 1895.
Fixeu-vos com ho pelà un vilatà amb pocs bitllerons, tan pocs que no podia pagar la contribuciò… de com l’ajuda el Dimoni i de com l’Alcalde d’Arenys de Munt te cadira franca a l’infern.
Apali, si ho voleu, podeu escoltar com s’arranja aquest tema tan pelut , de no tenir diners per pagar els impostos i de com el dimoni hi pot fer més que nosaltres.

I si voleu veure com ho pelaren quan trobaren, de primer, un carreter pietós, al qual se li havia enfangat el carro i es posà a pregar devotament. Més endavant trobaren un carreter que també se li havia enllotat el seu carruatge, però, enlloc de resar, el volia treure tot renegant cosa de no dir.
Apali! voleu saber a qui va ajudar Nostramo: Al devot o al renegaire?.
Doncs cliqueu aquí a baix si voleu escoltar la rondalla.