Començaré amb un índex d’alguns articles del meu bloc:
2 de maig de 2023 – 2023-Memorial de greuges contra els Països Catalans
7 d’abril de 2023 – La Noviolència. Estratègia i mètodes de lluita pels Drets i la Justícia.
3 de juliol de 2022 – Em sembla que vivim en un món equivocat
7 de març de 2022 – Quan els instruments de caça es van transformar en armes. Tornar a la “Normalitat”?
6 de març de 2022 – Els virus i la Vida
7 de gener de 2022 – Un desequilibri en la salut del planeta Terra: El Patriarcat.
7 de gener de 2022 – La solució als problemes actuals és la Renda Bàsica?
7 de gener de 2022 – Una reflexió més sobre la situació actual a 16 de juliol-2020
4 d’octubre de 2021 – Benet Rossell – 5è aniversari del seu traspàs
20 de juny de 2021 – Naixem sense acabar de formar.
3 de maig de 2021 – L’eusquera: la llengua indígena d’Europa
23 d’abril de 2021 – Breu història del llibre.
11 de març de 2021 – Més enllà de la Matrística
21 de juny de 2019 – Origen del Patriarcat
21 de maig de 2019 – Sóc de camí vers el país de Canaan (el Patriarcat)
1 de març de 2019 – Confederació de repúbliques
13 de gener de 2019 – La democràcia del Jazz.
Estic llegint el llibre “Menos es más. Cómo el decrecimiento salvará al mundo” de Jason Hickel i intentaré exposar que en penso.
Sinopsi
El nostre planeta està en problemes. Com podem revertir la crisi actual i crear un futur sostenible? El món ha despertat per fi la realitat del col·lapse climàtic i ecològic, ara ens hem d’enfrontar a la seva causa principal. El capitalisme exigeix una expansió perpètua, que està devastant el món, i només hi ha una solució que conduirà a un canvi significatiu i immediat: el decreixement. Si volem tenir una oportunitat d’aturar la crisi, cal frenar i restablir l’equilibri. Canviar la nostra manera de veure la natura i el nostre lloc, passant d’una filosofia de dominació i extracció a una altra basada en la reciprocitat i la regeneració. Hem d’evolucionar més enllà dels dogmes del capitalisme cap a un nou sistema adequat per al segle XXI. Però què passa amb la feina? I la salut? I el progrés? Jason Hickel aborda aquestes qüestions i ofereix una visió inspiradora de com podria ser una economia postcapitalista: una economia més justa, més solidària i que no només ens traurà de la crisi actual, sinó que ens tornarà el sentit de connexió amb un món ple de vida . Prenent-ne menys, podem arribar a ser més. Hickel ens mostra com podem tornar a la nostra economia l´equilibri amb el món viu i construir un futur millor.
Diria que corrobora el concepte de Déu que Jordi Griera exposa en el seu llibre Vent d’alliberament però matisa detalls importants detalls importants sobre la cultura “bíblica” i de Grècia com a origen del pensament dualista (creure que existeix una distinció fonamental entre la
societat humana i la resta del món vivent: els humans som diferents i superiors a la «naturalesa»; els humans som subjectes amb un esperit, amb una ment i amb agència, mentre que la naturalesa és un objecte inert i mecànic).
Fa una anàlisi profunda de la filosofia moderna com a base de separació entre l’home i Déu i la resta de l’existència subjecta a les lleis mecàniques que es poden predir i funcionen com un rellotge (Descartes). Des del 1630, la filosofia ajunta Església i ciència, separant la natura de Déu.
A partir del segle XVIII el mal ja estava fet i el dualisme s’havia instal·lat a la cultura europea: la terra es converteix en propietat, els éssers vius en coses i els ecosistemes en recursos.
Recopilació històrica dels fets i desastres ecològics i de múltiples estudis científics dels darrers anys sobre les causes i les conseqüències i dels límits del creixement, l’esgotament i col·lapse ecològic per causa de la sobreexplotació dels recursos i dels límits planetaris: canvi climàtic, pèrdua de la diversitat, acidificació dels oceans, canvis en l’ús del sòl, càrrega de fòsfor i nitrogen, ús d’aigua dolça, càrrega d’aerosols atmosfèrics, contaminació química i esgotament de l’ozó.
Càlcul dels límits: concentració de carboni a l’atmosfera, extinció d’espècies, conversió de terres forestals, etc.; Sobrepassant-los entrem a la zona de perill amb el risc d’arribar a punts d’inflexió cap el col·lapse irreversible.
Si sobrepassem les capacitats de regeneració de boscos, animals, peixos i collites, absorció de procés de residus d’emissions i contaminants químics de l’agricultura, els ecosistemes comencen a col·lapsar-se i el teixit de la vida a desfilar-se.
Ara ja hem superat quatre límits planetaris: el canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, desforestació i cicles biogeoquímics. L’acidificació dels oceans s’aproxima al límit.
El creixement econòmic no es detindrà; el PIB seguirà creixent mentre els sistemes ecològics i socials comencen a col·lapsar. El capital s’introduirà a nous sectors en creixement: defenses costeres, militarització de les fronteres, explotació minera de l’Àrtic i plantes dessalinitzadores.
Ens trobarem sumits en el col·lapse ecològic molt abans d’arribar als límits del creixement. El problema (Giorgos Kallis) és que no hi ha límits al creixement. Si volem sobreviure a l’Antropocé, no ens podem quedar asseguts esperant que tot peti; hem de limitar el creixement i reorganitzar l’economia per a que funcioni dins dels límits per a conservar els sistemes de la Terra que serveixen per a mantenir la vida i dels que depèn la nostra existència.
———————————————————————————————-
Paraules “especials” del llibre “Menos es más. Cómo el decrecimiento salvará al mundo”
agència= poder de produir un efecte; força de la natura.
aciago= infaust= No faust, no favorable, que porta una desgràcia, mal averany, mal presagi, etc. Un dia infaust.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!