LA LLEGENDA DE SANT JORDI
Idò! Ens acostem a la nostrada festa del Sant patró de Catalunya: Sant Jordi.
Un sant nouvingut, adoptat per la gent de possibles i ben ajustat a la nostra terra (Jordi vol dir pagés)… i voleu dir que no som una colla de pagesos que veiem com ens fan el llit i nosaltres tant “pinxos”!!.
Però avui toca explicar la llegenda amb un xic d’ironia. O no ñes irònic que el nostre Sant patró no es volgués desposar amb la princesa filleta del Rei a Montblanc. No fóra cas que l’aital princesesta fos un xic lletjota!.
Doncs, apali, si voleu escoltar la contalla vosaltres mateixos!!!
I per gaudir de la llengua us enllaço una petita joia d’en Jaume Roig, també del segle XV:
EL
CAVALLER
Lo
cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n’hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
Jaume Roig (1401-1478)