Club 7 Cinema

La 63a edició de la Setmana de la Crítica es desenvoluparà del 15 al 23 de maig de 2024.

Nota: en aquest apunt, els enllaços amb el nom inicial dels directors duen a l’IMDB, els del nom dels directors de l’interior dels textos i els dels títols de les pel·lícules duen directament a les corresponents pàgines del web de la Setmana de la Crítica.

Pel·lícula d’inauguració de la Setmana de la Crítica – Sessió Especial.

De Jonathan MILLET, “Les Fantômes” / “Ghost Trail”. Producció: França, Alemanya, Bèlgica. Durada: 1h46. Guió: Jonathan Millet. Amb Adam Bessa, Tawfeek Barhom, Julia Franz Richter, Hala Rajab. Sinopsi: En Hamid (Adam Bessa) és membre d’una organització secreta que rastreja criminals de guerra sirians amagats a Europa. La seva recerca el porta a Estrasburg, seguint la pista del seu antic botxí. En aquest thriller de caça humana inspirat en fets reals, el passat i el present xoquen, explorant temes de justícia i redempció. Comentari de la Setmana: Un thriller psicològic, aquest primer llargmetratge amb una mecànica implacable revisa els codis de les pel·lícules d’espionatge. Representa el seguiment d’un criminal de guerra per una de les seves víctimes, que mai no ha pogut veure la cara del seu botxí, però en coneix l’olor, la veu, la pell. Una pel·lícula sensorial i elèctrica on la subtilesa de l’actuació de l’actor francotunisià Adam Bessa és sorprenent. Informació:  Jonathan Millet (nascut l’1 de juliol de 1985 a París -França-). Després d’estudiar filosofia, se’n va anar a filmar països llunyans o inaccessibles per a bases de dades d’imatges. Sol amb la seva càmera, va travessar i filmar una cinquantena de països. Després va dirigir diversos curtmetratges de ficció (entre ells “Et Toujours Nous Marcherons” el 2016) així com documentals (“Ceuta, Douce Prison” estrenat a les sales el 2014, “Dernieres Nouvelles Des Étoiles“, filmat a l’Antàrtida i “La Disparition“, filmat a l’Amazones). El seu primer llargmetratge “Les Fantômes” va guanyar el premi de la Fundació Gan. | VI: MK2. DF: Memento. Enllaços: IMDB, AlloCiné.| RESSONS |

Llargmetratges en Competició a la Setmana de la Crítica.

De Marcelo CAETANO, “Baby“. Producció: Brasil, França, Països Baixos. Durada: 1h46. Guió: Marcelo Caetano, Gabriel Domingues. Amb João Pedro Mariano, Ricardo Teodoro, Ana Flavia Cavalcanti, Bruna Linzmeyer, Luiz Bertazzo. Sinopsi: En sortir d’un centre de detenció juvenil, en Wellington es troba sol i a la deriva pels carrers de São Paulo, sense notícies dels seus pares i sense recursos per començar una nova vida. En un cinema porno, coneix en Ronaldo, un home madur que li ensenya noves maneres de sobreviure. De mica en mica, la seva relació es converteix en una passió conflictiva, oscil·lant entre l’explotació i la protecció, la gelosia i la complicitat.. Comentari de la Setmana: Segona pel·lícula del director brasiler Marcelo Caetano, retrat vibrant d’un jove marginal que intenta sobreviure a São Paulo. Per més romàntic que pugui ser, aquest melodrama ‘queer’ amb una pell suau i dura alhora representa una realitat social restrictiva tant com explica una història d’amor d’avui. Una pel·lícula commovedora i extravagant, interpretada per actors carismàtics. Informació: Marcelo Caetano (nascut el 1982 a Belo Horizonte -Brasil-). Viu a São Paulo des del 2004. Va estudiar Ciències Socials a la Universitat de São Paulo. Va dirigir el seu primer llargmetratge “Corpo Elétrico” l’any 2017 i ha col·laborat en una vintena de pel·lícules com a ajudant de direcció i director de càsting, entre elles “Bacurau” i “Aquarius“, de Kleber Mendoça Filho, presentades a competició a Canes. “Baby” és el seu segon llargmetratge. | VI: M-Appeal. DF: Epicentre*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

D’ Antoine CHEVROLLIER, “La Pampa” / “Block Pass”. Producció: França (Agat Films – Ex nihilo). Durada: 1h43. Guió: Antoine Chevrollier, Bérénice Bocquillon, Faïza Guène. Amb Sayyid El Alami, Amaury Foucher, Damien Bonnard, Florence Janas, Artus Solaro, Léonie Dahan Lamort, Axelle Fresneau, Mathieu Demy, Hadrien Heaulmé, Marlon Hernandez Yannis Maaliou. Nota sinòptica: En Willy passa el temps amb en Jojo, el seu millor amic, a La Pampa, el camp de motocròs on en Jojo entrena per al campionat de França. Un vespre, en Willy descobreix el secret d’en Jojo. Aleshores hauran d’abandonar el món de la infància. Sinopsi: Enfadat per la mort del seu pare i pel fet que la seva mare està refent la seva vida amb un altre home, en Willy passa el temps amb en Jojo, el seu millor amic, a La Pampa, el camp de motocròs on Jojo s’entrena per al campionat de França i on tots dos somien escapar del seu poble. Un vespre, en Willy descobreix el secret d’en Jojo… Quan això passa, les conseqüències són desastroses. A mesura que tot s’ensorra al seu voltant, en Willy s’adona que ha d’allunyar-se del món de la seva infància per complir el seu destí. Comentari de la Setmana: Primer llargmetratge del director francès Antoine Chevrollier, de seguida planta l’escenari de tot plegat: esport, virilitat i virilisme a pagès. Interpretat per actors novençans i experimentats, amb la mateixa intensitat, aquest drama travessat de llum parla de l’amistat com a baluard contra la intolerància. El cor s’estreny i s’afluixa sense forçar mai l’emoció. Informació: Òpera prima rodada a la regió i vila natal d’Antoine Chevrollier (nascut el 27 de febrer de 1982 a Angers -França-), que fins ara ha treballat bàsicament d’ajudant de direcció, ha dirigit diversos episodis de sèries televisives i és el creador d”Oussekine‘ -La nit del 5 de desembre del 1986, Malik Oussekine, de 22 anys, va morir d’una pallissa de la policia. “El cas Oussekine” és una minisèrie de quatre episodis sobre la lluita de la seva família i l’impacte del cas a la societat francesa de l’època-. | VI: Pulsar Content. DF: Tandem Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, NotreCinéma-elDirector (fr).|

De KEFF, “Locust“ / “Chong”. Producció: Taiwan, França, Estats Units. Durada: 2h08. Guió: KEFF. Amb Wilson LIU, Rimong IHWAR, Devin PAN, An-shun YU , Yi Jung WU, Nien-Hsien. Sinopsi: A Taiwan, en Zhong-Han, un noi mut d’uns vint anys, porta una doble vida. Treballa en un restaurant familiar de dia, atraca amb una colla de nit en nom dels padrins locals. Però un empresari corrupte es queda amb el restaurant, cosa que posa en perill la seva gent i obliga en Zhong-Han a enfrontar-se a la seva pròpia banda. Comentari de la Setmana: Primer llargmetratge del director taiwanès KEFF, ens submergeix al Taiwan del 2019, en plena revolta popular, al costat d’un jovent desencantat temptat per l’opció de les armes i les bandes. Una pel·lícula de gènere, tràgica i romàntica, amb una direcció virtuosa, que ret homenatge als grans mestres del cinema taiwanès i nord-americà alhora que renova amb passió i talent els codis del ‘neo-noir’. Informació: Òpera prima de KEFF (nascut el 5 de gener de 1991 a Singapur). Guionista, director, músic i artista taiwanès-nord-americà, va créixer a Hong Kong. El seu curtmetratge “Secret Lives of Asians at Night” [2019] va rebre una beca de la Spike Lee Film Fellowship i va guanyar el premi del jurat a la millor pel·lícula asiàticoamericana de la Directors Guild of America. El seu segon curtmetratge (i pel·lícula de màster a la NYU), “Taipei Suicide Story” [2020], va tenir la seva estrena mundial a la Cinéfondation del Festival de Canes i va guanyar el gran premi a Slamdance en la categoria de ficció. | VI: MK2. DF: Tandem Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, My Movies.|

De Federico LUIS, “Simón de la montaña” / “Simon of the Mountain”. Producció: Argentina, Xile, Uruguai. Durada: 1h38. Guió:  Federico Luis, Tomas Murphy, Agustin Toscano. Amb Lorenzo Ferro, Pehuén Pedie, Kiara Supini, Laura Nevole, Agustín Toscano, Camila Hirane. Sinopsi: En Simon té 21 anys. Es presenta com a assistent. Diu que no sap cuinar ni netejar un bany, però sí que sap fer un llit. Fa temps que sembla que s’ha convertit en un altre… Comentari de la Setmana: Primer llargmetratge del director argentí Federico Luis, qüestiona la nostra visió de la discapacitat amb rara agudesa. Un drama encarnat, i profundament humà, en el qual la vida bull i es dona empentes, juntament amb una sorprenent història iniciàtica que segueix el circuit dels desitjos límit del protagonista. Una travessia de mons, fora dels camins fressats. Informació: Federico Luis Tachella (nascut el 1990 a Buenos Aires -Argentina-). Després d’estudiar Ciències de la Comunicació a la Universitat de Buenos Aires, el seu curtmetratge, “La Siesta” -una noia embolcalla la seva àvia en una espiral de fantasia i plaer-, es va estrenar internacionalment al Festival de Canes l’any 2019 a la competició de curtmetratges de la selecció oficial, va rebre una menció especial al concurs de curtmetratges del Festival Internacional de Cinema de Toronto i va guanyar el premi al Millor Curtmetratge al Festival Internacional de Cinema de Buenos Aires el 2019. El 2023, va guanyar un dels premis al Millor Curtmetratge a l’IDFA Institute, amb el documental “At That Very Moment” -un nen que creix a la muntanya grava vídeos del seu entorn. Les seves idees fluïdes duen a observacions que semblen notablement filosòfiques, però al cap d’un moment, el mateix nen es pot distreure amb qualsevol cosa…-. | VI: Luxbox. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS |

De Nada RIYADH i Ayman EL AMIR, “The Brink of Dreams” / “Les Filles du Nil” / “Rafaat einy Il sama”. Producció: Egipte, França, Dinamarca, Qatar, Aràbia Saudí. Durada: 1h42. Guió: Ayman El Amir, Nada Riyadh. Documental. Amb Majda Masoud, Haidi Sameh , Monika Youssef. Sinopsi: En un poble del sud d’Egipte, una colla de noies es rebel·la formant una companyia de teatre de carrer. Somiant convertir-se en actrius, ballarines i cantants, desafien les seves famílies coptes i els residents locals amb les seves actuacions atrevides. Filmada durant 4 anys, la pel·lícula segueix el viatge d’aquestes noies que esdevenen dones. Comentari de la Setmana: Segona pel·lícula de la directora egípcia Nada Riyadh i el director egipci Ayman El Amir, fascinant documental sobre un grup de dones artistes decidides a viure els seus somnis i desitjos sense el consentiment dels homes. El caràcter d’aquestes dones rebels es reflecteix de la manera més bonica en aquesta pel·lícula autèntica i dinàmica que gaudeix d’una forma lliure i estimulant. Informació: Nada Riyadh (nascuda el 25 de novembre de 1987 a Egipte). El seu primer llargmetratge documental, “Happily Ever After“, que va codirigir amb Ayman El Amir, va tenir la seva estrena mundial a l’IDFA el 2016. El seu curtmetratge de ficció,”Fakh” / “The Trap” [2019], es presentà a competició a la Setmana de la Crítica de Canes el 2019. Participa en nombrosos programes internacionals, com ara la ‘Fabrique del Festival de Cannes’, el taller Next Step de la Setmana de la Crítica, Berlinale Talents, American Film Showcase i Film Independent. Ayman El Amir (nascut el 7 de desembre de 1981 al Iemen). Director egipci. Recentment, va dirigir un llargmetratge documental amb Nada Riyadh, “Happily Ever After“, estrenat a IDFA, i va produir el curtmetratge de ficció “Fakh” / “The Trap” [2019]. Treballa com a consultor de guionistes en nombrosos laboratoris i programes com el TorinoFilmLab, el Doha Film Institute, els Ateliers de l’Atlas du Festival de Marrakech, la DW Academy i el Full CircleLab. | VI: The Party Film Sales. DF: Dulac Distribution. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, My Movies.|

De Constance TSANG, “Blue Sun Palace“. Producció: EUA. Durada: 1h57. Guió: Constance Tsang. Amb Lee Kang Sheng,  Ke-Xi Wu, Haipeng Xu. Sinopsi: Una pèrdua sobtada consolida una relació inesperada entre dues emigrants de la comunitat xinesa de Queens. Lluny de casa, i treballant incansablement per a mantenir-se, passen el dol juntes amb l’esperança de trobar una família. Comentari de la Setmana: Primer llargmetratge de la directora nord-americana Constance Tsang, una crònica agredolça sobre el turbulent destí dels immigrants xinesos que viuen a Queens. En sintonia amb els seus personatges modestos i dignes, aquesta primera pel·lícula és d’una línia realista i íntima i desplaça la nostra mirada cap a les poblacions menys visibles. Amb el formidable Lee Kang-sheng, l’actor fetitxe de Tsai Ming-liang. Informació: Constance Tsang és una directora nord-americana establerta a Nova York. Llicenciada a la Universitat de Columbia amb un màster en guió i direcció, va obtenir una beca del Robert Gore Rifkind Launch Fund. Ella compta amb el suport en els seus projectes de Starlight Stars Collective i, autora prèviament de curtmetratges, Tribeca Film la recolza en els seus films. “Blue Sun Palace” és el seu primer llargmetratge. | VI: Charades. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

De Leonardo VAN DIJL, “Julie Keeps Quiet“/ “Julie zwijgt”. Producció: Bèlgica (De Wereldvrede, Film i Väst & Hobab*,  Les Films du Fleuve*), Suècia. Guió: Leonardo Van Dijl, Ruth Becquart. Amb Tessa Van den Broeck, Ruth Becquart, Koen De Bouw, Claire Bodson, Laurent Caron. Nota sinòptica: Ambientada en el món del tennis professional i segueix una jove i talentosa jugadora que decideix mantenir-se en silenci quan investiguen el seu entrenador per abús de poder. Sinopsi: Quan s’investiguen les pràctiques d’un destacat entrenador de tennis, l’atenció es desplaça ràpidament cap a la Julie, jugadora jove i prometedora que sempre està al seu voltant. A mesura que augmenta la pressió perquè en comparteixi les experiències, la Julie decideix callar i centrar-se en el seu joc, deixant en dubte la investigació i el futur de l’entrenador. Comentari de la Setmana: La primera pel·lícula del director belga Leonardo Van Dijl, pinta el retrat amb delicadesa i matisos d’una jugadora de tennis amb una ment d’acer empesa pel seu club a parlar quan el seu entrenador està sota investigació. Amb un guió i una direcció ajustats, aquest drama decididament contemporani mostra a través de la força i les eines del cinema com n’és de difícil parlar. Informació: Òpera prima. Leonardo Van Dijl va tenir un cert ressó amb el seu curt “Stephanie” (2020), presentat a diversos festivals internacionals i en particular seleccionat a la Competició dels Curtmetratges del Festival de Canes en l’edició no nata del 2020 -per la COVID-, el qual ja tracta d’una noia esportista, una gimnasta d’11 anys que acaba de guanyar el seu primer títol internacional i, aclaparada per l’atenció que rep pel triomf, s’adona que el partit tot just acaba de començar. | VI: New Europa Film Sales. DF: Jour2Fete. Enllaços: Web del director, IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Llargmetratges en Sessions Especials a la Setmana de la Crítica.

De Saïd HAMICH BENLARBI, “La mer au loin” / “Across the Sea”. Producció: França, Marroc, Bèlgica, Qatar. Durada: 1h52. Guió: Saïd Hamich Benlarbi. Amb Ayoub Gretaa, Anna Mouglalis, Grégoire Colin, Omar Boulakirba, Rym Foglia, Sarah Henochsberg, Ali Mehdi Moulai. Sinopsi: En Nour, de 27 anys, va emigrar il·legalment a Marsella. Amb els seus amics, viu del tràfic a petita escala i porta una vida marginal i festiva… Però la seva trobada amb en Serge, un policia carismàtic i imprevisible, i la seva dona Noémie, li capgirarà la vida. Del 1990 al 2000, en Nour estima, envelleix i s’aferra als seus somnis. Comentari de la Setmana: Segon llargmetratge del director francomarroquí Saïd Hamich Benlarbi. Un elegant melodrama ambientat amb música Raï, que té lloc als anys 90 i que relata, al llarg d’una dècada, la vida clandestina d’un immigrant marroquí a Marsella. Després de “Retorn a Bollène”, Saïd Hamich Benlarbi confirma la força del seu cinema polític i social amb aquesta pel·lícula generosa i commovedora que narra una altra història de França. Al repartiment: Grégoire Colin, Anna Mouglalis i la revelació Ayoub Gretaa. Informació: Saïd Hamich Benlarbi (nascut el 8 de febrer de 1986 a Fes, Marroc) és un guionista, director i productor francomarroquí llicenciat a la Femis i guardonat per la Fundació Lagardère. Ha col·laborat amb cineastes com Faouzi Bensaïdi, Philippe Faucon, Leyla Bouzid, Nabil Ayouch, Yasmine Benkiran, Camille Lugan i Kamal Lazraq. El 2018, el seu primer llargmetratge “Retour à Bollène” va ser nominat al premi Louis-Delluc a una òpera prima. El 2022, el seu curtmetratge “Le départ” va ser seleccionat en nombrosos festivals internacionals -Namur, Rotterdam, Palm Springs, Cleveland, Rhode Island, Clermont-Ferrand, Grenoble…-, va rebre una vintena de premis i va ser nominat a un César. “La mer au loin” és el seu segon llargmetratge. | VI: Indie Sales*. DF: The Jokers Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

D’ Alexis LANGLOIS, “Les Reines du drame” / “Queens of Drama”. Producció: França, Bèlgica. Durada: 1h55. Guió: Alexis Langlois, Carlotta Coco, Thomas Colineau. Amb Louiza Aura,  Gio Ventura, Bilal Hassani. Sinopsi: 2055. Steevyshady, youtuber hiperbotoxat, explica el destí incandescent del seu ídol, la diva del pop Mimi Madamour, des de l’apogeu de la seva fama el 2005 fins al seu descens als inferns, precipitat per la seva història d’amor amb la icona punk queer Billie Kohler. Durant mig segle, aquestes reines del drama van cantar la seva passió i ràbia sota el focus. Comentari de la Setmana: Primer llargmetratge del director francès Alexis Langlois, irresistible comèdia musical lesbiana, popular i ‘grunge’. Una declaració d’amor brillant i vibrant al cinema, a la seva història, a les seves formes i als seus gèneres, a través d’un relat que compta amb dues cantants rivals enamorades, enfrontades als dictats de la societat de l’entreteniment. Rialles, drama, llàgrimes sense oblidar la revelació de dos talents excepcionals, Louiza Aura i Gio Ventura. Amb les estrelles convidades Bilal Hassani, Asia Argento i Alma Jodorowsky. Informació: Alexis Langlois (nascut a França el 1989). Després d’estudiar a París 8 i a l’École Nationale Supérieure d’Arts de Paris-Cergy, Alexis Langlois va dirigir quatre curtmetratges d’èxit com “De la terreur, mes soeurs!“, Grand Prix du FIFIB 2019 i “Les Démons de Dorothy” que van guanyar el Lleopard d’Argent i el Grand Prix del Jurat Jove a Locarno 2021 i que recorre més d’un centenar de festivals d’arreu del món. “Les Reines du drame” és el seu primer llargmetratge. | VI: Charades*. DF: Bac Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, ScreenDaily (ang).|

Pel·lícula de cloenda de la Setmana de la Crítica.

D’ Emma BENESTAN, “Animale“. Producció: França (June Films*), Bèlgica (Frakas Productions). Guió: Emma Benestan. Amb Oulaya Amamra. Nota sinòptica: Drama de revenja. Sinopsi: La Nejma (Oulaya Amamra), de 22 anys, treballa a la manada de Léonard a la Camarga. Mentre s’entrena per convertir-se en ‘raseteuse‘, una tradició de la Camarga que consisteix a desafiar el toro a l’arena, el rumor d’un toro violent i rebel que ha fugit espanta els habitants. Troben morts tot de nois. Una bèstia ronda i no se la veu per enlloc… Comentari de la Setmana: Segon llargmetratge de la directora francesa Emma Benestan que torna a visitar el mite de la bèstia i situa la seva pel·lícula entre el western, el ‘slasher’, el terror corporal i la pel·lícula de venjança, tot en territori camarguenc. Un potent manifest feminista en el qual brilla l’actriu Oulaya Amamra, transcendida per aquest paper complex i físic. Informació: Nascuda a Montpeller, la franco-algeriana Emma Benestant és una guionista i muntadora -ha treballat per a Abdellatif Kechiche– de notable trajectòria, que després d’haver realitzat alguns curtmetratges va debutar amb “Fragile” (2021), en què també apareix la jove actriu Oulaya Amamra -César a l’actriu revelació pel seu treball a la Càmera d’Or “Divines” (2016)- i on la cineasta segresta els codis tradicionals de la comèdia amb una visió alegrement feminista de la masculinitat contemporània (Imdb), tot narrant la història d’un jove que treballa per a un criador d’ostres a Seta [-observis’s, ficció també ambientada a Occitània-] i, en una de les moltíssimes ostres que obre cada dia, hi amaga un anell per a demanar a la seva xicota que s’hi vulgui casar. Julie Billy, productora del film, ha declarat: Amb l’Emma, ​​ens vam conèixer després dels seus dos documentals sobre la Camarga [curts], “Prends Garde à Toi” [2020] i “Un Monde Sans Bête” [2018]. Encara no havia fet el seu primer llargmetratge “Fragile”, que estava preparant en aquell moment. Em va parlar del seu desig de fer una pel·lícula de gènere en aquest àmbit tan naturalista en el qual s’havia immers durant uns quants mesos pels seus documentals. És un western de fantasia en el qual estem treballant des de fa 4 anys. Forma part de la nostra ambició: canviar la manera de veure el gènere mentre expliquem el retrat íntim d’una dona i abordem un tema social que qüestiona allò íntim i polític. Tot això transcendeix el gènere, és universal i parla a un públic ampli. | VI: Film Constellation. DF: Wild Bunch Distribution*. DE: Filmin. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Seances Speciales-Entrevista a productora del film (fr), Variety (ang), Cineuropa (fr), Occitanie Films (fr/ang).|

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!