EL JOC DELS PACTES
El canvi del candidat socialista que ens diu que podria arribar a pactes amb Junts i la negativa immediata d’aquest partit son un símptoma més d’una democràcia malalta.
Ens diu que sempre que els del President Puigdemont no prioritzin la independència no hi hauria problema. Tampoc sembla que tinguin problema per parlar amb ell ja que diu és més important el que i no el qui. La immediata resposta rebutjant l’oferiment deixa un cop més la confusió al votant.
En una democràcia normal, crec que la transparència és fonamental, i en una campanya electoral deixar clar amb qui es pactarà i amb qui no una obligació dels partits, en el cas que la previsió no sigui una majoria absoluta de cap, com és el cas Illa ens diu que concep la política com un diàleg per arribar acords, però d’entrada ja posa un veto a una opció majoritària en la societat catalana i referendada en un referèndum que ell ha menyspreat igual que la resta i on la seva opinió és imposició per la gent, cosa que no lliga en ser representant d’una societat.
Per altra banda, si mirem els pactes a la Diputació de Barcelona o amb altres institucions, no veig que el tema independència hagi estat cap obstacle pel pacte, cosa que també deixa tocada la resposta negativa que queda en entredit.
Com deia, per obligació cada partit ens hauria de dir amb qui si i amb qui no pactaria arribat el cas, i que sigui coherent amb la seva trajectòria com informació per un votant que vol saber on va a parar finalment el seu vot, que es pot desvirtuar pel camí per simples interessos de poder. El mateix tripartit on Esquerra va entregar els seus vots al nacionalisme espanyol de la filial socialista conjuntament amb els Comuns disfressat de pacte ideològic d’esquerres, no hauria d’haver estat cap sorpresa i sí un anunci en campanya.
Un frau més d’aquesta democràcia, on nomes és busca el vot sense més, el fet i no la conseqüència i el compromís del mateix. Una campanya ja tacada de per sí on uns poden fer campanya a cada cantonada i altres ho han de fer a la Catalunya nord o no poder escollir lliurement el candidat a presentar-se com en el cas dels repúblicans. Sí això li afegim el tema dels pactes, ens queda que la societat és el darrer interés dels partits que l’han de representar.
El joc dels pactes.