SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

Arxiu de la categoria: CONTES

EL BOIG DE MATARÓ (Rondalla de Mn. Cinto)

Foto: Mn. Cinto en la seva plenitud.

Apali! que avui explicaré una facècia que Mn Cinto, amb un sentit de l’humor notable, va incloure al seu volum Totes les Rondalles. Bé és cert que en aquest llibre, hi trobareu rondalles ben girades. Rondalles que fan xalar de valent  per la construcció, pel llenguatge, per la forma de contar-ho, en fí…. és un gaudi poder seguir-les i és un gaudi poder llegir-les als infants.

No obstant, també, en el mateix llibre, hi ha facècies recollides per Mn Cinto de diferents indrets (alguns de la costa, d’Arenys, de Canet, de Mataró..)

Avui em plau penjar-ne una de Mataró, d’un humor potser no gaire politicament correcte, però amb molta gràcia descriptiva.

Si l’escolteu , veureu que els intento florejar.
Vosaltres mateixos. Si ho voleu, la podeu escoltar.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

L’ESCOLANET ESPAVILAT

Foto: Escolanets a Llavaneres amb Mn Subirà.
Avui una d’un escolanet espavilat.
El rector de Vallfogona posa a prova un escolanet. Fa mirar-lo per un capellà veí: que li indiqui si és prou espavilat per a tenir-lo com a escolà major de la seva parròquia.
Fa el casting. El passa amb nota i el rector li encarrega el control celestial de la pubilla que va a la recerca d’hereu i encomana tota la seva vida a la Mare de Déu dels Dolors. Però, ai las! que el nen Jesús que te el costat li xafa la guitarra.
Apali. Si ho voleu escoltar, vosaltres mateixos… Ah! i a la foto, vejam si lluqueu en Serrallonga!.

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

QUE VE EL LLOP (CONTE D’INFANTS)

I ara que ja han arribat les vacances nadalenques i que la mainada està ja a les cases, m’ha semblat que fóra bó que les contalles que explico a radio Arenys prenguessin un to tradicional. I doncs aquests dies explicaré contes de tota la vida. D’aquells que explicaven els avis a la mainada i que sabien tots els nens i nenes. Penso que ara perdem el nostre imaginari, el nostre llegendari , la nostra manera d’interpretar el mon. D’avis a nets es passava la tradició oral. Ara, fixeu-vos, tots diem les mateixes paraules i les diem amb el mateix to. No fa massa anys que un de Llavaneres (com jo) tenia un to molt diferent d’un de Mataró (per posar un exemple). Penso que hem de reprendre el nostre imaginari…
I avui he explicat la contalla del petit vailet que enganya els seus convilatans fent-los creure que arriba el llop. Un dia, de veres de veres , ve el llop…. i ai las… quin desori després d’haver-los pres el pel massa sovint, aquell dia va quedar ben escuat….
Apali! BON NADAL A TOTHOM!!!

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA ROSETA DE CADOLLA, UNA CONTALLA

Foto: La Cadolla

Avui una contalla del
Pirineu, de les rodalies de la Seu d’Urgell,  a Cadolla. On el Bisbe de la Seu va pels
poblets de les rodalies a fer visites pastorals i  a impartir el sagrament de la confirmació a la mainada.

Aprofita per fer
sermons ben engarlandats….

I tothom està a l’església, a missa….. Tothom?… Doncs no, no hi és tothom… La Roseta no hi és…

La Roseta és una xicoia
que es baixa de sostre, o sigui, curta de gambals… I ja sabeu que els que
diuen la veritat son els infants i els qui , diuen, que no hi toquen.  Vegeu que li passa al Bisbe de la Seu .
 

Si la voleu escoltar , cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL NOGUER DE SAGARÓ O COM ESCOLLIR XICOTA

Foto: Girona a la tardor.

Una contalla recollida per l’Amades, de les comarques gironines. En Noguer de Sagaró. Masia de molts possibles dels voltants d’Olot.
La contalla explica que l’amo del Noguer volia casar-se, ja li començava a passar el torn d’un bon casament amb la pubilla veïna. ja no hi havia pubilles casadores.
Ai las! que ell sap que a la casa de la Caritat de Girona hi ha noies que no veurien malamanet un bon casament.
I allà s’adreça i veieu com se les engipona per trobar una xicota formosa i xiroia per ser la seva companya,  pels segles dels segles….
Apali, si la voleu escoltar cliqueu aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

ELS NOMS DELS POBLES DEL BATLLIU DE SORT

Foto: Tornafort, poblet del Batlliu de Sort.

Alguna vegada heu perdut hores de son per saber d’on surten els nom de les coses… i dels pobles… és un exercici curiós. A voltes  son fàcils d’escatir: Arenys ve d’areny, terra sorrenca… Arenys de Munt ve de … independència… en fi , cadascú per on l’enfila però sempre es bonic saber si el carrer de l’Or va començar essent el carrer de l’Hort, després, la calle del Huerto… més endavant li tornen a posar carrer de l’hort. Després, en castellanitzar-lo li engalten calle del loro… i nosaltres trempats, en tornar-ho a catalanitzar ens queda un carrer del lloro ben bonic… goita, si voleu escoltar la contalla sabreu com van neixer els noms dels pobles  Tornafort, Malmercat, Sort escolteu la contalla…. i d’afegitó hi trobareu una paraula que he collit darrerament en una conversa amb una avia molt trempada: senatxo. Quan la va dir, vaig sentir una sotragada al meu cervell, sentia la meva avia Tereseta que, de petit, em cridava… Ramon porta’m el senatxu…
Apali! que bé. Doncs avui, si voleu saber com neixen els noms d’alguns pobles del Batlliu de Sort, escolteu:

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA CLAROR DEL MÓN (Rondalla de l’Amades)

Foto: La claror de “Le soleil levant”. El quadre de Monet que bateja l’impressionisme.

I sempre hem de
retornar a l’Amades. La seva ingent recerca en salvar-nos el nostre imaginari, és
espectacular. Podem trobar  una mostra  àmplia de la nostra particular manera de
transmetre els valors, a partir de la veu popular, de la transmissió de valors
a través de la realitat. Avui, que els mitjans d’informació ens van
harmonitzant la parla, les tonalitats, les paraules particularitzades de cada
contrada, hem de repescar ara i sempre el nostre imaginari col.lectiu, amb la seva riquesa de llenguatge.

Avui una rondalla, que
fonamentant-se en la por a alló desconegut, acabem amb una gran lliçó profunda
sobre el nostre engatjament a les coses terrenals…

Apali, si ho voleu
escoltar, vosaltres mateixos.

 

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LES QUATRE BARRES DE SANG

Foto.
Origen de l’escut de Catalunya de Claudi Lorenzale -1843-, Museu d’Art Modern
de Catalunya.

Avui
va de la llegenda de les quatre barres:

Corrien
les calendes de juny de 1492 s’imprimí a Sevilla un llibre intitulat Nobiliario
vero escrit pel cavaller Hernan Mexia. Descriu un passatge on fa referéncia a
la conquesta de Cordova pel Rei Ferran III el Sant l’any 1236:

Otrossi aquellas tres faxas de goles o de
colorado que traen los del linaje de Cordova, así como don Alfonso, señor de la
casa de Aguilar y del conde de Cabra e los otros cavalleros de quien es fecha
mençión. Lo cual representa la causa principal de la tomada de Cordova, otrosi
las feridas e sangre vertida, e aquel acto glorioso que entonçes obró el rrey
don Fernando, quando un cavallero, de aquellos el mas principal, saliendo
ferido, el rrey llegó a él e la rrazón que entre ellos passó no la sé, pero el
rrey, mojada la mano de la sangre, pasóla por el escudo del dicho cavallero e
no tiñó salvo con los tres dedos ; e desta causa dende entonçes traen aquellas
tres faxas bermejas en un escudo de oro, según que las oy traen.


Us heu fixat que la llegenda de la grafia de les barres en un escut (aquí només tres) neix a Córdova…. alça manela!!!.

L’any 1551 l’historiador
valencià Pere Anton Beuter publica Cronica general de España i entre altres
coses diu:

En este comedio los normandos entraron por la
tierra de Francia y huvo de hazer guerra el emperador Loís para resistirles y
fué servirle el conde (Guifre el Pelós) con los cavalleros barceloneses que con
el hallaron y pelearon con los normandos valerosamente y venciorenles. En esta
batalla (según he hallado escrito en unos quadernos de mano) diz que pidió el
conde Jofre valeroso al emperador Loís que le diesse armas que pudiedde traher
en el escudo, que llevava dorado sin ninguna divisa y el emperador, viendo que
havia sido en aquella batalla tan valeroso, que con muchas llagas recibiera,
hiziera maravillas, llegóse a el y mojóse la mano derecha de la sangre que el
salia al conde y passó los quatro dedos ansí ensangrentados encima del escudo
dorado de alto abaxo, haciendo quatro rayas de sangre y dixo: “Estas serán
vuestras armas, conde”. Y de allí tomó las quatro rayas, o bandas de sangre en
campo dorado, que son las armas de Cataluña, que agora dezimos de Aragón.

Contempleu com un escriptor valencià ens lliga el cordovés amb el nostre Guifré i veiem
que segueix la mateixa estructura de l’Hernan Mexia…. Després d’aixó, la
contalla la  recull en el llibre
de Feyts d’armes de Catalunya en Gaspar Roig i Jalpí,
com veritat de
veres, després de Victor Balaguer també hi digué la seva i Mn. Cinto ho adobà
al seu poema Les
Barres de Sang…
i àpali… ja tenim la nostra llegenda més benamada, bellament
servida, ben amanida, ben presentada i si no és veritat, és tan bonicoia!!!!!!

Si en
voleu saber més llegiu les quatre barres del llibre Llegendes
Històriques catalanes de Martí de Riquer.

Apali…
si
voleu escoltar vosaltres mateixos:

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA DAMA DE VAGAR (contalla pirinenca)

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Foto: La Glorieta de
Montesclado, on s’esdevé la llegenda.

 

Un contalla frescal, de
ranci sabor masclista. A pagés la dona ho tenia malament, no es podia permetre
cap llicència… l’home tampoc, però no s’en feia tanta forrolla…

La dona havia de
complir, d’estar pel mas, de portar el pòndol de la casa… I si no era així, si
tenia alguna nafra s’havia de bescantar.

Mireu que passava si
una dama, com la del conte, volia les menges més bones i selectes… i és clar…
per calerons que es tinguin, si voleu menges tan exquisides… també s’acaben…
fins que unes nous semblen bona meja si no hi ha res més per dur-se a la boca….

Apali, si cliqueu aquí
podeu escoltar la Dama del vagar.


Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

AIGUA PASSADA, MARE DE DÉU ENGANYADA!

Foto: Devessall d’aigua
a la plana de Santa Fe del Montseny.


Ja hi tornem a ser en
curs normal. Si us abelleix,  avui us penjo una rondalla de Mn. Cinto
Verdaguer. Diuen que Mn. Cinto era un gran poeta… quí ho pot posar en dubte?.
Ningú. Però ara que no ens llegeix ningú, cometré la gosadia de dir que si era
bon poeta, que ho era, nogensmenys era un bon prosista… i dins la prosa… les
rondalles recollides son d’una bellesa indescriptible. Sempre que tinc ocasió
de parlar amb un avi o avia que tingui néts, els recomano que prenguin el
llibre de rondalles de Mn. Cinto, s’asseguin els néts a la falda i els
llegeixin, paladejat les paraules, alguna de les rondalles del capellà poeta.
Proveu-ho, és un dels goigs més pregons que podeu tenir.

Avui  us enllaço
la rondalla Aigua passada, Mare de Déu enganyada, encara que, com sempre, no
llegeixo el conte, sinó que l’intento grafiar, però amb l’esperit i les
paraules tan ben girades del poeta.

Apali, si el voleu escoltar, ja sabeu que
heu de clicar aquí.

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

L’ESPASA DE VILARDELL I EL REI JAUME I A COM RADIO

Foto: Façana del portal de Sant Iu de la catedral de Barcelona, on l’espasa, es diu que és la de Vilardell.

Avui  a Com Radio ha tocat explicar la història de la sentència del Rei en Jaume I sobre una justa entre en Bernat de Centelles i l’Arnau de Cabrera (l’any del Senyor de 1274). Justa injusta i premi pel de Centelles… però amb una demanda ben travada, el Rei en Jaume revisa la lliça dels dos cavallers i dóna la raó a l’Arnau de Cabrera… Li dóna la raó perquè la té,  perquè el de Centelles ha estat injust i l’ha vençut de mala manera… i ha usat a la justa l’espasa de Vilardell, que , com sabeu, és una espasa de virtut, però tampoc cal que oblidem que, en el moment de dictar-se la sentència, el Rei en Jaume mantenia “llargues converses sota la figuera” amb la Guilleuma d’Empúries i amb la bergadana Sibilla de Saga… No us diuen res aquests noms? … doncs eren la mare i l’esposa de l’Arnau de Cabrera…

Apali, ¡ oi que tothom sap que no es pot dictar sentència si hom es amic,  conegut o saludat dels litigants? …

Doncs això, ja ho veieu, passava en temps del nostre Rei en Jaume, però avui no passa enlloc d’enlloc, només faltaria. Ni a València no passa avui!!!

Què voleu… la justícia és així!!!

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA MAQUINA DE FER DINERS (RONDALLA DEL PALLARS SOBIRÀ)

<!–


Us
heu preguntat mai què faríeu vosaltres amb una aital maquinaria. Que fabriqués
diners a dojo. Que fabriqués moneda talment com una Ceca. Qui no faria mans i mànigues
per trobar la manera de fabricar aital producte que, mal m’està el dir-ho,
molta gent hi va al darrera…

Però
penseu que aquestes màquines no venen soles, cal anar a cercar-les, cal
perseguir-les, cal tenir el cor net i la mirada clara…. I deu dits i molt d’esforç
perquè la màquina funcioni ben greixada.

Apali,
si voleu, podeu
escoltar la contalla
i veureu la susdita màquina i com funciona….

 

 

 




 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

JAUME I A COM RADIO

Imatge de Pere el Catòlic, pare del nostre Rei en Jaume.

Avui, com cada divendres d’aquest estiu, a Com Ràdio m’han convidat per anar a explicar les facècies del nostre imaginari. Els seguidors d’aquest bloc ja haureu escoltat la història de l’engendrament del nostre Rei en Jaume. Tot curiós si tenim en compte  la distància física que separava en Pere el Católic (pare del nostre Rei en Jaume) i la Maria de Montpeller (la mare) residien l’un a Montsó i l’altre a Montpeller. I qué voleu, per llarga que sigui…. la conversa, amb tanta distància pel mig es pot fer mala feina… Però la història té aquestes coses. A aital distància i amb l’ajuda d’un camarlenc, varen, en una nit folla, engendrar el reietó. Ah! I en foren testimonis tots els bisbes de la cort, els servents reials, les doncelles de la de Montpeller….. encara que no està provat que hi fossin els de “salsa rosa”.
Ah! I també hi trobareu altres contalles. Podeu escoltar-ho clicant aquí.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA MESTRESSA MANDROSA

Foto: passejant pel Montseny

Avui un conte de la frescor del Pirineu. De vegades el pòndol d’una casa el porta l’home, d’altres la dona…. Això és cas que algú o altre l’ha de portar, però si un dels dos flaqueja, si un dels dos, repapieja això no va.
Mireu com ho pelaven a pagés quan un dels dos dimitia dels seus deures i amb mandra, galvana i poques ganes de treballar no sirgava a l’alçada del que requeria la feina del mas.
Apali, si ho voleu escatir , cliqueu a la contalla de la mestressa mandrosa.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

EL NOM DELS PECATS (CONTALLA PIRINENCA)

Foto: El bes de Rodin.

A Com Ràdio, al programa del matí d’en Josep Mª Cano “El dia de l’estiu”  una de gresca deseixida. Un puntet eròtic festiu, però que pot escoltar la mainada. Veureu com es pot parlar amb un doble llenguatge. Per un costat fent servir paraules nostrades (potser ja un xic reculades) i per l’altre que les paraules suggereixen ironia.
Un avís: encara que és eròtico-festiva la pot escoltar tothom, criatures incloses. El problema (si és que hi ha algun problema) no està en l’explicació de la contalla, sinó, en com explicareu als petits el significat d’un semaler, d’una portadora, d’una galga i d’una boixa. I apali, com explicareu que traginar les calaixeres de la Nuri de cal Racó, no és traginar mobles… Apali, si ho voleu escoltar cliqueu.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari