SERRALLONGA

Avui us enllaço la rondalla “Lo camí del cel”, recollida per en Francesc Maspons i Labrós, en el seu recull “Lo rondallaire” editat per editorial Barcino l’any 1930.
Veureu que és una rondalla de les més correctes: Una rondalla per a transmetre el valor de les bones obres, la bondat per damunt de la maldat i  actuant així, trobareu el camí del cel.
De no actuar com cal, us veureu abocats a les penes eternes del Xibalbà o a les calderes d’En Pere Botero… I si us porteu mig bé, o sigui, ni carn ni peix, penareu pels segles dels segles al purgatori fins que una ànima caritativa us en tregui.
I qui us mostrarà el camí del cel….? doncs una dona de faccions formoses amb el seu infant, que, com ja deureu endevinar, no és altra que la Mare de Déu.
Apali, si la voleu escoltar, feu un petit silenci i cliqueu al dessota!.

I quines coses que es veuen anant per aquests mons de Déu!. Goiteu que a Santo Domingo de la Calzada, al capçal del riu Oja,  tenen al dedins de l’església catedral, un galliner amb dos galls blancs en recordança d’una llegenda (que ells conten com a realitat) que ocorregué a uns peregrins alemanys que en passar per (la calzada, o sigui el camí de Santiago) van fer nit a Sant Domingo i varen anar a cercar posada… i una vaileta de la posada s’enamorà del jovincell alemany… en demanar-li “favors” aquest els hi negà… ella, venjativa que era,  li va fer pagar tan car que el van penjar a la forca…. I mireu que és cas, un cop penjat , els pares van a Sant Jaume de Galicia i en tornar, mireu que és cas, el vailet era tan viu com “la gallina asada” que es menjava el justícia… i aquí vingué el miracle.
Apali, si ho voleu , cliqueu al dessota i escoltareu la contalla….

Si voleu passejar de la mà de Sant Pere i de Jesucrist quan vénien per la terra predicant la bona nova…, només heu de fer que clicar la contalla i veureu com Jesús i Sant Pere no son acollits per ningú quan arriben a un petit poble del Pirineu. Ai las! però que un ferreret de muntanya els agombola davant la fornal i els dóna posada per una nit.
El cops de mall a l’enclusa,  els desperten de bon matí i no ténen cap birolla per pagar l’estada i li regalen (al ferreret) el sac en que duien el fato.
Però el sac és miraculós.
Si voleu podeu escoltar la contalla de com el ferreret usa del sac per poder entrar al regne dels cels , on Sant Pere en fa de porter.

I una de fresca!!: No us van manar mai, quan éreu petits, d’ anar a cercar una cosa i per tal de no oblidar-la l’havíeu d’anar repetint pel camí: Una terça de peix, una terça de peix, una ter…. i així fins l’infinit, o fins que arribàveu a la peixateria i ja se us havia oblidat el que us havien manat d’anar a cercar.
Us en recordeu?.
Doncs això és el que li va passar a l’heroi del nostre conte…
De tant repetir la cantarella, només li va portar que problemes i alguna plantofada… i si no, cliqueu i ho comproveu vosaltres mateixos….

I ara que entrem en periode estival, en periode de bullida general, d’escalfors ingents, de terribles patiments,  de xafogors immenses, bó serà baixar a l’infern de la mà d’en banyeta i acompanyat d’un jutge dolent.
Que Déu ens lliuri de les males persones, i si son jutges dolents que encara ens en deslliuri més!. I aquí podeu escoltar com un jutge és portat d’una revolada a l’infern de la mà del dimoni gros!.
Apali, a cremar eternament a les calderes d’en Pere Botero!! (altrament en Pere Porter, la història del qual algun dia explicarem.)
I si voleu escoltar la contalla, vosaltres mateixos, prengueu un lloc fresc, que esteu a punt d’entrar a les canderes del Xibalbà!!

I avui, si us plau, podeu escoltar la llegenda de la muntanya montserratina del cap de mort. Si aneu a Montserrat, de ben segur que us ha corprés tot l’embalum de la muntanya i les seves formes capcioses. Però,  sabíeu que cada muntanya te el seu nom i moltes, la seva llegenda?.

Doncs avui, si us ve de gust, podeu escoltar la llegenda de la muntanya del cap de Mort,  o el que és el mateix, la història del pobre sastre geperut de Viladrau que va ser segrestat per la bruixa més bruixa de totes les bruixes,  que cercava la forma de vèncer el dimoni… I no se li va ocòrrer res més que segrestar el pobre geperudet, que amagat al darrera d’un matagall, goitava aquell esplet de bruixes amb els davallants enlaire… i si no us ho creieu… escolteu-la.

I avui em permeteu que prengui una rondalla de l’Amades, però que la giri una mica i en faci una rondalla de temps ben actualitzats.
Oi que dissabte tots ens varem sentir més lliures?.
Doncs apali, veureu que a la contalla només hi ha una terra de “miques”. I perquè no anem, tots junts  a un país del TOT?.
Doncs això: si voleu,  escolteu la rondalla de l’Amades que avui ens ve ben pintada i si voleu, en farem un futur més lliure.
Per unes quantes hores ens varem sentir lliures……
I per uns quants anys ens volem sentir ben lliures !!!!

Només heu de creure les passes que se us donen al conte que us enllaço.
El que no se, és si un cop feta tota la feina, esdevindreu rics, o potser acabareu assolint la categoria de rucs.
Apali!
Bona revetlla.

Apali, avui una contalla de les muntanyes de l’Alt Urgell.
De ben segur que els  habitants de Bescaran son espavilats  com tothom, però la contalla que avui us conto, te un xic de mala estrugança i bé sembla que l’hagués dictat algú que té malvolença cap els nadius de Bescaran.
Mireu que és cas, a la contalla s’explica com procedien en temps de sega: amb unes tenalles anaven arranant totes i cadascuna de les tiges del blat a segar. Així, cada segador només fa una petita garba al capdavall de tot el jornal.
Però s’escau que un gavatx passa per Bescaran amb una dalla i els ensenya com s’ha de fer la sega. Se’ls rifa i els indica que vagin en compte que la màquina, si s’escalfa, és una eina del dimoni… i sí….. . de ben segur que ho és…..
Si voleu escoltar-la veureu com acaba l’invent de la màquina del dimoni…

Avui, una contalla terrible de les nostres contrades muntanyenques. La filla de l’hostaler de Sant Aniol d’Aguja es veu obligada a deixar el seu mosso estimat, per anar a contraure matrimoni amb el ferrer de Talaixà.
Qui conegui la contrada s’esfereirà en sentir com la noieta de Sant Aniol ha de contraure un matrimoni convingut pel seu pare amb el Ferrerot de Talaixà.
I mentre i tant el matxo va pujant la muntanya de Talaixà, la nuvia s’imagina la vida (millor dit, la no vida) que li espera al cim de la Muntanya. De cop,  un esgarip i la núvia emprèn una volada cap al més enllà. Mai de mais es casarà sense amor i deixarà el seu vailet estimat.
Si voleu, us enllaço amb un conte antic, on, pausadament, pels camins de Talaixà evocava la meva pròpia vida.
Apali, si voleu podeu sentir la contalla clicant aquí al dessota.

Però si l’escolteu, veureu com hom pot sortir escaldat de la propia malifeta.
Doncs si voleu, trobareu el conte enllaçat aquí al dessota.

I avui, una d’en Valeri Serra Boldú. De com l’estudiant trapella és enviat, per la seva família de Massalcoreig, a fer de vailet a una masia de Lleida. I així, fent de vailet a la masia, pot anar a estudiar al seminari de Lleida.
I ja el teniu fent d’estudiant estudiós… i que us creieu? , de ben segur que les profundes lliçons que li administren d’un llatí ben cofoi i xiroi, li permeten tornar al poble a retre vassallatge al rector de Sant Bartomeu, el seu tutor i manifasser per entrar al seminari.
I el pobre rector queda absolutament astorat, en veure el llatí tan ben girat que ha aprés l’estudiant trapella al seminari.
I si ho voleu saber, doncs ja ho sabeu: a escoltar-la !:
 

I aquesta setmana m’han convidat a l’Aula d’Adults de Santa Maria de Palautordera a explicar contes, rondalles i tuti quanti.
M’ha plagut molt i molt. Ja m’havien convidat abans.
Però enguany ha estat corprenedor: Un auditori de persones de molts indrets: de Catalunya i de més enllà. N’hi havia de diverses procedències. De primer m’ha anguniejat un xic. A l’explicar els contes, intento jugar amb la ironia de les mitges paraules,  que han de ser completades per l’oïdor. Em feia un xic de por… però cà!!!!!
M’abellia veure les cares rialleres davant de les meves contalles. I si voleu, ho podeu escoltar i veureu que no he pas explicat els contes amb paraules senzilles. Ho he fet com sempre… i m’han seguit bé… hem rigut conjuntament… en fi… Un goig poder anar aplegant experiències de diferents auditoris..
Apali, si voleu, podeu escoltar les contalles que duren aproximadament 55 minuts.