SERRALLONGA

Us fa una contalla del Pirineu d’Espot?.
Quan no plou, s’ha de fer de tot, fins i tot jaculatòries a la Verge de Montserrat.
Però com que temps era temps, les jaculatòries es feien sempre al Sant
que teníem més proper i les feia la gent creguda i creient i se les
empescava totes per tal que els seus precs arribessin a Nostramo qui,
sempre, sempre, s’els escoltava i acabava plovent.
És clar que ara i massa sovint, es demana que plogui sense solta ni volta i … ja se sap: els brams d’ase no arriben al cel.
Apali, si voleu, podeu escoltar aquesta contalla de jaculatòries a Sant Maurici perquè faci la mercè de fer baixar l’aigua justa.

Avui us acompanyo una contalla del Pirineu. Son contalles d’humor, possiblement de l’humor més net, d’aquell que hom es fot d’ell mateix, de l’humor per l’humor, on el protagonista es riu d’ell mateix i fa una semblança dels seus coetanis: tafaneres, palatreques, buscabregues, mirar de saber-ho tot del veí, però de forma gratuïta, només del saber pel saber i després bescantar-lo cosa de no dir…. Apali, premeu aquí si voleu escoltar la contalla del ruc d’en Perico.

I si voleu anar seguint les contalles d’audio, avui us penjo una facècia que fèu Sant Iu (patró dels procuradors) quan va ser cridat a presència de Nostramo i volgué entrar al Cel. Mireu que és cas que es trobà, de guardià,  a Sant Pere, que tenia ordres de no deixar entrar ni advocats ni procuradors (a l’infern de dos en dos) i com se les enginyà el garlaire Iu per traspassar la porta del Cel  i fins i tot apropar-se als primers llocs de la Jerarquia. No sabem si ocupà lloc a la dreta o  a l’esquerra, però de ben segur que la seva xerrameca li permeté entrada franca a la cort Celestial.